Pàgines

08 de febrer 2011

Entrevista a Mohamed Fadel a Diari de Girona

Els sahrauís que vam patir presó també som víctimes del franquisme»

Entrevista d'Albert Soler a Mohamed Fadel, reprasaliat pel franquisme




 carles colomer
ALBERT SOLER Mohamed Fadel és un sahrauí de 80 anys resident a Amer. Forma part d'un col·lectiu de ciutadans d'aquell país africà que es consideren repressaliats pel franquisme i lluiten perquè la justícia espanyola els reconegui els seus drets

Africans víctimes del franquisme?

Vam patir anys de presó quan el Sahara pertanyia a l'Estat espanyol, i per això ara reclamem els nostres drets com a víctimes del franquisme, ja que també ho som. De fet, alguns dels companys van morir a la presó. Jo vaig estar-hi tancat set anys, pel sol delicte de voler un Sàhara lliure.

De moment quina resposta reben del govern espanyol?

Cap resposta, res en absolut. Vam presentar les nostres peticions a l'aleshores vicepresidenta Fernández de la Vega, signades per més d'un centenar de saharauis repressaliats, però ningú ens ha comunicat res. Reclamem una compensació econòmica, però sobretot que se'ns restitueixi la dignitat.

Quins records té d'aquella època?

Molt dolents. Estàvem molt malament, i a més ens feien treballar en les feines més dures. Per acabar-ho d'arreglar, les racions de menjar que ens donaven eren mínimes.

Després Espanya els va trair?

Home, quan els espanyols van marxar del Sàhara ens van fer moltes promeses, i em refereixo sobretot a procurar pels nostres drets. Al final no van complir res del que ens havien dit. Més aviat al contrari, perquè van cedir el Sahara al Marroc.

En arribar aquí potser tampoc no van ser ben tractats.

Bé, els sahrauís que encara són allà ja veu com són tractats pel Marroc, només ha de recordar com va ser aplacada fa un mes la manifestació amb què demanaven els seus drets. Però els que estem vivint aquí a Catalunya ens hi hem sentit molt ben rebuts, no sé si hi té a veure que per molts la situació de Catalunya amb Espanya és similar a la del Sàhara amb el Marroc. Els problemes els vam tenir amb el govern franquista, no amb el poble.

Més d'un els deu prendre per marroquins.

Això sí que és veritat. I precisament el conflicte el tenim amb el Marroc! Però quan després expliquem que som del Sàhara ens tracten molt millor que quan pensaven que érem marroquins (riu).

Quin futur veu per al seu país?

Molt cardat (sic). Mentre el Marroc continuï al Sàhara no podem millorar, i francament veig molt difícil que vulgui anar-se'n. O sigui, que més aviat sóc pessimista, i més veient que ni el Govern espanyol ni la Unió Europea s'hi volen involucrar perquè tots tenen interessos amb el Marroc. Tothom veu primer els seus interessos que els del poble sahrauí.

És un país pobre, quasi tot és desert: el troba a faltar?

I tant que el trobo a faltar. I molt. Aquí estic bé, però no puc ser del tot feliç. Vull tornar a la meva terra. Però ho veig molt difícil. Si a Tunísia i a Egipte hi ha protestes se'n fa ressò tot el món, però al Sàhara som tan poca gent que l'exèrcit marroquí aixafa la protesta i a ningú li importa.