Colònies

Ja practicament ho tenim tot apunt. Ahir varem tenir la última reunió amb totes les families de Girona, més que res per tal de poder anar perfilant el calendari de les diferents activitats que hem de fer, les analítiques, els metges, la rebuda a l'Ajuntament, etc..

Podem estar contents perquè tenim moltes coses lligades, tot i que ha costat, però al final tot ha bé. No hagués pensat que podríem superar la xifra de families de l'any passat, i sí ho hem fet i al final sense problemes i a més encara ens han sortit algunes families que de moment les tenim en reserva pel que pugui passar.

Les families repetidores amb moltes ganes de poder-se trobar amb els nens i nenes, i les families noves amb molta il·lusió de conèixer el nen o nena que els hi hem assignat i poder passar un molt bon estiu. Ahir ho vam notar amb les cares d'alguns i algunes, tan il·lusionats que qualsevol anècdota els hi fa gràcia i se'ls nota ansiosos per poder passar per aquesta experiència. Al final hem arribat als 50 nens repartits per diferents municipis de la zona:

• Banyoles =2
• Bescanó = 1
• Camós = 1
• Canet Adri = 1
• Fornells = 1
• Girona = 16
• Llagostera = 1
• Montagut = 1
• Olot = 6
• Porqueres = 3
• Salt = 4
• St Esteve = 2
• St Gregori = 1
• Sarrià de Ter = 2
• Serinyà = 1
  
• Verges = 1
• Vilablareix = 3

Dimarts i dimecres ja podrem tornar tots i totes cap a Girona amb els nens i nenes que ara ja trobem a faltar, veurem com han crescut els que han vingut altres anys i tindrem la sort de conèixer els que venen per primera vegada a casa nostra.
Això, ja fa dies que m'ha portat molts records, i sé que aquest any serà ben diferent a tots els altres. Tinc moltes ganes que arribin per poder fer moltes coses, però recordo l'any passat i sé que tot serà diferent, recordo la il·lusió de la Tere, ma mare, per poder anar a l'escola del Prat a l'arribada dels nens. Sempre havia tingut moltes ganes i havia estat disposada a anar-hi, i finalment l'any passat no només va anar-hi, sino que va ser de les coordinadores de les colònies arran dels problemes que va haver-hi amb l'Acaps a Girona. No es va tirar enrera, el projecte era important i sempre ho va creure i ho deia: que els nens i nenes havien de poder sortir i haviem de fer el possible per tal que el projecte continues.
Al principi estava preocupada perquè no sabia com les nenes es prendrien veure-la amb el cabell curt. Estava de baixa de la feina i a pocs dies de que arribessin els nens i nenes va reprendre les sessions de quimio.

A casa vam tenir la Fatimetu i la Maria, era la Tere que les tenia, als primers dies els hi vam explicar què passava, que cauria el cabell per culpa d'un medicament i la veritat és que van ser molt comprensives i ho van entendre rapidament, a més se n'adonaven que després de les sessions estigues més xafada i volien ajudar molt en tot. I la van ajudar en tot el que van poder, la Maria i la Fatimetu van ser una alenada d'aire que van donar les forces suficients per tirar endavant a la Tere.
Al recordar tot això i escriure-ho em baixen les llagrimes com si hagués obert l'aixeta, però estic contenta perquè estic convençuda que tot i la duresa del tractament de quimioterapia ma mare, la Tere, va passar un bon estiu portant el projecte i en va gaudir com mai.
No us podeu imaginar com la trobo a faltar...

La Maria i la Fatimetu

La Fatimetu (o Fueiti) i la Maria van venir juntes a casa nostra. Eren petitetes i bastant timides al principi. Molt bones nenes i a més entre elles s'entretenien molt. No sentien tant l'enyorança dels campaments, el fet d'estar juntes els hi feia sentir millor. Són molt diferents l'una de l'altre, i allà no es coneixien, l'una és de Tichla (Auserd) i l'altre de Hausa (Smara) per tant allà no es veuen mai, només tenien el contacte quan venien a passar l'estiu amb nosaltres.

La Fatimetu havia estat a la Rioja anteriorment, però després a casa nostra hi va passar 3 anys seguits. Aquest any ja no vindrà, té 12 anys i ja no entra en el projecte. L'any passat ja sabia que seria el seu últim any, i per això vam aprofitar per arreglar una mica totes les càries, no vam poder fer tot el que caldria, perquè per anar bé caldria que portés ferros, no pel fet estètic, perquè té forces dents amb mala col·locació que li afecta a l'hora de mastegar, però era complicat col·locar els ferros i que marxés als campaments, ja que s'ha d'anar revisant.

La Maria era, el primer any de venir, la rateta de la casa. Tan maca, tan presumida, i amb aquelles dentetes (ja que era l'època que li queien). I amb aquell cabell presiós ben arrissat però tant dificil de desfer tots els nusos amb els que arribava dels campaments. Aquest any havia de ser l'últim que vingués, i en principi era a les llistes, però dia sí dia no, m'han trucat la familia des dels campaments dient que no vindrà, que no li han fet la foto pel passaport. Ara ja està del tot confirmat que haurà de passar l'estiu als campaments. Tenia moltes ganes de tornar, de passar les vacances amb nosaltres i la veritat és que jo també en tenia.










Però bé, què no hi puc fer res, no m'extranya res ja, tot és possible i les coses que passen als campaments ja no em sorprenen, i no és per criticar-ho, és que m'imagino lo difícil que déu ser col·locar tota la mainada arreu d'Espanya, fer els papers, les fotos, etc... amb les condicions en què viuen, i en les que han de fer tota la feina de suposo que uns 8.000 nens i nenes que venen a tota Espanya, ha de ser de bojeria.
Si a nosaltres tinguent tot informatitzat ens fallen algunes coses. Bé no sé si fallen o em faran tornar una mica més boja del que sóc. Tot i tenint el programa via internet i l'eficàcia d'en Joan des de Lleida (per cert gràcies per tot) que atèn amb rapidesa tots els canvis de nens, canvis de families, que si ara en volem més, que si la familia tal o qual s'ha tirat enrera, que si nen o nena.
I per no parlar de les trucades de les families que volen això o allò, que si l'Ajuntament paga tant però no hi ha manera que faci l'ingrés, que si ara hi ha una nena que havia de venir a Catalunya però està a les llistes de Madrid. Que si el CAP ens donen hora per mitjans de juliol, i hem de tornar a inssistir que ha de ser entre finals de juny o principis de juliol, que com més aviat millor, i ens van passant d'un al altre fins a solucionar-ho.
A més a última hora és quan surten moltes més families que volen acollir i ja tenim tots els nens col·locats, i un infinit etzetera que tots i totes els que esteu en aquest entramat segur que en teniu moltes anècdotes.
Sort que ho fem amb ganes i al final tot surt bé, i a més ja falten poquets dies per poder disfrutar dels millors embaixadors i embaixadores de la causa sahraui i passar un bon estiu amb tots ells.

MARIEM HASSAN concert divendres 8 de juny al Prat

És la veu més coneguda del houl, la música tradicional sahraui, per això és considerada la seva embaixadora. Les seves cançons estan prohibides a la seva terra natal, al Sàhara Occidental, l'ocupació marroquí ha fet que les cançons hi hagin d'entrar clandestinament.

Mariem tenia 17 anys quan va tenir lloc la Marxa Verda, i és quan la familia va haver de fugir cap a Mjeriz, per després arribar a la inhòspita hammada. Allà hi ha viscut la major part de la seva vida, a la wilaya d'Smara és on han nascut els seus 5 fills, i actualment viu a la província de Barcelona.

Amb una trajectòria con a cantant de més de 30 anys als escenaris Mariem ens mostra la seva fortalesa reivindicant la dignitat d'un poble que intenta mantenir la veu propia i el seu legítim dret a existir.

Ha participat en diferents grups musicals sahrauis, primer amb El Hafed, que després es diria Mártir Luali, amb el que va sorgir el disc Polisario Vencerà, i després participant en un disc íntegrament dedicat a les dones sahrauis. El disc A pesar de las Heridas veus com la de Mariam Hassan, però també Teita Lebid o Hadhum Abeid, són les que transmeten la càrrega emocional acumulada per tants anys de lluita.

La consagració definitiva de l'artista ha estat amb Deseos, el seu primer àlbum en solitari. Amb la col·laboració de Baba Salama com a productor i guitarrista, i l'assistència de Boika Hassan (germà de Mariem) van aconsseguir una obra en la qual les guitarres disfruten de la llibertat.

També acompanyada dels tabals (tambors de fusta i pell de camell) instruments exclusius de les dones sahrauis que el toquen assegudes al terra, marcant els ritmes pels balls, per les cançons i poemes, seguint la tradició. Amb el particular ball sahraui, una dansa sofisticada, amb els moviments subtils de les mans, els braços, caderas i peus, el joc del tambor en què la ballarina combina els tocs de tabal amb una representació fascinant de la forma de maquillar-se, entre d'altres representacions.

Un disc ple de ritme, i molt potent, que no deixa notar les dues tragedies durant la seva gestació: la leucemia i mort del productor (que no va arribar a veure el disc editat) i el càncer de mama de la propia Mariem. Ella va aconsseguir sobreposar-se de la malaltia i li ha permés poder actuar i a més en plena forma.

Amb tot això volia a animar a tothom per participar al proper concert de Mariam Hassan, el divendres 8 de juny a les 23h a La Capsa: Avda. Andreu de Palma, nº 5-7 del Prat de Llobregat, organitzen la gent d'Acaps del Prat de Llobregat, en el marc de la 14ena Festa del Prat Solidari, entra moltes de les activitats que s'hi realitzaran.

De segur que serem molt i moltes els que hi anirem a disfrutar de la música i la dansa sahraui, barrejats entre els darrahs i melfes que de ben segur que també hi seran.

Falta menys d'un mes............

Ja falta poc, quasi ja els tenim aquí!!!!

Les millors embaixadores i embaixadors de la causa sahrauí en poquets dies ompliran casa nostra, de la millor manera que saben, amb la seva alegria i les mil i una cosa que ens faran poder tocar amb la punta dels dits la sorra del desert sense haver-nos de desplaçar.

