Pàgines

18 de novembre 2010

per qui no recordava la foto..... TRAÏDORA!!!! PSOE complice

A L'HORA DE VOTAR PENSA EN UN SÀHARA LLIURE. NO MÉS TRAICIONS
Quanta hipocresia junta....
Avui llegint el bloc Sàhara Ponent he recordat l'excursió que varem fer al 2003. Va ser tot un xou, varem anar a Madrid amb busos per a Manifestar-nos, com moltes altres vegades, però aquest cop anavem amb els infants que passen les vacances entre nosaltres a l'estiu.
Va ser una manifestació sonada, amb molta gent, però patint una mica per no perdre cap dels nens. De grans no erem gaires, les families acollidores algunes van venir però d'altres van deixar els nens a la porta del bus i recordo que ens varem repartir els nens per a controlar-los, jo en portava 4 o 5, recordo a ma mare amb uns quants més, en Lluís també en duia i altres que no recordo qui eren.
La Trini estava allà amb aquesta cara somrient i la pegatina enganxada, no lrecordo haver-la vist personalment, però si a molts polítics que estan per sortir a la foto.... quanta hipocresia, que es deixin d'hòsties i facin alguna cosa ja d'una vegada.
Quina vergonya aquests socialistes!!!
Sempre he pensat que en la qüestió del poble sahraui no s'han mullat mai, i sempre pensava que era intolerable.
Conec regidors del PSC d'alguns municipis que han ajudat, que en algun moment fins hi pot han acollit nens i nenes sahrauis, que han ajudat en la Caravana, o fins hi tot han  anat als campaments i han vist la situació que estan patint, i a vegades em parlat que una cosa són les bases i l'altre els de dalt.... sí d'acord, abans potser ho deixava al marge i no en feia més polèmica que la necessària... 
Ara és diferent, després del que ha passat, del que ha passat i segurament el que passarà a partir d'ara que no hi ha cap activista, ni periodistes, ni res de res. Ara no hi ha excuses, és de pena (per dir algo) que no tinguin nassos de condenar l'atac als sahrauis.
A tots els regidors/es, a totes les persones que han votat al PSOE en algun moment, els hi hauria de caure la cara de vergonya amb el paperàs que està fent la Trini, el Rubalcaba, el Moratinos (no sé que hi pinta però encara mou la cua), i evidentment el paperàs de ZP....
Mare meva..... quina cara més dura, donar per bones les explicacions del ministre marroquí, i dir que les declaracions amb imatges incloses que han fet arribar durant aquests dies des d'allà els de Resistència Sahraui i Thawra s'han de verificar. I com ho pensen fer per verificar si hi ha un bloqueig informatiu total... increïble....

Quina vergonya!!!

Ja n'hi ha prou d'impunitat!

SÀHARA LLIURE!!!

16 de novembre 2010

TRANQUIL MOHAMED, NINGÚ FARÀ RES


Un text de Diego Muñoz Avia,extret del seu bloc d’internet

 TRANQUIL MOHAMED, NINGÚ FARÀ RES


Escepticisme. És el sentiment més generalitzat per resumir la sensació que ens queda al llegir, dia rere dia, les dramàtiques notícies que arriben del Sàhara Occidental. Tristesa, ràbia, indefensió i indignació són altres de les sensacions que qualsevol té en aquests moments. Els qui pateixen situacions d'extrema injustícia en el món tenen sempre, siguin on siguin, la mateixa esperança: "la comunitat internacional vindrà a ajudar-nos". Amb aquesta ingènua i lògica suposició han mort milers, o millor dit milions, civils innocents de tot el món.
Ara els toca als meus amics i amigues sahrauís. Després de tants anys de sofriment pacífic, les circumstàncies han portat els habitants del Sàhara ocupat a aixecar la seva veu contra la injustícia. A canvi han rebut una més de les demostracions de força, intransigència, intolerància i dictadura marroquina.
Però no passa res, el Rei Mohamed VI pot estar tranquil i ho sap. És un polític feudal i maldestre però ja li ha agafat el pols a la comunitat internacional com per saber fins on pot arribar. Fins a on vulgui.
Ho va demostrar en l'assumpte Aminetu Haidar, tensant la corda al màxim i traient de polleguera als que tímidament intentaven fer-li reconsiderar la seva posició, i ho està demostrant ara amb una nova exhibició de força dictatorial per resoldre una pacífica i justa protesta.
Mohamed sap ja que no passa res per torturar a les presons, reprimir manifestacions salvatgement o aturar per motius polítics.
Quan l'acusen diu que és mentida, que les fotos són invencions dels sahrauís i fa el possible per silenciar l'assumpte. També sap que no passa res per expulsar periodistes o eurodiputats o qui vulgui que s'intenti interposar en els seus assumptes o ser testimoni de les seves atrocitats, i el que ha fet moltes vegades, no els deixa passar i aqui no ha passat res, que com a molt arribarà una nota d’una ambaixada queixant-se lleument. Tampoc li importa que es doni cops a periodistes estrangers, sap que com a molt li faran una crítica en els seus respectius diaris i ell dirà que són mitjans anti marroquins. I a partir d'ara, a Mohamed tampoc li preocupa matar impunement, encara que sigui a un nen i enterrar-lo sense coneixement de la família, no fos cas que hi hagi alderulls. Tant se val, si ningú dirà res.
I amb aquesta tranquil·litat ha afrontat l'espinós assumpte del campament protesta de l’Aaiun. S'ha assegurat l’apagada informativa impedint la presència de càmeres o periodistes i l'ha arrasat. Després, com ell és l'administrador de la informació, el que li arriba al món és que els salvatges sahrauís van matar un munt de policies marroquins i que són terroristes. Es creuen que som idiotes.
Què no haurà passat allà?
Què no estarà passant ara mateix a El Aaiun?
Quants indefensos sahrauís estan pensant ara mateix que la comunitat internacional anirà a ajudar-los?

La resposta és clara, Mohamed pot acabar el seu treball, pot arribar fins allà on ningú arribarà a socórrer el sahrauí que demana ajuda. Morirà com aquell rwandès que va enviar una nota d'auxili a les autoritats dient "Aquesta nit seré assassinat amb la meva família" i efectivament ho va ser, o com els civils iraquians que pensaven que l'enorme moviment popular internacional anava a impedir que la tossuderia d'uns pocs dirigents els fes morir a milers, o els palestins, ja acostumats a tot tipus de sofriments, però que seguien creient que l'ONU, Europa, Amèrica o qui fos anava a impedir que Israel bombardegés Gaza amb fòsfor l'any passat emportant per davant més de mil civils ... La llista seria interminable i això sense incloure els que ja van perdre tota esperança i saben de sobres que la comunitat internacional no existeix o més bé que ells no existeixen (Sudan, Somàlia, Tibet ...).

Per això Mohamed està tranquil perquè sap que com a molt arribarà una tèbia nota demanant mesura o demanant la represa d'aquestes converses que tenen com a objectiu allargar el procés i diluir en el temps les esperances sahrauís. On és l'ONU?, Què ha passat amb els drets humans?, i el Tribunal de l'Haia?, On ha anar a parar la Comunitat Europea? La resposta és desoladora i aboca al més absolut escepticisme. En aquest món s'ha imposat un sistema de pati d'escola en què els xulos, els forts i els dolents imposen les seves regles i espanten als febles, que acovardits riuen les seves gràcies sense atrevir mai a aixecar la veu.
A vegades confiem en aquesta optimista dita  "quan pitjor ... millor" i pensa que una situació crítica ajudarà a remoure el tema i a  despertar les consciències, però la història no és molt encoratjadora. Això estarà uns dies més en els diaris i després serà relegat per una nova corruptela de Gürtel, alguna crisi financera o el comentari insípid de qualsevol famoset.
I el Sahrauí de torn es podrirà a la presó, cridarà sordament mentre el torturen i s'empassarà la seva dignitat amb ràbia i impotència.
Molts teníen dipositada l’esperança en l’Obama, però poc ha trigat a esvair l'efecte "yes, we can" i aviat li han deixat clar els seus compatriotes que no estan amb ell. I a Espanya, jutge per dret i obligació del conflicte sahrauí, l'actitud covarda d'un Govern excessivament diplomàtic, ens fa a tots sentir vergonya davant del poble sahrauí.
L'única esperança, lleugera esperança, està una vegada més al poble, en la gent i, en aquests moments, en la força de les xarxes socials, moltes vegades criticades, però amb un enorme potencial com a canal per a la revolta. De fet, si sabem alguna cosa del que ha passat a El Aaiun és gràcies a aquests vídeos gravats amb el telèfon penjats a You Tube i als mails que amb prou feines aconsegueixen superar la censura i l'apagada informatiu. Són aquestes xarxes les que han d'empènyer amb força per intentar aconseguir un món més just perquè si seguim confiant en la diplomàcia podem esperar asseguts. En el cas sahrauí, esperar decennis a que el Marroc, aquest meravellós país de gent encantadora, faci la seva transició i pugui plantejar l'assumpte del Sàhara des d'un punt de vista democràtic.

10 de novembre 2010

notícia publicada al DdG

«Si Espanya no intervé a Al-Aaiun, tot acabarà amb una massacre»

Txell Trias està vinculada a l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí-Girona des de fa anys







El seu company, Sidi, és sahrauí amb passaport maurità i el seu fill es diu Baixir, "portador de bones notícies" en la seva llengua. La gironina Txell Trias està vivint els enfrontaments a Al-Aaiun, gairebé en directe i minut a minut. Vinculada a l'Associació Catalana d'amics del Poble Sahrauí-Girona des de fa anys, reclama l'atenció internacional en el conflicte i defensa una intervenció contundent per part d'Espanya per acabar amb les agressions i amenaces del Govern marroquí. Creu que els ciutadans del Sàhara ja han dit prou i afirma que ja no tenen cap por.

JESÚS BADENES A casa seva segueixen el conflicte des de fa temps. Com han viscut els darrers dies?
Ara sembla que realment el problema existeix i s'està donant a conèixer. Des del 8 d'octubre estàvem molt preocupats, perquè vèiem que era la mobilització més important que s'ha fet des de fa 20 anys i tot era molt invisible. Ara els mitjans se'n fan ressò. Sembla que hagi d'haver-hi morts i molta repressió perquè una causa tingui ressò. Potser amb el que està passant se soluciona alguna cosa.

