SULTANA HAYA a GIRONA

Ahir vam tenir l'honor de tenir entre nosaltres a Girona una persona amb una fortalesa increible, una gran defensora dels drets humans, na SULTANA HAYA. Un testimoni més de la brutal repressió de les forces marroquines al Sàhara Occidental. I varem comptar amb la presència de CRISTINA NAVARRO.

Crec que el testimoni d'aquestes dues lluitadores per la causa saharaui és d'un valor incalculable. Penso que la seva fermesa ens va demostrar a totes i tots la força que poden tenir unes dones que lluiten per una causa justa, la causa sahraui.


La Cristina Navarro ens va donar el testmoni d'haver estat present al Sàhara Ocupat en alguns dels judicis realitzats als defensors i defensores dels Drets Humans. Ens va explicar la forta intimidació al judicis, on hi són presents una gran quantitat d'elements intimidatòris. Els recintes on es realitzan els judicis, tot i que les acusacions són de tipus comú, estan voltats de les forces policials marroquines, els familiars, amics dels acusats i acusades no tenen dret a poder ser-hi presents. Les detencions són realitzades de forma arbitrària i sense cap tipus de prova que tingui algun sentit. A més són detencions il·legals, ja que la llei marroquina diu que s'ha de comunicar la detenció als familiars, però en cas cap es comunica.
La Cristina ens comentava que es vulnera el dret de defensa. De fet, els acusats no estan mai assistits per cap advocat, durant dies o setmanes no tenen cap contacte amb cap advocat que els defensi, moltes vegades només el dia del judici és quan l'advocat té contacte amb l'acusat. Al juducu es deneguen tot tipus de proves. A part que l'acusació obté proves de forma il·licita amb tortures tant sols per obtenir el que volen. aquesta és la democràcia que ens volen vendre del Marroc, país que vulnera de forma reiterada, dia rera dia, tots els drets dels saharauis.

La Sultana té tan sol 26 anys i penso que és admirable la fortalesa i la personalitat que té. Ens va fer un resum de la situació que es viu a la zona ocupada. La repressió brutal que reben de forma arbitrària pel sol fet de ser sahrauis. L'existència de 500 desaperaguts, de com la policia convida als saharaui a pujar a les pateres per treure-se'ls del mig, de com amenacen als activistes i a tota la familia. De com s'està exenent l'ordre de rebentar els ulls als saharauis...
Ens va explicar el seu testimoni, estant en una manifestació pacífica reivindicant la independència del Sàhara, les forces policials marroquines van tirar gases lacrimogens per tal que no tinguessin temps de reaccionar, i van carregar contra ells. Va ser apallissada per una quantitat important de policia, en un moment donat un superior li ordena a un altre que li rebenti els ulls, i a cop de porra li destrossa l'ull dret sense cap mirament. Però la cosa no acaba aqui segueixen apallissant-la per tot el cos, i també a la cara, per destrossar-li l'altre ull, cosa que al final no aconssegueixen.
Finalment quan la cosa es calma una miqueta, la pugen a una ambulància amb 2 noies més, on un cop allà comencen les tortures altre vegada. És impressionant la brutalitat amb que actuen i la ràbia que fan servir. Va estar en un hospital on no la volien atendre, ni li feien cap tipus de cura i a més sense deixar entrar a cap membre de la familia ni dels amics. Així és com actuen les forces policials, aquesta és la democràcia del Marroc....
Al finalitzar l'acte la Sultana amb les seves dues comanyes i altres sahrauis van venir a casa meva, vam fer el te i vam poder parlar fins a les 3 de la matinada. Demà quan s'hagin acabat tots els actes us explico el que vaig sentir, el que em van explicar, vam conectar en un xat on hi havia més de 40 sahrauis de les zones ocupades que volien saber com estava i com anaven els actes a la SULTANA, impressionant..... però ara mateix com ja us podeu imaginar no tinc gaire temps ja que aquesta nit ve la MARIEM HASSAN a Girona i hem d'acabar de montar alguna coseta.

Setmana 10 anys d'agermanament (5)

Avui acabem amb les xerrades i conferències de celebració dels 10 anys d'agermanament. Bé DEMÀ fem l'ACTE FINAL amb el concert de MARIEM HASSAN a l'esplanada de Fontajau, darrera el Pavelló d'Esports de Fontajau, Av. Josep Tarradellas i Joan 22-24.
A partir de les 17 h començarem a plantar les jaimes i a fer el te. I el concert s'iniciarà amb grups de la ciutat i després la Mariem Hassan i el seu grup.
Ja ho sabeu us hi esperem a totes i tots, no us ho podeu perdre.

I recordeu que avui tenim el privilegi de poder tenir entre nosaltres a la Sultana Jaya un dels casos més recents de violacions dels Drets Humans contra les dones sahrauis. La jove estudiant que els seus pares l'havien enviat a una escola provada per tal que no participés més en les manifestacions per la independència del Sàhara Occidental. Malgrat tot Sultana va continua encapçalant les protestes estudiantils fins que al maig d'aquest any 2007 va perdre un ull durant les manifestacions estudiantils.
Serà entre nosaltres avui al vespre a partir de les 19 h. a la Mercè, juntament amb la Cristina Navarro, que ens oferiran de ben segur una intervenció d'allò més interessant.