Cada nen és un món i per això quan les families noves pregunten com són aquests infants? puc veure el rostre de cadascun dels que han passat per Girona. Cadascú amb el seu caràcter, amb la seva manera de ser, amb els seus moviments, amb uns gustos diferents, però en conjunt encantadors. Tots a la seva manera ens mostren el seu costat positiu i el negatiu, que de fet, estem parlant de criatures que riuen, juguen, demanen, ploren, es barallen, canten, ballen, criden i no es cansen mai...

La Buha, la Salembuha, el Mahfud, la Delou, els Mohamed's, la Minatu, l'Othman, la Jadiyetu, l'Ali, en Salek, la Hanna, la Maria, i tots els demés, fan que les tardes d'estiu ens retrobem totes les families al parc per compartir els jocs, el xivarri i que ens reunim a l'hora de la fresca a comentar cada detall, cada manera de fer i solucionem entre tots els diferents problemes que se'ns presenten, que poguem perfilar els detalls de la festa que farem a la província, aquest cop haurem de desplaçar-nos cap a Arbúcies i també la festa a nivell de Catalunya (que per cert serà a l'Hospitalet).

Han estat uns dies força moguts, fent xerrades, entrevistes a les families interesades i buscant nens i nenes a les llistes, sort que quan les coses es fan amb ganes no pesen tant. Les llistes ja estan enllestides, potser tindrem sorpreses d'última hora, tots els que hem anat als campaments sabem en les condicions en que s'hi treballa i les dificultats que s'hi troben, però any rera any les coses es van millorant. La feinada del programa informàtic perfeccionant-lo crec que es mereix el seu reconeixament, en Joan i l'Antònia i familia, des de Lleida fan de casa seva la seu d'entrades i sortides de dades, des d'aquí felicitar-los per la seva dedicació i la seva eficàcia.

He vist com tothom s'ha volcat en el projecte, des de tot el territori hem pogut comprovar la feina de formigueta de buscar families, d'ampliar el projecte, de donar a conèixer la causa del poble sahraui.

Xerrada-Debat i Sopar a Mataró

Com tots molt bé sabeu, la situació dels sahrauis de les zones ocupades és preocupant, molt sovint trobem noticies per internet de les manifestacions dels sahrauis a l'Aaiun, de les detencions que pateixen, del mal tracte que reben.

El proper divendres 1 de juny els companys i companyes d'Acaps Mataró han organitzat una xerrada-debat per posar-nos una mica al dia de la situació que pateixen els sahrauis a les zones ocupades.

Intervindràn:

• Toni Guirao: en representació d'Acaps
• Mah Yahadih: en representació de la Delegació del Front Polisario a Catalunya
• Alfons López: en representació d'Amnistia Internacional

L'acte es farà a la Sala de Can Palauet al carrer Palau nº32-34 a les 19h. Per arribar-hi és molt sencill ja que es troba darrera de l'Ajuntament de Mataró.
I després a sopar tots junts, al Pati de Can Marshall que es troba entre el carrer Luis de Leon i el carrer Sant Joaquin, al costat del local d'ICV. El sopar anirà amenitzat amb música i ball.
Com ja veieu, la oportunitat no es per desaprofitar-la, xerrada, sopar, música i ball, dificil faltar-hi.
Espero veure-hi moltes cares conegudes.

el proper 27 de maig

RECORDEU

EL PROPER 27 DE MAIG: ELECCIONS MUNICIPALS

A L'HORA DE VOTAR,

PENSA EN UN SÀHARA LLIURE.

NO MÉS TRAICIONS

Concert Sàhara Horta

Els / les JOVES de SAHARA HORTA, organitzen un concert solidari amb el poble sahrauí.

SÀHARA RESISTEIX. Ja veieu la marxa que porten aquesta gent. Vull des d'aquí solidaritzar-me amb la marxa i l'energia que porten aquest grup i felicitar-los per tota la seva tasca a favor del Poble Sahrauí. Per cert, ens han anat molt bé les xapes que han fet, per tal de recollir fons i tenir a la paradeta, de ben segur que a l'estiu tenen molta sortida. Si voleu feralgun encàrreg us poseu en contacte amb ells:
saharahortaj@googlegroups.com

Espero poder-me escapar i estar entre la gent de Sàhara Horta, i també espero estar amb totes i tots vosaltres disfrutant del concert.

Tindrem l'ocasió de poder sentir en directe al cantant: Maneeck, autor de la cançó SAHARA mientrastanto...espera, entre altres grups.
És el proper 25 de maig, de fet ja estarem quasibé en el dia de reflexió, és a dir que ningú té excusa, perquè que millor que començà la reflexió amb un bon concert... A partir de les 21'30 amb el preu de tan sols 3 €uros; el concert és a l'Espai Jove Boca Nord c/Agudes 37-45 de Barcelona (sobre el Túnel de la Rovira)
Una abraçada
Txell

Colònies d'Infants Sahrauís

Ja s'ha iniciat la campanya per les Colònies d'Infants Sahrauís a Catalunya. Com ja sabeu cada any venen a casa nostra els millors embaixadors de la causa sahrauí a passar els mesos de juliol i agost entre nosaltres.

El projecte de les colònies a Girona es va iniciar l'any 1995, i des de llavors cada any arriben a la ciutat de Girona una vintena de nens i nenes sahrauis.

El proper divendres 27 d'abril a les 19 hores fem una reunió informativa sobre l'acolliment, serà al Centre Cultural de l'Estació.

Un nou bloc a la Wilaya Catalana

Neix un nou bloc i s'afegeix a la blogosfera de la wilaya catalana. Des d'aquí felicito molt sincerament a l'Alba de l'Hospitalet per animar-se a fer-lo, de ben segur que hi trobarem coses molt interessants, us animo a entrar-hi a llegir-lo i a donar-li suport. Jo hi entraré amb freqüència, no em perderé ni un detall.
Ja el tinc als enllaços de la wilaya catalana, com un regal de Sant Jordi el podeu trobar a http://sabah93.blogspot.com

Sempre he dit que totes les coses són diferents segons els ulls que ho miren, el bloc de Zahrat Asahara (la flor del desert) ens aporta la visió més jove dels blocs sahrauís. L'Alba amb els seus tretze anyets i amb les ganes d'aportar el que sent pel poble sahrauí. Segur que té moltes coses per explicar, després de cinc anys viatjant als campaments, compartint els dies amb els nens i nenes, ha fet que ja tingui molts coneixaments del Hassania i això també li permet tenir molta més complicitat amb ells. També les seves vivències amb la visita de l'Aminatu Haidar a l'Hospitalet, i tot i que jo encara no coneixia l'Alba em va emocionar, ja que l'Aminatu li va dir que li recordava a la seva filla, tot i que la filla de l'Aminatu no podia gaudir de la llibertat de l'Alba.
Bé de fet, no m'extranya la força que té l'Alba, les ganes de lluita, la solidaritat que desprén pel poble sahrauí, amb els pares que té: la Núria i en Jordi que no paren ni un moment, que estan a tot arreu, i amb la marxa que porten no m'extranya l'entusiasme de l'Alba.
Ja ho veieu, un nou bloc que ens omplirà de ben segur de ganes de seguir lluitant per un Sàhara Lliure, fins la seva Independència.

Totes i tots a la MANIFESTACIÓ a Madrid

La Coordinadora Estatal d'Asociacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-Sàhara) ha convocat una manifestació a Madrid el proper dissabte 21 d'abril a les 12h. La mani anirà des d'Atocha fins el Ministeri d'Asumptes Exteriors.

En defensa dels drets Legitims del poble sahraui, recolzant l'Autodeterminació i la Independència del poble sahrauí.

S'ha d'exigir al govern espanyol que recolzi clarament les resolucions de la ONU, per la celebració del Referèndum de l'autodeterminació, i denuncii la violació dels drets humans al Sàhara Occidental per part del Marroc.
Arran de les últimes declaracions del President Zp després de la reunió entre Marroc i España a principis de març, fan que les preocupacions s'alleugin una mica més en relació a la solució del conflicte del poble sahrauí.
Sembla mentida que les coses vagin d'aquesta manera, després de més de 32 anys d'exili a la Hamada, sembla que es prengui el pèl a totes i tots els sahrauís, i de rebot de totes les persones que d'alguna manera o una altre recolzem la causa sahrauí. Més de 50 resolucions preses des de la ONU no han servit de res per tal de tenir un posicionament clar.

Totes i tots a la MANIFESTACIÓ de MADRID !!!

NO A LA VENDA D'ARMES A MARROC !!!

EVITEM LA GUERRA !!!

PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL !!!

EL SÀHARA NO ESTÀ EN VENDA !!!

Concentració en contra de l'actitud del govern espanyol respecte al conflicte del Sàhara

Des del Comité Català Aminetu Haidar ens convoquen a totes i a tots a participar el proper 12 d'abril de 2007 a les 19 hores a una concentració davant la Subdelagació del Govern a Barcelona (carrer Mallorca núm. 278).

S'entregarà un manifest en contra de l'actitud del govern espanyol respecte al conflicte del Sàhara i la venda d'armes al Marroc. Manifest que ha estat firmat per persones i institucions solidàries amb el poble sahrauí.

MANIFEST

En contra de l'actitud del govern espanyol respecte al conflicte del Sàhara

Les associacions solidàries sotasignants no podem fer res més que valorar negativament el posicionament del Govern espanyol a la cimera entre Espanya i el Marroc dels passats dies 5 i 6 de març, respecte del Sàhara Occidental, ja que, en acceptar el pla d'autonomia per a aquest territori que proposa el Regne del Marroc, culmina tot un procés de calculades ambigüitats que situa Espanya en una posició molt delicada, ja que no solament abandona posicions respecte a la legalitat internacional, respecte a la seva antiga colònia, sinó que, a més, ho fa acceptant les pressions econòmiques, polítiques i d'altres de tot tipus per part del Marroc.

