Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris repressió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris repressió. Mostrar tots els missatges

15 d’abril 2013

MOCIONS DE CONDEMNA APROVADES FINS EL MOMENT

CONDEMNA A LES SENTENCIES ALS PRESOS SAHRAUÍS DE GDEIM IZIK APROVADES PELS PARLAMENTS, DIPUTACIONS, CONSELLS COMARCALS I AJUNTAMENTS
 

1. PARLAMENT DE NAVARRA
2. AJUNTAMENT DE LA LAGUNA
3. AJUNTAMENT D’ALGECIRAS
4. AJUNTAMENT DE MÚRCIA
5. AJUNTAMENT DE CARMONA (SEVILLA)
6. PARLAMENT DE CANTABRIA
7. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ (CATALUNYA)
8. LES CORTS D'ARAGÓ
9. AJUNTAMENT DE LEBRIJA (SEVILLA)
10. GOVERN DE LA REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA
11. AJUNTAMENT DE FUENLABRADA
12. AJUNTAMENT DE ZAMORA
13. CONSELL COMARCAL ALT PENEDÈS (CATALUNYA)
14. AJUNTAMENT DE MATARÓ (CATALUNYA)
15. AJUNTAMENT D'ARENYS DE MUNT (CATALUNYA)
16. AJUNTAMENT DE SORIA
17. AJUNTAMENT DE RIPOLLET (CATALUNYA)
18. AJUNTAMENT DE SABADELL (CATALUNYA)
19. AJUNTAMENT D'IGUALADA (CATALUNYA)
20. AJUNTAMENT D'OLOT (CATALUNYA)
21. AJUNTAMENT DE JEREZ DE LA FRONTERA
22. DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
23. AJUNTAMENT DE MANRESA (CATALUNYA)
24. AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS (CATALUNYA)
25. AJUNTAMENT DE SUBIRATS (CATALUNYA)
26. AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS (CATALUNYA)
27. AJUNTAMENT DE SITGES (CATALUNYA)
28. AJUNTAMENT DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS (CATALUNYA)
29. AJUNTAMENT DE ALCALÁ DE HENARES
30. AJUNTAMENT DE CANALS (PAÍS VALENCIÀ)
31. AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI (CATALUNYA)
32. AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (CATALUNYA)
33. AJUNTAMENT DE DONÒSTIA
34. AJUNTAMENT DEL MASNOU (CATALUNYA)
35. AJUNTAMENT DE L'ARBOÇ (CATALUNYA)
36. AJUNTAMENT DE LOJA
37. AJUNTAMENT DE MALGRAT DE MAR (CATALUNYA)
38. AJUNTAMENT DE SANTA FE DEL PENEDÈS (CATALUNYA)
39. AJUNTAMENT DE XIRIVELLA (PAÍS VALENCIÀ)
40. AJUNTAMENT DE LEGANÉS
41. AJUNTAMENT D'ARAHAL
42. AJUNTAMENT DE TORREJON
43. AJUNTAMENT DE PARLA
44. AJUNTAMENT DE GIRONA (CATALUNYA)
45.AJUNTAMENT DE MUTXAMEL (PAÍS VALENCIÀ)
46. AJUNTAMENT DE SANTANDER
47. AJUNTAMENT DE CAMARGO
48. AJUNTAMENT DE REINOSA
49. AJUNTAMENT DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES
50. AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMANET (CATALUNYA)
51. AJUNTAMENT DE LES ALQUERIES
52. AJUNTAMENT DE XIXON


I molts d'altres que estan apunt de presentar-les, anirem sumant i així la pressió serà més forta, fins que es faci justícia!
Prou repressió al Sàhara Occidental! Sàhara Lliure JA!!!

26 de març 2011

Comité de seguimiento de Mohamed Hallab. Todos estamos con "Mohammed Hallab" hasta que logremos la meta deseada.

per la Maribel Caceres el divendres, 25 / març / 2011 a les 17:47
traducción del árabe al español


Organizada el viernes aceptar el Comité de seguimiento de 03/25/2011 el caso del combate, "Mohammed Hlap" La tercera posición en solidaridad con el luchador, "Mohammed Hlap" que se celebra el 19, respectivamente, de la huelga de hambre indefinida, en protesta contra él por lo que hizo para evitar que las autoridades de la ONU para beneficiarse del programa de intercambio de las Naciones Unidas y que es supervisado por la Organización de los programa de fomento de la confianza .. 