Setmana 10 anys d'agermanament (4)

Hem pogut participar a la presentació del nou llibre de Josep Maria Fonalleras La samarreta ed la Fatimetu, a la Fundació Universitat de Girona. Llibre per a nens i nenes a partir de 7 o 8 anys. La història d'una nena sahrauí que viu als campaments i li agrada molt el Barça, d'aquí que el conte s'enmarqui en la col·lecció de contes blaugranes.
Ens explica una mica la vida d'aquesta nena als campaments de refugiats i com va de colònies a Catalunya un estiu i està amb una familia d'acollida els dos mesos.
Un llibre que pot donar una idea als infants catalans de la situació d'un poble i que de ben segur que les farà pensar.

Setmana 10 anys d'agermanament (3)

Ahir dimecres 26 de setembre varem poder participar i apendre una mica més a la xerrada de la cultura sahrauí, finalment per motius laborals Brahim Breh, representant del Ministeri de Cultura Sahrauí, no hi va poder participar i varen ser els companys de la Universitat de Girona els que ens van explicar els trets diferencials de la cultura sahrauí.
Des de la UdG l'any 1995 es va donar resposta a una demanda del Ministeri de Cultura de la RASD, i es va realitzar el Museu Nacional del Poble Saharauí, ubicat al campament del 27 de febrero (actualment en rehabilitació a causa de les fortes pluges que hi van haver). El projecte fóu resultat d'una proposta directe del govern de la RASD a la UdG per a la realització de la recerca històrica, arqueològica i antropològica destinada a la valorització patrimonial i l'aplicació pedagògica immediata a les escoles dels campaments d'aquests treballs de recerca.
Des de la UdG s'han realitzat varies expedicions de recollida d'informació i catalogació de les pintures rupestres, tombes preislàmiques i jaciments paleolítics al territori lliberat.
Actualment se'ls hi afegeix una dificultat més que és poder mantenir aquest llegat històric i protegir-lo, ja que s'han trobat algunes de les pintures malmeses per soldats de la Minurso, amb inscripcions de noms i dates on van estar allà, o pintades anumerant les pintures rupestres amb sprays blaus.
Va ser una xerrada prou interessat, que ens van mostrar tota la feina realitzada des de la UdG.

Ja sabeu, les activitats continuen avui a les 19h. amb la presentació del nou llibre de Josep Maria Fonalleras La samarreta de la Fatimetu a la Fundació Universitat de Girona.

I, divendres a les 19h al Centre Cultural de la Mercè amb la xerrada Els territoris ocupats del Sàhara Occidental a càrrec de Cristina Navarro i amb Sultana Jaya, estudiant sahrauí que va es manifestava pacificament per la llibertat del poble sahraui quan la policia va carregar contra ells i va perdre un ull en els fets.

Setmana 10 anys d'agermanament (2)

Ha començat avui la tercera edició del cicle de cinema i solidaritat que compta amb la participació del Museu del Cinema, el Servei de Cooperació de l'Ajuntament de Girona, la Coordinadira d'ONG's de les comarques gironines i l'Alt Maresme i el Cinema Truffaut. En la que hem pogut veure el film Gotes del Desert, coincidint amb el 10é aniversari d'agermanament.

Des d'Acaps-Girona estem d'allò més contents, ja que ha estat un èxit, el cinema ha estat ple de gom a gom, fins hi tot ha quedat gent asseguda a terra ja que la sala de 150 persones ha quedat plena de seguida. Des d'aquí agraïr a tothom que hi ha participat.
Aprofitant la presència de l'Alcalde de Farsia al finalitzar la projecció s'ha obert un debat, on ens ha explicat la situació que es viu als campaments de refugiats i a la zona ocupada. Destacant els 32 anys d'espera, on la paciència dels sahrauis s'esgota i el que es respira entre la població saharaui. Són massa anys per a qualsevol. La solució del conflicte segons l'alcalde passa per una implicació del govern espanyol, un deute que tenen des de fa molt temps al abandonar la província espanyola.

En aquesta edició del cicle de cinema i solidaritat participaran a part d'Acaps diferents entitats gironines com Creu Roja, AEPFCA (Associación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador), Naguals Art i Solidaritat- i Igman, Setem, Intermon-Oxfam, Comissió dret a vot de la Coordinadora d'ONGs, UNICEF, Fundació per la Pau, Justícia i Pau, Comitè Català de l'ACNUR-ACCEM, Enginyeria Sense Fronteres. Cada mes està previst projectar una pel·lícula per parlar sobre la solidaritat i la cooperació des de l'òptica de les entitats que treballen aquests temes des de Girona. Després de cada pel·lícula hi haurà un debat conduit per les diferents entitats que presentaran l'acte. L'objectiu és convidar a la reflexió, a través de set pel·lícules que denuncien diferents situacions d'injustícia i desigualtat. Totes les pel·lícules es projectaran a dos quarts de nou del vespre al Cinema Truffaut de Girona, i l'entrada és gratuïta.

Setmana 10 anys d'agermanament (1)

Ahir va ser la recepció oficial i l'inici de la setmana en què farem tota una sèrie d'actes en celebració dels 10 anys d'agermanament entre Girona i Farsia.
A les 12 del migdia vam participar a la benvinguda oficial que se li va fer al Alcalde de la daira de FARSIA al Ajuntament de Girona. Van assistir-hi l'alcaldesa de Girona, la regidora de Cooperació de l'Ajuntament i diferents regidors i regidores de l'Ajuntament, com també membres de l'Acaps Girona.
Ha estat l'inici de la setmana carregada d'actes en la que volem celebrar el 10é aniversari. I no per tancar un cicle, sino per poder anar aportant, en la mesura del possible, totes les demandes que es facin des dels campaments, per tal que la dificultat o les carències de la daira es vegin cobertes amb els diferents projectes que anem fent.
Els diaris locals ja es fan ressó avui mateix de la notícia, tant el Diari de Girona com El Punt i dediquen alguns articles.
Avui a les 20.30 h al cinema Truffaut hi haurà la projecció del film Gotes del desert, de Joan Josep Segarra, dins el cicle de cinema i solidaritat. Podrem comptar amb la presència del director i participar a un col·loqui posteriorment.

Caótica Ana

Us recomano sincerament a totes i tots la pel·lícula Caótica Ana, que actualment està a les cartelleres dels cinemes. Pel·lícula de Julio Médem, com el mateix director comenta: CAÓTICA ANA es una historia contra la tragedia, conducida por la fuerza del optimismo y la necesidad de ser feliz de su protagonista.

Caótica Ana és la història-viatge d'Ana (Manuela Vellés) durant quatre anys de la seva vida, dels 18 als 22. Una compta enrera, 10, 9, 8, 7… fins el 0, com en l'hipnosi, a través de la cual Ana comprova que no viu sola.
L’Ana és una jove pintora que vivía a Eivissa amb el seu pare hippy, en una cova amb vistes al mar, venent artesania i pintures que ella mateixa feia. Arriba a Madrid i s’instal·la al pis d’una mecena artística on coneix a Linda (Bebe) que ben aviat es fan amigues, també coneix un sahrauí Said (Nicolas Casalé) i un anglosaxó. I a partir d’aquí… amor i sensibilitat.

No us vull expliar la història, que sino ja no té gràcia, però Ana (la prota) s'enamora de Said un jove sahraui que estudia amb ella pintura.
Podem veure la implicació del director Julio Médem amb la causa sahrauí. Es poden veure imatges de l'invasió marroquí al Sàhara Occidental. S'explica breument la història del poble sahrauí, de la guerra, de la lluita dels i les sahrauís per la seva terra, de l'exili al mig de la hamada.
Una pel·lícula dedicada a les dones fortes, a les dones que busquen la justícia i la igualtat.
Perquè un altre món és possible.
Espero que en gaudiu, com jo ho he fet.

Actes celebració 10é aniversari Agermanament SULTANA JAYA

Ja fa uns dies vaig penjar l'agenda de tots els actes que farem a Girona amb la celabració del 10é Aniversari d'Agermanament Girona-Farsia.
Avui m'agradaria destacar la visita d'una activista sahrauí: SULTANA JAYA, jove estudiant que va perdre un ull durant una manifestació a Marraqueix. El passat 9 de maig va ser brutalment agredida per la policia marroquí mentre es manifestava pacificament en solidaritat als uns estudiants que dies abans havien estat apallissats per la policia marroquí mentre reclamaven el dret d'autodeterminació del poble sahraui.
Entre els cops que va rebre a tot el cos, va patir la perdua total de l'ull dret i va patir fractures varies. El seu testimoni creiem que és important per veure totes les vessants de la causa sahraui, per això ens satisfà molt que aquesta setmana que realitzarem tots els actes de celebració comptem amb la seva presència.
Serà el proper divendres 28 de setembre al Centre Cultural de la Mercè a les 19h, dintre de la xerrada Els territoris ocupats del Sàhara Ocupat on comptarem també amb la presència de Cristina Navarro, de juristes pel Sàhara, que ha participat en la defensa de diversos presos sahrauis als territoris ocupats.

premi bloc solidari

Primer de tot felicitar sicerament als companys de SAHARA RESISTE pel fet d'haver estat premiats com a Blog Solidari, crec personalment, molt merescut, per la seva tasca, per lo ben informats que ens tenen a tots i totes els que estem vinculats a la lluita del poble sahraui, per tot això no m'extranya que hagin estat premiats tres vegades, des de blocs diferents.

I agrair-los sincerament haver premiat un meu troçet de Sàhara amb el Premio Blog Solidario, m'afalaguen profundament, no sé... jo és que això dels premis no hi estic gaire acostumada. Però m'ha fet molta il·lusió rebre'l des d'on l'he rebut, moltes gràcies.

I més il·lusió compartir el premi amb TRAB EL BIDAN del company i amic Toni, que des de Mataró no para de fer coses, i amb el qual vaig poder compartir la experiència de trepitjar per primera vegada el Sàhara de veritat, el Sàhara lliure, i al qual admiro per la seva coherència, la seva capacitat de treball i la seva lluita.

Compartir-ho també amb Poemario por un Sahara Libre, Generación de la Amistad saharaui (els sahrauis, que ens deixen veure la lluita del poble sahrauí des de la seva poesia), amb l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, SaharÁvila i Sahablogs (el planeta dels blogs saharauis a la blogosfera). És un plaer compartir-ho amb tots ells.

Pel que he pogut veure ara haig de ser jo mateixa qui doni el premi a 7 blogs, per la seva trajectoria solidaria, difícil m'ho posen per triar. Però passejant pels diferents blocs i podent comprovar qui té ja el premi. Sens dubte trio els següents blocs perquè crec que ho mereixen:

• Zahrat Asahara
• L'escala fosca del desig no té barana
• Sàhara Horta
• Sentiments Saharauis
• Mujeres de Dajla
• FreeWesternSahara
• Tiris novia de poetas

I us deixo les meves raons per a cada bloc que he triat:

• Zahrat Asahara (la flor del desert) ens aporta la visió més jove dels blocs per la lluita sahrai. El bloc de la Sabah: l'Alba amb els seus 14 anys i amb les ganes d'aportar el que sent pel poble sahrauí.
  

