29 de febrer 2012

Gdeim Izik

 
El documental sobre GDEIM IZIK de Sahara Thawra ja està accesible per a totes i tots i preparat per la seva màxima difusió.
Aquest documental conta, en primera persona i des de la popia veu del Poble Sahraui, el relat de Gdeim Izik i el seu posterior desallotjament, amb les conseqüències que va tenir. Amb la finalitat de donar a conèixer el significat que va tenir pels i les saharauis i pel surgiment de les revolucions del món àrab.
Sinopsis:
GDEIM IZIK: detonant de la primavera àrab
La pèrdua de tota l'esperança ens farà lliures. Així volen reflectir com sense contar amb recursos ni cap recolzament i després de 37 anys de sagnant repressió, el poble sahraui al TTOO (Territoris Ocupats) es manté ferma, dia rera dia, en la recerca de la llibertat i l'exigència dels seus drets reconeguts internacionalment: el Dret a l'autodeterminació i la fi de l'espoli dels seus recursos naturals, per part del règim ocupant marroquí.
Aquest documental representa el relat a mans de desenes de veus sahrauis que descriuen, en primera persona, què va ser Gdeim Izik, com es va desmantellar, què va succeir durant les setmanes posteriors i què ha representat per elles i ells, com a Sahrauis i com a Poble.
Pretén, també, ser un reflex del que realment va succeir la tardor de 2010. Desitja ser un homenatge al valor i la fermesa del Poble Sahraui en aquesta acció històrica i sense precedents, buscant reconèixer el paper d'aquest acte en l'inici de les revolucions al Món Àrab, a més d'una denúncia del paper hipòcrita dels diferents governs estrangers, de l'ocultisme del Règim Marroquí i de la complicitat del govern espanyol amb la seva política de no intervenció en un conflicte que històricament li competeix directament.
Tots els testimonis han estat recollits al terreny, a l'Aaiún ocupat, per activistes sahrauis de DDHH i per observadors internacionals membres o colaboradors de Thawra. Gràcies a totes i tots, en especial a Hussein Ndur, Mustafa Ahmed, Silvia García i Javier Sopeña i a totes aquelles persones que, amb confiança cega, han posat la seva vida i la seva seguretat amb l'únic objectiu de ser l'altaveu d'aquest poble.
Perquè la pèrdua de tota esperança ens farà lliures. Perquè la vida dels pobles és molt més llarga que la dels dictadors que els oprimeixen