28 de desembre 2007

PROU REPRESSIÓ!!!

PROU REPRESSIÓ !!!
MÉS VIOLACIONS DELS FRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL
DESGRACIADAMENT ENCARA REBEM INFORMACIONS DIÀRIES COM AQUESTA
HEM D'ATURAR-HO COM SIGUI
FES-HO CÓRRER

Manifestacions al Aaiun amb càrrega brutal de la policia marroquí. Augmenta la repressió al Sàhara ocupat.
La tarda de dimart 25 de desembre de 2007, les families dels 15 desapareguts víctimes de la emigració clandestina, des de finals del 2005, van fer una protesta pacífica al barri de Maatala. Les families acusen a les autoritats marroquis de la seva desaparició.
Els cossos de seguretat i d'intervenció ràpida van carregar brutalment contra els manifestants. Aquesta intervenció va fer que la població saharaui a la ciutat del Aaiún respones immediatament en la majoria dels barris de la ciutat, amb banderes del Front POLISARIO i eslògans a favor de la independència del poble sahraui. Les autoritats del Marroc alhora van continuar amb la repressió durant tota la tarda en diferents barris de la ciutat. El resultat fóu el següent:
Cases saquejades: les autoritats durant la seva intervenció van saquejar desenes de cases en el barri de Maatala, en l'avinguda del Maghreb Arabe i al barri Linaach.
La llista de ferits ha estat molt elevada:
  • Bacha Babeit: una fractura en la pierna
  • Salha Mohamed Bachir Butanguiza
  • Mahfud Baiba Cherif
  • Mailamnin Hamdi Suayah
  • Fatma Sueyah
  • Tfarrah Rayas
  • Lhafed Rayas
  • Bacha Rayas
  • Larosi Dah: fue torturado y arrojado en las periferias de la ciudad cerca del río Saguia El Hamra , luego fue ingresado en el Hospital en calida de detenido
  • Jadija Moulay Al
  • Suadu Sidi Haiba
  • Zahra Mulay Ali
  • Salam Lakuara Almadkuri
  • Lamina Lakuara
  • Taghla Butanguiza
  • Aicha Rayas
  • Zahra Rayas
  • Enguia Rayas
  • Naya Rayas
  • Jaya (madre de la familia Rayas )
  • Mbarka El Aud
  • Baba Chiaa
  • El Ghalia Zraibiaa
  • Sidi Mahmud Lajlifi
  • Simu Haddi

23 de desembre 2007

Viatge al Sàhara (2)

Un mes al Sàhara dóna per molt, són molts dies per visitar els diferents projectes que em portaven allà però també per conèixer molta gent. I ara trobo a faltar els moments de conversa, de fer el te tranquilament a la jaima i d'estar sempre envoltada de gent. I encara em costa poder-me sentar tranquilament davant l'ordinador i analitzar tot el que viscut allà, i a més posar-me al dia de totes les informacions que han anat aparaixent mentre era fora, però mica en mica....
Un dia d'aquest viatge per casualitat passejant pel 27 de febrero vaig veure una nena, la Hassina, que em recordava molts moments del viatge que vaig fer-hi el febrer passat quan vaig anar a Tifariti, on vaig tenir l'oportunitat de conèixer a diferents companys i companyes que des de Catalunya estan dintre el moviment de solidaritat amb el poble sahraui des de diferents àmbits o associacions. En aquell viatge vaig compartir els dies amb el Toni de Mataró, la Núria d'Hospitalet, l'Antònia de Pons, la Cristina Navarro, la Montse, en Miquel, en Cesc, entre d'altres, doncs veient la Hassina vaig poder recordar aquells dies, un viatge que no oblidaré mai.

I el més bo de tot és que comencem a treballar per la 14ª Caravana Solidària amb el Poble Sahrauí i veig els cartells amb la mateixa Hassina, em fa il·lusió, gràcies Toni m'agrada molt el cartell. Així doncs començarem a distribuir tot els materials i fer les xerrades i paradetes que convinguin per recollir els sabons, xampús i gels per poder-los portar cap als campaments.

18 de desembre 2007

Viatge al Sàhara (1)

He estat un mes sencer al Sàhara, del 16 de novembre al 15 de desembre i la veritat és que s'ha passat molt ràpid. De fet és una sensació extranya perquè quan era allà semblava que feia molt de temps que hi era, però a la vegada els dies passaven volant. La desconecció ha estat total, des del primer dia que vaig cambiar de xip amb una rapidesa tremenda i em vaig adabtar molt facilment.
De fet avui que ja fa dos dies que sóc aquí i encara no he aterrat del tot. Trobo a faltar la familia que em va acollir, encara els puc sentir parlant amb hassania, puc escoltar els vasos del te quan fan l'escuma, sento les cabres que s'acosten, i els burros com criden sense solta ni volta.
A més arribo en un moment en que la nostra societat és de bojeria, surto al carrer i veig la gent que van amunt i avall pels carrers de les ciutats, les llums de Nadal, el consumisme que ens porta a ser feliços per obligació, les felicitacions a gent que no hi ha contacte durant l'any i els regals que no serveixen per res, perquè de fet ja tenim de tot. És l'absurd de la societat.
Però poc a poc m'hauré d'anar adabtant, i també m'hauré de posar al dia del que s'ha anat fent per aquí i del que s'està fent, vull dir les xerrades (que ja he vist que dijous n'hi ha una i no hi faltaré..) també engegar la Caravana, etc, etc.
I és clar posar al dia el bloc, que l'he tingut abandonat durant tant de temps, i veure els blocs amics de la wilaya catalana, que ja els trobava a faltar, i les fotos que he fet que són més de 800!!! però tot això ichuei ichuei és a dir poc a poc i amb calma.... Ja explicaré més coses del viatge.

