Enyorança

Ja sé que no és època d'anar als campaments, de fet amb la calor que estan passant allà anar-hi seria una bestiesa, i de fet, falta menys d'un mes per poder abraçar als millors ambaixadors de la causa, i de fet quan siguin aqui ja estaré entretinguda anant amunt i avall per tal d'aprofitar cada instant dels que estan aqui la meva estimada Zagma i la Maria (que serà per ella l'últim any). I tots els demés que vindràn a la zona, els que coneixo d'altres anys, com la Buha, els Mohamed's, el Sidhamad, la Galuha, la Faida, l'Ahmed, la Hurriya, i els nous i noves que haurem de conèixer i serà un plaer de ben segur, la Tutu, Toufa, Nafai, etc....

Però tinc enyorança per baixar, per veure les families, per pendre un te tranquilament a la jaima, contemplar la nit estrellada, i poder disfrutar de la companyia tots els amics i amigues que he anat fent durant les meves estades als campaments.

L'enyorança és més gran perquè no sé quan podré tornar, segur que no serà aviat, aquest cop n'estic segura i per això fa dies que hi penso i no deixo de donar-hi voltes.
Estic embaraçada i això em farà estar una època llarga sense baixar i d'aquí tanta enyorança. Tot i que és una nova ètapa de la meva vida i evidentment molt feliç, i això no m'ho treu ningú, però penso en els campaments, en lo enganxada que estic de baixar, de passar uns dies allà i tenir contacte amb tota aquella gent que m'han aportant tant.... moltes vegades sense saber-ho, sense ni imaginar-ho. Tots aquells i aquelles que m'han fet una mica més feliç, a vegades en moments complicats quan la pèrdua de ma mare encara era massa recent. Tots els que m'han acollit com una més de la familia i als que realment considero la meva veritable familia. Perquè sempre he pensat que l'amistat desinteressada és lo millor del món i de fet hi ha moments que no es poder oblidar al voltant de les brases del carbó, anant a dur menjar a les cabres, ballant amb la melfa mal posada, i rient per qualsevol bestiesa a les 2 de la matinada dins una jaima...

I és curiós, però ja imagino en poder baixar el més aviat que ho permeti la situació, evidentment amb el meu fill o filla, perquè considero que ha de conèixer la part de la seva familia que estan allà. Encara falta molt ja que no he arribat ni als tres mesos d'embaràs i potser per això l'enyorança. Tot i que espero que quan sigui el moment per visitar-los ho podem fer al Sàhara de veritat, a un Sàhara lliure, al Sàhara Independent.

Inshal·là!!!

festes i festivals al Sàhara Ocupat

Des de l'arribada de Mohamed VI el Marroc va començà a vendre al món la imatge del canvi democràtic, per tal de passar pàgina d'un règim on no ha canviat res. Segueixen les detencions il·legals en contra la llibertat d'expressió, amb les seves conseqüents tortures, la familia reial és intocable, sagrada. On tant el ministre d'interior, d'exterior, de justícia i el primer ministre són nombrats a dit directament pel rei, sense basar-se en cap cas en els resultats de les eleccions, que en diuen democràtiques, però que de fet són per rentar-se la cara a nivell internacional.
El tema del Sàhara era intocable, però ara es pot parlar del conflicte però sempre dins de la marroquinitat del territori. I totes les entrevistes, programes de televisió, etc, comencen criticant Algèria i al Polisario, i acaben recolzant totalment una autonomia que ningú sap realment com està plantejada, només passant per la sobirania del Marroc.

