09 de desembre 2008

McDonald's



A través del blog de SAHARA RESISTE he pogut veure aquesta notícia que trobo prou forta per difondre-la a tothom, em prenc la llibertat de copiar-la per fer la protesta extensiva.

SI McDONALD'S ENTRA, SURT TU! SÀHARA LLIURE!!

¡Si McDonald’s entra, salte tú! ¡Sahara libre vencerá! If McDonald’s gets in, you should get out! Free Western Sahara!

La multinacional americana McDonald's ha emés aquest dilluns (1-12-08) un comunicat en el que expresa la seves disculpes als marroquis per distribuir durant alguns dies de la setmana passada un juguet que incloia un mapa del Marroc sense el Sàhara Occidental en el Happy Meal (menú infantil)

Segons l'ASM marroquí, McDonald's s'ha compromés a canviar als nens i nenes que ho reclamin el mapa defectuós per un altre que inclogui a les provincíes del sud del regne.

Redacció SaharaLibre.es 9-12-08

Com és sabut, la franquicia marroquí de McDonald's, va decidi el día 1-12-08 retirar uns juguets de la seva linea "Happy meal" per constar en ells un mapa d'Africa amb les fronteres legals del Sàhara Occidental.

L'excusa, por descomptat és la de la suposada sobiranía de Marroc sobre el Sàhara Occidental i la seva integració territorial, sobirania que mai ha ostenat Marroc i que CAP país del món ni les Nacions Unides reconeixen.

Va faltar temps a l'ASM de Reda Taoujni, l'Associació Sàhara Marroquí, per iniciar una campanya i demandar que es retiressin els juguets i es cambiessin per altres on el Sàhara Occidental formés part del mapa del Marroc.

McDonald's Marroc, demanant disculpes als marroquis, ha decidit retirar els juguets i cambiar-los per altres on es va a infringir altre vegada la legalitat internacional, i més greu, en nom d'una multinacional.

Per això hem decidit iniciar una campanya perquè una vegada més, es respecti la legalitat internacional i es respectin els drets del poble Sahrauí, deixant clar a l'invasor marroquí que les seves accions no quedaran impunes ni en l'oblit.

Si desitges ajudar al poble sahraui, pots clicar en l'enllaç de més abaix per enviar mails a McDonald's USA, a McDonlad's Marroc y a McDonald's Espanya, avisant de la greu vulneració de la legalitat internacional i advertint que el movimient solidari tant d'Espanya com d'altres països presionarà perquè es respectin els drets humans del poble sahraui i es respecti la legalitat internacional.

Enviar Mail a McDonals

Si, diem no a la violència colonial del Marroc al Sahara Occidental, als intents d'aniquilar al poble sahrauí, ja sia, per la violència física o per l'eliminació de tot signe cultural sahrauí.

Diem no a l'insultant repressió marroquina, que fins i tot s'atreveix a carregar contre els assistents dels funerals dels 2 joves morts quan es manifestaven pacíficament, per la llibertat del seu país, del Sahara Occidental
Recordeu:

Dimecres, 10 de desembre, a les 7 de la tarda, davant el Consolat del Marroc a Barcelona

24 de novembre 2008

21 de novembre 2008

2 anys sense ella

Tere Borín
Avui fa dos anys que la Tere va morir d'un càncer d'ovaris. Va passar després de patir practicament dos anys d'una llarga malaltia que vam haver de pendre amb optimisme, malgrat els entrebancs sanitaris i mèdics amb què ens vam trobar, però amb la convicció que volem una sanitat pública.
Em sap greu no poder fer agraïments al tracte que vam rebre.
Amb aquesta nota volia recordar-la públicament, potser perquè no vull que l'aniversari de la seva mort passi desapercebut con han passat tantes coses que va fer.
En temps com aquests, on córrer tant patriarca venut amb ganes d'escalar, val la pena destacar que la Tere era una dona treballadora i sense títols, una militant altruista de les que passen del poder i fugen de personalismes. S'apuntava a les lluites que creia justes (la llibertat dels sahrauis, la igualtat de gèneres, contra les discriminacions, al sindicat,...) encara que aquestes fossin minoritàries i li portessin mals de cap amb les cúpules. Penso que és una bonica manera de lluitar, desinteressada, anònima i constant, perquè s'ho creia, "perquè vull" com diria l'Ovidi Montllor. Em sembla que mai va rebre cap reconeixament, a part dels pòstums, encara que també és cert que ella no ho pretenia.
Hi ha dones que lluiten un dia, i són bones;
Hi ha dones que lluiten un any, i són millors.