14 de novembre 2007

manifestació de Madrid

Tot i que amb retard penjo les fotos de la MANI de Madrid. Jo considero que va anar força bé, al principi semblava que no hi havia gaire gent però quan es va iniciar era impressionant perquè es va emplenar el carrer de banderes, pancartes i demés. Molts saharauis de totes les comunitats, molts joves saharauis que es volen implicar en la lluita pel seu poble. I potser, com vam comentar amb en Miquel la gent més combativa que mai.


La zona ocupada com a principal protagonista, crec que això va bé que és important, que ja n'hi ha prou de tortures, prou repressió al Sàhara ocupat.
La Sultana li feia molta il·lusió de participar a la Manifestació, és increible la força d'aquesta dona, dies abans de la Manifestació la vaig veure i ella tossuda que volia anar-hi, que ja es trobava bé, després de passar per dues intervencions quirurgiques i al final hi va anar, i va gaudir dels crits per un Sàhara Lliure.




01 de novembre 2007

Comunicat ACAPS

Des de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) celebrem la decisió del jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, d'obrir diligències prèvies pels delictes de genocidi i tortures comesos contra ciutadans i ciutadanes sahrauis per alts càrregs militars i de la seguretat del Regne del Marroc.
Les Associacions de defensa dels Drets Humans i de familiars de presos i desaperaguts sahrauis, denuncien els fets comesos a partir de l'any 1975, quan Espanya va abandonar el territori del Sàhara Occidental, després de la firma dels Acord Tripartits de Madrid.
Denuncien que aquesta invasió va frenar i encara frena, el lliure exercici del dret a l'autodeterminació, que la ONU reconeix al poble sahrauí en la Resolució 1514 de l'Assemblea General de la ONU, de desembre de 1960.
Denuncien la permanent violència que ha exercit l'exèrcit colonial marroquí contra el poble sahrauí, començant per la guerra d'invasió que va obligar a abandonar la seva terra a més de 40.000 persones, que van ser perseguides per l'exèrcit i l'aviació marroquí, utilitzant napalm, fósfor blan i bombes de fragmentació.
Denuncien que, 32 anys després, la dura repressió encara perdura. Els activistes sahrauís pateixen detencions arbitràries, judicis sense garanties, els joves obligats a marxar del seu país sota amenaces de represàlies a les seves famílies o són obligats a pujar en pasteres.
Denuncien i denunciem que des del 31 d'octubre de 1975, milers de sahrauís han desaparegut després d'haver estat arrestats per la policia o l'exèrcit colonial marroquí.
Els fets, denunciats per les associacions de defensa dels drets humans i de familiars de presos i desapareguts sahrauís, l'any 2006, impliquen, entre altres, a Dris Bsri (Ex Ministre de l'Interior del Marroc) Yassine Mansouri (excap de la Direcció General d'Estudis i Conseller del Rei del Marroc) i Husni Ben Sliman (General Gran de la Forces Armades Reals). Dos dels inculpats pel jutge Baltasar Garzón, Hamidou Lanigri (Director General de la Seguretat Nacional) i Housni Ben Sliman (General de la Gendarmeria Real del Marroc) a més, van ser condecorats pel Govern d'Espanya, amb la Gran Creu d'Isabel la Católica, fent cas omís als grups de defensa dels drets humans saharauís i a les associacions que, com ACAPS, van protestar per aquest fet i que llavors ja van denunciar la implicació d'aquests, en la matança i en la repressió del poble sahrauí.
Des d'ACAPS, celebrem la iniciativa del jutge Baltasar Garzón, ja que amb ella s'obre el camí de la justícia per al poble sahrauí i esperem que aquest camí continue amb el reconeixement definitius del dret a l'autodeterminació del poble sahrauí.
Des d'ACAPS, també esperem que el Govern d'Espanya, segueixi el camí de la justícia i com els jutges, treballi per restablir la justícia. Aquesta justícia com a estat administrador, passa per garantir el dret dels sahrauís a un referèndum d'autodeterminació, on ells, puguin decidir viure lliures en un Sahara Occidental independent.
És per tot això, també que convidem a tots els homes i dones solidaris amb el poble sahrauí a participar massivament a la manifestació convocada a Madrid, el 10 de novembre, per CEAS-SAHARA, sota el lema, CONTRA LA TORTURA I LA VIOLACIÓ DELS DRETS HUMANS AL SÀHARA.

14 d’octubre 2007

SOTA L'OMBRA DEL DESERT


DES D'ACAPS GARROTXA ENS CONVIDEN A L'ESTRENA DEL REPORTATGE "SOTA L'OMBRA DEL DESERT" GRAVAT DURANT AL MES D'ABRIL D'ENGUANY ALS CAMPAMENTS DE REFUGIATS SAHARAUÍS,
- EL PROPER DISSABTE 20 D'OCTUBRE A LES 19 HORES
- A L'ESCOLA D'ADULTS D'OLOT.