Però tots sabem que la llibertat d'expressió en el Marroc només existeix en el llibre de la Constitució marroquí, per això el règim està intentant maquillar la situació diària de la zona ocupada i marginar l'efecte de les manifestacions pacífiques dels sahrauís que exigeixen la l'autodeterminació del poble sahrauí, amb el lema la badil - la badil, aan takrir almasir (no hi ha canvi, només l'autodeterminació).
Per això no, és curiós que últimament s'estan celebrant tota mena de coses al Sàhara Ocupat. Hi ha festes gratuites per al públic en general, concert, xerrades, fins hi tot fa uns dies han montat un Festival de Cinema, volent copiar el FiSahara... El règim està fent que qualsevol excusa sigui bona per tal de montar un acte lúdic en que que participi la gent del carrer, vestits amb la darráa i la melfa típiques dels sahrauis, això sí: sempre amb un munt de banderes marroquís amenitzant la vetllada.
Fins hi tot l'altre dia per la televisió marroquí que emeten unes hores des de l'Aaiun vaig poder veure un concert on cantaven les de l'aserejé.... Ja que, utilitzen alguns grups espanyols per atreure la gent.
Sembla que el govern marroquí vol tenir entretenida la gent i pensa que potser amb tota la varietat que els hi ofereix la gent estarà callada o almenys no faran tant d'enrenou...
Però realment estan dels tot equivocats, el Sàhara ha estat, és i serà sempre dels i les sahrauis. I això no ens ho faran callar ni a nosaltres ni a ells.
SÀHARA LLIURE!!!! SAHARA HORRA!!!!
VISCA EL POBLE SAHRAUÍ, FINS LA VICTÒRIA
KUL ALWATAN AU AXAHADA (TOTA LA PÀTRIA O EL MARTIRI)

gràcies al sàhara

Fa temps que tinc el bloc una mica (força) abandonat, i ja fa dies que penso que potser seria hora que hi poses remei, a més ja fa dies que algú que aprecio molt m'ho ha dit, per això vull intentar de tornar a publicar amb més freqüència. Aquest algú és l'Alba i per això m'animo a tornar a publicar amb més freqüència i no deixar morir el bloc.

Doncs això que és per tu Alba, perquè crec que tens raó i també perquè en tinc ganes. De totes formes continuaré amb la meva línia, parlant del meu troçet de Sàhara, d'allò que em fa sentir bé, d'allò que m'aporta, sense pretendre donar lliçons a ningú, només són reflexions meves.

És curiós que aquesta lluita pel Poble Sahraui, que ens uneix a molts i moltes m'ha permès conèixer molta gent que val la pena. Potser no és notícia i pot semblar que no té gaire trascendència, i potser algú podria pensar que no caldria publicar un post així. Però jo crec que sí, que he après molt de moltes persones i tot plegat m'ha fet molt millor a mi mateixa.

Per això puc disfrutar d'una familia més àmplia, perquè vulguis que no, és la gent amb qui comparteixo moltes coses aquelles amb les que val la pena tenir contacte i al fi i al cap una gran amistat.

Hi ha molta gent que m'ha marcat en aquests anys compartint experiències amb els viatges als campaments, el viatge a Tifariti, compartint seient als autobusos que van a les manifestacions a Madrid, estant hores a l'escola de Prat esperant els millors ambaixadors de la causa sahrauí, prenent amb tota la tranquilitat del món un te, en algun concert de la agradable Mariem....
Hi ha molts moments agradables, moltes estones de complicitat amb molta gent que val la pena, no vull anomenar ningú perquè seria tanta la gent... que segur que m'oblidaria d'algú. Des del companys i companyes de Girona, passant per L'Hospitalet, Mataró, l'Empordà, Barcelona, Lleida... gent que potser no hagués conegut, potser per la distància, potser per edat, etc. Però m'alegra d'haver conegut i tenir-hi contacte, encara que amb alguns sigui en moments puntuals.
I no em vull deixar als i les sahrauis que han anat passat pel meu camí, són molts i moltes, a part de la mainada que marca molt als estius, hi ha tots aquells que han apostat per poder trobar un altre sentit a la seva vida, aportant a les seves jaimes una mica de comoditat podent enviar diners, tot i les dificultats de fer papers, de trobar feina, de trobar el seu espai en una societat que no és la seva.
L'altre dia vaig conèixer algú, que només amb un primer contacte vaig poder intuir la bellesa interior que té, perquè hi ha gent que es nota, que és transparent i em dóna la sensació que aquesta sahraui, la Xakruda, és així. Sencilla, molt agradable i amb una tendresa que ilumina el seu rostre quan somriu, i fa que al seu costat parlant amb ella em sentís afortunada i recordés tota la gent que he anat coneixent amb el temps de lluita per la independència.