Lamentem la modificació de la posiciò del Govern espanyol respecte del Sàhara Occidental, perquè l'acceptació de les tesis autonomistes del Marroc és una burla a les més de 50 resolucions de l'ONU, de l'OUA, de la mateixa Unió Europea o respecte als criteris expressats pel Tribunal Internacional de la Haia, que reconeixen el dret d'autodeterminació del poble sahrauí. Denunciem que el posicionament del Govern espanyol el situa al marge de la legalitat internacional.
Avalant les tesis marroquines, el Govern espanyol no solament traeix el poble sahrauí, sinó que aquest canvi significa un total seguidisme de les posicions del Marroc respecte del Sàhara Occidental i una submissió total a les condicions imposades per aquest país, que utilitza els sahrauís com a moneda de canvi per tal de mantenir relacions comercials, per l'aplicació de polítiques concretes respecte als immigrants, respecte al tràfic de drogues o del manteniment d'altres polítiques d'interès tant per a Espanya com per el Marroc. Per contra, nosaltres creiem que NO ES PODEN CANVIAR ELS INTERESSOS POLÍTICS PELS DRETS DE LES PERSONES I DELS POBLES.
L'aplicació de polítiques concretes no ha de condicionar el dret dels sahrauís a expressar-se lliurement i a exercir el seu dret a l'autodeterminació
En avalar les tesis del Regne de Marroc, Espanya:

• Se situa contra les idees del moviment solidari amb els sahrauís, però, sobretot, contra la majoria de la realitat social catalana i espanyola.
• Abandona la possibilitat de liderar un procés, com a aantiga potència colonial, que ha de donar estabilitat i ha de portar la pau a la zona del Magreb. Aquest procés passa ineludiblement per un referèndum d'autodeterminació del Sàhara Occidental.
• Tanca les portes als possibles processos de diàleg i negociació, dins dels marcs de la lagalitat i del dret internacional, processos que han estat boicotejats permanentment des del Marroc.
• Dóna recolzament al Marroc, que no solament està ocupat il·legalment el Sàhara Occidental, sinó que, a més, viola constantment el dret dels sahrauís a expressar-se lliurement, amb detencions il·legals, amb procesos judicials sense garaties i, finalment, amb condemnes desproporcionades contra els activistes dels drets humans sahrauís. Tots aquests fetc estan acompanyats per na política d'assetjament constant a la població sahrauí, que inclou l'entrada a les cases dels sahrauís o marginar-los socialment.
• no escolta les preocupacions manifestades per organitzacions com Amnistia Internacional o d'altres, que denuncien la repressió constant i organitzada del Maroc a la població sahrauí dels territoris ocupats, i que sembla que vulguin justificar aquestes situacions.

Contra aquests fets, les organitzacions de Catalunya solidàries amb el poble sahrauí fem una crida al Govern espanyol, perquè:

• Respecti les resolucions de l'ONU, que reconeixen el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí.
• NO dugui a terme la venda d'armes al Regne del Marroc, ja que es fa a un país en guerra, fet que és contràri a la legislació internacional i al paper que ha d'exicir un país con Espanya, que ha de liderar el procés de descolonització i d'autodeterminació del Sàhara Occidental.
• Respecti la majoria catalana i espanyola, que desitja no solament recolzament humanitàri, sinó també polític a les reivindicacions del poble sahrauí.
• Continuï donant suport als sahrauís exiliats als Campaments de Refugiats de Tindouf, on van arribar fugint de la persecució de l'exèrcit marroquí i des d'on, ja fa quasi 32 anys, reivindiquen el seu dret a tornar al seu país, lliure i independent.

Finalment, restem a l'espera de les respostes sobre els fets que des del govern s'està duent a terme vers el conflicte del Sàhara i que anteriorment hen anunciat.

LLIBERTAT PER AL POBLE SAHRAUÍ

La Muha

La Muha és una altre de les nenes que han format part de la meva familia. El primer any que va venir era petiteta i molt sensible.

Va estar uns dies molt enyorada, i plorava sovint, li va costar adabtar-se. El primer any d'estar a casa la seva família va poder localitzar-nos i cada vegada que hi parlava li venien les llàgrimes als ulls, al veure-la se'ns trencava el cor.
Acostumats amb la Kneita ens sobtaven molt les seves reaccions, la Muha era tot el contrari molt tímida i molt bona, això també ens angoixava ja que no sabiem si estava bé o es sentia molt desplaçada. No entenia res de l'espanyol i el català encara menys, i era difícil la comunicació, però va anar aprenent, i molt.
Es va anar adabtant a nosaltres i el contacte amb els demés nens i nenes sahrauís de Girona li va anar molt bé. No ens demanava mai res, i ja amb els dies sempre estava contenta. Era molt llesta i ho vam notar de seguida, ja que amb poquet temps va aprendre molt i es feia entendre amb català i tot.
El 2002 va ser el darrer any que va venir a casa, i ja deu fer dos o tres anys que no la veiem quan anem als campaments ja que estar a Alger estudiant. L'altre dia vaig parlar amb ella per telèfon, després de molt de temps. Al estar internada en una escola a Algèria se'ns feia difícil contactar-hi, però ara amb la revolució dels mòbils ja és tot més sencill. Encara recorda forces paraules amb català. Em va agradar molt poder parlar amb ella, sentir-la tan aprop, notar que s'en recordava tant de nosaltres. Vaig notar com havia canviat, com s'havia fet gran, deu tenir uns 16 o 17 anys. Amb la veu la vaig poder veure, la vaig sentir tant aprop que fins hi tot ens vam abraçar.
Està contenta de poder estar estudiant, és conscient del que representa i la necessitat per el poble sahrauí de la formació dels joves. Em va dir que encara no està decidida del que vol estudiar, però per ara li agradaria estudiar medicina. Jo crec que si s'ho proposa ho podrà aconseguir.