APROFITEM PER IMFORMAR-VOS QUE DURANT EL CAP DE SETMANA DEL 20 I 21 ENS PODREU TROBAR EN UN ESTAN A LA FIRA DE ST. LLUC D'OLOT.

07 d’octubre 2007

El Sàhara sense filtres











El Sàhara sense filtres és una de les exposicions que hem tingut durant la setmana d'actes de celebració dels 10 anys d'agermanament entre Girona i Farsia, a la Casa de la Cultura de Girona, exposició com bé diu el nom El Sàhara sense filtres, en Toni de Caldes amb les fotos dels viatges que ha fet als campaments, i a la zona alliberada, ens ha sorprés amb les imatges que n'ha triat de les tantes que té. És una mostra de les imatges que podem veure els que baixem als campaments de refugiats sahrauis. Una mostra de les dones, els homes, nens i nenes que viuen a l'exili des de fa més de 32 anys. Una mostra de més d'un centenar de fotografies que ens mostren la realitat dels campaments. Juntament amb els dibuixos fets per Joan Escribà, que amb un viatge que ha fet als campaments ha pogut plasmar el que són els campaments amb una facilitat increïble, dibuixos que amb el seu traç ens transporten al Sàhara, al mig de la hamada de Tinduf. Una mostra més per la lluita del poble sahraui, per a la independència del Sàhara.
Exposició que tindrem a disposició de tothom que vulgui, només cal que ho demaneu.









Una sorpresa per mi l'homenatge a ma mare, na Tere Borin, una mostra de reconeixament i de record a ma mare per part dels companys d'Acaps Girona. Ara que practicament ja farà un any que va morir els hi agraeixo aquest homenatge en nom de tota la familia, en Quimet, la Miriam i jo mateixa la Txell, gràcies companys. Moltes gràcies Toni.

01 d’octubre 2007

Connexió amb els territoris ocupats


Aquests dies ha estat entre nosaltres la Sultana Jaya, amb la seva germana i una cosina, he pogut veure la comunicació que hi ha a les zones ocupades. La quantitat de gent que hi ha mobilitzada als territoris ocupats, potser perquè aquí ens arriba molt poca informació dels territoris ocupats.
El divendres passat després de la xerrada de la Sultana, van venir totes elles a casa, i a través d'en Nama, administrador d'un xat on es conecten sahrauis des dels territoris ocupats, des dels campaments i també des de casa nostra. Vam poder sentir les impressions de tots els que volien explicar el que estava passant al Sàhara Ocupat.
La Sultana (com podeu veure a la foto) va parlar a través d'internet mentre molts i moltes sahrauis l'escoltaven i li dedicaven les seves felicitacions, el seu recolçament i el seu Sàhara independent.
La veritat és que no tenia noticia que funcionés una manera tan fàcil i tan rapida per difondre les noticies entre els sahrauis. Va ser per mi un fet impressionant sentir a moltes persones des del Sàhara donant notícies d'última hora, de manifestacions fetes, de pallisses rebudes, etc.
De fet van parlar amb els territoris ocupats durant molta estona, amb hassania, mentre em traduien resumides algunes de les coses que allà es deien. Cap a les 3 de la matinada va ser quan després d'uns quants tes va acabar la connexió per anar a descansar. En el camí de portar na Sultana al Hotel em va demanar a veure si podia enviar unes fotos de les que havia fet a la xerrada a un mail al territori ocupat, per tal que se'n pogués fer difusió ràpidament, i així va ser aquella mateixa matinada les fotos ja recorrien el Sàhara Ocupat.
La Sultana Haya és una representant, és la veu dels i les sahrauis que pateixen la brutal repressió en el seu propi país, en la seva terra. És la veu d'una dona forta, que no deixarà de lluitar per la causa, perquè és una causa justa i perquè els i les sahrauis mereixen un Sàhara Lliure i Independent.Tradueixo les meves paraules,
perquè sé que algú li pot costar entendre-ho.

Estos días que ha estado entre nosotros Sultana Jaya, con su hermana y una prima, he podido ver la gran magnifica comunicación que hay en las zonas ocupadas. La cantidad de gente que hay movilizada en los territorios ocupados, quizás porque aquí nos llega muy poca información de los territorios ocupados.
El pasado viernes tras la charla de la Sultana, vinieron todas ellas a casa, y a través de Nama, administrador de un chat dónde se conectan saharauis desde los territorios ocupados, desde los campamentos y también desde aqui mismo. Pudimos oír las impresiones de todos los que querían explicar lo que estaba pasando al Sáhara Ocupado.
Sultana (cómo podéis ver a la foto) habló a través de internet mientras muchos y muchas saharauis la escuchaban y le dedicaban sus felicitaciones, su apoyo y su Sáhara Independiente.
La verdad es que no tenía noticía que funcionara una manera tan fácil y tan rapida para difundir las noticías entre los saharauis. Fue para mí un hecho impresionante sentir a muchas personas desde el Sáhara dando noticias de última hora, de manifestaciones hechas, de palizas recibidas, etc.
De hecho, hablaron con los territoris ocupados durante mucho rato, en hassania, mientras que me traducian algunas de las cosas que se hablaban. Hacia las 3 de la mañana fué cuando después de unos cuantos tes se terminó la conección para ir a descansar. En el camino de llevar a Sultana al Hotel me dijo que queria que mandara unas fotos de las que habia hecho en la charla a un mail al territorio ocupado, para que se pudiera hacer difusión rapidamente, i así fué esa misma noche las fotos recorrian el Sàhara Ocupado.
Sultana Haya es una representante, es la voz de los y las saharauis que sufren la brutal represión en su propio país, en su tierra. Es la voz de una mujer fuerte, que no dejará de luchar por la causa, porque es una causa justa y porque los y las sahrauis merecen un Sáhara Libre e Independiente.