Se ha dado logotipo de pausa y el título es un fantástico salva vidas "Mohammed Hlap" el estado de deterioro de la salud día a día, participaron en la vigilia del número de la solidaridad bien de activistas por la paz que lograron llegar a pesar de la falta de transporte en privado el viernes, fue a las delegaciones extranjeras presentes y Bakoip como Aoztna en las posturas anteriores, y las delegaciones que participaron en la vigilia de solidaridad son los siguientes: (España, Francia, Noruega ..). 

Las intervenciones pausa intermedia de los participantes del sur del Sahara y extranjeros y leer el texto de la apelación enviada por la madre de "Mohamed Hlap", también se incluyen las primeras letras vigilia y telegramas al Alto Comisionado de Ayuda al Refugiado, también han sido la lectura de algunos folletos que se distribuyeron Albareh en los diferentes distritos de la ciudad de los territorios de El Aaiún. 

• El siguiente es el texto de la publicación que se distribuyó en las distintas calles y los ojos barrios ocupados en solidaridad con el luchador, "Mohammed Hlap": 

Todos estamos con "Mohammed Hlap" hasta que logremos la meta deseada 
Anuncia masas del desierto en los territorios ocupados del oeste de la solidaridad del Sáhara con la barra de su hijo "Mohammed Hlap" luchando intestino vacío ya que debido a la privación de su derecho a visitas familiares organizadas por el ACNUR, la ONU bajo la presión de la gestión de los marroquíes de ocupación 07/03/2011, como consecuencia de ello, "Mohammed Hlap "su compromiso de continuar la huelga de hambre hasta el logro de sus legítimas demandas, y permitir que el proyecto adecuado.Condenamos la negligencia deliberada practicada por el ACNUR, que no costo o problemas de su recibo de la queja y consideró seriamente, ya que la responsabilizan de la situación de deterioro de la salud. 

En el stand central de combate héroe "Hlap Mahoma" a la solidaridad con él en una silla de ruedas en la que ya no podía caminar mucho, ha costado la molestia de dar un discurso a los participantes en la vigilia de solidaridad en tercer lugar, y yo les felicito por su solidaridad con él, ambos participantes en la vigilia o simpatizantes de otros países otros. 

Antes del final del stand se ha leído la declaración final de reconsiderar en curso, los participantes en la vigilia programada el próximo martes para la organización de la mayor solidaridad con Mohamed Hlap. 

• El siguiente es el texto de la carta proporcionada por el Comité de seguimiento a la Alta Comisionada para los Refugiados de Socorro: 

Comité de Seguimiento para el caso de Mohamed Hlap Fecha: 25/03/2011 
Huelga de hambre 

Para el Director del programa de fomento de la confianza 
Asunto: mensaje de la vigilia de solidaridad tercero 

Nosotros nos activistas por la paz y los participantes en la vigilia de solidaridad con el tercero, Mohammed Hlap, el tercer mensaje al programa de fomento de la confianza, elevando el lema "para salvar la vida de un luchador Mohamed Hlap", que nos dirigimos en un momento crítico pasando por el estado de salud de Mahoma Hlap, en el proceso de resolución expedido por las autoridades marroquíes en su caso, lo que le priva de su derecho en virtud del cual naturales y humanos para visitar a su familia, y tenga en cuenta que se ve obligado por la separación de una política sistemática de desplazamiento forzado. 

Asimismo, le informamos de que ya no aceptamos la residencia de Mohammed Hlap, especialmente en su salud, que está empeorando día tras día después de finalizada la huelga de hambre, lo que es obvio que la persona humana en su salud física no puede resistirse a frío y calor, y mucho menos por el hombre en huelga de hambre y no el 19respectivamente, al aire libre, dentro de la sede debe ser un escudo para proteger los derechos y el mantenimiento de sus derechos naturales garantizado por todas las normas y convenios internacionales y no al revés. 

En consecuencia, pedimos a usted y la transferencia inmediata de Mohammed Hlap, de la ubicación de un estado decente de la salud que están en constante deterioro, aunque el derecho a visitar a su familia y el caso no está en sus manos o que la resolución requiere tiempo, pero la preservación de su vida y la integridad de la Secretaría de entre las manos Ihacbkm por Dios y debe ser , la humanidad y la historia.

En este caso, aprovechar la oportunidad para informarle factor de presión y las provocaciones que pueden estar expuestos a la familia de Muhammad Hlap, los ojos y el Sáhara Occidental por las autoridades marroquíes, y por lo tanto nos gustaría que poner todo esto en cuenta el lugar, y ofrecer una protección sustancial en el caso de que no. 