Caravana 2007

Ja quasi que no hi cabem!!!! Hem superat totes les prespectives que teniem. Si no em falla la memòria ja arribem als 45 palets, com els que veieu, de lleties, sucre, oli i varios que no els deixarem fora, al cap i a la fi és també menjar.

Superem les 35 tones d'aliments. Hem tingut molta feina carregar i descarregar, a empaquetar-ho tot, però el goig que fa al veure-ho fa que valgui la pena.

Cal dir i agraïr que els diferents municipis que han col·laborat la majoria ens ho han posat fàcil, ja que ja ens ho han dut encaixat, i només ens ha calgut posar-ho als palets.

Tifariti (4) Els que prenen la fresca........

Com deia la Núria de forma molt acertada, aquests són els que prenen la fresca, volten per Tifariti amb els seus cotxes i la seva bandereta amunt i avall, sembla que no parin ni un moment.

Quan passen puc veure la reacció i els comentaris dels i les sahrauis, la ràbia que fan aquests personatges passejant com si res. Ens diuen que volten per fer-se veure, perquè les diferents delegacions som allà, i la veritat és que es nota. Els vaig veure, tan tranquils, no fan res, només passegen i demostren que són allà.

Al vespre, a les vetllades que es van fer després de la Conferència entraven i sortien del recinte. Anaven agrupats, no els hi agradava quan intentàvem fotografiar-los. Però no hi fa res, vam fer algunes fotos sense manies.

Com tots sabem al Sàhara Ocupat es queden de braços plegats veient la repressió que pateixen els sahrauís que es manifesten i són agredits per la policia marroqui, veient els forts cops que reben, sense cap mena de sentit, els sahrauís a la seva propia terra.

Als territoris alliberats ja hem sentit el que fan aquests soldats, que en teoria tenen una missió especial de garantir l'alto el foc, però com que es deuen avorrir molt han de signar amb sprays i en plan les pintures rupestres que es van trobar a la regió de Zemmur, cap a l'any 1995 quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako. Malmeses de forma barroera pels senyors de les gorres blaves.
Aquests personatjes que haurien de ser imparcials només fan que provocar. Al ser a Tifariti ho vam poder comprovar. Jo personalment no ho vaig veure, però em van explicat que un d'ells portava un adhesiu que deia Sàhara Marroquí, evidentment no va durar gaire, algun sahrauí de seguida va treure-li l'adhesiu i a sobre el provocador va denunciar una agresió. Absurd del tot, que en la Conferència Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahrauí ens haguem de veure coses com aquestes.

Com deien els bascos: que se'n vagin, no els volem aquí!!!

Visca el SÀHARA LLIURE I INDEPENDENT!!!!

Tifariti (3) Mami Aamar Salem

En un dels tallers que es van fer a la Conferència de Tifariti, i en el qual vaig assistir, es va parlar de la situació als territoris ocupats, la repressió continua que estan vivint els i les defensores dels Drets Humans al Sàhara Occidental.

Mentre d'altres van anar al Taller Polític (en Toni, l'Antònia i en Francesc). Ens varem repartir i la Núria, la Cristina, la Montse i jo mateixa vam voler sentir la situació al Sàhara Ocupat.

Vam tenir l'oportunitat d'escoltar les paraules d'en Mami Aamar Salem, se'l notava seré, les seves paraules transmetien la veritat, la serenitat de tenir la raó, de parlar amb seguretat i tenint les coses molt clares.

Un defensor dels Drets Humans al Sàhara Occidental, va publicar en alguns mitjans l'article titulat Los recursos son propiedad del Sàhara, amb el que denunciava que els ocupants marroquins exploten els recursos de manera impune.

Explicava que aquests escrits que va anar publicant van fer que fos detingut sense gaires contemplacions, un dia qualsevol amb la claretat del dia i davant un munt de gent. Els grups d'intervenció ràpida el van agafar i el van sotmetre a tota mena de tortures, per deixar-lo anar amb estat físic lamentable. Als hospitals no el van atendre i cada cop es sentia pitjor, les condicions amb les que el van deixar anaven empitjoran, i de fet, com comentava ell, els metges de les zones ocupades estaven compintxats amb la policia i en comptes d'ajudar encara els hi fan més mal.

Va explicar tot el que va haver de passar, el tracte rebut, les maneres que tenen de fer les coses, ja us podeu imaginar. Mentre explicava el silenci no va ser trencat per res, tan sols vam haver de parar un moment ja que els aparells de la traducció simultània van fallar i es va haver de continuar agrupant amb grups els que paralven anglès, francès, etc, amb el traductor al mig i els que podiem entendre el castellà (com que erem el grup més nombrós) el traductor va seure a costat de el Mami i anava traduint.

Les paraules del Mami Aamar Salem em feien esgarrifar, va explicar tota mena de detalls que havia viscut, em va recordar les paraules de la Aminetou Haidar quan va venir a Barcelona, a més pensant que això passa diariament als territoris ocupats a qualsevol que lluiti per un Sàhara Lliure.
El van fer fora del Sàhara, sense cap tipus de documentació i amb un estat físic molt lamentable. El van declarar persona non grata per estar al Sàhara. Va estar mal ferit durant uns dies amagat entre el Sàhara i Mauritània, i va poder posar-se en contacte amb activistes sahrauis que es trobaben a Mauritània que el van ajudar amb tot el que van poder.