30 de setembre 2007

Setmana 10 anys d'agermanament (6)

Darrer dia d'actes d'agermanament. Concert a l'esplanada de Fontajau amb diversos grups de la ciutat de Girona i la Mariem Hassan. Un concert reivindicatiu en pro de la lluita sahraui, perquè a través de la veu de la Mariem podem sentir les veus dels i les sahrauis que demanen una solució al conflicte, que criden per la llibertat del poble sahraui, que acabi d'una vegada l'opressió d'un poble, ja sigui a les zones ocupades (amb la repressió que s'està visquen), com en l'exili (vivint en la precarietat de la hamada de Tindouf). La veu de tot un poble que vol tornar al seu Sàhara, a un Sàhara independent.










29 de setembre 2007

SULTANA HAYA a GIRONA

Ahir vam tenir l'honor de tenir entre nosaltres a Girona una persona amb una fortalesa increible, una gran defensora dels drets humans, na SULTANA HAYA. Un testimoni més de la brutal repressió de les forces marroquines al Sàhara Occidental. I varem comptar amb la presència de CRISTINA NAVARRO.
Crec que el testimoni d'aquestes dues lluitadores per la causa saharaui és d'un valor incalculable. Penso que la seva fermesa ens va demostrar a totes i tots la força que poden tenir unes dones que lluiten per una causa justa, la causa sahraui.


La Cristina Navarro ens va donar el testmoni d'haver estat present al Sàhara Ocupat en alguns dels judicis realitzats als defensors i defensores dels Drets Humans. Ens va explicar la forta intimidació al judicis, on hi són presents una gran quantitat d'elements intimidatòris. Els recintes on es realitzan els judicis, tot i que les acusacions són de tipus comú, estan voltats de les forces policials marroquines, els familiars, amics dels acusats i acusades no tenen dret a poder ser-hi presents. Les detencions són realitzades de forma arbitrària i sense cap tipus de prova que tingui algun sentit. A més són detencions il·legals, ja que la llei marroquina diu que s'ha de comunicar la detenció als familiars, però en cas cap es comunica.
La Cristina ens comentava que es vulnera el dret de defensa. De fet, els acusats no estan mai assistits per cap advocat, durant dies o setmanes no tenen cap contacte amb cap advocat que els defensi, moltes vegades només el dia del judici és quan l'advocat té contacte amb l'acusat. Al juducu es deneguen tot tipus de proves. A part que l'acusació obté proves de forma il·licita amb tortures tant sols per obtenir el que volen. aquesta és la democràcia que ens volen vendre del Marroc, país que vulnera de forma reiterada, dia rera dia, tots els drets dels saharauis.
La Sultana té tan sol 26 anys i penso que és admirable la fortalesa i la personalitat que té. Ens va fer un resum de la situació que es viu a la zona ocupada. La repressió brutal que reben de forma arbitrària pel sol fet de ser sahrauis. L'existència de 500 desaperaguts, de com la policia convida als saharaui a pujar a les pateres per treure-se'ls del mig, de com amenacen als activistes i a tota la familia. De com s'està exenent l'ordre de rebentar els ulls als saharauis...
Ens va explicar el seu testimoni, estant en una manifestació pacífica reivindicant la independència del Sàhara, les forces policials marroquines van tirar gases lacrimogens per tal que no tinguessin temps de reaccionar, i van carregar contra ells. Va ser apallissada per una quantitat important de policia, en un moment donat un superior li ordena a un altre que li rebenti els ulls, i a cop de porra li destrossa l'ull dret sense cap mirament. Però la cosa no acaba aqui segueixen apallissant-la per tot el cos, i també a la cara, per destrossar-li l'altre ull, cosa que al final no aconssegueixen.
Finalment quan la cosa es calma una miqueta, la pugen a una ambulància amb 2 noies més, on un cop allà comencen les tortures altre vegada. És impressionant la brutalitat amb que actuen i la ràbia que fan servir. Va estar en un hospital on no la volien atendre, ni li feien cap tipus de cura i a més sense deixar entrar a cap membre de la familia ni dels amics. Així és com actuen les forces policials, aquesta és la democràcia del Marroc....
Al finalitzar l'acte la Sultana amb les seves dues comanyes i altres sahrauis van venir a casa meva, vam fer el te i vam poder parlar fins a les 3 de la matinada. Demà quan s'hagin acabat tots els actes us explico el que vaig sentir, el que em van explicar, vam conectar en un xat on hi havia més de 40 sahrauis de les zones ocupades que volien saber com estava i com anaven els actes a la SULTANA, impressionant..... però ara mateix com ja us podeu imaginar no tinc gaire temps ja que aquesta nit ve la MARIEM HASSAN a Girona i hem d'acabar de montar alguna coseta.