• L'escala fosca del desig no té barana : I seguint amb blogaires joves, L'Aitana des de la Safor del País Valencià. També ens transmet les seves inquietuts, les ganes de lluita, amb tota la força. Tant amb post dedicats a la causa sahraui com per moltes altres causes.
  

• Sàhara Horta: un dels primers blocs que vaig conèixer i em va animar a crear el meu espai. Els companys de Sàhara Horta, que ens tenen molt ben informats de tot el que sigui relacionat amb la causa. Moltes gràcies i us animo a seguir, que hi ha molta gent que us segueix. I a sobre fan publicitat del meu bloc penjant la notícia dels 10 anys d'agermanament (espero vingui molta gent a Giorna a veure la Mariem Hassan el proper 29 de setembre!!!)
  

• Sentiments Saharauis:: La Isi, que també fóu dels primers blocs que vaig conèixer i segueixen publicant i lluitant pel poble sahraui, els sentiments saharauis, el que veiem els que hem estat allà, els que coneixem la realitat del poble sahraui.
  

• Mujeres de Dajla: el blog de les dones, perquè crec que és molt important la seva tasca, perquè les dones saharauis s'ho mereixen. En reconeixament a totes les iniciatives que es facin als campaments i per promocionar la lluita de la dona sahraui.
  

• FreeWesternSahara, el blog de la Agaila, perquè tal i com he dit abans, crec importantíssim la visió de la dona sahraui. Perquè han estat elles les que en un inici van organitzar els campaments, sense les quals els campaments no serien el mateix. L'Agaila és estudiant i encara que no visqui als campaments vol aportar el seu gra de sorra a la lluita, i crec que ho fa molt bé,
  

• Tiris novia de poetas:Els poetes sahrauis, que amb les seves lletres, amb les seves creacions poètoques ens mostren una altre visió de la lluita (Ali Salem Iselmu , Zahra Hasnaui, Mohamed Salem Abdelfatah, El Cori Ramdan Nass, Limam Boicha, Chejdan Mahmud, Saleh Abdalahi, Bahia Mahmud Awah, Salka Embarek, Mohamed Sidati, Luali Lehsan, entre d'altres) Felicitats a tots i totes per la vostra tasca.
  

Doncs aquests són els blocs que crec que es mereixen el premi.

10 anys d'agermanament GIRONA-FARSIA

Al 1997 la ciutat de Girona va signar un agermanament amb la daira de Farsia, de la wilaya d'Smara. Aquest agermanament, que va sorgir per una iniciativa ciutadana, va simbolitzar el suport de la ciutadania de Girona a ala causa del poble sahrauí.
Aquest any es celebren els 10 anys d'aquest agermanament, i volem aprofitar aquestes dates per tal de realitzar diverses activitats solidàries arreu de la ciutat de Girona, organitzades conjuntament per l'ACAPS i l'Ajuntament de Girona. A més del projecte de la Caravana, les Tarbies i de les Colònies, durant els deu anys d'existència de l'agermanament, s'han dut a terme diversos projectes d'ajuda als campaments, entre els quals destaquen: la instal·lació a la daira de Farsia de plaques solars per a l'obtenció d'electricitat per a l'enllumenat del local de la Idara i el funcionament d'un equip de megafonia, l'enviament de material i les estades d'assessorament de mestres de Girona a la tarbia de Farsia, la contribució a l'esmorçar de la tarbia, la construcció del menjador i la millora de les instal·lacions. L'any 2006 es va contribuir a la reconstrucció de les infrastructures de la daira amb motiu de les greus inundacions que hi va haver-hi.
La celabració d'aquest 10é aniversari no pretén posar un punt i final a la història del agermanament, sinó tot el contrari. L'objectiu és donar a conèixer a la ciutadania de Girona la injusta situació en què viu el poble sahrauí i les causes d'aquesta situació.
També es pretén obrir les portes de la cultura i la història dels sahrauís que, malgrat la repressió en què viuen des de fa més de trenta anys, lluiten per mantenir la seva dignitat i el seu reconeixament com a poble. Esperem que aquest aniversari serveixi, doncs, per fer créixer l'agermanament solidari dels gironins i gironines amb el poble sahrauí.

Ja sabeu,
esteu tots i totes convidades als actes,
especialment a la plantada de Jaimes
i al concert de la MARIEM HASSAN
No us ho podeu perdre!!!!!
Us hi esperem a totes i tots!!!!

colònies d'estiu a Girona 2 (la Zagma)

És un any ben diferent. L'acolliment en particular a casa nostra fins l'any passat, com molts sabeu, havia estat cosa de ma mare. És veritat que jo sempre hi havia colaborat, passava més estones a casa els pares que a la meva, ajudava en tot moment, cada dia anava al parc, portava les nenes a la piscina, a la platja i eren dos mesos dedicats als nens sahrauis, però era ma mare que portava les nenes al casal, al metge, etc...