En conclusión, tenemos la responsabilidad de toda la responsabilidad a usted como un humanitario en todo lo que puede ser su estado de salud de Mohamed Hlap, y multiplicar su cita del próximo martes, si no una solución al problema, el Comité de seguimiento al caso de Mohamed Hlap, la huelga de hambre se tiene que ir a la segunda fase de la campaña de solidaridad con él, que le informará de manera oportuna. 

Por favor, acepte mi más profundo agradecimiento y respeto. 

Comité de Seguimiento para el caso de combate Muhammad Hlap 

• El siguiente es el texto completo de la declaración final de la pausa tercero: 

La declaración final de la solidaridad pausa tercero 
Después de 19 días de la huelga de la lucha abierta de los refugiados del desierto Mohammed Hlap, representan la tercera vez que estamos aliados con él, en frente del Alto Comisionado para el Alivio del sur del Sahara los refugiados la situación de mártir Hafiz, la solidaridad pausa y la colaboración, con el fin de permitir a su derecho natural a visitar a su familia y parientes en los territorios ocupados. 

La huelga de los jóvenes saharauis Mohamed Hlap en huelga de hambre en protesta por la denegación por razones que no son humanos para aprovechar las visitas de los familiares que tienen lugar bajo la supervisión del Alto Comisionado para los Refugiados en el contexto de las medidas de fomento de la confianza, y el tiempo a su familia privadas y con hambre de verlo y sentarse con él después de una larga ausencia en un ambiente agradable y puramente humanitaria de distancia todas las dimensiones de la política. 

Esta vigilia asistieron grandes multitudes de los espectros de la sociedad civil y diversos estratos sociales del desierto, con retratos del Joven saharaui Mohamed Hlap y pancartas pidiendo que le permita visitar a su familia, repitiendo consignas y recopilación de datos que su caso es una cuestión de índole exclusivamente humanitaria a cargo de las autoridades de los marroquíes toda la responsabilidad que ocupa, como participantes en el mensaje de vigilia pacífica al Alto Comisionado de Ayuda al Refugiado para examinar la cuestión de los jóvenes saharauis en huelga de hambre y de difusión donde tan pronto como sea posible. 

Los participantes en la vigilia para expresar su profunda preocupación por la gravedad de la crisis de la salud de los refugiados del desierto Mohammed Hlap, expresando la firme condena del acuerdo de la negativa de las autoridades de la ocupación marroquí, dijo que los interesados prometiendo responsable del caso de Mohammed Hlap, una campaña de solidaridad pacífica humanitaria y ampliar el alcance de funcionamiento en las plantas de la solidaridad por venir, Si usted no responde a las legítimas demandas de las bases para que el ejercicio de su derecho natural a visitar a su familia y su familia. 
En consecuencia, los participantes en la vigilia pacífica en solidaridad con los refugiados saharauis "Mohammed Hlap" huelga de hambre declara lo siguiente: 
Absoluta e incondicional solidaridad con los refugiados saharauis en huelga de hambre Hlap Muhammad y su familia, viviendo una verdadera crisis después de que comenzaron a preocuparse por la situación de salud grave de un desastre humanitario Warner para su hijo. 

- Pide que las Naciones Unidas y funcionarios del Alto Comisionado de inmediato debe intervenir para resolver el estatus de refugiados del desierto en huelga de hambre, y para que el derecho a beneficiarse de la visita de la familia para reunirse con su familia y parientes Total de los ojos y el Sáhara Occidental. 
Tomó nota de los esfuerzos por el Alto Comisionado para el socorro de los refugiados saharauis esfuerzos para que pueda visitar a su familia lo antes posible. 
- Ligeramente condenar al estado de refugiados marroquíes vida en el desierto, y no para responder a las demandas legítimas, que no exceda de la aprobación acelerada sólo para visitar a su familia y su familia.

Ahmed Elmehdi (Coordinador del Comite de siguimiento de Mohamed Hallab)

16 de novembre 2010

TRANQUIL MOHAMED, NINGÚ FARÀ RES


Un text de Diego Muñoz Avia,extret del seu bloc d’internet

 TRANQUIL MOHAMED, NINGÚ FARÀ RES


Escepticisme. És el sentiment més generalitzat per resumir la sensació que ens queda al llegir, dia rere dia, les dramàtiques notícies que arriben del Sàhara Occidental. Tristesa, ràbia, indefensió i indignació són altres de les sensacions que qualsevol té en aquests moments. Els qui pateixen situacions d'extrema injustícia en el món tenen sempre, siguin on siguin, la mateixa esperança: "la comunitat internacional vindrà a ajudar-nos". Amb aquesta ingènua i lògica suposició han mort milers, o millor dit milions, civils innocents de tot el món.
Ara els toca als meus amics i amigues sahrauís. Després de tants anys de sofriment pacífic, les circumstàncies han portat els habitants del Sàhara ocupat a aixecar la seva veu contra la injustícia. A canvi han rebut una més de les demostracions de força, intransigència, intolerància i dictadura marroquina.
Però no passa res, el Rei Mohamed VI pot estar tranquil i ho sap. És un polític feudal i maldestre però ja li ha agafat el pols a la comunitat internacional com per saber fins on pot arribar. Fins a on vulgui.
Ho va demostrar en l'assumpte Aminetu Haidar, tensant la corda al màxim i traient de polleguera als que tímidament intentaven fer-li reconsiderar la seva posició, i ho està demostrant ara amb una nova exhibició de força dictatorial per resoldre una pacífica i justa protesta.
Mohamed sap ja que no passa res per torturar a les presons, reprimir manifestacions salvatgement o aturar per motius polítics.
Quan l'acusen diu que és mentida, que les fotos són invencions dels sahrauís i fa el possible per silenciar l'assumpte. També sap que no passa res per expulsar periodistes o eurodiputats o qui vulgui que s'intenti interposar en els seus assumptes o ser testimoni de les seves atrocitats, i el que ha fet moltes vegades, no els deixa passar i aqui no ha passat res, que com a molt arribarà una nota d’una ambaixada queixant-se lleument. Tampoc li importa que es doni cops a periodistes estrangers, sap que com a molt li faran una crítica en els seus respectius diaris i ell dirà que són mitjans anti marroquins. I a partir d'ara, a Mohamed tampoc li preocupa matar impunement, encara que sigui a un nen i enterrar-lo sense coneixement de la família, no fos cas que hi hagi alderulls. Tant se val, si ningú dirà res.
I amb aquesta tranquil·litat ha afrontat l'espinós assumpte del campament protesta de l’Aaiun. S'ha assegurat l’apagada informativa impedint la presència de càmeres o periodistes i l'ha arrasat. Després, com ell és l'administrador de la informació, el que li arriba al món és que els salvatges sahrauís van matar un munt de policies marroquins i que són terroristes. Es creuen que som idiotes.
Què no haurà passat allà?
Què no estarà passant ara mateix a El Aaiun?
Quants indefensos sahrauís estan pensant ara mateix que la comunitat internacional anirà a ajudar-los?

La resposta és clara, Mohamed pot acabar el seu treball, pot arribar fins allà on ningú arribarà a socórrer el sahrauí que demana ajuda. Morirà com aquell rwandès que va enviar una nota d'auxili a les autoritats dient "Aquesta nit seré assassinat amb la meva família" i efectivament ho va ser, o com els civils iraquians que pensaven que l'enorme moviment popular internacional anava a impedir que la tossuderia d'uns pocs dirigents els fes morir a milers, o els palestins, ja acostumats a tot tipus de sofriments, però que seguien creient que l'ONU, Europa, Amèrica o qui fos anava a impedir que Israel bombardegés Gaza amb fòsfor l'any passat emportant per davant més de mil civils ... La llista seria interminable i això sense incloure els que ja van perdre tota esperança i saben de sobres que la comunitat internacional no existeix o més bé que ells no existeixen (Sudan, Somàlia, Tibet ...).