28 de setembre 2007

Setmana 10 anys d'agermanament (5)


Avui acabem amb les xerrades i conferències de celebració dels 10 anys d'agermanament. Bé DEMÀ fem l'ACTE FINAL amb el concert de MARIEM HASSAN a l'esplanada de Fontajau, darrera el Pavelló d'Esports de Fontajau, Av. Josep Tarradellas i Joan 22-24.
A partir de les 17 h començarem a plantar les jaimes i a fer el te. I el concert s'iniciarà amb grups de la ciutat i després la Mariem Hassan i el seu grup.
Ja ho sabeu us hi esperem a totes i tots, no us ho podeu perdre.


I recordeu que avui tenim el privilegi de poder tenir entre nosaltres a la Sultana Jaya un dels casos més recents de violacions dels Drets Humans contra les dones sahrauis. La jove estudiant que els seus pares l'havien enviat a una escola provada per tal que no participés més en les manifestacions per la independència del Sàhara Occidental. Malgrat tot Sultana va continua encapçalant les protestes estudiantils fins que al maig d'aquest any 2007 va perdre un ull durant les manifestacions estudiantils.
Serà entre nosaltres avui al vespre a partir de les 19 h. a la Mercè, juntament amb la Cristina Navarro, que ens oferiran de ben segur una intervenció d'allò més interessant.

27 de setembre 2007

Setmana 10 anys d'agermanament (4)


Hem pogut participar a la presentació del nou llibre de Josep Maria Fonalleras La samarreta ed la Fatimetu, a la Fundació Universitat de Girona. Llibre per a nens i nenes a partir de 7 o 8 anys. La història d'una nena sahrauí que viu als campaments i li agrada molt el Barça, d'aquí que el conte s'enmarqui en la col·lecció de contes blaugranes.
Ens explica una mica la vida d'aquesta nena als campaments de refugiats i com va de colònies a Catalunya un estiu i està amb una familia d'acollida els dos mesos.
Un llibre que pot donar una idea als infants catalans de la situació d'un poble i que de ben segur que les farà pensar.

Setmana 10 anys d'agermanament (3)


Ahir dimecres 26 de setembre varem poder participar i apendre una mica més a la xerrada de la cultura sahrauí, finalment per motius laborals Brahim Breh, representant del Ministeri de Cultura Sahrauí, no hi va poder participar i varen ser els companys de la Universitat de Girona els que ens van explicar els trets diferencials de la cultura sahrauí.
Des de la UdG l'any 1995 es va donar resposta a una demanda del Ministeri de Cultura de la RASD, i es va realitzar el Museu Nacional del Poble Saharauí, ubicat al campament del 27 de febrero (actualment en rehabilitació a causa de les fortes pluges que hi van haver). El projecte fóu resultat d'una proposta directe del govern de la RASD a la UdG per a la realització de la recerca històrica, arqueològica i antropològica destinada a la valorització patrimonial i l'aplicació pedagògica immediata a les escoles dels campaments d'aquests treballs de recerca.
Des de la UdG s'han realitzat varies expedicions de recollida d'informació i catalogació de les pintures rupestres, tombes preislàmiques i jaciments paleolítics al territori lliberat.
Actualment se'ls hi afegeix una dificultat més que és poder mantenir aquest llegat històric i protegir-lo, ja que s'han trobat algunes de les pintures malmeses per soldats de la Minurso, amb inscripcions de noms i dates on van estar allà, o pintades anumerant les pintures rupestres amb sprays blaus.
Va ser una xerrada prou interessat, que ens van mostrar tota la feina realitzada des de la UdG.

Ja sabeu, les activitats continuen avui a les 19h. amb la presentació del nou llibre de Josep Maria Fonalleras La samarreta de la Fatimetu a la Fundació Universitat de Girona.

I, divendres a les 19h al Centre Cultural de la Mercè amb la xerrada Els territoris ocupats del Sàhara Occidental a càrrec de Cristina Navarro i amb Sultana Jaya, estudiant sahrauí que va es manifestava pacificament per la llibertat del poble sahraui quan la policia va carregar contra ells i va perdre un ull en els fets.

26 de setembre 2007

Setmana 10 anys d'agermanament (2)

Ha començat avui la tercera edició del cicle de cinema i solidaritat que compta amb la participació del Museu del Cinema, el Servei de Cooperació de l'Ajuntament de Girona, la Coordinadira d'ONG's de les comarques gironines i l'Alt Maresme i el Cinema Truffaut. En la que hem pogut veure el film Gotes del Desert, coincidint amb el 10é aniversari d'agermanament.
Des d'Acaps-Girona estem d'allò més contents, ja que ha estat un èxit, el cinema ha estat ple de gom a gom, fins hi tot ha quedat gent asseguda a terra ja que la sala de 150 persones ha quedat plena de seguida. Des d'aquí agraïr a tothom que hi ha participat.
Aprofitant la presència de l'Alcalde de Farsia al finalitzar la projecció s'ha obert un debat, on ens ha explicat la situació que es viu als campaments de refugiats i a la zona ocupada. Destacant els 32 anys d'espera, on la paciència dels sahrauis s'esgota i el que es respira entre la població saharaui. Són massa anys per a qualsevol. La solució del conflicte segons l'alcalde passa per una implicació del govern espanyol, un deute que tenen des de fa molt temps al abandonar la província espanyola.

