19 de juliol 2007

colònies d'estiu a Girona 2 (la Zagma)

És un any ben diferent. L'acolliment en particular a casa nostra fins l'any passat, com molts sabeu, havia estat cosa de ma mare. És veritat que jo sempre hi havia colaborat, passava més estones a casa els pares que a la meva, ajudava en tot moment, cada dia anava al parc, portava les nenes a la piscina, a la platja i eren dos mesos dedicats als nens sahrauis, però era ma mare que portava les nenes al casal, al metge, etc...
No sé, es podria dir que ho he heredat... i amb molt de gust, i amb moltes ganes, però sempre hi han coses que et fan recordar altres anys i m'entristeixen. Però, llavors és quan veig la Zagma que ja està preparada per anar al parc, que s'ha pentinat de la millor manera i que té ganes de voltar, de fer coses, de jugar i deixo de pensar-hi i iala, iala, iala, que sembla que s'acaba el món si no anem al parc.
En Quimet està encantat amb ella, es poden passar hores jugant a cartes, al domino, al parxís. Aquests caps de setmana amb ella hem tornat a anar a Palamós, com sempre, com cada any. Ella l'any passat havia anat a Itàlia i encara no m'ha quedat clar si havia anat a la platja o no, perquè els ulls que va posar al veure el mar van ser una passada.... Dintre de l'aigua s'hi estaria hores, de fet, l'hem de fer sortir perquè sino s'hi quedaria tota l'estona. Practicament ja ha aprés a nedar, amb l'ajuda de manguitos, flotadors i burbujitas, però em sembla que amb un parell de sessions més ho farà pel seu compte. La Zagma, com ja deia amb l'altre post, és una nena molt alegra, sempre té un somriure als llavis, sempre està contenta. No té vergonya i ens ho va demostrar l'altre dia a l'Ajuntament on davant de tothom va oferir-nos una demostració de la dansa sahraui, a la seva manera, acompanyada del ritme que vam anar marcant tots plegats picant de mans. Havien de ballar amb ella algunes nenes més, que per vergonya van acabar assegudes amb força rapidesa als seus lloc, però ella va seguir ballant tot i la vergonya. La veritat és que em va sorprendre. Ho va fer molt bé, i és que sa mare l'Aixatu en sap molt, encara que ella no ho digui, o li faci vergonya demostrar-ho davant de segons qui, però jo l'he vista i tenim pendent que m'ensenyi els moviments, potser la propera vegada que baixi els campaments farem un curset intensiu....Tenim unes converses molt especials, ella m'explica tot el que ha fet al casal, xerra molt, m'explica cada detall, els jocs que ha après, les vegades que ha saltat a la piscina, les converses amb la Mariam i la Delu (que van al mateix casal). Les amistats que ha fet amb les nenes catalanes que ha conegut; la Laia, la Marina, i altres que no recordo el nom. M'explica les cançons que ha après al casal, i les té memoritzades, encara que no sàpiga molt bé què és el que diuen: nyam, nyam, bon profit; nyam, nyam, bon profit.... (abans de dinar).
L'altre dia vam riure molt, ella s'entesta a seguir-me parlant amb hassania, però converses llargues, i pobre de mi..., entenc algunes coses, però seguir una conversa m'és impossible. Però al final amb esforç per part de les dos ens entenem.
Ja ha pogut parlar amb la seva familia per telèfon varies vegades, encara que hi ha dies que costa una barbaritat agafar linia, o no hi ha cobertura o hi ha saturació de linies, què sé jo...
S'ha adabtat molt bé, crec que ho està passant molt bé i després de passar el tràngol de les analitiques i les vacunes crec que ara ja ha passat el pitjor. Tot i que practicament cada vespre ens enfadem a l'hora de menjar, que és una llepafils que només menjaria macarrons o pa amb nocilla... Tot i que té la tènia i pel que jo imaginava hauria de tenir molta gana, però li costa molt menjar, encara que al final i poc a poc es va acostumant i acaba menjant encara que sigui una miqueta.
Bé, aniré penjant coses dels nens i nenes que estan a Girona, perquè cada nen/a és de diferent forma i cadascú té el seva manera de fer....

18 de juliol 2007

colònies d'estiu a Girona 1

Ja portem més de 15 dies amb els infants sahrauis a casa nostra i això a fet que potser el bloc hagi quedat una mica aparcat. El ritme canvia i no hi ha temps per a gaire coses, i no m'he pogut seure tranquilament davant l'ordinador per escriure.
Amb aquests dies he pogut veure que els nens i nenes que han vingut per primera vegada han tingut temps d'adabtar-se d'allò més bé. Els primers dies van ser una mica difícil per alguns, sobretot la Hurriya (que plorava molt, per qualsevol cosa) però ara se la veu contenta.
Ja hem fet totes les revisions mèdiques i les analítiques i vacunes corresponents, ara només resta que passin unes bones vacances.
A casa hi ha la Zagma, és el primer any que ve a Girona i ja comença a parlar alguna cosa amb català. La Zagma és una nena molt alegra, sempre té un somriure a la cara. És decidida i molt trempada. Té ganes de passar-ho bé i, com a molts altres, li agrada molt poder anar a la piscina, a la platja, i s'ho passa molt bé anant al casal, on ha pogut fer moltes amistats.
A la tarda-vespre ens trobem totes les families acollidores i els infants sahrauis cada setmana a un parc de la ciutat, una setmana al parc Central i l'altre al Parc del Migdia (aquesta setmana toca el parc del migdia). És una experiència que des de fa molts any hem anat mantenint, ja que els nens s'ho passen molt bé i sempre que hi ha alguna informació, algun problema, algun dubte tenim un lloc per trobar-nos tots plegats i solucionar de la millor manera possible. Ja ho sabeu si algun dia esteu per Girona cap a les 19h. ens trobareu a un dels dos parc que he anomenat.
Ahir va haver-hi la recepció a l'Ajuntament de Girona, l'alcaldesa Anna Pagans i una bona representació del consistori, com cada any va rebre els nens desitjant que tinguin una bona estada a la ciutat. L'alcaldesa va recordar la situació que estan patint als campaments.
Algunes de les nenes van cantar canços sahrauis i van ballar, tot i la vergonya de fer-ho davant de tothom. I després d'això vam poder pujar al trenet Gerió i recòrrer el barri vell de la ciutat.
Bé ja aniré explicant més coses, quan tingui un moment.

06 de juliol 2007

Festa de les comarques gironines

El proper diumenge 22 de juliol de 2007 hi haurà la festa sahrauí a les comarques gironines, aquest cop serà a Arbúcies.
Aprofitant l'any Internacional pel Poble Sahraui, i també celebrant l'aniversari d'agermanament d'Arbúcies amb la daira de Hagunia. I, evidenment, amb la participació de tots els nens i nenes i les families acollidores de la provincia.
Els actes que es realitzaran:

9.30 - 10 h
Arribada i concentració al pati de l'IES, de les families acollidores i els infants sahrauis.
10.30
Cercavila amb gegants i grallers fins a la Plaça de la Vila
11 -14 h
Actes a la Plaça de la Vila amb motiu de l'Any Internacional pel Poble Sahraui i el 13é aniversari de l'agermanament Arbúcies - Hagunia
Actuacions musicals amb LES VIOLINES; parlaments a càrrec de representants de l'Ajuntament d'Arbúcies, del Front Polisario i d'ACAPS.
Tes; exposició de fotos; Jaima.....
12 h
Cercavila cap al pati de l'IES
12.30
Jocs de cucanya i inflables al pati de l'IES
14.30
Dinar a Can cassó
16.30
Fi de festa amb l'actuació d'ÀNGEL DABAN
Tots els actes seran gratuïts, excepte el dinar (10 €)

Tothom hi és benvingut.