No sé, es podria dir que ho he heredat... i amb molt de gust, i amb moltes ganes, però sempre hi han coses que et fan recordar altres anys i m'entristeixen. Però, llavors és quan veig la Zagma que ja està preparada per anar al parc, que s'ha pentinat de la millor manera i que té ganes de voltar, de fer coses, de jugar i deixo de pensar-hi i iala, iala, iala, que sembla que s'acaba el món si no anem al parc.
En Quimet està encantat amb ella, es poden passar hores jugant a cartes, al domino, al parxís. Aquests caps de setmana amb ella hem tornat a anar a Palamós, com sempre, com cada any. Ella l'any passat havia anat a Itàlia i encara no m'ha quedat clar si havia anat a la platja o no, perquè els ulls que va posar al veure el mar van ser una passada.... Dintre de l'aigua s'hi estaria hores, de fet, l'hem de fer sortir perquè sino s'hi quedaria tota l'estona. Practicament ja ha aprés a nedar, amb l'ajuda de manguitos, flotadors i burbujitas, però em sembla que amb un parell de sessions més ho farà pel seu compte. La Zagma, com ja deia amb l'altre post, és una nena molt alegra, sempre té un somriure als llavis, sempre està contenta. No té vergonya i ens ho va demostrar l'altre dia a l'Ajuntament on davant de tothom va oferir-nos una demostració de la dansa sahraui, a la seva manera, acompanyada del ritme que vam anar marcant tots plegats picant de mans. Havien de ballar amb ella algunes nenes més, que per vergonya van acabar assegudes amb força rapidesa als seus lloc, però ella va seguir ballant tot i la vergonya. La veritat és que em va sorprendre. Ho va fer molt bé, i és que sa mare l'Aixatu en sap molt, encara que ella no ho digui, o li faci vergonya demostrar-ho davant de segons qui, però jo l'he vista i tenim pendent que m'ensenyi els moviments, potser la propera vegada que baixi els campaments farem un curset intensiu....Tenim unes converses molt especials, ella m'explica tot el que ha fet al casal, xerra molt, m'explica cada detall, els jocs que ha après, les vegades que ha saltat a la piscina, les converses amb la Mariam i la Delu (que van al mateix casal). Les amistats que ha fet amb les nenes catalanes que ha conegut; la Laia, la Marina, i altres que no recordo el nom. M'explica les cançons que ha après al casal, i les té memoritzades, encara que no sàpiga molt bé què és el que diuen: nyam, nyam, bon profit; nyam, nyam, bon profit.... (abans de dinar).
L'altre dia vam riure molt, ella s'entesta a seguir-me parlant amb hassania, però converses llargues, i pobre de mi..., entenc algunes coses, però seguir una conversa m'és impossible. Però al final amb esforç per part de les dos ens entenem.
Ja ha pogut parlar amb la seva familia per telèfon varies vegades, encara que hi ha dies que costa una barbaritat agafar linia, o no hi ha cobertura o hi ha saturació de linies, què sé jo...
S'ha adabtat molt bé, crec que ho està passant molt bé i després de passar el tràngol de les analitiques i les vacunes crec que ara ja ha passat el pitjor. Tot i que practicament cada vespre ens enfadem a l'hora de menjar, que és una llepafils que només menjaria macarrons o pa amb nocilla... Tot i que té la tènia i pel que jo imaginava hauria de tenir molta gana, però li costa molt menjar, encara que al final i poc a poc es va acostumant i acaba menjant encara que sigui una miqueta.
Bé, aniré penjant coses dels nens i nenes que estan a Girona, perquè cada nen/a és de diferent forma i cadascú té el seva manera de fer....

colònies d'estiu a Girona 1

Ja portem més de 15 dies amb els infants sahrauis a casa nostra i això a fet que potser el bloc hagi quedat una mica aparcat. El ritme canvia i no hi ha temps per a gaire coses, i no m'he pogut seure tranquilament davant l'ordinador per escriure.

Amb aquests dies he pogut veure que els nens i nenes que han vingut per primera vegada han tingut temps d'adabtar-se d'allò més bé. Els primers dies van ser una mica difícil per alguns, sobretot la Hurriya (que plorava molt, per qualsevol cosa) però ara se la veu contenta.

Ja hem fet totes les revisions mèdiques i les analítiques i vacunes corresponents, ara només resta que passin unes bones vacances.
A casa hi ha la Zagma, és el primer any que ve a Girona i ja comença a parlar alguna cosa amb català. La Zagma és una nena molt alegra, sempre té un somriure a la cara. És decidida i molt trempada. Té ganes de passar-ho bé i, com a molts altres, li agrada molt poder anar a la piscina, a la platja, i s'ho passa molt bé anant al casal, on ha pogut fer moltes amistats.
A la tarda-vespre ens trobem totes les families acollidores i els infants sahrauis cada setmana a un parc de la ciutat, una setmana al parc Central i l'altre al Parc del Migdia (aquesta setmana toca el parc del migdia). És una experiència que des de fa molts any hem anat mantenint, ja que els nens s'ho passen molt bé i sempre que hi ha alguna informació, algun problema, algun dubte tenim un lloc per trobar-nos tots plegats i solucionar de la millor manera possible. Ja ho sabeu si algun dia esteu per Girona cap a les 19h. ens trobareu a un dels dos parc que he anomenat.
Ahir va haver-hi la recepció a l'Ajuntament de Girona, l'alcaldesa Anna Pagans i una bona representació del consistori, com cada any va rebre els nens desitjant que tinguin una bona estada a la ciutat. L'alcaldesa va recordar la situació que estan patint als campaments.
Algunes de les nenes van cantar canços sahrauis i van ballar, tot i la vergonya de fer-ho davant de tothom. I després d'això vam poder pujar al trenet Gerió i recòrrer el barri vell de la ciutat.
Bé ja aniré explicant més coses, quan tingui un moment.

