Pàgines

18 de juliol 2007

colònies d'estiu a Girona 1

Ja portem més de 15 dies amb els infants sahrauis a casa nostra i això a fet que potser el bloc hagi quedat una mica aparcat. El ritme canvia i no hi ha temps per a gaire coses, i no m'he pogut seure tranquilament davant l'ordinador per escriure.
Amb aquests dies he pogut veure que els nens i nenes que han vingut per primera vegada han tingut temps d'adabtar-se d'allò més bé. Els primers dies van ser una mica difícil per alguns, sobretot la Hurriya (que plorava molt, per qualsevol cosa) però ara se la veu contenta.
Ja hem fet totes les revisions mèdiques i les analítiques i vacunes corresponents, ara només resta que passin unes bones vacances.
A casa hi ha la Zagma, és el primer any que ve a Girona i ja comença a parlar alguna cosa amb català. La Zagma és una nena molt alegra, sempre té un somriure a la cara. És decidida i molt trempada. Té ganes de passar-ho bé i, com a molts altres, li agrada molt poder anar a la piscina, a la platja, i s'ho passa molt bé anant al casal, on ha pogut fer moltes amistats.
A la tarda-vespre ens trobem totes les families acollidores i els infants sahrauis cada setmana a un parc de la ciutat, una setmana al parc Central i l'altre al Parc del Migdia (aquesta setmana toca el parc del migdia). És una experiència que des de fa molts any hem anat mantenint, ja que els nens s'ho passen molt bé i sempre que hi ha alguna informació, algun problema, algun dubte tenim un lloc per trobar-nos tots plegats i solucionar de la millor manera possible. Ja ho sabeu si algun dia esteu per Girona cap a les 19h. ens trobareu a un dels dos parc que he anomenat.
Ahir va haver-hi la recepció a l'Ajuntament de Girona, l'alcaldesa Anna Pagans i una bona representació del consistori, com cada any va rebre els nens desitjant que tinguin una bona estada a la ciutat. L'alcaldesa va recordar la situació que estan patint als campaments.
Algunes de les nenes van cantar canços sahrauis i van ballar, tot i la vergonya de fer-ho davant de tothom. I després d'això vam poder pujar al trenet Gerió i recòrrer el barri vell de la ciutat.
Bé ja aniré explicant més coses, quan tingui un moment.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

me alegro mucho que todo ha ido muy bien y que has vuelto escribir en este bloc que lo tenia abandonado hace mucho tiempo.
tu expliques que tienes una niña que se llama Zagma y es muy lista y alegre seguro es igual que su tio que yo conoi hace mucho tiempo un tal saharaui que se llama Chej y tiene una sobrina que se llama Zagma y esta en Girona.
un abrazo
saharaui tonto.

Txell ha dit...

Doncs sí, la Zagma té un tiu a Girona que es diu Chej, però em sembla que el fet que la Zagma sigui llesta no és d'herència, jejejejeje
Potser és que les dones saharauis tenen molta més capacitat i són molt més trempades que els homes.... no sé....
Una abraçada
Txell