25 d’octubre 2010

Primer màrtir del Campament de la Dignitat.

Ahir a la tarda moria a trets NAYEM ELGARHI, quan el cotxe en què viatjava s'apropava al Campament de la Dignitat Gdeim Izi per sumar-se al campament de protesta i retrobar-se amb els seus familiars i amics d'escola.
Ha estat el primer, avui ja ens arriba la notícia que un dels companys que anava amb ell al cotxe i va quedar greument ferit també ha perdut la vida. 
És curiós que hagi hagut de passar perquè els mitjans de comunicació es facin ressó de la notícia, els Campaments de la Dignitat van iniciar-se a principi de mes i s'hi han anat sumant dia rera dia sahrauis farts de la repressió que pateixen als TTOO.
Quants morts més hi ha d'haver perquè s'actui de manera contundent? Quants sahrauis hauràn de patir més repressió? Aquest és el món absurd on vivim.... Però després de 35 anys els sahrauis no tenen res a perdre i per això la protesta i reivindicació d'allò que és seu.
És curiós que aquesta tarda mateix la companyia aèrea marroquí de la Royal Air Marroc (RAM) impedís a set preiodistes espanyols viatjar cap a l'Aaiún. Tenien l'objectiu de desplaçar-se a la ciutat per cobrir la mort de NAYEM ELGARHI. La RAM sense donar arguments oficials no ha permès pujar al vol AT0483 de les 19:10 hora local als periodistes de El Mundo, TV3, TVE i l'Agència EFE, tots ells acreditats al país pel Ministeri de la Comunicació. 
Per justificar-se la Companyia d'aviació han assegurat que algú habia anulat els bitllets, però sense anomenar els responsables.
 
*foto de la mare de NAYEM ELGARHI va dir diumenge a la companya Laura Gallego (que està als campaments): Abans era el meu fill, ara és el fill de tot el poble

24 d’octubre 2010

Campaments de la DIGNITAT sahraui




El que està passant des de principi de mes al Sàhara Occidental és una notícia molt important per la lluita del poble sahraui, el cas és que la mobilització s'està invisibilitzant, com sempre es fa en el conflicte sahraui, em dol que sigui tant difícil ser notícia...
Des del 9 d'octubre a uns 15 quilòmetres de la capital sahraui es va anar aixecant un campament per protestar per les condicions de vida que pateix la població sahraui i per reivindicar el dret a l'autodeterminació.
Al inici vam tenir l'oportunitat de parlar amb gent que estava allà, eren principalment joves que estan farts de la situació repressiva que pateixen dia rera dia i no acaba mai. Ens comentaven que una nit cap al tard se'l presentava un militar de l'exèrcit oferint-los feina i vivenda però que marxessin d'allà, evidentment el van ignorar per complet, els i les sahrauis que viuen als TTOO no tenen por ja, no tenen res a perdre.
La població desplaçada als campaments ha anat augmentant i ja no són només joves, hi ha families completes que s'hi han anat a instalar. Ja són aproximadament 20.000 els i les sahrauis que s'han sumat al campament de protesta instalat a les afores de l'Aaiún malgrat la pressió de l'Exèrcit marroquí i les forces policials.
La situació és greu ja que l'Exèrcit està impedint l'entrada de menjar i aigua. I s'està aixecant un mur que envolta el campament i la presència militar augmenta dia rera dia, ja sigui per via terrestre, com els helicòpter que sobrevolen el campament.
Ja n'hi ha prou de repressió al Sàhara Occidental, el bloqueig informatiu està acabant ja que ens pot arribar la informació via internet i en directe, el que cal ara és que acabi la impunitat del Marroc sobre els drets humans i aconsseguim la independència del poble sahraui d'una vegada.
Tots i totes a la manifestació de novembre de Madrid!!!

20 d’octubre 2010

Jatri

Dilluns rebia la mala notícia, arribada a través dels companys d'Arbúcies...
En Jatri havia tingut un accident tornant de Tindouf i havia mort juntament amb la dona i la filla de 3 anys, deixant la petita d'1 en estat greu.
Vaig conèixer el Jatri a Arbúcies, en una de les visites que feiem amb la Lluïsa als saharauis per fer-la petar acompanyats del te sahraui. No vam coincidir gaires vegades, però amb les poques vegades que hi vaig coincidir vaig poder constatar que el Jatri era una bona persona, enyorat de la seva terra, enyorat de la seva dona i inquiet per poder conèixer la filla que havia nascut mentre ell aquí esperava els maleïts papers que l'allunyaven de la seva família.
Era aquí perquè desitjava un futur millor i poder enviar de tant en tant alguna cosa, però amb la ment sempre tenia la dona i la filla. Ensenyava la foto que li havien fet arribar de la nena amb un orgull desmesurat i amb les llàgrimes als ulls per no poder estar al seu costat, amb la il·lusió de poder abraçar la seva filla.
La sort va fer que tingués la oportunitat de tornar als campaments, amb papers sota el braç i la tasca de fer d'intermediari en un projecte solidari a l'Escola de Disminuits Psiquícs a l'Aaiún promogut per Acaps Arbúcies entre altres organitzacions. Estava content de tenir aquesta oportunitat, de treballar en el què més li agradava i a més podent estar aprop de la seva familia.
Era un sahraui compromés en la causa, compromés de debò i la feina que feia a l'Escola era importantíssima.
I una mala passada ha fet que el tràgic accident li manllevés la vida, que descansin en pau...
Concentració de suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l'Aaiun
La Delegació del Front Polisario a Catalunya, amb el suport i l'organització de L'ACAPS i Resistència Sahrauí, convoca tot el moviment solidari amb el poble sahrauí a concentrar-se davant de la Generalitat de Catalunya (a la plaça de Sant Jaume de Barcelona), el proper dissabte 23 d'octubre, a les 18h. Properament us farem arribar el manifest.

La concentració es farà per donar suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l'Aiún, per exigir unes condicions de vida dignes i el respecte dels drets humans al Sàhara Occidental Ocupat.

Contra la ocupació del Marroc i la repressió constant i violenta de les autoritats marroquines.

Per aturar el genocidi contra el poble sahrauí i l'apartheid als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

Pels drets humans dels i les sahrauís.


Hem d'unir esforços! Fem sentir la veu dels i les sahrauís!