Festa de les comarques gironines

El proper diumenge 22 de juliol de 2007 hi haurà la festa sahrauí a les comarques gironines, aquest cop serà a Arbúcies.
Aprofitant l'any Internacional pel Poble Sahraui, i també celebrant l'aniversari d'agermanament d'Arbúcies amb la daira de Hagunia. I, evidenment, amb la participació de tots els nens i nenes i les families acollidores de la provincia.
Els actes que es realitzaran:

9.30 - 10 h
Arribada i concentració al pati de l'IES, de les families acollidores i els infants sahrauis.
10.30
Cercavila amb gegants i grallers fins a la Plaça de la Vila
11 -14 h
Actes a la Plaça de la Vila amb motiu de l'Any Internacional pel Poble Sahraui i el 13é aniversari de l'agermanament Arbúcies - Hagunia
Actuacions musicals amb LES VIOLINES; parlaments a càrrec de representants de l'Ajuntament d'Arbúcies, del Front Polisario i d'ACAPS.
Tes; exposició de fotos; Jaima.....
12 h
Cercavila cap al pati de l'IES
12.30
Jocs de cucanya i inflables al pati de l'IES
14.30
Dinar a Can cassó
16.30
Fi de festa amb l'actuació d'ÀNGEL DABAN
Tots els actes seran gratuïts, excepte el dinar (10 €)

Tothom hi és benvingut.

Colònies

Ja practicament ho tenim tot apunt. Ahir varem tenir la última reunió amb totes les families de Girona, més que res per tal de poder anar perfilant el calendari de les diferents activitats que hem de fer, les analítiques, els metges, la rebuda a l'Ajuntament, etc..

Podem estar contents perquè tenim moltes coses lligades, tot i que ha costat, però al final tot ha bé. No hagués pensat que podríem superar la xifra de families de l'any passat, i sí ho hem fet i al final sense problemes i a més encara ens han sortit algunes families que de moment les tenim en reserva pel que pugui passar.

Les families repetidores amb moltes ganes de poder-se trobar amb els nens i nenes, i les families noves amb molta il·lusió de conèixer el nen o nena que els hi hem assignat i poder passar un molt bon estiu. Ahir ho vam notar amb les cares d'alguns i algunes, tan il·lusionats que qualsevol anècdota els hi fa gràcia i se'ls nota ansiosos per poder passar per aquesta experiència. Al final hem arribat als 50 nens repartits per diferents municipis de la zona:

• Banyoles =2
• Bescanó = 1
• Camós = 1
• Canet Adri = 1
• Fornells = 1
• Girona = 16
• Llagostera = 1
• Montagut = 1
• Olot = 6
• Porqueres = 3
• Salt = 4
• St Esteve = 2
• St Gregori = 1
• Sarrià de Ter = 2
• Serinyà = 1
  
• Verges = 1
• Vilablareix = 3

Dimarts i dimecres ja podrem tornar tots i totes cap a Girona amb els nens i nenes que ara ja trobem a faltar, veurem com han crescut els que han vingut altres anys i tindrem la sort de conèixer els que venen per primera vegada a casa nostra.
Això, ja fa dies que m'ha portat molts records, i sé que aquest any serà ben diferent a tots els altres. Tinc moltes ganes que arribin per poder fer moltes coses, però recordo l'any passat i sé que tot serà diferent, recordo la il·lusió de la Tere, ma mare, per poder anar a l'escola del Prat a l'arribada dels nens. Sempre havia tingut moltes ganes i havia estat disposada a anar-hi, i finalment l'any passat no només va anar-hi, sino que va ser de les coordinadores de les colònies arran dels problemes que va haver-hi amb l'Acaps a Girona. No es va tirar enrera, el projecte era important i sempre ho va creure i ho deia: que els nens i nenes havien de poder sortir i haviem de fer el possible per tal que el projecte continues.
Al principi estava preocupada perquè no sabia com les nenes es prendrien veure-la amb el cabell curt. Estava de baixa de la feina i a pocs dies de que arribessin els nens i nenes va reprendre les sessions de quimio.

A casa vam tenir la Fatimetu i la Maria, era la Tere que les tenia, als primers dies els hi vam explicar què passava, que cauria el cabell per culpa d'un medicament i la veritat és que van ser molt comprensives i ho van entendre rapidament, a més se n'adonaven que després de les sessions estigues més xafada i volien ajudar molt en tot. I la van ajudar en tot el que van poder, la Maria i la Fatimetu van ser una alenada d'aire que van donar les forces suficients per tirar endavant a la Tere.
Al recordar tot això i escriure-ho em baixen les llagrimes com si hagués obert l'aixeta, però estic contenta perquè estic convençuda que tot i la duresa del tractament de quimioterapia ma mare, la Tere, va passar un bon estiu portant el projecte i en va gaudir com mai.
No us podeu imaginar com la trobo a faltar...

La Maria i la Fatimetu

La Fatimetu (o Fueiti) i la Maria van venir juntes a casa nostra. Eren petitetes i bastant timides al principi. Molt bones nenes i a més entre elles s'entretenien molt. No sentien tant l'enyorança dels campaments, el fet d'estar juntes els hi feia sentir millor. Són molt diferents l'una de l'altre, i allà no es coneixien, l'una és de Tichla (Auserd) i l'altre de Hausa (Smara) per tant allà no es veuen mai, només tenien el contacte quan venien a passar l'estiu amb nosaltres.

La Fatimetu havia estat a la Rioja anteriorment, però després a casa nostra hi va passar 3 anys seguits. Aquest any ja no vindrà, té 12 anys i ja no entra en el projecte. L'any passat ja sabia que seria el seu últim any, i per això vam aprofitar per arreglar una mica totes les càries, no vam poder fer tot el que caldria, perquè per anar bé caldria que portés ferros, no pel fet estètic, perquè té forces dents amb mala col·locació que li afecta a l'hora de mastegar, però era complicat col·locar els ferros i que marxés als campaments, ja que s'ha d'anar revisant.

La Maria era, el primer any de venir, la rateta de la casa. Tan maca, tan presumida, i amb aquelles dentetes (ja que era l'època que li queien). I amb aquell cabell presiós ben arrissat però tant dificil de desfer tots els nusos amb els que arribava dels campaments. Aquest any havia de ser l'últim que vingués, i en principi era a les llistes, però dia sí dia no, m'han trucat la familia des dels campaments dient que no vindrà, que no li han fet la foto pel passaport. Ara ja està del tot confirmat que haurà de passar l'estiu als campaments. Tenia moltes ganes de tornar, de passar les vacances amb nosaltres i la veritat és que jo també en tenia.










Però bé, què no hi puc fer res, no m'extranya res ja, tot és possible i les coses que passen als campaments ja no em sorprenen, i no és per criticar-ho, és que m'imagino lo difícil que déu ser col·locar tota la mainada arreu d'Espanya, fer els papers, les fotos, etc... amb les condicions en què viuen, i en les que han de fer tota la feina de suposo que uns 8.000 nens i nenes que venen a tota Espanya, ha de ser de bojeria.
Si a nosaltres tinguent tot informatitzat ens fallen algunes coses. Bé no sé si fallen o em faran tornar una mica més boja del que sóc. Tot i tenint el programa via internet i l'eficàcia d'en Joan des de Lleida (per cert gràcies per tot) que atèn amb rapidesa tots els canvis de nens, canvis de families, que si ara en volem més, que si la familia tal o qual s'ha tirat enrera, que si nen o nena.
I per no parlar de les trucades de les families que volen això o allò, que si l'Ajuntament paga tant però no hi ha manera que faci l'ingrés, que si ara hi ha una nena que havia de venir a Catalunya però està a les llistes de Madrid. Que si el CAP ens donen hora per mitjans de juliol, i hem de tornar a inssistir que ha de ser entre finals de juny o principis de juliol, que com més aviat millor, i ens van passant d'un al altre fins a solucionar-ho.
A més a última hora és quan surten moltes més families que volen acollir i ja tenim tots els nens col·locats, i un infinit etzetera que tots i totes els que esteu en aquest entramat segur que en teniu moltes anècdotes.
Sort que ho fem amb ganes i al final tot surt bé, i a més ja falten poquets dies per poder disfrutar dels millors embaixadors i embaixadores de la causa sahraui i passar un bon estiu amb tots ells.

MARIEM HASSAN concert divendres 8 de juny al Prat

És la veu més coneguda del houl, la música tradicional sahraui, per això és considerada la seva embaixadora. Les seves cançons estan prohibides a la seva terra natal, al Sàhara Occidental, l'ocupació marroquí ha fet que les cançons hi hagin d'entrar clandestinament.

Mariem tenia 17 anys quan va tenir lloc la Marxa Verda, i és quan la familia va haver de fugir cap a Mjeriz, per després arribar a la inhòspita hammada. Allà hi ha viscut la major part de la seva vida, a la wilaya d'Smara és on han nascut els seus 5 fills, i actualment viu a la província de Barcelona.

Amb una trajectòria con a cantant de més de 30 anys als escenaris Mariem ens mostra la seva fortalesa reivindicant la dignitat d'un poble que intenta mantenir la veu propia i el seu legítim dret a existir.

Ha participat en diferents grups musicals sahrauis, primer amb El Hafed, que després es diria Mártir Luali, amb el que va sorgir el disc Polisario Vencerà, i després participant en un disc íntegrament dedicat a les dones sahrauis. El disc A pesar de las Heridas veus com la de Mariam Hassan, però també Teita Lebid o Hadhum Abeid, són les que transmeten la càrrega emocional acumulada per tants anys de lluita.

La consagració definitiva de l'artista ha estat amb Deseos, el seu primer àlbum en solitari. Amb la col·laboració de Baba Salama com a productor i guitarrista, i l'assistència de Boika Hassan (germà de Mariem) van aconsseguir una obra en la qual les guitarres disfruten de la llibertat.

També acompanyada dels tabals (tambors de fusta i pell de camell) instruments exclusius de les dones sahrauis que el toquen assegudes al terra, marcant els ritmes pels balls, per les cançons i poemes, seguint la tradició. Amb el particular ball sahraui, una dansa sofisticada, amb els moviments subtils de les mans, els braços, caderas i peus, el joc del tambor en què la ballarina combina els tocs de tabal amb una representació fascinant de la forma de maquillar-se, entre d'altres representacions.

Un disc ple de ritme, i molt potent, que no deixa notar les dues tragedies durant la seva gestació: la leucemia i mort del productor (que no va arribar a veure el disc editat) i el càncer de mama de la propia Mariem. Ella va aconsseguir sobreposar-se de la malaltia i li ha permés poder actuar i a més en plena forma.

Amb tot això volia a animar a tothom per participar al proper concert de Mariam Hassan, el divendres 8 de juny a les 23h a La Capsa: Avda. Andreu de Palma, nº 5-7 del Prat de Llobregat, organitzen la gent d'Acaps del Prat de Llobregat, en el marc de la 14ena Festa del Prat Solidari, entra moltes de les activitats que s'hi realitzaran.