Creu que ha canviat alguna cosa?

Una mica. Els sahrauís més grans, que han viscut la repressió, tenien molta por sempre de parlar del conflicte. Pensaven que tenien els telèfons "punxats". Ara han perdut la por. Parlen obertament i tenen ganes que s'acabi. Són 35 anys de conflicte i creuen que s'ha d'acabar d'alguna manera.

Aquest sentiment de "ja n'hi ha prou" és el que va fer que neixés el campament?

Sí, fins i tot entre els més joves hi ha aquest sentiment. Fins ara se'ns havia dit que els joves no es pronunciaven. El campament es munta a partir de missatges de mòbil. I va ser una sorpresa que atreiés tanta gent. Es calculava que hi havia 20.000 persones.

La mare d'en Sidi hi va poder anar de Canàries. Al principi la pressió no devia ser tan forta.

Depèn de qui sí que ha pogut entrar. Els que estaven visibilitzats com a resistència no podien entrar. Però ara mateix la ciutat està assetjada i ja no s'hi pot entrar. Si la mare d'en Sidi volgués sortir, tampoc no podria.

Les persones que donen suport a la causa sahrauí, pensen que el Marroc té un límit? O arribarà fins on calgui?

Crec que el Marroc ja fa molt temps que està fent tot el que pot per reprimir la població molt brutalment. Ens assabentem amb comptagotes, perquè ho va fent molt d'amagat i amb una impunitat increïble. No sé com encara no ha acabat amb més massacre. Van cremar els cotxes dels sahrauís i entren a les cases dels familiars.

El Govern espanyol diu que això és un conflicte internacional.

La ministra tira pilotes fora. Espanya ha d'intervenir de forma contundent. És un tema que afecta Espanya i el govern socialista encara no ha dit res. La ministra diu que continuï el diàleg, quan fa 35 anys que dialoguen i no han arribat a cap acord. Si no es mou ningú, seguiran amb la impunitat i tot acabarà amb una massacre.

25 d’octubre 2010

Primer màrtir del Campament de la Dignitat.

Ahir a la tarda moria a trets NAYEM ELGARHI, quan el cotxe en què viatjava s'apropava al Campament de la Dignitat Gdeim Izi per sumar-se al campament de protesta i retrobar-se amb els seus familiars i amics d'escola.
Ha estat el primer, avui ja ens arriba la notícia que un dels companys que anava amb ell al cotxe i va quedar greument ferit també ha perdut la vida. 
És curiós que hagi hagut de passar perquè els mitjans de comunicació es facin ressó de la notícia, els Campaments de la Dignitat van iniciar-se a principi de mes i s'hi han anat sumant dia rera dia sahrauis farts de la repressió que pateixen als TTOO.
Quants morts més hi ha d'haver perquè s'actui de manera contundent? Quants sahrauis hauràn de patir més repressió? Aquest és el món absurd on vivim.... Però després de 35 anys els sahrauis no tenen res a perdre i per això la protesta i reivindicació d'allò que és seu.
És curiós que aquesta tarda mateix la companyia aèrea marroquí de la Royal Air Marroc (RAM) impedís a set preiodistes espanyols viatjar cap a l'Aaiún. Tenien l'objectiu de desplaçar-se a la ciutat per cobrir la mort de NAYEM ELGARHI. La RAM sense donar arguments oficials no ha permès pujar al vol AT0483 de les 19:10 hora local als periodistes de El Mundo, TV3, TVE i l'Agència EFE, tots ells acreditats al país pel Ministeri de la Comunicació. 
Per justificar-se la Companyia d'aviació han assegurat que algú habia anulat els bitllets, però sense anomenar els responsables.
 
*foto de la mare de NAYEM ELGARHI va dir diumenge a la companya Laura Gallego (que està als campaments): Abans era el meu fill, ara és el fill de tot el poble

24 d’octubre 2010

Campaments de la DIGNITAT sahraui




El que està passant des de principi de mes al Sàhara Occidental és una notícia molt important per la lluita del poble sahraui, el cas és que la mobilització s'està invisibilitzant, com sempre es fa en el conflicte sahraui, em dol que sigui tant difícil ser notícia...
Des del 9 d'octubre a uns 15 quilòmetres de la capital sahraui es va anar aixecant un campament per protestar per les condicions de vida que pateix la població sahraui i per reivindicar el dret a l'autodeterminació.
Al inici vam tenir l'oportunitat de parlar amb gent que estava allà, eren principalment joves que estan farts de la situació repressiva que pateixen dia rera dia i no acaba mai. Ens comentaven que una nit cap al tard se'l presentava un militar de l'exèrcit oferint-los feina i vivenda però que marxessin d'allà, evidentment el van ignorar per complet, els i les sahrauis que viuen als TTOO no tenen por ja, no tenen res a perdre.
La població desplaçada als campaments ha anat augmentant i ja no són només joves, hi ha families completes que s'hi han anat a instalar. Ja són aproximadament 20.000 els i les sahrauis que s'han sumat al campament de protesta instalat a les afores de l'Aaiún malgrat la pressió de l'Exèrcit marroquí i les forces policials.
La situació és greu ja que l'Exèrcit està impedint l'entrada de menjar i aigua. I s'està aixecant un mur que envolta el campament i la presència militar augmenta dia rera dia, ja sigui per via terrestre, com els helicòpter que sobrevolen el campament.
Ja n'hi ha prou de repressió al Sàhara Occidental, el bloqueig informatiu està acabant ja que ens pot arribar la informació via internet i en directe, el que cal ara és que acabi la impunitat del Marroc sobre els drets humans i aconsseguim la independència del poble sahraui d'una vegada.
Tots i totes a la manifestació de novembre de Madrid!!!

