Doncs sí, un troçet del meu sàhara. Perquè a vegades les coses són diferents depenent dels ulls que les miren. Només vol ser allò que pugui ser, sense representar res, ni a ningú, només reflexions, impressions i records, amb tendresa però lluitant.
I, sí: un troçet, ja sé que pot fer mal d'ulls però després de tants anys...amb "ç" és més petit, és més meu, m'agrada i perquè em dóna la gana que per alguna cosa és el meu bloc!)
Aquesta nit arriba el primer avió amb els infants sahrauis, esperem que tinguin un bon viatje i l'espera als diferents aeroports sigui curta i els hi agi tot molt bé.
2 comentaris:
Ei, però ja fa 15 dis que els tenim aquí eee, a veure si escribim quelcom més!!!
jaja, petons per a tu i pel Sidi, ahh i per la nena, que segur que és una nena (segons ma mare.. jaja)!!
segur que serà nena, bé i si no també estarà bé....
Un petonas guapissima
Txell
Publica un comentari a l'entrada