No va donar temps a traduir el final ja que es va emocionar i tothom a la sala es va aixecar donant-li suport, recolzant-lo en la seva lluita, recolzant a tota la gent que estan patin aquesta repressió que no té cap sentit, que no arriba a la gent, que no interesa que arribi. Va cridar per un Sàhara Lliure, va cridar per una solució definitiva al conflicte i això el va emocionar, va cridar perquè no el podràn parar, que seguirà lluitant malgrat la repressió, la tortura i els maltractes rebuts, perquè el Sàhara ha de ser lliure. Tots ens vam emocionar amb ell. Espero que aconsegueixi tornar al Sàhara Ocupat que és el que més desitja per seguir la lluita, per aconsseguir un Sàhara Lliure.

Tifariti (2). Destrucció de mines

El 27 de febrer a Tifariti, als territoris alliberats del Sàhara Occidental, es va destruir una nova reserva de mines anti-persona, d'acord amb el Tractat d'Otawa.

La ceremonia de destrucció es va fer amb la presència del president de la RASD, Mohamed Abdelaziz, diferents ministres i representants de països africans, europeus, asiàtics i d'Amèrica Llatina.
Operació que demostra la voluntat del poble sahraui per seguir el camí pacific, que volen una solució respectant la pau i aplicant la legalitat internacional.
Es va denunciar l'actitud del Gobern marroquí que no respecte les resolucions preses i continua amb la seva política de violació sistemàtica dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals, amb totes les mines que segueixen causant milers de víctimes.
La destrucció de les mines va ser impressionant. Ens varen comentar que les mines estaven a 1,5 km. Tots els que erem allà vam sentir un nus a la gola al veure-ho des de lluny, al imaginar-nos el mal i la destrucció que poden causar en un instant. Em va impactar molt aquella explosió al mig del desert i l'escalt va fer callar tothom i el silenci va ser total, només es sentien les càmares de fotos que volien immortalitzar el moment. Després de la explosió de les mines es va fer una plantada de 31 arbres al mig del desert, en conmemoració als 31 anys de la proclamació de la Republica Àrab Sahrauí Democràtica. Arbres que volen veure el futur del poble sahrauí amb diferent prespectiva, arbres que seran l'esperança de tants anys de lluita.

Tifariti (1)

Em costa canviar de chip, m'és dificil quan torno dels viatges al Sàhara. Però és que aquest cop ha estat un viatge diferent. Sabia que seria un viatge dur, i així ha sigut, però de fet menys del que esperava. Són moltes hores de camí, amb els toyotas pel mig del desert unes 8 hores, de fet no n'estic del tot segura del temps que vam tardar, ja que tinc la costum de deixar el rellotge a casa cada vegada que vaig al Sàhara.

Al sortir del 27 de febrer de bon matí vam poder comptar 18 cotxes davant nostre i algun més darrera. La Caravana de cotxes en un principi anavem tot junts, però a mesura que ens endinsavem al desert cada conductor va anar pel seu compte, buscant la millor manera de fer camí, esquivant la pols que aixequen els demés cotxes, vam anar perdent els altres toyotas per quedar sols en l'inmens desert. Però sense saber com, amb una facilitat esgarrifadora cada "x" quilòmetres anavem retrobant-nos amb els demés fent parades de tant en tant per descansar, estirar les cames, prendre el te sobre el carbó, que ens oferia el nostre conductor Ben Nasser per recuperar forces.

És un viatge cansat però on carregues les piles al màxim per continuar amb la lluita pel poble sahrauí, torno amb més ganes que mai. A més el fet de ser conscient de trepitjar el Sàhara Occidental, la terra per la qual lluitem els sahrauis, fa que una sensació extranya et recorri el cos en tot moment. Sensació que he pogut compartir amb la Delegació Catalana: la Núria, en Toni, la Cristina, l'Antònia, la Montse, en Miquel i en Cesc.

He pogut trepitgar el Sàhara de veritat, he pogut assistir a la 31 Conferència Internacional de la Solidaritat amb la RASD, per primera vegada feta en territori sahrauí on totes les delegacions del món han mostrat tot l'interés i les ganes d'una solució definitiva al conflicte. Es van arribar a una sèrie d'acords per tal de continuar de forma coordinada la lluita per la autodeterminació del Sàhara Occidental. Per no repetir-me, passo l'enllaç del blog d'en Toni on hi ha la Declaració de Tifariti. Document important per a difondre.

A part, tot i que ni ho vaig comentar, vaig poder apropar-me una miqueta a ma mare, la Tere, ja que en el seu últim comiat va marxar amb una bandera sahrauí (fet que havia demanat dies abans de morir) i aquesta bandera va viatjar amb uns companys d'Acaps Girona (la Lluïsa i en Toni) al mes de desembre passat fins a territori alliberat, per enterrar-la prop de Tifariti. No la vaig poder veure, no sé ben bé el punt exacte on està, ni si hi vaig passar, però al entrar al Sàhara Alliberat la vaig sentir molt aprop.