En aquesta edició del cicle de cinema i solidaritat participaran a part d'Acaps diferents entitats gironines com Creu Roja, AEPFCA (Associación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador), Naguals Art i Solidaritat- i Igman, Setem, Intermon-Oxfam, Comissió dret a vot de la Coordinadora d'ONGs, UNICEF, Fundació per la Pau, Justícia i Pau, Comitè Català de l'ACNUR-ACCEM, Enginyeria Sense Fronteres. Cada mes està previst projectar una pel·lícula per parlar sobre la solidaritat i la cooperació des de l'òptica de les entitats que treballen aquests temes des de Girona. Després de cada pel·lícula hi haurà un debat conduit per les diferents entitats que presentaran l'acte. L'objectiu és convidar a la reflexió, a través de set pel·lícules que denuncien diferents situacions d'injustícia i desigualtat. Totes les pel·lícules es projectaran a dos quarts de nou del vespre al Cinema Truffaut de Girona, i l'entrada és gratuïta.

25 de setembre 2007

Setmana 10 anys d'agermanament (1)


Ahir va ser la recepció oficial i l'inici de la setmana en què farem tota una sèrie d'actes en celebració dels 10 anys d'agermanament entre Girona i Farsia.
A les 12 del migdia vam participar a la benvinguda oficial que se li va fer al Alcalde de la daira de FARSIA al Ajuntament de Girona. Van assistir-hi l'alcaldesa de Girona, la regidora de Cooperació de l'Ajuntament i diferents regidors i regidores de l'Ajuntament, com també membres de l'Acaps Girona.
Ha estat l'inici de la setmana carregada d'actes en la que volem celebrar el 10é aniversari. I no per tancar un cicle, sino per poder anar aportant, en la mesura del possible, totes les demandes que es facin des dels campaments, per tal que la dificultat o les carències de la daira es vegin cobertes amb els diferents projectes que anem fent.
Els diaris locals ja es fan ressó avui mateix de la notícia, tant el Diari de Girona com El Punt i dediquen alguns articles.
Avui a les 20.30 h al cinema Truffaut hi haurà la projecció del film Gotes del desert, de Joan Josep Segarra, dins el cicle de cinema i solidaritat. Podrem comptar amb la presència del director i participar a un col·loqui posteriorment.

22 de setembre 2007

Caótica Ana


Us recomano sincerament a totes i tots la pel·lícula Caótica Ana, que actualment està a les cartelleres dels cinemes. Pel·lícula de Julio Médem, com el mateix director comenta: CAÓTICA ANA es una historia contra la tragedia, conducida por la fuerza del optimismo y la necesidad de ser feliz de su protagonista.
Caótica Ana és la història-viatge d'Ana (Manuela Vellés) durant quatre anys de la seva vida, dels 18 als 22. Una compta enrera, 10, 9, 8, 7… fins el 0, com en l'hipnosi, a través de la cual Ana comprova que no viu sola.
L’Ana és una jove pintora que vivía a Eivissa amb el seu pare hippy, en una cova amb vistes al mar, venent artesania i pintures que ella mateixa feia. Arriba a Madrid i s’instal·la al pis d’una mecena artística on coneix a Linda (Bebe) que ben aviat es fan amigues, també coneix un sahrauí Said (Nicolas Casalé) i un anglosaxó. I a partir d’aquí… amor i sensibilitat.
No us vull expliar la història, que sino ja no té gràcia, però Ana (la prota) s'enamora de Said un jove sahraui que estudia amb ella pintura.
Podem veure la implicació del director Julio Médem amb la causa sahrauí. Es poden veure imatges de l'invasió marroquí al Sàhara Occidental. S'explica breument la història del poble sahrauí, de la guerra, de la lluita dels i les sahrauís per la seva terra, de l'exili al mig de la hamada.
Una pel·lícula dedicada a les dones fortes, a les dones que busquen la justícia i la igualtat.
Perquè un altre món és possible.
Espero que en gaudiu, com jo ho he fet.


21 de setembre 2007

Actes celebració 10é aniversari Agermanament SULTANA JAYA


Ja fa uns dies vaig penjar l'agenda de tots els actes que farem a Girona amb la celabració del 10é Aniversari d'Agermanament Girona-Farsia.
Avui m'agradaria destacar la visita d'una activista sahrauí: SULTANA JAYA, jove estudiant que va perdre un ull durant una manifestació a Marraqueix. El passat 9 de maig va ser brutalment agredida per la policia marroquí mentre es manifestava pacificament en solidaritat als uns estudiants que dies abans havien estat apallissats per la policia marroquí mentre reclamaven el dret d'autodeterminació del poble sahraui.
Entre els cops que va rebre a tot el cos, va patir la perdua total de l'ull dret i va patir fractures varies. El seu testimoni creiem que és important per veure totes les vessants de la causa sahraui, per això ens satisfà molt que aquesta setmana que realitzarem tots els actes de celebració comptem amb la seva presència.
Serà el proper divendres 28 de setembre al Centre Cultural de la Mercè a les 19h, dintre de la xerrada Els territoris ocupats del Sàhara Ocupat on comptarem també amb la presència de Cristina Navarro, de juristes pel Sàhara, que ha participat en la defensa de diversos presos sahrauis als territoris ocupats.