Hi ha les que lluiten molts anys, i són molt bones.

Però n'hi ha que lluiten tota la vida. Aquestes són les imprescindibles
La Tere era de les impresindibles, de les que deixen un buit que no s'emplena d'altre manera que amb totes les coses que m'ha deixat, entre altres, el sentiment de classe, la conciència feminista, la lluita pels més dèbils, i també la mania d'arreplegar trastos dels contenidors.
Tant de bo pogués saber que aviat naixerà una criatura a la nostra tribu.
L'enyorem profundament i no deixem de pensar en ella cada dia.
Míriam, Quimet i Txell.

20 d’octubre 2008

Canvi d'hora: IMPORTANT

CANVI D'HORA:
La película: CARIBEÑOS DEL SÀHARA serà a les 22,30 al cinema Truffaut.

14 d’octubre 2008

caribeños del sahara

Aprofitant que enguany es celebra el 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el cicle "Cinema i drets humans" ens convida a la reflexió i al debat a través de pel·lícules que denuncien diferents situacions d'injustícia i desigualtat. Des del mes de setembre de 2008 fins al mes de juny de 2009 ens ofereixen una pel·lícula mensual per parlar sobre temes relacionats amb els drets humans des de l'òptica de les entitats que treballen en la línia de la defensa dels drets humans a Girona.
El proper 21 d'octubre a les 20.30h sota el lema dret a l'autodeterminació dels pobles es passarà el documental-llargmetratge Caribeños del Sàhara, de Iratxe Pérez i Ricardo Galdeano (Estat espanyol-Cuba 2007).
Com a projecte de cooperació internacional, 2000 estudiants sahrauis han realitzat estudis secundaris i universitaris a Cuba. Caribeños del Sàhara és un viatge des de les dunes dins a la costa del Carib, de les jaimes a les universitats multiculturals cubanes.
Al cinema Truffaut. Us hi esperem a totes i tots. L'entrada és lliure.

12 d’agost 2008

estiu sahraui

Encara que estic molt desconectada del bloc i no tinc temps de res, torno a tenir un estiu envoltada de les millors ambaixadores del Sàhara. Aquest estiu m'acompanyen la Maria i la Zagma.I com cada estiu molta calor, molt anar amunt i avall, buscant la fresca i intentant passant-s'ho d'allò més bé. I sort en tinc d'elles perquè m'ajuden molt i es porten molt i molt bé, tot i que de vegades ens enfadem i cridem, però això és el que fa la confiança.

01 de juliol 2008

JA ELS TENIM AQUÍ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquesta nit arriba el primer avió amb els infants sahrauis, esperem que tinguin un bon viatje i l'espera als diferents aeroports sigui curta i els hi agi tot molt bé.

