Com deia la Núria de forma molt acertada, aquests són els que prenen la fresca, volten per Tifariti amb els seus cotxes i la seva bandereta amunt i avall, sembla que no parin ni un moment.Quan passen puc veure la reacció i els comentaris dels i les sahrauis, la ràbia que fan aquests personatges passejant com si res. Ens diuen que volten per fer-se veure, perquè les diferents delegacions som allà, i la veritat és que es nota. Els vaig veure, tan tranquils, no fan res, només passegen i demostren que són allà.
Al vespre, a les vetllades que es van fer després de la Conferència entraven i sortien del recinte. Anaven agrupats, no els hi agradava quan intentàvem fotografiar-los. Però no hi fa res, vam fer algunes fotos sense manies.
Com tots sabem al Sàhara Ocupat es queden de braços plegats veient la repressió que pateixen els sahrauís que es manifesten i són agredits per la policia marroqui, veient els forts cops que reben, sense cap mena de sentit, els sahrauís a la seva propia terra.
Als territoris alliberats ja hem sentit el que fan aquests soldats, que en teoria tenen una missió especial de garantir l'alto el foc, però com que es deuen avorrir molt han de signar amb sprays i en plan les pintures rupestres que es van trobar a la regió de Zemmur, cap a l'any 1995 quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako. Malmeses de forma barroera pels senyors de les gorres blaves.
Aquests personatjes que haurien de ser imparcials només fan que provocar. Al ser a Tifariti ho vam poder comprovar. Jo personalment no ho vaig veure, però em van explicat que un d'ells portava un adhesiu que deia Sàhara Marroquí,
evidentment no va durar gaire, algun sahrauí de seguida va treure-li l'adhesiu i a sobre el provocador va denunciar una agresió. Absurd del tot, que en la Conferència Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahrauí ens haguem de veure coses com aquestes.
Com deien els bascos: que se'n vagin, no els volem aquí!!!Aquests personatjes que haurien de ser imparcials només fan que provocar. Al ser a Tifariti ho vam poder comprovar. Jo personalment no ho vaig veure, però em van explicat que un d'ells portava un adhesiu que deia Sàhara Marroquí,
evidentment no va durar gaire, algun sahrauí de seguida va treure-li l'adhesiu i a sobre el provocador va denunciar una agresió. Absurd del tot, que en la Conferència Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahrauí ens haguem de veure coses com aquestes.Visca el SÀHARA LLIURE I INDEPENDENT!!!!
4 comentaris:
Molt encertada la definició. Si a Tifariti hi hagués voreres també els podríem dir "cereros" que segons el pare, són els que es passegen per les ceres o "voreres". I no foten res de bo.
Al provocador de l'enganxina li hauria anat bé un parell d'hòsties, així com aquell que no vol la cosa i després busca qui t'ha pegat.
O una bona empenta també, a veure si feia cap a baix on explotaven les mines.
Estic com a violenta, m'hauré de moderar.
Una abraçada Txell.
Hola Antònia,
Suposo que poden haver-hi molts mots per descriure'ls i tots serien vàlids.
Quan erem allà em feien molta ràbia, i quan ens van explicar el cas de l'enganxina ja va ser massa...
La veritat és que no sóc violenta, però en aquests casos també hagués donat dos hòsties ben donades.
I, és clar, tenia ganes d'explicar-ho, ja que hi ha noticies invisibles i que sembla que no són importants o no interesen.
Com bé saps no ho vaig veure, ens ho van explicar i la única cosa que em va alegrar és que van comentar que hi havia fotos que inmortalitzaven els fets, però pel que veig o potser no ho he sabut trobar no ha sortit res.
Una abraçada
Txell
Sí que n'hi ha, a la web dels companys de Pirineu amb el Sàhara.
saharalibre.es
Busca al centre un article titulat "el soldadito de plomo" y li veurás la cara a l'impresentable.
Una abraçada.
Gràcies Antònia, no havia vist la foto. La veritat és que veient-la encara em fa molta més ràbia, és increible que encara pugui dibuixar aquest somriure a la cara, una bona bufetada, en serio...
Bé, ho deixo aquí, que no val la pena.
Una forta abraçada
Txell
Publica un comentari a l'entrada