20 d’octubre 2010

Jatri

Dilluns rebia la mala notícia, arribada a través dels companys d'Arbúcies...
En Jatri havia tingut un accident tornant de Tindouf i havia mort juntament amb la dona i la filla de 3 anys, deixant la petita d'1 en estat greu.
Vaig conèixer el Jatri a Arbúcies, en una de les visites que feiem amb la Lluïsa als saharauis per fer-la petar acompanyats del te sahraui. No vam coincidir gaires vegades, però amb les poques vegades que hi vaig coincidir vaig poder constatar que el Jatri era una bona persona, enyorat de la seva terra, enyorat de la seva dona i inquiet per poder conèixer la filla que havia nascut mentre ell aquí esperava els maleïts papers que l'allunyaven de la seva família.
Era aquí perquè desitjava un futur millor i poder enviar de tant en tant alguna cosa, però amb la ment sempre tenia la dona i la filla. Ensenyava la foto que li havien fet arribar de la nena amb un orgull desmesurat i amb les llàgrimes als ulls per no poder estar al seu costat, amb la il·lusió de poder abraçar la seva filla.
La sort va fer que tingués la oportunitat de tornar als campaments, amb papers sota el braç i la tasca de fer d'intermediari en un projecte solidari a l'Escola de Disminuits Psiquícs a l'Aaiún promogut per Acaps Arbúcies entre altres organitzacions. Estava content de tenir aquesta oportunitat, de treballar en el què més li agradava i a més podent estar aprop de la seva familia.
Era un sahraui compromés en la causa, compromés de debò i la feina que feia a l'Escola era importantíssima.
I una mala passada ha fet que el tràgic accident li manllevés la vida, que descansin en pau...
Concentració de suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l'Aaiun
La Delegació del Front Polisario a Catalunya, amb el suport i l'organització de L'ACAPS i Resistència Sahrauí, convoca tot el moviment solidari amb el poble sahrauí a concentrar-se davant de la Generalitat de Catalunya (a la plaça de Sant Jaume de Barcelona), el proper dissabte 23 d'octubre, a les 18h. Properament us farem arribar el manifest.

La concentració es farà per donar suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l'Aiún, per exigir unes condicions de vida dignes i el respecte dels drets humans al Sàhara Occidental Ocupat.

Contra la ocupació del Marroc i la repressió constant i violenta de les autoritats marroquines.

Per aturar el genocidi contra el poble sahrauí i l'apartheid als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

Pels drets humans dels i les sahrauís.


Hem d'unir esforços! Fem sentir la veu dels i les sahrauís!

29 de setembre 2010

Comunicació en directe

Comunicació en directe explicant la situació que estan patint als territoris ocupats del Sàhara Occidental




http://www.ustream.tv/channel/regreso-de-activistas-saharauis-en-defensa-de-los-derechos-humanos-a-la-ciudad-de-el-aai%C3%BAn-sahara-occidental

19 de novembre 2009

AMINETU HAIDAR



Fa uns tres anys vaig tenir l'oportunitat d'escoltar l'Aminetu quan va venir a Barcelona, va fer una xerrada explicant totes les seves vivències, recordo que tothom, hi havia força gent, esperavem la seva arribada i al veure-la va ser benvinguda amb aplaudiments i lemes per un Sàhara Lliure.
La sensació que em va donar en la seva mirada una la fortalesa d'aquelles persones que han passat per situacions complicades. Una dona forta i amb les idees ben clares, que ha lluitat molt pel que sent perquè es faci justícia.
L'exposició que va fer va ser en hassania i la traductora en més d'una ocasió se li trencava la veu. Hi havia un silenci brutal per escoltar-la, per saber per tot allò que havia hagut de passar, tot allò del que són capaços almajzan amb la impunitat que els caracteritza. Era l'època en què començavem a tenir notícies del Sàhara Ocupat i sentir el testimoni d'Aminetu feia esgarrifar a qualsevol. A la sala hi havia molta gent d'Associacions i també molts sahrauis, i en algun moment els assistents van vessar timidament alguna llàgrima (jo vaig ser una).
Al final de l'explicació va deixar la paraula a qui volgués preguntar i va respondre sense cap mena de problema a tot. S'havien colat un parell de marroquins que volien xafar l'acte i que van intentar intimidar-la (algú enviat per l'embaixada). Després de tot el que havia explicat ella, els marroquins tenien els nassos de negar que havia estat empresonada, que Marroc era un país democràtic on no hi havia tortures, on no es retenia ningú per les seves idees,... Aminetu va deixar parlar aquests impresentables (per anomenar-los d'alguna manera) sense donar més importància amb una tranquilitat i una fortalesa impresionant va rebatre el que li demanaven, però en cap moment va canviar el to de veu dolç de les seves paraules. Alguns sahrauis i també gent de les associacions indignats/des per les acusasions que se li feien per part dels marroquins que increpaben van aixecar-se per rebatre, cridant nerviosos, bullia la sang, va ser una situació incòmode, es volia que es fes fora als marroquins. Però Aminetu volia sentir tot el que deien, només demanava calma i que ella lluitava per la lliure expressió que tothom tenia dret a dir el que pensava.
L'endemà vam anar a l'Hospitalet on hi havia organitzat un acte-dinar, no se m'esborrarà mai del cap quan l'Alba (en aquells moments una nena d'uns 12 anys) va anar a saludar -la i fer-li dos petons i l'Aminetu li va dir algo així com: ets de l'edat de la meva filla, disfruta de la llibertat que allà nosaltres no tenim (potser no era ben bé això, potser l'Alba ho recorda millor...) L'alba no va poder evitar les llàgrimes i jo tot darrera també....

