07 de març 2007

Tifariti (3) Mami Aamar Salem

En un dels tallers que es van fer a la Conferència de Tifariti, i en el qual vaig assistir, es va parlar de la situació als territoris ocupats, la repressió continua que estan vivint els i les defensores dels Drets Humans al Sàhara Occidental.
Mentre d'altres van anar al Taller Polític (en Toni, l'Antònia i en Francesc). Ens varem repartir i la Núria, la Cristina, la Montse i jo mateixa vam voler sentir la situació al Sàhara Ocupat.
Vam tenir l'oportunitat d'escoltar les paraules d'en Mami Aamar Salem, se'l notava seré, les seves paraules transmetien la veritat, la serenitat de tenir la raó, de parlar amb seguretat i tenint les coses molt clares.
Un defensor dels Drets Humans al Sàhara Occidental, va publicar en alguns mitjans l'article titulat Los recursos son propiedad del Sàhara, amb el que denunciava que els ocupants marroquins exploten els recursos de manera impune.
Explicava que aquests escrits que va anar publicant van fer que fos detingut sense gaires contemplacions, un dia qualsevol amb la claretat del dia i davant un munt de gent. Els grups d'intervenció ràpida el van agafar i el van sotmetre a tota mena de tortures, per deixar-lo anar amb estat físic lamentable. Als hospitals no el van atendre i cada cop es sentia pitjor, les condicions amb les que el van deixar anaven empitjoran, i de fet, com comentava ell, els metges de les zones ocupades estaven compintxats amb la policia i en comptes d'ajudar encara els hi fan més mal.
Va explicar tot el que va haver de passar, el tracte rebut, les maneres que tenen de fer les coses, ja us podeu imaginar. Mentre explicava el silenci no va ser trencat per res, tan sols vam haver de parar un moment ja que els aparells de la traducció simultània van fallar i es va haver de continuar agrupant amb grups els que paralven anglès, francès, etc, amb el traductor al mig i els que podiem entendre el castellà (com que erem el grup més nombrós) el traductor va seure a costat de el Mami i anava traduint.
Les paraules del Mami Aamar Salem em feien esgarrifar, va explicar tota mena de detalls que havia viscut, em va recordar les paraules de la Aminetou Haidar quan va venir a Barcelona, a més pensant que això passa diariament als territoris ocupats a qualsevol que lluiti per un Sàhara Lliure.
El van fer fora del Sàhara, sense cap tipus de documentació i amb un estat físic molt lamentable. El van declarar persona non grata per estar al Sàhara. Va estar mal ferit durant uns dies amagat entre el Sàhara i Mauritània, i va poder posar-se en contacte amb activistes sahrauis que es trobaben a Mauritània que el van ajudar amb tot el que van poder.
No va donar temps a traduir el final ja que es va emocionar i tothom a la sala es va aixecar donant-li suport, recolzant-lo en la seva lluita, recolzant a tota la gent que estan patin aquesta repressió que no té cap sentit, que no arriba a la gent, que no interesa que arribi. Va cridar per un Sàhara Lliure, va cridar per una solució definitiva al conflicte i això el va emocionar, va cridar perquè no el podràn parar, que seguirà lluitant malgrat la repressió, la tortura i els maltractes rebuts, perquè el Sàhara ha de ser lliure. Tots ens vam emocionar amb ell. Espero que aconsegueixi tornar al Sàhara Ocupat que és el que més desitja per seguir la lluita, per aconsseguir un Sàhara Lliure.