De segur que serem molt i moltes els que hi anirem a disfrutar de la música i la dansa sahraui, barrejats entre els darrahs i melfes que de ben segur que també hi seran.

Falta menys d'un mes............

Ja falta poc, quasi ja els tenim aquí!!!!

Les millors embaixadores i embaixadors de la causa sahrauí en poquets dies ompliran casa nostra, de la millor manera que saben, amb la seva alegria i les mil i una cosa que ens faran poder tocar amb la punta dels dits la sorra del desert sense haver-nos de desplaçar.

Cada nen és un món i per això quan les families noves pregunten com són aquests infants? puc veure el rostre de cadascun dels que han passat per Girona. Cadascú amb el seu caràcter, amb la seva manera de ser, amb els seus moviments, amb uns gustos diferents, però en conjunt encantadors. Tots a la seva manera ens mostren el seu costat positiu i el negatiu, que de fet, estem parlant de criatures que riuen, juguen, demanen, ploren, es barallen, canten, ballen, criden i no es cansen mai...

La Buha, la Salembuha, el Mahfud, la Delou, els Mohamed's, la Minatu, l'Othman, la Jadiyetu, l'Ali, en Salek, la Hanna, la Maria, i tots els demés, fan que les tardes d'estiu ens retrobem totes les families al parc per compartir els jocs, el xivarri i que ens reunim a l'hora de la fresca a comentar cada detall, cada manera de fer i solucionem entre tots els diferents problemes que se'ns presenten, que poguem perfilar els detalls de la festa que farem a la província, aquest cop haurem de desplaçar-nos cap a Arbúcies i també la festa a nivell de Catalunya (que per cert serà a l'Hospitalet).

Han estat uns dies força moguts, fent xerrades, entrevistes a les families interesades i buscant nens i nenes a les llistes, sort que quan les coses es fan amb ganes no pesen tant. Les llistes ja estan enllestides, potser tindrem sorpreses d'última hora, tots els que hem anat als campaments sabem en les condicions en que s'hi treballa i les dificultats que s'hi troben, però any rera any les coses es van millorant. La feinada del programa informàtic perfeccionant-lo crec que es mereix el seu reconeixament, en Joan i l'Antònia i familia, des de Lleida fan de casa seva la seu d'entrades i sortides de dades, des d'aquí felicitar-los per la seva dedicació i la seva eficàcia.

He vist com tothom s'ha volcat en el projecte, des de tot el territori hem pogut comprovar la feina de formigueta de buscar families, d'ampliar el projecte, de donar a conèixer la causa del poble sahraui.

Xerrada-Debat i Sopar a Mataró

Com tots molt bé sabeu, la situació dels sahrauis de les zones ocupades és preocupant, molt sovint trobem noticies per internet de les manifestacions dels sahrauis a l'Aaiun, de les detencions que pateixen, del mal tracte que reben.

El proper divendres 1 de juny els companys i companyes d'Acaps Mataró han organitzat una xerrada-debat per posar-nos una mica al dia de la situació que pateixen els sahrauis a les zones ocupades.

Intervindràn:

• Toni Guirao: en representació d'Acaps
• Mah Yahadih: en representació de la Delegació del Front Polisario a Catalunya
• Alfons López: en representació d'Amnistia Internacional

L'acte es farà a la Sala de Can Palauet al carrer Palau nº32-34 a les 19h. Per arribar-hi és molt sencill ja que es troba darrera de l'Ajuntament de Mataró.
I després a sopar tots junts, al Pati de Can Marshall que es troba entre el carrer Luis de Leon i el carrer Sant Joaquin, al costat del local d'ICV. El sopar anirà amenitzat amb música i ball.
Com ja veieu, la oportunitat no es per desaprofitar-la, xerrada, sopar, música i ball, dificil faltar-hi.
Espero veure-hi moltes cares conegudes.

el proper 27 de maig

RECORDEU

EL PROPER 27 DE MAIG: ELECCIONS MUNICIPALS

A L'HORA DE VOTAR,

PENSA EN UN SÀHARA LLIURE.

NO MÉS TRAICIONS

Concert Sàhara Horta

Els / les JOVES de SAHARA HORTA, organitzen un concert solidari amb el poble sahrauí.

SÀHARA RESISTEIX. Ja veieu la marxa que porten aquesta gent. Vull des d'aquí solidaritzar-me amb la marxa i l'energia que porten aquest grup i felicitar-los per tota la seva tasca a favor del Poble Sahrauí. Per cert, ens han anat molt bé les xapes que han fet, per tal de recollir fons i tenir a la paradeta, de ben segur que a l'estiu tenen molta sortida. Si voleu feralgun encàrreg us poseu en contacte amb ells:
saharahortaj@googlegroups.com

Espero poder-me escapar i estar entre la gent de Sàhara Horta, i també espero estar amb totes i tots vosaltres disfrutant del concert.

Tindrem l'ocasió de poder sentir en directe al cantant: Maneeck, autor de la cançó SAHARA mientrastanto...espera, entre altres grups.
És el proper 25 de maig, de fet ja estarem quasibé en el dia de reflexió, és a dir que ningú té excusa, perquè que millor que començà la reflexió amb un bon concert... A partir de les 21'30 amb el preu de tan sols 3 €uros; el concert és a l'Espai Jove Boca Nord c/Agudes 37-45 de Barcelona (sobre el Túnel de la Rovira)
Una abraçada
Txell