VOLEM L'AMINETU A CASA AMB GARANTIES!!!!
SÀHARA LLIURE!



QUI ÉS L'AMINETU HAIDAR?

Aminetu Ali Ahmed Haidar va nèixer el 24 de Juliol del 1967 a El Aaiun, Sàhara Occidental. Va estudiar batxillerat en literatura moderna.

Des de principis dels anys 80 es va unir a la resistència pacífica contra les forces d'ocupació marroquines. Al novembre de 1987, junt a altres homes i dones sahrauis decideix organizar una manifestació pacífica amb motiu de l'arribada al territori sahraui de la Comissió Tècnica de la ONU, encarregada d'evaluar les condicions per la celebració del Referèndum d'autodeterminació auspiciat per les Nacions Unides.

La manifestació pacífica, tenia com objetius denunciar a la Comisió de Nacions Unids la gravetat de la situació dels Drets Humans a les zones ocupades pel Marroc i la petició de celebració d'un Referéndum pel Sàhara Occidental.

Les autoritats marroquines van impedir aquesta activitat pacifíca, detenint a més de 600 persones, de les quals 70 van passar a formar part de les llista de desapareguts. Entre aquestes persones hi havia Aminetu Haidar.

Fóu detinguda i reclosa sense càrregs en centres secrets de detenció durante quatro anys, on va patir tot tipus de tortures i abusos, fins que finalment al 1991 va ser posada en llibertat.

Després de la seva alliberació el 22 de juny de 1991 redobla els seus esforços en la seva lluita com activista dels Drets Humans i continua la seva tasca contactant amb numeroses organitzacions d'arreu del món per denunciar les violacions dels drets humans de la població sahraui a la zona ocupada pel Marroc.

Malgrat les amenaces que pateix s'implica personalment en la promoció dels Drets Humans amb activitats com:

1994 : Comité de Coordinació de les víctimas de desaparicions forzoses i detencions arbitràries al Sàhara.

2001 : Comité per l'alliberació de Sidi Mohmed Daddach i de tots els presos sahrauis.

2002 : Comité preparatori per donar a conèixer la sort dels desapareguts sahrauis.

2003 : Comité per l'alliberació d'Ali Salem Tamek i tots els press sahrauis.

El 17 de juny de 2005, mentres es dirigia a una manifestació pacífica a El Aaiún, es novament agredida per forces de seguretat marroquí. Es trasladada a una comisaría de El Aaaiún, on va romandre detinguda durant tres dies. El 20 de juny de 2005 fóu acusada pel Procurador General de la Corona de El Aaiún de diversos càrrecs relacionats amb la participació a activitats de protesta i l'incitació a ellas i la pertinença a una asociació no autoritzada. Va ser posada en altre vegada sota la costodia en espera de judici. Aminatu Haidar, junt amb altres activistes de i manifestants sahrauis detinguts, va dur a terme una vaga de fam entre el 8 d'agost i el 29 de setembre de 2005 per demanar, entre altres coses, millors condicions de reclusió, investigacións sobre les denúncies de tortura contra Houssein Lidri y Brahim Noumria, i la seva propia alliberació.

14.12.05: 7 mesos de presó ferme. Confirmació a l'apelació

17.01.05: Alliberada

08.05.06: laureada per la Comisió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i la Fundació CEAR-Consell de Recolzament als Refugiats-, amb el premi "Juan María Bandrés" a la Defensa del Dret d'Asil i la Solidaritat amb els Refugiats, per la seva lluita pacífica a favor de l'autodeterminació del pueblo saharaui.

31.05.06: Aminetu Haidar visita el Parlamento Europeo. És rebuda pel President del Parlament Josep Borrel i posteriorment pels responsables políticos de toda la Càmara. Durant la seva visita va exhortar a la UE a que intervingués davant les autoritats marroquínes per exigir el respecte als Drets Humans i la legalitat internacional al Sàhara Occidental.