17 de setembre 2007

premi bloc solidari

Primer de tot felicitar sicerament als companys de SAHARA RESISTE pel fet d'haver estat premiats com a Blog Solidari, crec personalment, molt merescut, per la seva tasca, per lo ben informats que ens tenen a tots i totes els que estem vinculats a la lluita del poble sahraui, per tot això no m'extranya que hagin estat premiats tres vegades, des de blocs diferents.
I agrair-los sincerament haver premiat un meu troçet de Sàhara amb el Premio Blog Solidario, m'afalaguen profundament, no sé... jo és que això dels premis no hi estic gaire acostumada. Però m'ha fet molta il·lusió rebre'l des d'on l'he rebut, moltes gràcies.
I més il·lusió compartir el premi amb TRAB EL BIDAN del company i amic Toni, que des de Mataró no para de fer coses, i amb el qual vaig poder compartir la experiència de trepitjar per primera vegada el Sàhara de veritat, el Sàhara lliure, i al qual admiro per la seva coherència, la seva capacitat de treball i la seva lluita.
Compartir-ho també amb Poemario por un Sahara Libre, Generación de la Amistad saharaui (els sahrauis, que ens deixen veure la lluita del poble sahrauí des de la seva poesia), amb l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, SaharÁvila i Sahablogs (el planeta dels blogs saharauis a la blogosfera). És un plaer compartir-ho amb tots ells.

Pel que he pogut veure ara haig de ser jo mateixa qui doni el premi a 7 blogs, per la seva trajectoria solidaria, difícil m'ho posen per triar. Però passejant pels diferents blocs i podent comprovar qui té ja el premi. Sens dubte trio els següents blocs perquè crec que ho mereixen:
I us deixo les meves raons per a cada bloc que he triat:
  • Zahrat Asahara (la flor del desert) ens aporta la visió més jove dels blocs per la lluita sahrai. El bloc de la Sabah: l'Alba amb els seus 14 anys i amb les ganes d'aportar el que sent pel poble sahrauí.


  • L'escala fosca del desig no té barana : I seguint amb blogaires joves, L'Aitana des de la Safor del País Valencià. També ens transmet les seves inquietuts, les ganes de lluita, amb tota la força. Tant amb post dedicats a la causa sahraui com per moltes altres causes.

  • Sàhara Horta: un dels primers blocs que vaig conèixer i em va animar a crear el meu espai. Els companys de Sàhara Horta, que ens tenen molt ben informats de tot el que sigui relacionat amb la causa. Moltes gràcies i us animo a seguir, que hi ha molta gent que us segueix. I a sobre fan publicitat del meu bloc penjant la notícia dels 10 anys d'agermanament (espero vingui molta gent a Giorna a veure la Mariem Hassan el proper 29 de setembre!!!)
  • Sentiments Saharauis:: La Isi, que també fóu dels primers blocs que vaig conèixer i segueixen publicant i lluitant pel poble sahraui, els sentiments saharauis, el que veiem els que hem estat allà, els que coneixem la realitat del poble sahraui.

  • Mujeres de Dajla: el blog de les dones, perquè crec que és molt important la seva tasca, perquè les dones saharauis s'ho mereixen. En reconeixament a totes les iniciatives que es facin als campaments i per promocionar la lluita de la dona sahraui.
  • FreeWesternSahara, el blog de la Agaila, perquè tal i com he dit abans, crec importantíssim la visió de la dona sahraui. Perquè han estat elles les que en un inici van organitzar els campaments, sense les quals els campaments no serien el mateix. L'Agaila és estudiant i encara que no visqui als campaments vol aportar el seu gra de sorra a la lluita, i crec que ho fa molt bé,
  • Tiris novia de poetas:Els poetes sahrauis, que amb les seves lletres, amb les seves creacions poètoques ens mostren una altre visió de la lluita (Ali Salem Iselmu , Zahra Hasnaui, Mohamed Salem Abdelfatah, El Cori Ramdan Nass, Limam Boicha, Chejdan Mahmud, Saleh Abdalahi, Bahia Mahmud Awah, Salka Embarek, Mohamed Sidati, Luali Lehsan, entre d'altres) Felicitats a tots i totes per la vostra tasca.
Doncs aquests són els blocs que crec que es mereixen el premi.

