28 de gener 2007

kneita


La Kneita va ser la nostra primera acollida. Va ser l'estiu del 1997, sembla mentida que passin tan ràpid els anys. En aquella època l'acollida només era d'un mes, i la veritat és que ens va anar molt bé, perquè aquesta nena no era fàcil. Era molt moguda i no ens feia cas per res, sempre es barallava, sempre estava enfadada, només respiravem quan dormia, i també cal dir-ho li costava molt.
L'Kneita sempre estava preparada a donar un cop de peu al primer que passes, tenia caràcter i per això la Tere l'estimava tant. La Tere deia que calia tenir caràcter, que això li serviria quan fos gran per lluitar contra les desigualtats de gènere. No sé si serà ben bé així, però el fet és que era una nena rebel, no parava ni un moment, i moltes vegades se'n sortia prou bé.
Va tornar a estar entre nosaltres varis anys, fins al 2001, exceptuant el 1998 que no es van fer les Colònies ja que semblava que la Resolució del conflicte era propera i potser tornaven al seu país i no volien enviar els nens i nenes ja que seria difícil el retorn.
L'últim any d'estar amb nosaltres, quan faltaven pocs dies per marxar, va demanar a un sahraui que ens transmetés que ho sentia molt, perquè havia sigut dolenta i no s'havia portat prou bé. Ho va reconeixer ella mateixa, tot i que cada any que tornava era una miqueta millor.
Sabeu, jo l'estimaré sempre. Ara ja és gran i porta la melfa i cada vegada que vaig als campament la vaig a veure i passo estones amb ella, amb la familia, fem el te, anem al mercat, el henna,.... hi seguiré anant sempre.
Aquest últim viatge ha estat molt dur en general, però encara més quan he estat a la seva jaima, la Tere li tenia certa predilecció i se l'estimava molt.
Quan vaig baixar del jeep i va sortir la Kneita de la jaima vaig correr cap a ella, ens vam abraçar i no podiem parar de plorar. No van caldre paraules. És una més de la familia i sempre ho serà. Va ser la primera en venir a casa nostra i per tant va ser l'embaixadora de la causa sahrauí al nostre cor.

3 comentaris:

Anna´ ha dit...

Hola companya,
Endevant que ets una artista. M'agradat moltissim. Un petó i molta força per continuar, ja tens en mi una lectora diaria, i una amiga també.

kneita ha dit...

Gràcies Anna, m'alegro que t'hagi agradat. No sé si cada dia podré escriure, segur que no, però em fa il·lusió.
Una abraçada
Txell

Antònia P. ha dit...

Hola Txell,
aquesta entrada m'ha emocionat molt. Has expressat tan bé els sentiments envers del "primer" o "la primera".
M'ha alegrat molt trobar-te a la xarxa, tant li fa que siguem molts, com més millor, la nostra wilaya virtual anirà creixent fins a esdevenir una veritable "blogosfera sahrauí".
Sàpigues que des de Lleida et seguirem cada dia.
Una abraçada ben forta.
Antònia.