15.11.06: Torna a El Aaiun

Després del seu periple per diferents continents, que l'ha portat a recòrrer durant sis mesos païses com Suècia, Espanya, Bèlgica, Itàlia, Sudàfrica, EE.UU., Frànça, Suissa i Holanda, la defensora dels Drets Humans, AMINETOU HAIDAR, torna el 15 de novembre a la ciudad ocupada de l'Aaiún.

16.10.07: Premi Silver Rose de SOLIDAR

Aminatou Haidar, defensora de los DDHH saharaui i membre del Collective of Saharawi Human Rights Defenders - CODESA) guanyà el Premi Silver Rose Award 2007. Aquest premi és otorgat anualment per l'organització internacional Solidar, per reconèixer els assoliments d'individus i organitzacions que lluiten activamnet per la justícia social.

L'activista saharaui de DDHH Aminetu Haidar ha estat sido honrada amb el premi Silver Rose Award 2007 (Premio Rosa de Plata) de SOLIDAR , una aliança internacional d'organizacions no gubernamentales (ONGs) independients que traballen en els sectors de serveis socials, cooperació internacional, ajuda humanitària i d'aprenentatge permanente.

Al setembre de 2008 és Galardonada amb el PREMI ROBERT F. KENNEDY

El Premi de Justicia DDHH de la Fundació Robert Kennedy (Robert F.Kennedy Memorial), un galardó que otorga anualment aquesta fundació norteamericana vinculada al Partido Demócrata a defensors dels Drets Humans de tot el món que s'han distinguit pel seu coratge i per posar en risc les seves vides.
La Fundació norteamericana va subratllar, amb motiu de la concessió del premi, el compromís de Haidar amb la no violència i la resistència pacífica en defensa dels dret a l'autodeterminació del seu poble desde l'acupació per part de Marroc l'han convertit en la Gandhi sahraui i en aquest sentit es destaquen també les seves nombroses campanyes a favor de l'alliberació dels presos de consciència i contra les desaparicions forçoses

*Aminetu Haidar ha sido laureada amb quatro premis internacionals de DDHH, el Premi Juan María Bandres (maig de 2006) a Espanya, el Freedom Award 2006 (setembre de 2006 a Washington), el Silver Rose (octubre de 2007 al Parlament Europeu), i el Premi Especial de Castelldefels (9 de maig de 2008 a Catalunya). Tambié fóu proposada al Premi a la Unió Europea el Premi Sakharov del Parlament Europeu al 2005 i al Premi d'Amnistía International al 2006 i el premi Robert Kennedy 2008 dels DDHH.

***text traduit de l'Associació de Dones Sahrauis***


I ara Aminetu està segrestada a Lanzarote.... amb la impunitat del Marroc i la patxorra del govern de ZP... i Moratinos encara té la barra de demanar a Aminetu que es porti bé.....

VOLEM AMINETU A CASA AMB GARANTIES!!!!!

21 d’octubre 2009

El Observatorio de DDHH del ICABA denuncia la imposibilidad de asistir a un juicio al traductor de los observadores internacionales

Copiat de "Poemario para un Sahara Libre"


20/10/2009
En la mañana del lunes día 19 de Octubre, en la sede del Tribunal de Apelación de la ciudad de El Aaiun (SAHARA OCCIDENTAL), ha tenido lugar la sesión del juicio de apelación contra el defensor de los Derechos Humanos, Mohamed Berckam, el cual se encuentra en huelga de hambre, y con signos evidentes de debilidad.

El Sr. Hmad Hamad, vicepresidente de CODAPSO (Comité para la defensa del derecho de la la libre determinación del pueblo del Sáhara Occidental), intento asistir al Tribunal para ayudar como traductor a los Observadores Internacionales Juristas.

Hoy 19 de octubre como estaba previsto fue el juicio de los jóvenes detenidos políticos Sr. Mohamed Berkane ante el Tribunal de Apelación de El Aaiun/Sáhara Occidental, incluso cuando los observadores internacionales estuvieron presentes, pero su traductor, como hemos manifestado antes, no pudo asistir porque las autoridades de Marruecos no permitió que el Sr. Hmad asistiera a este juicio como un traductor, y no facilitando el Tribunal un traductor para los observadores, se realizó sin poder comprender lo que allí sucedió.

El juicio se llevó a cabo con el defensor de derechos humanos y preso político, presente el Sr. Berkane en silencio, presentando un lamentable estado de salud por su estancia en la Cárcel Negra, donde según refieren los testimonios de los familiares ha sido objeto de torturas, y en huelga de hambre por la situación que esta viviendo de represión.

El juicio duró casi 1 hora y 20 minutos, el tribunal ratificó su decisión un año de prisión para el Sr. Berkane, que fue asistido por los abogados Lili Mohamed Fadel y Master Abu Khaled Mohamed, y con la presencia de Sr. Mohamed Saleh miembro de CODAPSO y el Sr. Dailal como activista por los derechos humanos, así como miembros de la familia Berkane.

Actuaron como Observadores Internacionales la Sra. Ruth Sebastián García, y el Sr. Del Rosario García Simplico, los cuales no pudieron comprender el juicio al realizarse el mismo en árabe.

