19 de novembre 2009

AMINETU HAIDAR



Fa uns tres anys vaig tenir l'oportunitat d'escoltar l'Aminetu quan va venir a Barcelona, va fer una xerrada explicant totes les seves vivències, recordo que tothom, hi havia força gent, esperavem la seva arribada i al veure-la va ser benvinguda amb aplaudiments i lemes per un Sàhara Lliure.
La sensació que em va donar en la seva mirada una la fortalesa d'aquelles persones que han passat per situacions complicades. Una dona forta i amb les idees ben clares, que ha lluitat molt pel que sent perquè es faci justícia.
L'exposició que va fer va ser en hassania i la traductora en més d'una ocasió se li trencava la veu. Hi havia un silenci brutal per escoltar-la, per saber per tot allò que havia hagut de passar, tot allò del que són capaços almajzan amb la impunitat que els caracteritza. Era l'època en què començavem a tenir notícies del Sàhara Ocupat i sentir el testimoni d'Aminetu feia esgarrifar a qualsevol. A la sala hi havia molta gent d'Associacions i també molts sahrauis, i en algun moment els assistents van vessar timidament alguna llàgrima (jo vaig ser una).
Al final de l'explicació va deixar la paraula a qui volgués preguntar i va respondre sense cap mena de problema a tot. S'havien colat un parell de marroquins que volien xafar l'acte i que van intentar intimidar-la (algú enviat per l'embaixada). Després de tot el que havia explicat ella, els marroquins tenien els nassos de negar que havia estat empresonada, que Marroc era un país democràtic on no hi havia tortures, on no es retenia ningú per les seves idees,... Aminetu va deixar parlar aquests impresentables (per anomenar-los d'alguna manera) sense donar més importància amb una tranquilitat i una fortalesa impresionant va rebatre el que li demanaven, però en cap moment va canviar el to de veu dolç de les seves paraules. Alguns sahrauis i també gent de les associacions indignats/des per les acusasions que se li feien per part dels marroquins que increpaben van aixecar-se per rebatre, cridant nerviosos, bullia la sang, va ser una situació incòmode, es volia que es fes fora als marroquins. Però Aminetu volia sentir tot el que deien, només demanava calma i que ella lluitava per la lliure expressió que tothom tenia dret a dir el que pensava.
L'endemà vam anar a l'Hospitalet on hi havia organitzat un acte-dinar, no se m'esborrarà mai del cap quan l'Alba (en aquells moments una nena d'uns 12 anys) va anar a saludar -la i fer-li dos petons i l'Aminetu li va dir algo així com: ets de l'edat de la meva filla, disfruta de la llibertat que allà nosaltres no tenim (potser no era ben bé això, potser l'Alba ho recorda millor...) L'alba no va poder evitar les llàgrimes i jo tot darrera també....

VOLEM L'AMINETU A CASA AMB GARANTIES!!!!
SÀHARA LLIURE!



QUI ÉS L'AMINETU HAIDAR?

Aminetu Ali Ahmed Haidar va nèixer el 24 de Juliol del 1967 a El Aaiun, Sàhara Occidental. Va estudiar batxillerat en literatura moderna.

Des de principis dels anys 80 es va unir a la resistència pacífica contra les forces d'ocupació marroquines. Al novembre de 1987, junt a altres homes i dones sahrauis decideix organizar una manifestació pacífica amb motiu de l'arribada al territori sahraui de la Comissió Tècnica de la ONU, encarregada d'evaluar les condicions per la celebració del Referèndum d'autodeterminació auspiciat per les Nacions Unides.

La manifestació pacífica, tenia com objetius denunciar a la Comisió de Nacions Unids la gravetat de la situació dels Drets Humans a les zones ocupades pel Marroc i la petició de celebració d'un Referéndum pel Sàhara Occidental.

Les autoritats marroquines van impedir aquesta activitat pacifíca, detenint a més de 600 persones, de les quals 70 van passar a formar part de les llista de desapareguts. Entre aquestes persones hi havia Aminetu Haidar.

Fóu detinguda i reclosa sense càrregs en centres secrets de detenció durante quatro anys, on va patir tot tipus de tortures i abusos, fins que finalment al 1991 va ser posada en llibertat.

Després de la seva alliberació el 22 de juny de 1991 redobla els seus esforços en la seva lluita com activista dels Drets Humans i continua la seva tasca contactant amb numeroses organitzacions d'arreu del món per denunciar les violacions dels drets humans de la població sahraui a la zona ocupada pel Marroc.

Malgrat les amenaces que pateix s'implica personalment en la promoció dels Drets Humans amb activitats com:

1994 : Comité de Coordinació de les víctimas de desaparicions forzoses i detencions arbitràries al Sàhara.

2001 : Comité per l'alliberació de Sidi Mohmed Daddach i de tots els presos sahrauis.

2002 : Comité preparatori per donar a conèixer la sort dels desapareguts sahrauis.

2003 : Comité per l'alliberació d'Ali Salem Tamek i tots els press sahrauis.