festa comarques gironines amb el sàhara

16 de juny 2008

Enyorança

Ja sé que no és època d'anar als campaments, de fet amb la calor que estan passant allà anar-hi seria una bestiesa, i de fet, falta menys d'un mes per poder abraçar als millors ambaixadors de la causa, i de fet quan siguin aqui ja estaré entretinguda anant amunt i avall per tal d'aprofitar cada instant dels que estan aqui la meva estimada Zagma i la Maria (que serà per ella l'últim any). I tots els demés que vindràn a la zona, els que coneixo d'altres anys, com la Buha, els Mohamed's, el Sidhamad, la Galuha, la Faida, l'Ahmed, la Hurriya, i els nous i noves que haurem de conèixer i serà un plaer de ben segur, la Tutu, Toufa, Nafai, etc....
Però tinc enyorança per baixar, per veure les families, per pendre un te tranquilament a la jaima, contemplar la nit estrellada, i poder disfrutar de la companyia tots els amics i amigues que he anat fent durant les meves estades als campaments.
L'enyorança és més gran perquè no sé quan podré tornar, segur que no serà aviat, aquest cop n'estic segura i per això fa dies que hi penso i no deixo de donar-hi voltes.
Estic embaraçada i això em farà estar una època llarga sense baixar i d'aquí tanta enyorança. Tot i que és una nova ètapa de la meva vida i evidentment molt feliç, i això no m'ho treu ningú, però penso en els campaments, en lo enganxada que estic de baixar, de passar uns dies allà i tenir contacte amb tota aquella gent que m'han aportant tant.... moltes vegades sense saber-ho, sense ni imaginar-ho. Tots aquells i aquelles que m'han fet una mica més feliç, a vegades en moments complicats quan la pèrdua de ma mare encara era massa recent. Tots els que m'han acollit com una més de la familia i als que realment considero la meva veritable familia. Perquè sempre he pensat que l'amistat desinteressada és lo millor del món i de fet hi ha moments que no es poder oblidar al voltant de les brases del carbó, anant a dur menjar a les cabres, ballant amb la melfa mal posada, i rient per qualsevol bestiesa a les 2 de la matinada dins una jaima...
I és curiós, però ja imagino en poder baixar el més aviat que ho permeti la situació, evidentment amb el meu fill o filla, perquè considero que ha de conèixer la part de la seva familia que estan allà. Encara falta molt ja que no he arribat ni als tres mesos d'embaràs i potser per això l'enyorança. Tot i que espero que quan sigui el moment per visitar-los ho podem fer al Sàhara de veritat, a un Sàhara lliure, al Sàhara Independent.
Inshal·là!!!

05 de juny 2008

festes i festivals al Sàhara Ocupat

Des de l'arribada de Mohamed VI el Marroc va començà a vendre al món la imatge del canvi democràtic, per tal de passar pàgina d'un règim on no ha canviat res. Segueixen les detencions il·legals en contra la llibertat d'expressió, amb les seves conseqüents tortures, la familia reial és intocable, sagrada. On tant el ministre d'interior, d'exterior, de justícia i el primer ministre són nombrats a dit directament pel rei, sense basar-se en cap cas en els resultats de les eleccions, que en diuen democràtiques, però que de fet són per rentar-se la cara a nivell internacional.
El tema del Sàhara era intocable, però ara es pot parlar del conflicte però sempre dins de la marroquinitat del territori. I totes les entrevistes, programes de televisió, etc, comencen criticant Algèria i al Polisario, i acaben recolzant totalment una autonomia que ningú sap realment com està plantejada, només passant per la sobirania del Marroc.
Però tots sabem que la llibertat d'expressió en el Marroc només existeix en el llibre de la Constitució marroquí, per això el règim està intentant maquillar la situació diària de la zona ocupada i marginar l'efecte de les manifestacions pacífiques dels sahrauís que exigeixen la l'autodeterminació del poble sahrauí, amb el lema la badil - la badil, aan takrir almasir (no hi ha canvi, només l'autodeterminació).
Per això no, és curiós que últimament s'estan celebrant tota mena de coses al Sàhara Ocupat. Hi ha festes gratuites per al públic en general, concert, xerrades, fins hi tot fa uns dies han montat un Festival de Cinema, volent copiar el FiSahara... El règim està fent que qualsevol excusa sigui bona per tal de montar un acte lúdic en que que participi la gent del carrer, vestits amb la darráa i la melfa típiques dels sahrauis, això sí: sempre amb un munt de banderes marroquís amenitzant la vetllada.
Fins hi tot l'altre dia per la televisió marroquí que emeten unes hores des de l'Aaiun vaig poder veure un concert on cantaven les de l'aserejé.... Ja que, utilitzen alguns grups espanyols per atreure la gent.
Sembla que el govern marroquí vol tenir entretenida la gent i pensa que potser amb tota la varietat que els hi ofereix la gent estarà callada o almenys no faran tant d'enrenou...
Però realment estan dels tot equivocats, el Sàhara ha estat, és i serà sempre dels i les sahrauis. I això no ens ho faran callar ni a nosaltres ni a ells.
SÀHARA LLIURE!!!! SAHARA HORRA!!!!
VISCA EL POBLE SAHRAUÍ, FINS LA VICTÒRIA
KUL ALWATAN AU AXAHADA (
TOTA LA PÀTRIA O EL MARTIRI)


