Aquest any farà 10 anys que la ciutat de Girona es va agermanar amb la daira de Farsia. Per Setmana Santa del 1997 van baixar els regidors de la ciutat de Girona per formalitzar l'agermanament. Casualment aquell abril vaig viatjar als campaments per primera vegada, i dic casualment perquè és així. Coneixia la causa del Poble Sahrauí però ho veia com una cosa llunyana, i la veritat és que mai hagués imaginat fins al punt que m'hi implicaria. De fet, en la primera jaima que vaig entrar, podríem dir que, me'n vaig enamorar. I des de llavors, com molta gent, porto el Sàhara al cor.Arran del viatje que vaig fer amb la meva germana, aquell estiu vam fer el primer acolliment (bé ho van fer els nostres pares, la Tere sobretot). I vam acollir l'Kneita, de la qual ja us en vaig parlar fa dies.
Sembla mentida, però ja han passat 10 anys, això em fa pensar que la solidaritat va més enllà. Des de llavors l'Ajuntament i Acaps tenim un conveni signat. Aquests diners els gestionem en els diferents projectes globals: Caravana, Àpat diari i Colònies, però a més hem anat fent projectes directes amb la daira germana.
Hem dotat de plaques solars els equipaments de l'Ajuntament, varem fer la instal·lació de llum a totes les sales. També varem baixar tots els aparells per posar megafonia a la daira, per quan necessiten avisar la gent, pel repartiment d'aliments, per les vacunes pels nens, etc. Vam dotar de mobiliari i material escolar la tarbia de la daira, portant material divers. Varem portar material pel dispensari. Sempre hem cregut millor rebre la demanda des d'allà i veure quines necessitats hi han en cada moment i les prioritats que hem de tenir en compte segons el presupost que disposem. En un viatge van anar-hi unes educadores per tal de compartir les seves experiències amb les treballadores de la tarbia, viatge també molt beneficiós, tant per les educadores sahrauis com per les que hi van anar des d'aquí. En l'últim viatge el projecte ha estat de reconstrucció d'edificacions que havien caigut degut a les pluges de febrer de 2005 i a més ens van fer la demanda de construir uns centres socials a cada barri, per tal de poder organitzar i reunir-se, les regidores de les cada barri estaven molt contentes.
Bé, amb 10 anys es poden fer moltes coses, però m'adono que no han canviat gaire les coses. Em refereixo a la qüestió política. Després de 10 anys seguim sortin tan poc a la premsa, seguim tenint poca influència als mitjans. Bé, sortim quan hi ha les colònies, quan despedim la Caravana, i algun altre acte. Però no surten les coses de fons, no interesa quan hi ha vagues de fam a les presons del Sàhara Ocupat, interesa ben poc la situació de la població al territori ocupat i les diferents obtaculitzacions en el conflicte. Segur que ens coneix més gent i arran d'això més gent coneix als sahrauís, ja que la difusió de les diferents campanyes és amplia, però no arriba allà on hauria d'arribar, o potser sí que hi arriba però queda estancat o no interesa que surti.
De cares al mes de setembre farem tota una sèrie d'activitats per visualitzar els 10 anys d'agermanament, encara no hi ha res concret però serà una setmana on exposarem en diferents centres cívics, on farem xerrades, i com a acte més important i per tancar la setmana, montarem les jaimes i farem un concert. Quan ja estiguin clares les activitats ja ho informarem i ho farem el més extensiu posible per a convidar-vos a totes i tots.
Hem dotat de plaques solars els equipaments de l'Ajuntament, varem fer la instal·lació de llum a totes les sales. També varem baixar tots els aparells per posar megafonia a la daira, per quan necessiten avisar la gent, pel repartiment d'aliments, per les vacunes pels nens, etc. Vam dotar de mobiliari i material escolar la tarbia de la daira, portant material divers. Varem portar material pel dispensari. Sempre hem cregut millor rebre la demanda des d'allà i veure quines necessitats hi han en cada moment i les prioritats que hem de tenir en compte segons el presupost que disposem. En un viatge van anar-hi unes educadores per tal de compartir les seves experiències amb les treballadores de la tarbia, viatge també molt beneficiós, tant per les educadores sahrauis com per les que hi van anar des d'aquí. En l'últim viatge el projecte ha estat de reconstrucció d'edificacions que havien caigut degut a les pluges de febrer de 2005 i a més ens van fer la demanda de construir uns centres socials a cada barri, per tal de poder organitzar i reunir-se, les regidores de les cada barri estaven molt contentes.
Bé, amb 10 anys es poden fer moltes coses, però m'adono que no han canviat gaire les coses. Em refereixo a la qüestió política. Després de 10 anys seguim sortin tan poc a la premsa, seguim tenint poca influència als mitjans. Bé, sortim quan hi ha les colònies, quan despedim la Caravana, i algun altre acte. Però no surten les coses de fons, no interesa quan hi ha vagues de fam a les presons del Sàhara Ocupat, interesa ben poc la situació de la població al territori ocupat i les diferents obtaculitzacions en el conflicte. Segur que ens coneix més gent i arran d'això més gent coneix als sahrauís, ja que la difusió de les diferents campanyes és amplia, però no arriba allà on hauria d'arribar, o potser sí que hi arriba però queda estancat o no interesa que surti.
De cares al mes de setembre farem tota una sèrie d'activitats per visualitzar els 10 anys d'agermanament, encara no hi ha res concret però serà una setmana on exposarem en diferents centres cívics, on farem xerrades, i com a acte més important i per tancar la setmana, montarem les jaimes i farem un concert. Quan ja estiguin clares les activitats ja ho informarem i ho farem el més extensiu posible per a convidar-vos a totes i tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada