Viatge al Sàhara (1)

He estat un mes sencer al Sàhara, del 16 de novembre al 15 de desembre i la veritat és que s'ha passat molt ràpid. De fet és una sensació extranya perquè quan era allà semblava que feia molt de temps que hi era, però a la vegada els dies passaven volant. La desconecció ha estat total, des del primer dia que vaig cambiar de xip amb una rapidesa tremenda i em vaig adabtar molt facilment.

De fet avui que ja fa dos dies que sóc aquí i encara no he aterrat del tot. Trobo a faltar la familia que em va acollir, encara els puc sentir parlant amb hassania, puc escoltar els vasos del te quan fan l'escuma, sento les cabres que s'acosten, i els burros com criden sense solta ni volta.

A més arribo en un moment en que la nostra societat és de bojeria, surto al carrer i veig la gent que van amunt i avall pels carrers de les ciutats, les llums de Nadal, el consumisme que ens porta a ser feliços per obligació, les felicitacions a gent que no hi ha contacte durant l'any i els regals que no serveixen per res, perquè de fet ja tenim de tot. És l'absurd de la societat.
Però poc a poc m'hauré d'anar adabtant, i també m'hauré de posar al dia del que s'ha anat fent per aquí i del que s'està fent, vull dir les xerrades (que ja he vist que dijous n'hi ha una i no hi faltaré..) també engegar la Caravana, etc, etc.
I és clar posar al dia el bloc, que l'he tingut abandonat durant tant de temps, i veure els blocs amics de la wilaya catalana, que ja els trobava a faltar, i les fotos que he fet que són més de 800!!! però tot això ichuei ichuei és a dir poc a poc i amb calma.... Ja explicaré més coses del viatge.