01 de juny 2008

gràcies al sàhara

Fa temps que tinc el bloc una mica (força) abandonat, i ja fa dies que penso que potser seria hora que hi poses remei, a més ja fa dies que algú que aprecio molt m'ho ha dit, per això vull intentar de tornar a publicar amb més freqüència. Aquest algú és l'Alba i per això m'animo a tornar a publicar amb més freqüència i no deixar morir el bloc.
Doncs això que és per tu Alba, perquè crec que tens raó i també perquè en tinc ganes. De totes formes continuaré amb la meva línia, parlant del meu troçet de Sàhara, d'allò que em fa sentir bé, d'allò que m'aporta, sense pretendre donar lliçons a ningú, només són reflexions meves.

És curiós que aquesta lluita pel Poble Sahraui, que ens uneix a molts i moltes m'ha permès conèixer molta gent que val la pena. Potser no és notícia i pot semblar que no té gaire trascendència, i potser algú podria pensar que no caldria publicar un post així. Però jo crec que sí, que he après molt de moltes persones i tot plegat m'ha fet molt millor a mi mateixa.
Per això puc disfrutar d'una familia més àmplia, perquè vulguis que no, és la gent amb qui comparteixo moltes coses aquelles amb les que val la pena tenir contacte i al fi i al cap una gran amistat.
Hi ha molta gent que m'ha marcat en aquests anys compartint experiències amb els viatges als campaments, el viatge a Tifariti, compartint seient als autobusos que van a les manifestacions a Madrid, estant hores a l'escola de Prat esperant els millors ambaixadors de la causa sahrauí, prenent amb tota la tranquilitat del món un te, en algun concert de la agradable Mariem....
Hi ha molts moments agradables, moltes estones de complicitat amb molta gent que val la pena, no vull anomenar ningú perquè seria tanta la gent... que segur que m'oblidaria d'algú. Des del companys i companyes de Girona, passant per L'Hospitalet, Mataró, l'Empordà, Barcelona, Lleida... gent que potser no hagués conegut, potser per la distància, potser per edat, etc. Però m'alegra d'haver conegut i tenir-hi contacte, encara que amb alguns sigui en moments puntuals.
I no em vull deixar als i les sahrauis que han anat passat pel meu camí, són molts i moltes, a part de la mainada que marca molt als estius, hi ha tots aquells que han apostat per poder trobar un altre sentit a la seva vida, aportant a les seves jaimes una mica de comoditat podent enviar diners, tot i les dificultats de fer papers, de trobar feina, de trobar el seu espai en una societat que no és la seva.
L'altre dia vaig conèixer algú, que només amb un primer contacte vaig poder intuir la bellesa interior que té, perquè hi ha gent que es nota, que és transparent i em dóna la sensació que aquesta sahraui, la Xakruda, és així. Sencilla, molt agradable i amb una tendresa que ilumina el seu rostre quan somriu, i fa que al seu costat parlant amb ella em sentís afortunada i recordés tota la gent que he anat coneixent amb el temps de lluita per la independència.