04 de setembre 2007

10 anys d'agermanament GIRONA-FARSIA


Al 1997 la ciutat de Girona va signar un agermanament amb la daira de Farsia, de la wilaya d'Smara. Aquest agermanament, que va sorgir per una iniciativa ciutadana, va simbolitzar el suport de la ciutadania de Girona a ala causa del poble sahrauí.
Aquest any es celebren els 10 anys d'aquest agermanament, i volem aprofitar aquestes dates per tal de realitzar diverses activitats solidàries arreu de la ciutat de Girona, organitzades conjuntament per l'ACAPS i l'Ajuntament de Girona. A més del projecte de la Caravana, les Tarbies i de les Colònies, durant els deu anys d'existència de l'agermanament, s'han dut a terme diversos projectes d'ajuda als campaments, entre els quals destaquen: la instal·lació a la daira de Farsia de plaques solars per a l'obtenció d'electricitat per a l'enllumenat del local de la Idara i el funcionament d'un equip de megafonia, l'enviament de material i les estades d'assessorament de mestres de Girona a la tarbia de Farsia, la contribució a l'esmorçar de la tarbia, la construcció del menjador i la millora de les instal·lacions. L'any 2006 es va contribuir a la reconstrucció de les infrastructures de la daira amb motiu de les greus inundacions que hi va haver-hi.
La celabració d'aquest 10é aniversari no pretén posar un punt i final a la història del agermanament, sinó tot el contrari. L'objectiu és donar a conèixer a la ciutadania de Girona la injusta situació en què viu el poble sahrauí i les causes d'aquesta situació.
També es pretén obrir les portes de la cultura i la història dels sahrauís que, malgrat la repressió en què viuen des de fa més de trenta anys, lluiten per mantenir la seva dignitat i el seu reconeixament com a poble. Esperem que aquest aniversari serveixi, doncs, per fer créixer l'agermanament solidari dels gironins i gironines amb el poble sahrauí.


Ja sabeu,
esteu tots i totes convidades als actes,
especialment a la plantada de Jaimes
i al concert de la MARIEM HASSAN

No us ho podeu perdre!!!!!
Us hi esperem a totes i tots!!!!

19 de juliol 2007

colònies d'estiu a Girona 2 (la Zagma)

És un any ben diferent. L'acolliment en particular a casa nostra fins l'any passat, com molts sabeu, havia estat cosa de ma mare. És veritat que jo sempre hi havia colaborat, passava més estones a casa els pares que a la meva, ajudava en tot moment, cada dia anava al parc, portava les nenes a la piscina, a la platja i eren dos mesos dedicats als nens sahrauis, però era ma mare que portava les nenes al casal, al metge, etc...
No sé, es podria dir que ho he heredat... i amb molt de gust, i amb moltes ganes, però sempre hi han coses que et fan recordar altres anys i m'entristeixen. Però, llavors és quan veig la Zagma que ja està preparada per anar al parc, que s'ha pentinat de la millor manera i que té ganes de voltar, de fer coses, de jugar i deixo de pensar-hi i iala, iala, iala, que sembla que s'acaba el món si no anem al parc.
En Quimet està encantat amb ella, es poden passar hores jugant a cartes, al domino, al parxís. Aquests caps de setmana amb ella hem tornat a anar a Palamós, com sempre, com cada any. Ella l'any passat havia anat a Itàlia i encara no m'ha quedat clar si havia anat a la platja o no, perquè els ulls que va posar al veure el mar van ser una passada.... Dintre de l'aigua s'hi estaria hores, de fet, l'hem de fer sortir perquè sino s'hi quedaria tota l'estona. Practicament ja ha aprés a nedar, amb l'ajuda de manguitos, flotadors i burbujitas, però em sembla que amb un parell de sessions més ho farà pel seu compte. La Zagma, com ja deia amb l'altre post, és una nena molt alegra, sempre té un somriure als llavis, sempre està contenta. No té vergonya i ens ho va demostrar l'altre dia a l'Ajuntament on davant de tothom va oferir-nos una demostració de la dansa sahraui, a la seva manera, acompanyada del ritme que vam anar marcant tots plegats picant de mans. Havien de ballar amb ella algunes nenes més, que per vergonya van acabar assegudes amb força rapidesa als seus lloc, però ella va seguir ballant tot i la vergonya. La veritat és que em va sorprendre. Ho va fer molt bé, i és que sa mare l'Aixatu en sap molt, encara que ella no ho digui, o li faci vergonya demostrar-ho davant de segons qui, però jo l'he vista i tenim pendent que m'ensenyi els moviments, potser la propera vegada que baixi els campaments farem un curset intensiu....Tenim unes converses molt especials, ella m'explica tot el que ha fet al casal, xerra molt, m'explica cada detall, els jocs que ha après, les vegades que ha saltat a la piscina, les converses amb la Mariam i la Delu (que van al mateix casal). Les amistats que ha fet amb les nenes catalanes que ha conegut; la Laia, la Marina, i altres que no recordo el nom. M'explica les cançons que ha après al casal, i les té memoritzades, encara que no sàpiga molt bé què és el que diuen: nyam, nyam, bon profit; nyam, nyam, bon profit.... (abans de dinar).
L'altre dia vam riure molt, ella s'entesta a seguir-me parlant amb hassania, però converses llargues, i pobre de mi..., entenc algunes coses, però seguir una conversa m'és impossible. Però al final amb esforç per part de les dos ens entenem.
Ja ha pogut parlar amb la seva familia per telèfon varies vegades, encara que hi ha dies que costa una barbaritat agafar linia, o no hi ha cobertura o hi ha saturació de linies, què sé jo...
S'ha adabtat molt bé, crec que ho està passant molt bé i després de passar el tràngol de les analitiques i les vacunes crec que ara ja ha passat el pitjor. Tot i que practicament cada vespre ens enfadem a l'hora de menjar, que és una llepafils que només menjaria macarrons o pa amb nocilla... Tot i que té la tènia i pel que jo imaginava hauria de tenir molta gana, però li costa molt menjar, encara que al final i poc a poc es va acostumant i acaba menjant encara que sigui una miqueta.
Bé, aniré penjant coses dels nens i nenes que estan a Girona, perquè cada nen/a és de diferent forma i cadascú té el seva manera de fer....