Conferència Internacional de Solidaritat amb la RASD

La Conferència Internacional de Solidaritat amb la RASD es celebrarà entre els dies 24 i 28 de febrer, al territori alliberat de Tifariti, al Sàhara de Veritat (com diuen molts sahrauis que conec). Ja es celebren els 31 anys (els mateixos que tinc jo) de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

Com cada any és important aquesta celebració, i que tingui el ressó que realment es mereix, vull dir mediaticament. A més, si pensem en tota la gent dels territoris ocupats que estant patint la repressió marroquí, els presos polítics que pateixen diàriament a l'interior de la Presó Negra de l'Aaiún, presos que continuen la seva vaga de fam des del passat 30 de gener en protesta als maltractes que són objectes. A part, de tota la població que es veu obligada, des de l'ocupació per part de Marroc, a viure als campaments de refugiats esperant una solució al conflicte.
Doncs, el que deia, espero que els mitjans de comunicació se'n facin el ressó que es mereix una data tan senyalada com aquesta i esperem que la difusió sigui àmplia i influeixi en el futur dels sahrauis.
Jo, per si de cas, faré moltes fotos i ja us explicaré com ha anat tot. Les meves impressions després de trepitjar el Sàhara de debò. Tot això a la tornada....
Txell

troçet o trosset???

troçetSí, ja ho sé.... Alguns ja m'heu comentat que troçet no va amb ç , sinó amb ss: trosset. Doncs sí, va ser un error, però a aquestes alçades..... ja no ho canviaré.

A més m'agrada amb ç, amb les dues esses el tros sembla més gran i no és així, és petit i així seguirà sent. La ce trencada encara el fa més petitet i aquí hi ha la gràcia, que voleu que us digui...

Ho sento per els/les filòlegs que us fa mal d'ulls, però m'hi he acostumat i m'agrada. A més, si aneu al Google i escriviu troçet veureu que no sóc la única en equivocar-me. Què hi farem....

10 anys amb Farsia

Aquest any farà 10 anys que la ciutat de Girona es va agermanar amb la daira de Farsia. Per Setmana Santa del 1997 van baixar els regidors de la ciutat de Girona per formalitzar l'agermanament. Casualment aquell abril vaig viatjar als campaments per primera vegada, i dic casualment perquè és així. Coneixia la causa del Poble Sahrauí però ho veia com una cosa llunyana, i la veritat és que mai hagués imaginat fins al punt que m'hi implicaria. De fet, en la primera jaima que vaig entrar, podríem dir que, me'n vaig enamorar. I des de llavors, com molta gent, porto el Sàhara al cor.
Arran del viatje que vaig fer amb la meva germana, aquell estiu vam fer el primer acolliment (bé ho van fer els nostres pares, la Tere sobretot). I vam acollir l'Kneita, de la qual ja us en vaig parlar fa dies.

Sembla mentida, però ja han passat 10 anys, això em fa pensar que la solidaritat va més enllà. Des de llavors l'Ajuntament i Acaps tenim un conveni signat. Aquests diners els gestionem en els diferents projectes globals: Caravana, Àpat diari i Colònies, però a més hem anat fent projectes directes amb la daira germana.
Hem dotat de plaques solars els equipaments de l'Ajuntament, varem fer la instal·lació de llum a totes les sales. També varem baixar tots els aparells per posar megafonia a la daira, per quan necessiten avisar la gent, pel repartiment d'aliments, per les vacunes pels nens, etc. Vam dotar de mobiliari i material escolar la tarbia de la daira, portant material divers. Varem portar material pel dispensari. Sempre hem cregut millor rebre la demanda des d'allà i veure quines necessitats hi han en cada moment i les prioritats que hem de tenir en compte segons el presupost que disposem. En un viatge van anar-hi unes educadores per tal de compartir les seves experiències amb les treballadores de la tarbia, viatge també molt beneficiós, tant per les educadores sahrauis com per les que hi van anar des d'aquí. En l'últim viatge el projecte ha estat de reconstrucció d'edificacions que havien caigut degut a les pluges de febrer de 2005 i a més ens van fer la demanda de construir uns centres socials a cada barri, per tal de poder organitzar i reunir-se, les regidores de les cada barri estaven molt contentes.
Bé, amb 10 anys es poden fer moltes coses, però m'adono que no han canviat gaire les coses. Em refereixo a la qüestió política. Després de 10 anys seguim sortin tan poc a la premsa, seguim tenint poca influència als mitjans. Bé, sortim quan hi ha les colònies, quan despedim la Caravana, i algun altre acte. Però no surten les coses de fons, no interesa quan hi ha vagues de fam a les presons del Sàhara Ocupat, interesa ben poc la situació de la població al territori ocupat i les diferents obtaculitzacions en el conflicte. Segur que ens coneix més gent i arran d'això més gent coneix als sahrauís, ja que la difusió de les diferents campanyes és amplia, però no arriba allà on hauria d'arribar, o potser sí que hi arriba però queda estancat o no interesa que surti.
De cares al mes de setembre farem tota una sèrie d'activitats per visualitzar els 10 anys d'agermanament, encara no hi ha res concret però serà una setmana on exposarem en diferents centres cívics, on farem xerrades, i com a acte més important i per tancar la setmana, montarem les jaimes i farem un concert. Quan ja estiguin clares les activitats ja ho informarem i ho farem el més extensiu posible per a convidar-vos a totes i tots.