04 de maig 2008

TOTS AMB EL SÀHARA

Deixo el manifest que van elaborar els participants de la 5ª edició del Festival del Sàhara, per tal que tots i totes posen un granet de sorra en pro de la causa amb la nostra signatura.



¡ÚNETE CON TU FIRMA!

Manifiesto

Los participantes de la 5ª edición del festival del Sahara hemos estado en uno de los campamentos de refugiados saharauis donde se vive un drama humanitario.

La situación empeora año tras año. El proceso de paz está bloqueado y eso afecta especialmente a los más débiles. Mujeres, niños y ancianos. Hay 200.000 personas que fueron españolas abandonadas en el desierto desde hace 33 años.

Es urgente que la ciudadanía ayude a devolver la libertad a el pueblo saharaui. Por eso pedimos al gobierno de España que reconozca el status diplomático del frente polisario.

Hoy se pone en marcha una plataforma de recogida de firmas para conseguir que esto sea posible entre todos.

Firmado:

Los miembros de la plataforma TODOS CON EL SAHARA

11 d’abril 2008

CONCENTRACIÓ 15 ABRIL BARCELONA

Em sumo com molts altres a la convocatòria de l'Associació d'Immigrants Sahrauís a Catalunya. Davant la visita del president Montilla al Marroc i les seves declaracions poc respectuoses amb la causa sahrauí, perquè a més sembla que tanca els ulls o mira allà on en cada moment li interesa i no es té en compte en cap moment la brutal repressió que estan patint els sahrauis a la zona ocupada, amb les continues detencions arbitràries i les brutals pallisses de la policia marroquí.
Per això, cal que ens fem sentir: Tots i totes davant del Palau de la Generalitat de Catalunya, espero que la resposta sigui massiva.


Deixo el comunicat:

CONCENTRACIÓ DEL 15 D'ABRIL A LES 7 DE LA TARDA, DAVANT EL PALAU DE LA GENERALITAT, PEL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE SAHRAUÍ, CONTRA LA PROPOSTA D'AUTONOMIA I CONTRA ELS QUE LA RECOLZEN

A raiz de las declaraciones del presidente de la generalitat de Catalunya el Sr. Jose Montilla a la agencia oficial marroquí MAP:

"El presidente de la Generalitat catalana, José Montilla, calificó de "avance sustancial" la propuesta de autonomía planteada por el Gobierno marroquí para solventar el contencioso del Sáhara Occidental. La iniciativa propone una amplia autonomía para la región, aunque permaneciendo bajo soberanía marroquí.

"Desde luego, la propuesta marroquí de conceder al territorio amplia autonomía es un avance sustancial y un buen inicio para solucionar el conflicto", declaró Montilla en una entrevista concedida a la agencia de noticias marroquí MAP, la víspera del inicio de una visita de tres días a Marruecos.
Montilla destacó que "las partes tienen cada vez más interés en solucionar este conflicto sobre la base de un acuerdo en el marco de la legalidad internacional".)

La Asociación de inmigrantes Saharauis (AISAC) y el movimiento solidario con el pueblo Saharaui convocan una concentración el próximo martes 15 de abril a las 19:00, frente a la sede de la Generalitat de Catalunya, en la plaza Sant Jaume, para denuciar y rechazar las citadas declaraciones y recordar al Gobierno de la Generalitat que el conflicto Saharaui, es un litigio de descolonización de los pueblo, tal y como figura en todas las cartas y resoluciones de las Naciones Unidas.

Es también interes, de los convocantes, resaltar que es la primera vez que una autoridad de la Generalitat, se pronuncia en favor de una propuesta, que no respeta la legalidad ni el derecho internacionales y que viola todas las resoluciones internacionales que exigen la autodeterminación de la población Saharaui, cuya ejecución inexorablemente tiene que ser por la vía democratica, y no mediante soluciones enlatadas, que no contemplan la decision y el sentir del pueblo Saharaui

Con estas declaraciones el Sr. Montilla ignora el sentir generalizado de la sociedad civil Catalana que día tras día muestra su apoyo al pueblo Saharaui y su rechazo a las violaciones, abusos y atropellos que cometen las autoridades marroquies en los territorios ocupados.