Con posterioridad al juicio, los observadores, se desplazaron al domicilio de Hmad Hamad, donde estaban invitados a comer, con familiares, momento en que las fuerzas de paisano, rodearon la vivienda sita en el barrio de Zemla, y atemorizaron a los miembros de la familia, de avanzada edad, y con estado de salud muy delicado. Casi una docena de policías vestidos de civil, han pedido su tarjeta de identidad a Hmad Hamad, y han requerido en el exterior a los Observadores a quines han interrogado, ordenando que se marcharan a su hotel, no permitiendo que permanecieran en esta vivienda como invitados de la familia de Hmad. Realizaron contra el defensor de derechos humanos insultos y amenazas, y obligaron a que los observadores de nacionalidad española abandonasen la vivienda.

Condenamos este acto de atemorizar a los Observadores Internacionales, contraviniendo las convenciones internacionales y los pactos suscritos por Marruecos en un territorio que se encuentra pendiente de descolonizar, y mostramos nuestra solidaridad con la familia de Hmad Hamad que es objeto de acoso por las fuerzas marroquíes y cuerpos de seguridad que operan en el territorio, así como el de otras familias que están siendo objeto de persecución por el reino de Marruecos ante su postura de petición del desarrollo de un referéndum de autodeterminación que tiene prometida la comunidad internacional.

09 d’octubre 2009


Més segrestos de sahrauis per part de la policia marroquí.
Ahir 8 d'octubre al migdia van tornar a fer-ho, només al baixar del avió en el que anaven set defensors de la causa sahraui: ALI SALEM TAMEK, BRAHIM DAHAN, RACHID SGHAÏR, NASSIRI HAMADI, YEHDIH TERRUZI, SALEH LOUBEIHI I DEGJA LECHAR, venien de fer una visita als campaments.
Les autoritats marroquins diuen que ha estat una provocació contra la integritat del regne del Marroc i d'atentat contra els interessos superiors de la nació... la nació que se'ls imposa tan si volen com si no... La visita d'aquest grup de sahrauis als campaments ha estat centre de controversia i de critica per part de grups politics marroquins, els quals titllen els 7 components del grup de traidors a la pàtria i enemics de la integritat territorial marroquí.
Tornem a la política més dura i represiva del règim totalitari marroquí respecte als territoris ocupats del Sàhara Occidental. I des dels nostres govern l'únic que fan és mirar cap a una altre banda....
No poden entendre que la lluita del poble sahraui no s'aturarà fins a la victòria final.
Llibertat a totes i tots els segrestats!
Prou repressió al Sàhara Ocupat!
Prou vulneració dels Drets Humans!
Sàhara Lliure!!!

05 d’octubre 2009

M'esgarrifa el que està passant


Feia temps que no entrava al bloc, diferents raons m'havien portat a despreocupar-me'n força. Per una banda, en té una mica de culpa el Baixir, el canvi que ha fet la meva vida des que ha arribat a aquest món, però també potser em calia una mena de repós. De fet, vaig anar deixar d'escriure, però seguia llegint altres blocs tant de la wilaia catalana, com d'altres que sempre m'han semblat interessants.
A través d'altres canals com el Facebook i també via mail m'he anat empapant de notícies que ens arriben de les zones ocupades, dels campaments i de les moltes Associacions que treballen i lluiten per la independència del poble sahraui.
Les notícies de l'agressió a Mariem Hassan i el segrest de la Sukeina que vaig publicar (copiada) fa uns dies van ser la gota que fa vessar el got. Una notícia que m'esgarrifa i m'omple d'impotència, què déu estar passant aquesta dona que fins fa uns dies per mi era desconeguda, una dona que ha lluitat tota la seva vida per una causa justa i ara la tenen retinguda i a sobre tenen la barra de negar que estigui detinguda ... què li deuen estar fent aquests desgraciats que saben que tenen la impunitat de fer el que els doni la gana... M'esgarrifa...
I em repugna la indiferència dels governs, sobretot l'espanyol que no fan res al respecte... Em pregunto fins quant el govern socialista farà ulls clucs davant la injustícia i el tracte de despreci, les tortures, els segrestos, que estan patint la SUKEINA IDRISI i moltes altres dones i homes que pacíficament manifesten el que és just, el que és seu... Avui mateix 5 segrestos més: SIDI MOHAMMED DADDACH, AHMED SOUBAII, EL ARBI MASAOUD, BRAHIM EL ISMAILI i HASSAN SULAIMAN....
I una altre cosa: mai he entés com un partit en el que les bases es manifesten i participen de la lluita per la llibertat del poble sahraui, els de dalt no actuin amb conseqüència.... que és que la cúpula passa de tot??? Suposo que si.... La veritat és que en aquest tema ja fa molt temps que no entenc res de res....
Seguim denunciant, recollint signatures, fent ressó de la causa, manifestant-nos, a tots nivells perquè la lluita continua. Prou repressió al Sàhara Occidental, prou impunitat al govern del Marroc. SÀHARA LLIURE!!!

