Ahir vam tenir l'honor de tenir entre nosaltres a Girona una persona amb una fortalesa increible, una gran defensora dels drets humans, na SULTANA HAYA. Un testimoni més de la brutal repressió de les forces marroquines al Sàhara Occidental. I varem comptar amb la presència de CRISTINA NAVARRO.Crec que el testimoni d'aquestes dues lluitadores per la causa saharaui és d'un valor incalculable. Penso que la seva fermesa ens va demostrar a totes i tots la força que poden tenir unes dones que lluiten per una causa justa, la causa sahraui.
La Cristina Navarro ens va donar el testmoni d'haver estat present al Sàhara Ocupat en alguns dels judicis realitzats als defensors i defensores dels Drets Humans. Ens va explicar la forta intimidació al judicis, on hi són presents una gran quantitat d'elements intimidatòris. Els recintes on es realitzan els judicis, tot i que les acusacions són de tipus comú, estan voltats de les forces policials marroquines, els familiars, amics dels acusats i acusades no tenen dret a poder ser-hi presents. Les detencions són realitzades de forma arbitrària i sense cap tipus de prova que tingui algun sentit. A més són detencions il·legals, ja que la llei marroquina diu que s'ha de comunicar la detenció als familiars, però en cas cap es comunica.
La Cristina ens comentava que es vulnera el dret de defensa. De fet, els acusats no estan mai assistits per cap advocat, durant dies o setmanes no tenen cap contacte amb cap advocat que els defensi, moltes vegades només el dia del judici és quan l'advocat té contacte amb l'acusat. Al juducu es deneguen tot tipus de proves. A part que l'acusació obté proves de forma il·licita amb tortures tant sols per obtenir el que volen. aquesta és la democràcia que ens volen vendre del Marroc, país que vulnera de forma reiterada, dia rera dia, tots els drets dels saharauis.
La Cristina Navarro ens va donar el testmoni d'haver estat present al Sàhara Ocupat en alguns dels judicis realitzats als defensors i defensores dels Drets Humans. Ens va explicar la forta intimidació al judicis, on hi són presents una gran quantitat d'elements intimidatòris. Els recintes on es realitzan els judicis, tot i que les acusacions són de tipus comú, estan voltats de les forces policials marroquines, els familiars, amics dels acusats i acusades no tenen dret a poder ser-hi presents. Les detencions són realitzades de forma arbitrària i sense cap tipus de prova que tingui algun sentit. A més són detencions il·legals, ja que la llei marroquina diu que s'ha de comunicar la detenció als familiars, però en cas cap es comunica.
La Cristina ens comentava que es vulnera el dret de defensa. De fet, els acusats no estan mai assistits per cap advocat, durant dies o setmanes no tenen cap contacte amb cap advocat que els defensi, moltes vegades només el dia del judici és quan l'advocat té contacte amb l'acusat. Al juducu es deneguen tot tipus de proves. A part que l'acusació obté proves de forma il·licita amb tortures tant sols per obtenir el que volen. aquesta és la democràcia que ens volen vendre del Marroc, país que vulnera de forma reiterada, dia rera dia, tots els drets dels saharauis.
La Sultana té tan sol 26 anys i penso que és admirable la fortalesa i la personalitat que té. Ens va fer un resum de la situació que es viu a la zona ocupada. La repressió brutal que reben de forma arbitrària pel sol fet de ser sahrauis. L'existència de 500 desaperaguts, de com la policia convida als saharaui a pujar a les pateres per treure-se'ls del mig, de com amenacen als activistes i a tota la familia. De com s'està exenent l'ordre de rebentar els ulls als saharauis...
Ens va explicar el seu testimoni, estant en una manifestació pacífica reivindicant la independència del Sàhara, les forces policials marroquines van tirar gases lacrimogens per tal que no tinguessin temps de reaccionar, i van carregar contra ells. Va ser apallissada per una quantitat important de policia, en un moment donat un superior li ordena a un altre que li rebenti els ulls, i a cop de porra li destrossa l'ull dret sense cap mirament. Però la cosa no acaba aqui segueixen apallissant-la per tot el cos, i també a la cara, per destrossar-li l'altre ull, cosa que al final no aconssegueixen.
Finalment quan la cosa es calma una miqueta, la pugen a una ambulància amb 2 noies més, on un cop allà comencen les tortures altre vegada. És impressionant la brutalitat amb que actuen i la ràbia que fan servir. Va estar en un hospital on no la volien atendre, ni li feien cap tipus de cura i a més sense deixar entrar a cap membre de la familia ni dels amics. Així és com actuen les forces policials, aquesta és la democràcia del Marroc....
Al finalitzar l'acte la Sultana amb les seves dues comanyes i altres sahrauis van venir a casa meva, vam fer el te i vam poder parlar fins a les 3 de la matinada. Demà quan s'hagin acabat tots els actes us explico el que vaig sentir, el que em van explicar, vam conectar en un xat on hi havia més de 40 sahrauis de les zones ocupades que volien saber com estava i com anaven els actes a la SULTANA, impressionant..... però ara mateix com ja us podeu imaginar no tinc gaire temps ja que aquesta nit ve la MARIEM HASSAN a Girona i hem d'acabar de montar alguna coseta.
Ens va explicar el seu testimoni, estant en una manifestació pacífica reivindicant la independència del Sàhara, les forces policials marroquines van tirar gases lacrimogens per tal que no tinguessin temps de reaccionar, i van carregar contra ells. Va ser apallissada per una quantitat important de policia, en un moment donat un superior li ordena a un altre que li rebenti els ulls, i a cop de porra li destrossa l'ull dret sense cap mirament. Però la cosa no acaba aqui segueixen apallissant-la per tot el cos, i també a la cara, per destrossar-li l'altre ull, cosa que al final no aconssegueixen.
Finalment quan la cosa es calma una miqueta, la pugen a una ambulància amb 2 noies més, on un cop allà comencen les tortures altre vegada. És impressionant la brutalitat amb que actuen i la ràbia que fan servir. Va estar en un hospital on no la volien atendre, ni li feien cap tipus de cura i a més sense deixar entrar a cap membre de la familia ni dels amics. Així és com actuen les forces policials, aquesta és la democràcia del Marroc....
Al finalitzar l'acte la Sultana amb les seves dues comanyes i altres sahrauis van venir a casa meva, vam fer el te i vam poder parlar fins a les 3 de la matinada. Demà quan s'hagin acabat tots els actes us explico el que vaig sentir, el que em van explicar, vam conectar en un xat on hi havia més de 40 sahrauis de les zones ocupades que volien saber com estava i com anaven els actes a la SULTANA, impressionant..... però ara mateix com ja us podeu imaginar no tinc gaire temps ja que aquesta nit ve la MARIEM HASSAN a Girona i hem d'acabar de montar alguna coseta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada