Canvi d'hora: IMPORTANT

CANVI D'HORA:
La película: CARIBEÑOS DEL SÀHARA serà a les 22,30 al cinema Truffaut.

caribeños del sahara

Aprofitant que enguany es celebra el 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el cicle "Cinema i drets humans" ens convida a la reflexió i al debat a través de pel·lícules que denuncien diferents situacions d'injustícia i desigualtat. Des del mes de setembre de 2008 fins al mes de juny de 2009 ens ofereixen una pel·lícula mensual per parlar sobre temes relacionats amb els drets humans des de l'òptica de les entitats que treballen en la línia de la defensa dels drets humans a Girona.

El proper 21 d'octubre a les 20.30h sota el lema dret a l'autodeterminació dels pobles es passarà el documental-llargmetratge Caribeños del Sàhara, de Iratxe Pérez i Ricardo Galdeano (Estat espanyol-Cuba 2007).
Com a projecte de cooperació internacional, 2000 estudiants sahrauis han realitzat estudis secundaris i universitaris a Cuba. Caribeños del Sàhara és un viatge des de les dunes dins a la costa del Carib, de les jaimes a les universitats multiculturals cubanes.
Al cinema Truffaut. Us hi esperem a totes i tots. L'entrada és lliure.

estiu sahraui

Encara que estic molt desconectada del bloc i no tinc temps de res, torno a tenir un estiu envoltada de les millors ambaixadores del Sàhara. Aquest estiu m'acompanyen la Maria i la Zagma.I com cada estiu molta calor, molt anar amunt i avall, buscant la fresca i intentant passant-s'ho d'allò més bé. I sort en tinc d'elles perquè m'ajuden molt i es porten molt i molt bé, tot i que de vegades ens enfadem i cridem, però això és el que fa la confiança.

JA ELS TENIM AQUÍ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquesta nit arriba el primer avió amb els infants sahrauis, esperem que tinguin un bon viatje i l'espera als diferents aeroports sigui curta i els hi agi tot molt bé.

festa comarques gironines amb el sàhara

Enyorança

Ja sé que no és època d'anar als campaments, de fet amb la calor que estan passant allà anar-hi seria una bestiesa, i de fet, falta menys d'un mes per poder abraçar als millors ambaixadors de la causa, i de fet quan siguin aqui ja estaré entretinguda anant amunt i avall per tal d'aprofitar cada instant dels que estan aqui la meva estimada Zagma i la Maria (que serà per ella l'últim any). I tots els demés que vindràn a la zona, els que coneixo d'altres anys, com la Buha, els Mohamed's, el Sidhamad, la Galuha, la Faida, l'Ahmed, la Hurriya, i els nous i noves que haurem de conèixer i serà un plaer de ben segur, la Tutu, Toufa, Nafai, etc....

Però tinc enyorança per baixar, per veure les families, per pendre un te tranquilament a la jaima, contemplar la nit estrellada, i poder disfrutar de la companyia tots els amics i amigues que he anat fent durant les meves estades als campaments.

L'enyorança és més gran perquè no sé quan podré tornar, segur que no serà aviat, aquest cop n'estic segura i per això fa dies que hi penso i no deixo de donar-hi voltes.
Estic embaraçada i això em farà estar una època llarga sense baixar i d'aquí tanta enyorança. Tot i que és una nova ètapa de la meva vida i evidentment molt feliç, i això no m'ho treu ningú, però penso en els campaments, en lo enganxada que estic de baixar, de passar uns dies allà i tenir contacte amb tota aquella gent que m'han aportant tant.... moltes vegades sense saber-ho, sense ni imaginar-ho. Tots aquells i aquelles que m'han fet una mica més feliç, a vegades en moments complicats quan la pèrdua de ma mare encara era massa recent. Tots els que m'han acollit com una més de la familia i als que realment considero la meva veritable familia. Perquè sempre he pensat que l'amistat desinteressada és lo millor del món i de fet hi ha moments que no es poder oblidar al voltant de les brases del carbó, anant a dur menjar a les cabres, ballant amb la melfa mal posada, i rient per qualsevol bestiesa a les 2 de la matinada dins una jaima...

I és curiós, però ja imagino en poder baixar el més aviat que ho permeti la situació, evidentment amb el meu fill o filla, perquè considero que ha de conèixer la part de la seva familia que estan allà. Encara falta molt ja que no he arribat ni als tres mesos d'embaràs i potser per això l'enyorança. Tot i que espero que quan sigui el moment per visitar-los ho podem fer al Sàhara de veritat, a un Sàhara lliure, al Sàhara Independent.

Inshal·là!!!

festes i festivals al Sàhara Ocupat

Des de l'arribada de Mohamed VI el Marroc va començà a vendre al món la imatge del canvi democràtic, per tal de passar pàgina d'un règim on no ha canviat res. Segueixen les detencions il·legals en contra la llibertat d'expressió, amb les seves conseqüents tortures, la familia reial és intocable, sagrada. On tant el ministre d'interior, d'exterior, de justícia i el primer ministre són nombrats a dit directament pel rei, sense basar-se en cap cas en els resultats de les eleccions, que en diuen democràtiques, però que de fet són per rentar-se la cara a nivell internacional.
El tema del Sàhara era intocable, però ara es pot parlar del conflicte però sempre dins de la marroquinitat del territori. I totes les entrevistes, programes de televisió, etc, comencen criticant Algèria i al Polisario, i acaben recolzant totalment una autonomia que ningú sap realment com està plantejada, només passant per la sobirania del Marroc.

Però tots sabem que la llibertat d'expressió en el Marroc només existeix en el llibre de la Constitució marroquí, per això el règim està intentant maquillar la situació diària de la zona ocupada i marginar l'efecte de les manifestacions pacífiques dels sahrauís que exigeixen la l'autodeterminació del poble sahrauí, amb el lema la badil - la badil, aan takrir almasir (no hi ha canvi, només l'autodeterminació).
Per això no, és curiós que últimament s'estan celebrant tota mena de coses al Sàhara Ocupat. Hi ha festes gratuites per al públic en general, concert, xerrades, fins hi tot fa uns dies han montat un Festival de Cinema, volent copiar el FiSahara... El règim està fent que qualsevol excusa sigui bona per tal de montar un acte lúdic en que que participi la gent del carrer, vestits amb la darráa i la melfa típiques dels sahrauis, això sí: sempre amb un munt de banderes marroquís amenitzant la vetllada.
Fins hi tot l'altre dia per la televisió marroquí que emeten unes hores des de l'Aaiun vaig poder veure un concert on cantaven les de l'aserejé.... Ja que, utilitzen alguns grups espanyols per atreure la gent.
Sembla que el govern marroquí vol tenir entretenida la gent i pensa que potser amb tota la varietat que els hi ofereix la gent estarà callada o almenys no faran tant d'enrenou...
Però realment estan dels tot equivocats, el Sàhara ha estat, és i serà sempre dels i les sahrauis. I això no ens ho faran callar ni a nosaltres ni a ells.
SÀHARA LLIURE!!!! SAHARA HORRA!!!!
VISCA EL POBLE SAHRAUÍ, FINS LA VICTÒRIA
KUL ALWATAN AU AXAHADA (TOTA LA PÀTRIA O EL MARTIRI)

gràcies al sàhara

Fa temps que tinc el bloc una mica (força) abandonat, i ja fa dies que penso que potser seria hora que hi poses remei, a més ja fa dies que algú que aprecio molt m'ho ha dit, per això vull intentar de tornar a publicar amb més freqüència. Aquest algú és l'Alba i per això m'animo a tornar a publicar amb més freqüència i no deixar morir el bloc.

Doncs això que és per tu Alba, perquè crec que tens raó i també perquè en tinc ganes. De totes formes continuaré amb la meva línia, parlant del meu troçet de Sàhara, d'allò que em fa sentir bé, d'allò que m'aporta, sense pretendre donar lliçons a ningú, només són reflexions meves.

És curiós que aquesta lluita pel Poble Sahraui, que ens uneix a molts i moltes m'ha permès conèixer molta gent que val la pena. Potser no és notícia i pot semblar que no té gaire trascendència, i potser algú podria pensar que no caldria publicar un post així. Però jo crec que sí, que he après molt de moltes persones i tot plegat m'ha fet molt millor a mi mateixa.

Per això puc disfrutar d'una familia més àmplia, perquè vulguis que no, és la gent amb qui comparteixo moltes coses aquelles amb les que val la pena tenir contacte i al fi i al cap una gran amistat.

Hi ha molta gent que m'ha marcat en aquests anys compartint experiències amb els viatges als campaments, el viatge a Tifariti, compartint seient als autobusos que van a les manifestacions a Madrid, estant hores a l'escola de Prat esperant els millors ambaixadors de la causa sahrauí, prenent amb tota la tranquilitat del món un te, en algun concert de la agradable Mariem....
Hi ha molts moments agradables, moltes estones de complicitat amb molta gent que val la pena, no vull anomenar ningú perquè seria tanta la gent... que segur que m'oblidaria d'algú. Des del companys i companyes de Girona, passant per L'Hospitalet, Mataró, l'Empordà, Barcelona, Lleida... gent que potser no hagués conegut, potser per la distància, potser per edat, etc. Però m'alegra d'haver conegut i tenir-hi contacte, encara que amb alguns sigui en moments puntuals.
I no em vull deixar als i les sahrauis que han anat passat pel meu camí, són molts i moltes, a part de la mainada que marca molt als estius, hi ha tots aquells que han apostat per poder trobar un altre sentit a la seva vida, aportant a les seves jaimes una mica de comoditat podent enviar diners, tot i les dificultats de fer papers, de trobar feina, de trobar el seu espai en una societat que no és la seva.
L'altre dia vaig conèixer algú, que només amb un primer contacte vaig poder intuir la bellesa interior que té, perquè hi ha gent que es nota, que és transparent i em dóna la sensació que aquesta sahraui, la Xakruda, és així. Sencilla, molt agradable i amb una tendresa que ilumina el seu rostre quan somriu, i fa que al seu costat parlant amb ella em sentís afortunada i recordés tota la gent que he anat coneixent amb el temps de lluita per la independència.

TOTS AMB EL SÀHARA

Deixo el manifest que van elaborar els participants de la 5ª edició del Festival del Sàhara, per tal que tots i totes posen un granet de sorra en pro de la causa amb la nostra signatura.

¡ÚNETE CON TU FIRMA!

Manifiesto

Los participantes de la 5ª edición del festival del Sahara hemos estado en uno de los campamentos de refugiados saharauis donde se vive un drama humanitario.

La situación empeora año tras año. El proceso de paz está bloqueado y eso afecta especialmente a los más débiles. Mujeres, niños y ancianos. Hay 200.000 personas que fueron españolas abandonadas en el desierto desde hace 33 años.

Es urgente que la ciudadanía ayude a devolver la libertad a el pueblo saharaui. Por eso pedimos al gobierno de España que reconozca el status diplomático del frente polisario.

Hoy se pone en marcha una plataforma de recogida de firmas para conseguir que esto sea posible entre todos.

Firmado:

Los miembros de la plataforma TODOS CON EL SAHARA

CONCENTRACIÓ 15 ABRIL BARCELONA

Em sumo com molts altres a la convocatòria de l'Associació d'Immigrants Sahrauís a Catalunya. Davant la visita del president Montilla al Marroc i les seves declaracions poc respectuoses amb la causa sahrauí, perquè a més sembla que tanca els ulls o mira allà on en cada moment li interesa i no es té en compte en cap moment la brutal repressió que estan patint els sahrauis a la zona ocupada, amb les continues detencions arbitràries i les brutals pallisses de la policia marroquí.
Per això, cal que ens fem sentir: Tots i totes davant del Palau de la Generalitat de Catalunya, espero que la resposta sigui massiva.


Deixo el comunicat:

CONCENTRACIÓ DEL 15 D'ABRIL A LES 7 DE LA TARDA, DAVANT EL PALAU DE LA GENERALITAT, PEL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE SAHRAUÍ, CONTRA LA PROPOSTA D'AUTONOMIA I CONTRA ELS QUE LA RECOLZEN

A raiz de las declaraciones del presidente de la generalitat de Catalunya el Sr. Jose Montilla a la agencia oficial marroquí MAP:

"El presidente de la Generalitat catalana, José Montilla, calificó de "avance sustancial" la propuesta de autonomía planteada por el Gobierno marroquí para solventar el contencioso del Sáhara Occidental. La iniciativa propone una amplia autonomía para la región, aunque permaneciendo bajo soberanía marroquí.

"Desde luego, la propuesta marroquí de conceder al territorio amplia autonomía es un avance sustancial y un buen inicio para solucionar el conflicto", declaró Montilla en una entrevista concedida a la agencia de noticias marroquí MAP, la víspera del inicio de una visita de tres días a Marruecos.
Montilla destacó que "las partes tienen cada vez más interés en solucionar este conflicto sobre la base de un acuerdo en el marco de la legalidad internacional".)

La Asociación de inmigrantes Saharauis (AISAC) y el movimiento solidario con el pueblo Saharaui convocan una concentración el próximo martes 15 de abril a las 19:00, frente a la sede de la Generalitat de Catalunya, en la plaza Sant Jaume, para denuciar y rechazar las citadas declaraciones y recordar al Gobierno de la Generalitat que el conflicto Saharaui, es un litigio de descolonización de los pueblo, tal y como figura en todas las cartas y resoluciones de las Naciones Unidas.

Es también interes, de los convocantes, resaltar que es la primera vez que una autoridad de la Generalitat, se pronuncia en favor de una propuesta, que no respeta la legalidad ni el derecho internacionales y que viola todas las resoluciones internacionales que exigen la autodeterminación de la población Saharaui, cuya ejecución inexorablemente tiene que ser por la vía democratica, y no mediante soluciones enlatadas, que no contemplan la decision y el sentir del pueblo Saharaui

Con estas declaraciones el Sr. Montilla ignora el sentir generalizado de la sociedad civil Catalana que día tras día muestra su apoyo al pueblo Saharaui y su rechazo a las violaciones, abusos y atropellos que cometen las autoridades marroquies en los territorios ocupados.

Igualmente, los convocantes solicitan al movimiento solidario con el Sahara, emitir comunicados de apoyo al derecho de la autodeterminación del pueblo Saharaui y condenando las violaciones sistemáticas de los derechos humanos . que ejercen las autoridades Marooquies

estrella polisaria

Per en Sidi.

EL MUR DE SORRA, un reportatge del 30 minuts de TV3

Text extret del bloc del Toni: TRAB EL BIDAN el Sàhara i les llibertats dels sahrauís

Un mur de sorra de 2.700 km de longitud, construït per l'exèrcit marroquí i flanquejat per camps de mines, travessa el desert del Sàhara i divideix el poble saharaui en dues meitats.

Mustafa el-Halem, de 73 anys, ha sobrevolat avui per primera vegada, en un vol humanitari de les Nacions Unides. L'han portat des d'Al-Aaiun, la capital del Sàhara ocupada pel Marroc, fins al campament de refugiats de Tinduf, al desert d'Algèria, on viu el seu germà Mohamed. És la primera vegada en 32 anys que els dos germans es retrobaran. La guerra els va separar i ara només podran estar junts durant un parell de dies.

A la tenda de campanya habilitada per a la festa del retrobament, Mohamed reconeix emocionat: "En aquesta vida, només em faltava tornar a veure el meu germà, a qui admiro, però no podrem viure junts fins que aconseguim la independència. Abans no podrà ser".

El drama dels germans El-Halem és el mateix que viuen la major part de les famílies saharauis. Després de la Marxa Verda, organitzada pel rei Hassan II el 1975, les sorres del desert de l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental van ser l'escenari d'una llarga guerra de 16 anys, entre l'exèrcit marroquí i els guerrillers del Front Polisario.

La firma d'un alto el foc el 1991 havia de donar pas a un referèndum d'autodeterminació, supervisat per les Nacions Unides, en què el poble saharaui decidís el seu futur. Però, avui, 16 anys després, el conflicte no té encara perspectives de solució, malgrat les rondes de converses que mantenen des de fa un any representants marroquís i saharauis a la localitat de Manhasset, als Estats Units, i que es van reprendre el 7 de gener.

Hudda té 14 anys i, com molts joves saharauis, va néixer al campament de refugiats. D'aquí a pocs dies deixarà els seus pares durant uns mesos per passar l'estiu amb una família d'acollida a Catalunya. El dia abans de la seva partida, el seu pare, que va combatre amb el Polisario, ha volgut portar-la a visitar un lloc molt especial. Un museu on es conserven moltes de les armes utilitzades durant la guerra. Davant d'un Kalaixnikov com el que ell mateix va utilitzar, explica: "Per mi i els meus fills no hi ha res més que això: o independencia o haurem de tornar a disparar un altre cop."

Aminettu Haidar, de 38 anys, mai ha visitat els campaments de refugiats, on viuen alguns dels seus familiars. Ella es va quedar a El-Aaiun, la capital de la zona, sota administració marroquí, l'anomenat Sàhara Útil, ric en fosfats i pesca. El seu treball com a defensora de drets humans l'ha portat uns quants anys a la "Presó Negra", i al seu cos encara hi queden les seqüeles de les tortures que va patir.

Històries humanes, en un cantó i l'altre del mur, que posen cara i ulls a aquest conflicte gairebé oblidat a les sorres del desert, i que ja és un dels més llargs de la història contemporània.


Un reportatge de Padro Barbadillo i Ricard Belis


Més informació a 30 minuts

PROU REPRESSIÓ!!!

PROU REPRESSIÓ !!!
MÉS VIOLACIONS DELS FRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL
DESGRACIADAMENT ENCARA REBEM INFORMACIONS DIÀRIES COM AQUESTA
HEM D'ATURAR-HO COM SIGUI
FES-HO CÓRRER

Manifestacions al Aaiun amb càrrega brutal de la policia marroquí. Augmenta la repressió al Sàhara ocupat.
La tarda de dimart 25 de desembre de 2007, les families dels 15 desapareguts víctimes de la emigració clandestina, des de finals del 2005, van fer una protesta pacífica al barri de Maatala. Les families acusen a les autoritats marroquis de la seva desaparició.
Els cossos de seguretat i d'intervenció ràpida van carregar brutalment contra els manifestants. Aquesta intervenció va fer que la població saharaui a la ciutat del Aaiún respones immediatament en la majoria dels barris de la ciutat, amb banderes del Front POLISARIO i eslògans a favor de la independència del poble sahraui. Les autoritats del Marroc alhora van continuar amb la repressió durant tota la tarda en diferents barris de la ciutat. El resultat fóu el següent:
Cases saquejades: les autoritats durant la seva intervenció van saquejar desenes de cases en el barri de Maatala, en l'avinguda del Maghreb Arabe i al barri Linaach.
La llista de ferits ha estat molt elevada:

• Bacha Babeit: una fractura en la pierna
• Salha Mohamed Bachir Butanguiza
• Mahfud Baiba Cherif
• Mailamnin Hamdi Suayah
• Fatma Sueyah
• Tfarrah Rayas
• Lhafed Rayas
• Bacha Rayas
• Larosi Dah: fue torturado y arrojado en las periferias de la ciudad cerca del río Saguia El Hamra , luego fue ingresado en el Hospital en calida de detenido
• Jadija Moulay Al
• Suadu Sidi Haiba
• Zahra Mulay Ali
• Salam Lakuara Almadkuri
• Lamina Lakuara
• Taghla Butanguiza
• Aicha Rayas
• Zahra Rayas
• Enguia Rayas
• Naya Rayas
• Jaya (madre de la familia Rayas )
• Mbarka El Aud
• Baba Chiaa
• El Ghalia Zraibiaa
• Sidi Mahmud Lajlifi
• Simu Haddi

Viatge al Sàhara (2)

Un mes al Sàhara dóna per molt, són molts dies per visitar els diferents projectes que em portaven allà però també per conèixer molta gent. I ara trobo a faltar els moments de conversa, de fer el te tranquilament a la jaima i d'estar sempre envoltada de gent. I encara em costa poder-me sentar tranquilament davant l'ordinador i analitzar tot el que viscut allà, i a més posar-me al dia de totes les informacions que han anat aparaixent mentre era fora, però mica en mica....

Un dia d'aquest viatge per casualitat passejant pel 27 de febrero vaig veure una nena, la Hassina, que em recordava molts moments del viatge que vaig fer-hi el febrer passat quan vaig anar a Tifariti, on vaig tenir l'oportunitat de conèixer a diferents companys i companyes que des de Catalunya estan dintre el moviment de solidaritat amb el poble sahraui des de diferents àmbits o associacions. En aquell viatge vaig compartir els dies amb el Toni de Mataró, la Núria d'Hospitalet, l'Antònia de Pons, la Cristina Navarro, la Montse, en Miquel, en Cesc, entre d'altres, doncs veient la Hassina vaig poder recordar aquells dies, un viatge que no oblidaré mai.

I el més bo de tot és que comencem a treballar per la 14ª Caravana Solidària amb el Poble Sahrauí i veig els cartells amb la mateixa Hassina, em fa il·lusió, gràcies Toni m'agrada molt el cartell. Així doncs començarem a distribuir tot els materials i fer les xerrades i paradetes que convinguin per recollir els sabons, xampús i gels per poder-los portar cap als campaments.

Viatge al Sàhara (1)

He estat un mes sencer al Sàhara, del 16 de novembre al 15 de desembre i la veritat és que s'ha passat molt ràpid. De fet és una sensació extranya perquè quan era allà semblava que feia molt de temps que hi era, però a la vegada els dies passaven volant. La desconecció ha estat total, des del primer dia que vaig cambiar de xip amb una rapidesa tremenda i em vaig adabtar molt facilment.

De fet avui que ja fa dos dies que sóc aquí i encara no he aterrat del tot. Trobo a faltar la familia que em va acollir, encara els puc sentir parlant amb hassania, puc escoltar els vasos del te quan fan l'escuma, sento les cabres que s'acosten, i els burros com criden sense solta ni volta.

A més arribo en un moment en que la nostra societat és de bojeria, surto al carrer i veig la gent que van amunt i avall pels carrers de les ciutats, les llums de Nadal, el consumisme que ens porta a ser feliços per obligació, les felicitacions a gent que no hi ha contacte durant l'any i els regals que no serveixen per res, perquè de fet ja tenim de tot. És l'absurd de la societat.
Però poc a poc m'hauré d'anar adabtant, i també m'hauré de posar al dia del que s'ha anat fent per aquí i del que s'està fent, vull dir les xerrades (que ja he vist que dijous n'hi ha una i no hi faltaré..) també engegar la Caravana, etc, etc.
I és clar posar al dia el bloc, que l'he tingut abandonat durant tant de temps, i veure els blocs amics de la wilaya catalana, que ja els trobava a faltar, i les fotos que he fet que són més de 800!!! però tot això ichuei ichuei és a dir poc a poc i amb calma.... Ja explicaré més coses del viatge.

manifestació de Madrid

Tot i que amb retard penjo les fotos de la MANI de Madrid. Jo considero que va anar força bé, al principi semblava que no hi havia gaire gent però quan es va iniciar era impressionant perquè es va emplenar el carrer de banderes, pancartes i demés. Molts saharauis de totes les comunitats, molts joves saharauis que es volen implicar en la lluita pel seu poble. I potser, com vam comentar amb en Miquel la gent més combativa que mai.

La zona ocupada com a principal protagonista, crec que això va bé que és important, que ja n'hi ha prou de tortures, prou repressió al Sàhara ocupat.
La Sultana li feia molta il·lusió de participar a la Manifestació, és increible la força d'aquesta dona, dies abans de la Manifestació la vaig veure i ella tossuda que volia anar-hi, que ja es trobava bé, després de passar per dues intervencions quirurgiques i al final hi va anar, i va gaudir dels crits per un Sàhara Lliure.

Comunicat ACAPS

Des de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) celebrem la decisió del jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, d'obrir diligències prèvies pels delictes de genocidi i tortures comesos contra ciutadans i ciutadanes sahrauis per alts càrregs militars i de la seguretat del Regne del Marroc.
Les Associacions de defensa dels Drets Humans i de familiars de presos i desaperaguts sahrauis, denuncien els fets comesos a partir de l'any 1975, quan Espanya va abandonar el territori del Sàhara Occidental, després de la firma dels Acord Tripartits de Madrid.
Denuncien que aquesta invasió va frenar i encara frena, el lliure exercici del dret a l'autodeterminació, que la ONU reconeix al poble sahrauí en la Resolució 1514 de l'Assemblea General de la ONU, de desembre de 1960.
Denuncien la permanent violència que ha exercit l'exèrcit colonial marroquí contra el poble sahrauí, començant per la guerra d'invasió que va obligar a abandonar la seva terra a més de 40.000 persones, que van ser perseguides per l'exèrcit i l'aviació marroquí, utilitzant napalm, fósfor blan i bombes de fragmentació.
Denuncien que, 32 anys després, la dura repressió encara perdura. Els activistes sahrauís pateixen detencions arbitràries, judicis sense garanties, els joves obligats a marxar del seu país sota amenaces de represàlies a les seves famílies o són obligats a pujar en pasteres.
Denuncien i denunciem que des del 31 d'octubre de 1975, milers de sahrauís han desaparegut després d'haver estat arrestats per la policia o l'exèrcit colonial marroquí.
Els fets, denunciats per les associacions de defensa dels drets humans i de familiars de presos i desapareguts sahrauís, l'any 2006, impliquen, entre altres, a Dris Bsri (Ex Ministre de l'Interior del Marroc) Yassine Mansouri (excap de la Direcció General d'Estudis i Conseller del Rei del Marroc) i Husni Ben Sliman (General Gran de la Forces Armades Reals). Dos dels inculpats pel jutge Baltasar Garzón, Hamidou Lanigri (Director General de la Seguretat Nacional) i Housni Ben Sliman (General de la Gendarmeria Real del Marroc) a més, van ser condecorats pel Govern d'Espanya, amb la Gran Creu d'Isabel la Católica, fent cas omís als grups de defensa dels drets humans saharauís i a les associacions que, com ACAPS, van protestar per aquest fet i que llavors ja van denunciar la implicació d'aquests, en la matança i en la repressió del poble sahrauí.
Des d'ACAPS, celebrem la iniciativa del jutge Baltasar Garzón, ja que amb ella s'obre el camí de la justícia per al poble sahrauí i esperem que aquest camí continue amb el reconeixement definitius del dret a l'autodeterminació del poble sahrauí.
Des d'ACAPS, també esperem que el Govern d'Espanya, segueixi el camí de la justícia i com els jutges, treballi per restablir la justícia. Aquesta justícia com a estat administrador, passa per garantir el dret dels sahrauís a un referèndum d'autodeterminació, on ells, puguin decidir viure lliures en un Sahara Occidental independent.
És per tot això, també que convidem a tots els homes i dones solidaris amb el poble sahrauí a participar massivament a la manifestació convocada a Madrid, el 10 de novembre, per CEAS-SAHARA, sota el lema, CONTRA LA TORTURA I LA VIOLACIÓ DELS DRETS HUMANS AL SÀHARA.

SOTA L'OMBRA DEL DESERT

DES D'ACAPS GARROTXA ENS CONVIDEN A L'ESTRENA DEL REPORTATGE "SOTA L'OMBRA DEL DESERT" GRAVAT DURANT AL MES D'ABRIL D'ENGUANY ALS CAMPAMENTS DE REFUGIATS SAHARAUÍS,

- EL PROPER DISSABTE 20 D'OCTUBRE A LES 19 HORES

- A L'ESCOLA D'ADULTS D'OLOT.

APROFITEM PER IMFORMAR-VOS QUE DURANT EL CAP DE SETMANA DEL 20 I 21 ENS PODREU TROBAR EN UN ESTAN A LA FIRA DE ST. LLUC D'OLOT.

El Sàhara sense filtres

El Sàhara sense filtres és una de les exposicions que hem tingut durant la setmana d'actes de celebració dels 10 anys d'agermanament entre Girona i Farsia, a la Casa de la Cultura de Girona, exposició com bé diu el nom El Sàhara sense filtres, en Toni de Caldes amb les fotos dels viatges que ha fet als campaments, i a la zona alliberada, ens ha sorprés amb les imatges que n'ha triat de les tantes que té. És una mostra de les imatges que podem veure els que baixem als campaments de refugiats sahrauis. Una mostra de les dones, els homes, nens i nenes que viuen a l'exili des de fa més de 32 anys. Una mostra de més d'un centenar de fotografies que ens mostren la realitat dels campaments. Juntament amb els dibuixos fets per Joan Escribà, que amb un viatge que ha fet als campaments ha pogut plasmar el que són els campaments amb una facilitat increïble, dibuixos que amb el seu traç ens transporten al Sàhara, al mig de la hamada de Tinduf. Una mostra més per la lluita del poble sahraui, per a la independència del Sàhara.
Exposició que tindrem a disposició de tothom que vulgui, només cal que ho demaneu.









Una sorpresa per mi l'homenatge a ma mare, na Tere Borin, una mostra de reconeixament i de record a ma mare per part dels companys d'Acaps Girona. Ara que practicament ja farà un any que va morir els hi agraeixo aquest homenatge en nom de tota la familia, en Quimet, la Miriam i jo mateixa la Txell, gràcies companys. Moltes gràcies Toni.