Per això Mohamed està tranquil perquè sap que com a molt arribarà una tèbia nota demanant mesura o demanant la represa d'aquestes converses que tenen com a objectiu allargar el procés i diluir en el temps les esperances sahrauís. On és l'ONU?, Què ha passat amb els drets humans?, i el Tribunal de l'Haia?, On ha anar a parar la Comunitat Europea? La resposta és desoladora i aboca al més absolut escepticisme. En aquest món s'ha imposat un sistema de pati d'escola en què els xulos, els forts i els dolents imposen les seves regles i espanten als febles, que acovardits riuen les seves gràcies sense atrevir mai a aixecar la veu.
A vegades confiem en aquesta optimista dita  "quan pitjor ... millor" i pensa que una situació crítica ajudarà a remoure el tema i a  despertar les consciències, però la història no és molt encoratjadora. Això estarà uns dies més en els diaris i després serà relegat per una nova corruptela de Gürtel, alguna crisi financera o el comentari insípid de qualsevol famoset.
I el Sahrauí de torn es podrirà a la presó, cridarà sordament mentre el torturen i s'empassarà la seva dignitat amb ràbia i impotència.
Molts teníen dipositada l’esperança en l’Obama, però poc ha trigat a esvair l'efecte "yes, we can" i aviat li han deixat clar els seus compatriotes que no estan amb ell. I a Espanya, jutge per dret i obligació del conflicte sahrauí, l'actitud covarda d'un Govern excessivament diplomàtic, ens fa a tots sentir vergonya davant del poble sahrauí.
L'única esperança, lleugera esperança, està una vegada més al poble, en la gent i, en aquests moments, en la força de les xarxes socials, moltes vegades criticades, però amb un enorme potencial com a canal per a la revolta. De fet, si sabem alguna cosa del que ha passat a El Aaiun és gràcies a aquests vídeos gravats amb el telèfon penjats a You Tube i als mails que amb prou feines aconsegueixen superar la censura i l'apagada informatiu. Són aquestes xarxes les que han d'empènyer amb força per intentar aconseguir un món més just perquè si seguim confiant en la diplomàcia podem esperar asseguts. En el cas sahrauí, esperar decennis a que el Marroc, aquest meravellós país de gent encantadora, faci la seva transició i pugui plantejar l'assumpte del Sàhara des d'un punt de vista democràtic.

10 de novembre 2010

notícia publicada al DdG

«Si Espanya no intervé a Al-Aaiun, tot acabarà amb una massacre»

Txell Trias està vinculada a l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí-Girona des de fa anys







El seu company, Sidi, és sahrauí amb passaport maurità i el seu fill es diu Baixir, "portador de bones notícies" en la seva llengua. La gironina Txell Trias està vivint els enfrontaments a Al-Aaiun, gairebé en directe i minut a minut. Vinculada a l'Associació Catalana d'amics del Poble Sahrauí-Girona des de fa anys, reclama l'atenció internacional en el conflicte i defensa una intervenció contundent per part d'Espanya per acabar amb les agressions i amenaces del Govern marroquí. Creu que els ciutadans del Sàhara ja han dit prou i afirma que ja no tenen cap por.

JESÚS BADENES A casa seva segueixen el conflicte des de fa temps. Com han viscut els darrers dies?
Ara sembla que realment el problema existeix i s'està donant a conèixer. Des del 8 d'octubre estàvem molt preocupats, perquè vèiem que era la mobilització més important que s'ha fet des de fa 20 anys i tot era molt invisible. Ara els mitjans se'n fan ressò. Sembla que hagi d'haver-hi morts i molta repressió perquè una causa tingui ressò. Potser amb el que està passant se soluciona alguna cosa.

Creu que ha canviat alguna cosa?

Una mica. Els sahrauís més grans, que han viscut la repressió, tenien molta por sempre de parlar del conflicte. Pensaven que tenien els telèfons "punxats". Ara han perdut la por. Parlen obertament i tenen ganes que s'acabi. Són 35 anys de conflicte i creuen que s'ha d'acabar d'alguna manera.

Aquest sentiment de "ja n'hi ha prou" és el que va fer que neixés el campament?

Sí, fins i tot entre els més joves hi ha aquest sentiment. Fins ara se'ns havia dit que els joves no es pronunciaven. El campament es munta a partir de missatges de mòbil. I va ser una sorpresa que atreiés tanta gent. Es calculava que hi havia 20.000 persones.

La mare d'en Sidi hi va poder anar de Canàries. Al principi la pressió no devia ser tan forta.

Depèn de qui sí que ha pogut entrar. Els que estaven visibilitzats com a resistència no podien entrar. Però ara mateix la ciutat està assetjada i ja no s'hi pot entrar. Si la mare d'en Sidi volgués sortir, tampoc no podria.

Les persones que donen suport a la causa sahrauí, pensen que el Marroc té un límit? O arribarà fins on calgui?

Crec que el Marroc ja fa molt temps que està fent tot el que pot per reprimir la població molt brutalment. Ens assabentem amb comptagotes, perquè ho va fent molt d'amagat i amb una impunitat increïble. No sé com encara no ha acabat amb més massacre. Van cremar els cotxes dels sahrauís i entren a les cases dels familiars.

El Govern espanyol diu que això és un conflicte internacional.

La ministra tira pilotes fora. Espanya ha d'intervenir de forma contundent. És un tema que afecta Espanya i el govern socialista encara no ha dit res. La ministra diu que continuï el diàleg, quan fa 35 anys que dialoguen i no han arribat a cap acord. Si no es mou ningú, seguiran amb la impunitat i tot acabarà amb una massacre.