Igualmente, los convocantes solicitan al movimiento solidario con el Sahara, emitir comunicados de apoyo al derecho de la autodeterminación del pueblo Saharaui y condenando las violaciones sistemáticas de los derechos humanos . que ejercen las autoridades Marooquies

24 de març 2008

estrella polisaria

Una cançó que arriba més enllà del cor, és simplement el sentiment de tota i tot sahraui sigui on sigui. Perquè és el poder de la paraula, no és la música en si, són paraules tan llunyanes i tan properes com navegar i pensar que es pot veure tot i saber el que hi ha al fons.




Per en Sidi.

15 de gener 2008

EL MUR DE SORRA, un reportatge del 30 minuts de TV3


Text extret del bloc del Toni: TRAB EL BIDAN el Sàhara i les llibertats dels sahrauís

Un mur de sorra de 2.700 km de longitud, construït per l'exèrcit marroquí i flanquejat per camps de mines, travessa el desert del Sàhara i divideix el poble saharaui en dues meitats.
Mustafa el-Halem, de 73 anys, ha sobrevolat avui per primera vegada, en un vol humanitari de les Nacions Unides. L'han portat des d'Al-Aaiun, la capital del Sàhara ocupada pel Marroc, fins al campament de refugiats de Tinduf, al desert d'Algèria, on viu el seu germà Mohamed. És la primera vegada en 32 anys que els dos germans es retrobaran. La guerra els va separar i ara només podran estar junts durant un parell de dies.

A la tenda de campanya habilitada per a la festa del retrobament, Mohamed reconeix emocionat: "En aquesta vida, només em faltava tornar a veure el meu germà, a qui admiro, però no podrem viure junts fins que aconseguim la independència. Abans no podrà ser".

El drama dels germans El-Halem és el mateix que viuen la major part de les famílies saharauis. Després de la Marxa Verda, organitzada pel rei Hassan II el 1975, les sorres del desert de l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental van ser l'escenari d'una llarga guerra de 16 anys, entre l'exèrcit marroquí i els guerrillers del Front Polisario.

La firma d'un alto el foc el 1991 havia de donar pas a un referèndum d'autodeterminació, supervisat per les Nacions Unides, en què el poble saharaui decidís el seu futur. Però, avui, 16 anys després, el conflicte no té encara perspectives de solució, malgrat les rondes de converses que mantenen des de fa un any representants marroquís i saharauis a la localitat de Manhasset, als Estats Units, i que es van reprendre el 7 de gener.

Hudda té 14 anys i, com molts joves saharauis, va néixer al campament de refugiats. D'aquí a pocs dies deixarà els seus pares durant uns mesos per passar l'estiu amb una família d'acollida a Catalunya. El dia abans de la seva partida, el seu pare, que va combatre amb el Polisario, ha volgut portar-la a visitar un lloc molt especial. Un museu on es conserven moltes de les armes utilitzades durant la guerra. Davant d'un Kalaixnikov com el que ell mateix va utilitzar, explica: "Per mi i els meus fills no hi ha res més que això: o independencia o haurem de tornar a disparar un altre cop."

Aminettu Haidar, de 38 anys, mai ha visitat els campaments de refugiats, on viuen alguns dels seus familiars. Ella es va quedar a El-Aaiun, la capital de la zona, sota administració marroquí, l'anomenat Sàhara Útil, ric en fosfats i pesca. El seu treball com a defensora de drets humans l'ha portat uns quants anys a la "Presó Negra", i al seu cos encara hi queden les seqüeles de les tortures que va patir.

Històries humanes, en un cantó i l'altre del mur, que posen cara i ulls a aquest conflicte gairebé oblidat a les sorres del desert, i que ja és un dels més llargs de la història contemporània.



Un reportatge de Padro Barbadillo i Ricard Belis


Més informació a 30 minuts