El 17 de juny de 2005, mentres es dirigia a una manifestació pacífica a El Aaiún, es novament agredida per forces de seguretat marroquí. Es trasladada a una comisaría de El Aaaiún, on va romandre detinguda durant tres dies. El 20 de juny de 2005 fóu acusada pel Procurador General de la Corona de El Aaiún de diversos càrrecs relacionats amb la participació a activitats de protesta i l'incitació a ellas i la pertinença a una asociació no autoritzada. Va ser posada en altre vegada sota la costodia en espera de judici. Aminatu Haidar, junt amb altres activistes de i manifestants sahrauis detinguts, va dur a terme una vaga de fam entre el 8 d'agost i el 29 de setembre de 2005 per demanar, entre altres coses, millors condicions de reclusió, investigacións sobre les denúncies de tortura contra Houssein Lidri y Brahim Noumria, i la seva propia alliberació.

14.12.05: 7 mesos de presó ferme. Confirmació a l'apelació

17.01.05: Alliberada

08.05.06: laureada per la Comisió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i la Fundació CEAR-Consell de Recolzament als Refugiats-, amb el premi "Juan María Bandrés" a la Defensa del Dret d'Asil i la Solidaritat amb els Refugiats, per la seva lluita pacífica a favor de l'autodeterminació del pueblo saharaui.

31.05.06: Aminetu Haidar visita el Parlamento Europeo. És rebuda pel President del Parlament Josep Borrel i posteriorment pels responsables políticos de toda la Càmara. Durant la seva visita va exhortar a la UE a que intervingués davant les autoritats marroquínes per exigir el respecte als Drets Humans i la legalitat internacional al Sàhara Occidental.

15.11.06: Torna a El Aaiun

Després del seu periple per diferents continents, que l'ha portat a recòrrer durant sis mesos païses com Suècia, Espanya, Bèlgica, Itàlia, Sudàfrica, EE.UU., Frànça, Suissa i Holanda, la defensora dels Drets Humans, AMINETOU HAIDAR, torna el 15 de novembre a la ciudad ocupada de l'Aaiún.

16.10.07: Premi Silver Rose de SOLIDAR

Aminatou Haidar, defensora de los DDHH saharaui i membre del Collective of Saharawi Human Rights Defenders - CODESA) guanyà el Premi Silver Rose Award 2007. Aquest premi és otorgat anualment per l'organització internacional Solidar, per reconèixer els assoliments d'individus i organitzacions que lluiten activamnet per la justícia social.

L'activista saharaui de DDHH Aminetu Haidar ha estat sido honrada amb el premi Silver Rose Award 2007 (Premio Rosa de Plata) de SOLIDAR , una aliança internacional d'organizacions no gubernamentales (ONGs) independients que traballen en els sectors de serveis socials, cooperació internacional, ajuda humanitària i d'aprenentatge permanente.

Al setembre de 2008 és Galardonada amb el PREMI ROBERT F. KENNEDY

El Premi de Justicia DDHH de la Fundació Robert Kennedy (Robert F.Kennedy Memorial), un galardó que otorga anualment aquesta fundació norteamericana vinculada al Partido Demócrata a defensors dels Drets Humans de tot el món que s'han distinguit pel seu coratge i per posar en risc les seves vides.
La Fundació norteamericana va subratllar, amb motiu de la concessió del premi, el compromís de Haidar amb la no violència i la resistència pacífica en defensa dels dret a l'autodeterminació del seu poble desde l'acupació per part de Marroc l'han convertit en la Gandhi sahraui i en aquest sentit es destaquen també les seves nombroses campanyes a favor de l'alliberació dels presos de consciència i contra les desaparicions forçoses

*Aminetu Haidar ha sido laureada amb quatro premis internacionals de DDHH, el Premi Juan María Bandres (maig de 2006) a Espanya, el Freedom Award 2006 (setembre de 2006 a Washington), el Silver Rose (octubre de 2007 al Parlament Europeu), i el Premi Especial de Castelldefels (9 de maig de 2008 a Catalunya). Tambié fóu proposada al Premi a la Unió Europea el Premi Sakharov del Parlament Europeu al 2005 i al Premi d'Amnistía International al 2006 i el premi Robert Kennedy 2008 dels DDHH.

***text traduit de l'Associació de Dones Sahrauis***


I ara Aminetu està segrestada a Lanzarote.... amb la impunitat del Marroc i la patxorra del govern de ZP... i Moratinos encara té la barra de demanar a Aminetu que es porti bé.....

VOLEM AMINETU A CASA AMB GARANTIES!!!!!

3 comentaris:

sabah ha dit...

Doncs sí, Txell, van ser aquestes paraules les que em van emocionar juntament amb tot el que havia explicat anteriorment..
la veritat que el que més em va arribar al cor, va ser quan em va dir, que jo ja tenia una altre mare, i que era ella. i vaig pensar.. "coi! l'activista saharaui a la que admiro molt, m'està dient que és la meva mare..." la veritat és que en aquell moment em va impactar, i molt.
però després en altres ocasions que he tingut el plaer de tornar-la a veure, em segueix dient FILLA.
i això és una cosa que t'omple molt.. potser li dono massa importància, però per a mi, que em digui filla, és una de les coses més grans del món.
només desitjo que pugui marxar cap a casa seva amb els seus fills, els podria dir els meus germans.. no?

molts petons per tots Txell!

Anònim ha dit...

es triste pero va a ser al final una tragedia personal la que en españa mueva el tema saharaui desde un punto de vista politico y no solo humanitario
solidaritat amb aminettu
moratinos sinvergonha

josep estruel ha dit...

Hola¡
Estoy totalmente convencido que ha pesar de toda la incompetencia, a ella afortunadamente no le pasará nada y volverá a casa con sus hijos.
Una abraçada.