25 d’octubre 2010

Primer màrtir del Campament de la Dignitat.

Ahir a la tarda moria a trets NAYEM ELGARHI, quan el cotxe en què viatjava s'apropava al Campament de la Dignitat Gdeim Izi per sumar-se al campament de protesta i retrobar-se amb els seus familiars i amics d'escola.
Ha estat el primer, avui ja ens arriba la notícia que un dels companys que anava amb ell al cotxe i va quedar greument ferit també ha perdut la vida. 
És curiós que hagi hagut de passar perquè els mitjans de comunicació es facin ressó de la notícia, els Campaments de la Dignitat van iniciar-se a principi de mes i s'hi han anat sumant dia rera dia sahrauis farts de la repressió que pateixen als TTOO.
Quants morts més hi ha d'haver perquè s'actui de manera contundent? Quants sahrauis hauràn de patir més repressió? Aquest és el món absurd on vivim.... Però després de 35 anys els sahrauis no tenen res a perdre i per això la protesta i reivindicació d'allò que és seu.
És curiós que aquesta tarda mateix la companyia aèrea marroquí de la Royal Air Marroc (RAM) impedís a set preiodistes espanyols viatjar cap a l'Aaiún. Tenien l'objectiu de desplaçar-se a la ciutat per cobrir la mort de NAYEM ELGARHI. La RAM sense donar arguments oficials no ha permès pujar al vol AT0483 de les 19:10 hora local als periodistes de El Mundo, TV3, TVE i l'Agència EFE, tots ells acreditats al país pel Ministeri de la Comunicació. 
Per justificar-se la Companyia d'aviació han assegurat que algú habia anulat els bitllets, però sense anomenar els responsables.
 
*foto de la mare de NAYEM ELGARHI va dir diumenge a la companya Laura Gallego (que està als campaments): Abans era el meu fill, ara és el fill de tot el poble

24 d’octubre 2010

Campaments de la DIGNITAT sahraui




El que està passant des de principi de mes al Sàhara Occidental és una notícia molt important per la lluita del poble sahraui, el cas és que la mobilització s'està invisibilitzant, com sempre es fa en el conflicte sahraui, em dol que sigui tant difícil ser notícia...
Des del 9 d'octubre a uns 15 quilòmetres de la capital sahraui es va anar aixecant un campament per protestar per les condicions de vida que pateix la població sahraui i per reivindicar el dret a l'autodeterminació.
Al inici vam tenir l'oportunitat de parlar amb gent que estava allà, eren principalment joves que estan farts de la situació repressiva que pateixen dia rera dia i no acaba mai. Ens comentaven que una nit cap al tard se'l presentava un militar de l'exèrcit oferint-los feina i vivenda però que marxessin d'allà, evidentment el van ignorar per complet, els i les sahrauis que viuen als TTOO no tenen por ja, no tenen res a perdre.
La població desplaçada als campaments ha anat augmentant i ja no són només joves, hi ha families completes que s'hi han anat a instalar. Ja són aproximadament 20.000 els i les sahrauis que s'han sumat al campament de protesta instalat a les afores de l'Aaiún malgrat la pressió de l'Exèrcit marroquí i les forces policials.
La situació és greu ja que l'Exèrcit està impedint l'entrada de menjar i aigua. I s'està aixecant un mur que envolta el campament i la presència militar augmenta dia rera dia, ja sigui per via terrestre, com els helicòpter que sobrevolen el campament.
Ja n'hi ha prou de repressió al Sàhara Occidental, el bloqueig informatiu està acabant ja que ens pot arribar la informació via internet i en directe, el que cal ara és que acabi la impunitat del Marroc sobre els drets humans i aconsseguim la independència del poble sahraui d'una vegada.
Tots i totes a la manifestació de novembre de Madrid!!!

21 d’octubre 2009

El Observatorio de DDHH del ICABA denuncia la imposibilidad de asistir a un juicio al traductor de los observadores internacionales

Copiat de "Poemario para un Sahara Libre"


20/10/2009
En la mañana del lunes día 19 de Octubre, en la sede del Tribunal de Apelación de la ciudad de El Aaiun (SAHARA OCCIDENTAL), ha tenido lugar la sesión del juicio de apelación contra el defensor de los Derechos Humanos, Mohamed Berckam, el cual se encuentra en huelga de hambre, y con signos evidentes de debilidad.

El Sr. Hmad Hamad, vicepresidente de CODAPSO (Comité para la defensa del derecho de la la libre determinación del pueblo del Sáhara Occidental), intento asistir al Tribunal para ayudar como traductor a los Observadores Internacionales Juristas.

Hoy 19 de octubre como estaba previsto fue el juicio de los jóvenes detenidos políticos Sr. Mohamed Berkane ante el Tribunal de Apelación de El Aaiun/Sáhara Occidental, incluso cuando los observadores internacionales estuvieron presentes, pero su traductor, como hemos manifestado antes, no pudo asistir porque las autoridades de Marruecos no permitió que el Sr. Hmad asistiera a este juicio como un traductor, y no facilitando el Tribunal un traductor para los observadores, se realizó sin poder comprender lo que allí sucedió.

El juicio se llevó a cabo con el defensor de derechos humanos y preso político, presente el Sr. Berkane en silencio, presentando un lamentable estado de salud por su estancia en la Cárcel Negra, donde según refieren los testimonios de los familiares ha sido objeto de torturas, y en huelga de hambre por la situación que esta viviendo de represión.

El juicio duró casi 1 hora y 20 minutos, el tribunal ratificó su decisión un año de prisión para el Sr. Berkane, que fue asistido por los abogados Lili Mohamed Fadel y Master Abu Khaled Mohamed, y con la presencia de Sr. Mohamed Saleh miembro de CODAPSO y el Sr. Dailal como activista por los derechos humanos, así como miembros de la familia Berkane.

Actuaron como Observadores Internacionales la Sra. Ruth Sebastián García, y el Sr. Del Rosario García Simplico, los cuales no pudieron comprender el juicio al realizarse el mismo en árabe.

Con posterioridad al juicio, los observadores, se desplazaron al domicilio de Hmad Hamad, donde estaban invitados a comer, con familiares, momento en que las fuerzas de paisano, rodearon la vivienda sita en el barrio de Zemla, y atemorizaron a los miembros de la familia, de avanzada edad, y con estado de salud muy delicado. Casi una docena de policías vestidos de civil, han pedido su tarjeta de identidad a Hmad Hamad, y han requerido en el exterior a los Observadores a quines han interrogado, ordenando que se marcharan a su hotel, no permitiendo que permanecieran en esta vivienda como invitados de la familia de Hmad. Realizaron contra el defensor de derechos humanos insultos y amenazas, y obligaron a que los observadores de nacionalidad española abandonasen la vivienda.

Condenamos este acto de atemorizar a los Observadores Internacionales, contraviniendo las convenciones internacionales y los pactos suscritos por Marruecos en un territorio que se encuentra pendiente de descolonizar, y mostramos nuestra solidaridad con la familia de Hmad Hamad que es objeto de acoso por las fuerzas marroquíes y cuerpos de seguridad que operan en el territorio, así como el de otras familias que están siendo objeto de persecución por el reino de Marruecos ante su postura de petición del desarrollo de un referéndum de autodeterminación que tiene prometida la comunidad internacional.

09 d’octubre 2009


Més segrestos de sahrauis per part de la policia marroquí.
Ahir 8 d'octubre al migdia van tornar a fer-ho, només al baixar del avió en el que anaven set defensors de la causa sahraui: ALI SALEM TAMEK, BRAHIM DAHAN, RACHID SGHAÏR, NASSIRI HAMADI, YEHDIH TERRUZI, SALEH LOUBEIHI I DEGJA LECHAR, venien de fer una visita als campaments.
Les autoritats marroquins diuen que ha estat una provocació contra la integritat del regne del Marroc i d'atentat contra els interessos superiors de la nació... la nació que se'ls imposa tan si volen com si no... La visita d'aquest grup de sahrauis als campaments ha estat centre de controversia i de critica per part de grups politics marroquins, els quals titllen els 7 components del grup de traidors a la pàtria i enemics de la integritat territorial marroquí.
Tornem a la política més dura i represiva del règim totalitari marroquí respecte als territoris ocupats del Sàhara Occidental. I des dels nostres govern l'únic que fan és mirar cap a una altre banda....
No poden entendre que la lluita del poble sahraui no s'aturarà fins a la victòria final.
Llibertat a totes i tots els segrestats!
Prou repressió al Sàhara Ocupat!
Prou vulneració dels Drets Humans!
Sàhara Lliure!!!

05 d’octubre 2009

M'esgarrifa el que està passant


Feia temps que no entrava al bloc, diferents raons m'havien portat a despreocupar-me'n força. Per una banda, en té una mica de culpa el Baixir, el canvi que ha fet la meva vida des que ha arribat a aquest món, però també potser em calia una mena de repós. De fet, vaig anar deixar d'escriure, però seguia llegint altres blocs tant de la wilaia catalana, com d'altres que sempre m'han semblat interessants.
A través d'altres canals com el Facebook i també via mail m'he anat empapant de notícies que ens arriben de les zones ocupades, dels campaments i de les moltes Associacions que treballen i lluiten per la independència del poble sahraui.
Les notícies de l'agressió a Mariem Hassan i el segrest de la Sukeina que vaig publicar (copiada) fa uns dies van ser la gota que fa vessar el got. Una notícia que m'esgarrifa i m'omple d'impotència, què déu estar passant aquesta dona que fins fa uns dies per mi era desconeguda, una dona que ha lluitat tota la seva vida per una causa justa i ara la tenen retinguda i a sobre tenen la barra de negar que estigui detinguda ... què li deuen estar fent aquests desgraciats que saben que tenen la impunitat de fer el que els doni la gana... M'esgarrifa...
I em repugna la indiferència dels governs, sobretot l'espanyol que no fan res al respecte... Em pregunto fins quant el govern socialista farà ulls clucs davant la injustícia i el tracte de despreci, les tortures, els segrestos, que estan patint la SUKEINA IDRISI i moltes altres dones i homes que pacíficament manifesten el que és just, el que és seu... Avui mateix 5 segrestos més: SIDI MOHAMMED DADDACH, AHMED SOUBAII, EL ARBI MASAOUD, BRAHIM EL ISMAILI i HASSAN SULAIMAN....
I una altre cosa: mai he entés com un partit en el que les bases es manifesten i participen de la lluita per la llibertat del poble sahraui, els de dalt no actuin amb conseqüència.... que és que la cúpula passa de tot??? Suposo que si.... La veritat és que en aquest tema ja fa molt temps que no entenc res de res....
Seguim denunciant, recollint signatures, fent ressó de la causa, manifestant-nos, a tots nivells perquè la lluita continua. Prou repressió al Sàhara Occidental, prou impunitat al govern del Marroc. SÀHARA LLIURE!!!

28 de desembre 2007

PROU REPRESSIÓ!!!

PROU REPRESSIÓ !!!
MÉS VIOLACIONS DELS FRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL
DESGRACIADAMENT ENCARA REBEM INFORMACIONS DIÀRIES COM AQUESTA
HEM D'ATURAR-HO COM SIGUI
FES-HO CÓRRER

Manifestacions al Aaiun amb càrrega brutal de la policia marroquí. Augmenta la repressió al Sàhara ocupat.
La tarda de dimart 25 de desembre de 2007, les families dels 15 desapareguts víctimes de la emigració clandestina, des de finals del 2005, van fer una protesta pacífica al barri de Maatala. Les families acusen a les autoritats marroquis de la seva desaparició.
Els cossos de seguretat i d'intervenció ràpida van carregar brutalment contra els manifestants. Aquesta intervenció va fer que la població saharaui a la ciutat del Aaiún respones immediatament en la majoria dels barris de la ciutat, amb banderes del Front POLISARIO i eslògans a favor de la independència del poble sahraui. Les autoritats del Marroc alhora van continuar amb la repressió durant tota la tarda en diferents barris de la ciutat. El resultat fóu el següent:
Cases saquejades: les autoritats durant la seva intervenció van saquejar desenes de cases en el barri de Maatala, en l'avinguda del Maghreb Arabe i al barri Linaach.
La llista de ferits ha estat molt elevada:
  • Bacha Babeit: una fractura en la pierna
  • Salha Mohamed Bachir Butanguiza
  • Mahfud Baiba Cherif
  • Mailamnin Hamdi Suayah
  • Fatma Sueyah
  • Tfarrah Rayas
  • Lhafed Rayas
  • Bacha Rayas
  • Larosi Dah: fue torturado y arrojado en las periferias de la ciudad cerca del río Saguia El Hamra , luego fue ingresado en el Hospital en calida de detenido
  • Jadija Moulay Al
  • Suadu Sidi Haiba
  • Zahra Mulay Ali
  • Salam Lakuara Almadkuri
  • Lamina Lakuara
  • Taghla Butanguiza
  • Aicha Rayas
  • Zahra Rayas
  • Enguia Rayas
  • Naya Rayas
  • Jaya (madre de la familia Rayas )
  • Mbarka El Aud
  • Baba Chiaa
  • El Ghalia Zraibiaa
  • Sidi Mahmud Lajlifi
  • Simu Haddi