01 d’octubre 2009

Segrest de l'activista saharaui de drets humans SKEINA IDRISSI

*Fuente: IAJUWS (ASOCIACIÓN INTERNACIONAL DE JURISTAS POR EL SÁHARA OCCIDENTAL) y ASVDH

El Aaiún - Sáhara Occidental. 01/10/2009

A las 11:45 horas de hoy, la saharaui defensora de Derechos Humanos SUKEINA IDRISSI, Presidenta de Foro Futuro de la Mujer Saharaui, fue secuestrada de forma por las fuerzas de ocupación marroquíes, sin que se conozca su paradero actual.

A las 11:30 h., cuando SUKEINA IDRISSI, en compañía de otras dos mujeres saharauis, una de ellas Nguia Boukhers miembro del Comité de Defensa de los derechos humanos de Smara, pretendían trasladarse en vehículo desde la ciudad ocupada de El Aaiún hacia la ciudad ocupada de Bojador, fueron interceptadas por varias fuerzas policiales, y por la policía secreta, que les ordenó entregar su documentación, y sacaron del vehículo a la conocida activista SUKEINA IDRISSI, informando que existían órdenes directas del Ministerio de Interior de Marruecos de detenerla, y procedieron a introducirla a golpes y empujones en el automóvil de la policía secreta.

Las mujeres que la acompañaban han intentado enterarse del paradero de SUKEINA IDRISSI, y las razones de su detención sin obtener respuesta alguna por parte de la policía, comunicándoles en la Comisaría Central de El Aaiún que la activista de derechos humanos no se encuentra bajo su custodia ni detención. El Procurador del Rey, la Gendarmería, La Policía, las Fuerzas de Seguridad Nacional, las fuerzas Militares, fuentes Judiciales, niegan rotadamente que SUKEINA IDRISSI esté detenida, y que esa "es una cuestión que viene de arriba".

29 de setembre 2009

COMUNICAT DE LES DONES SAHRAUIS DAVANT L'AGRESSIÓ DE MARIEM HASSAN

Les dones sahrauis publiquen aquest comunicat que vull transmetre al meu blog, ja n'hi ha prou de repressió al Sàhara ocupat i prou agressions als i les sahrauis aquí també.
M'afegeixo de dalt a baix al comunicat que publiquen.

Las mujeres saharauis manifestamos nuestra más enérgica repulsa ante la agresión sufrida ayer por la artista y ciudadana saharaui, Mariem Hassan.

Mariem Hassan salía de una cafetería en el barrio de Antón Martín en Madrid, cuando fue insultada por cinco ciudadanos marroquíes.

La cantante saharaui, que está grabando nuevo disco en Madrid, fue abordada, por tres chicos y dos chicas que la increparon al reconocerla como saharaui por la melfa que viste habitualmente.

Por tal motivo, las mujeres saharauis expresamos nuestra más enérgica condena ante la opinión pública por la actuación de estos ciudadanos marroquíes que amenazaron la integridad física de Mariem Hassan. Igualmente queremos agradecer la inmediata reacción de las personas que de manera solidaria intervinieron repeliendo la agresión contra “la voz del desierto”, como se conoce a la artista, así como, a todos/as y cada uno/a de quienes han mostrado su solidaridad posteriormente.

El grupo de agresores se dieron a la fuga en un taxi cuando se percataron de la presencia de un coche de policía, que había sido avisada.

Las mujeres saharauis queremos transmitir toda nuestra solidaridad y apoyo a Mariem Hassan y esperamos que los autores/as de esta agresión puedan ser localizados y respondan ante la justicia.

Mariem Hassan es un símbolo para el pacífico pueblo saharaui. Durante décadas ha puesto voz a las injusticias cometidas contra un pueblo ocupado por la fuerza por un país vecino; Marruecos. Su música está prohibida en las ciudades ocupadas del Sáhara Occidental.

04 d’abril 2009

Comencem amb les Vacances en Pau


De fet, l'organització fa mesos que està en marxa. Ja que a partir que van marxar els nens i nenes al setembre ja es comença amb la preparació del nou projecte. Intentant sempre millorar any rera any, elaborant les noves llistes, des d'aquí i des dels campaments. Des d'aquí, el meu reconeixament a totes aquelles persones que fan possible aquest projecte, que en són moltes...

El projecte de Vacances amb Pau tant a Girona, com també a la resta de Catalunya, pretèn promoure la solidaritat amb el poble Sahraui, portant a Catalunya entre 700 i 800 infants, els millors ambaixadors de la causa sahraui, per tal de difondre el conflicte en que es troben des de fa més de 33 anys, vivint a la Hammada de Tindouf en camps de Refugiats.
Des de 1995 Acaps-Girona duem a terme aquest projecte, per tal de sensibilitzar sobre el conflite del poble sahrauí, i per arribar algun dia aconseguir que ens escoltin i els infants amb les seves families pugin tornar a un Sàhara Lliure.
Si voleu més informació per l'acolliment o esteu interessats i ja coneixeu el projecte podeu trucar als telefons següents:
Acaps-Girona: 696 32 22 60
Anna (coordinadora del projecte): 619 93 63 39

29 de març 2009

Pluges torrencials als campaments



Article extret de Poemario por un Sahara Libre


UPES (Unión de Periodistas y Escritores Saharauis) 28/03/2009 -. By: Timothy Kustusch

En una de las lluvias torrenciales más grandes desde hace dos años, nubes tormentosas amenazaron con inundar la población saharaui en los campamentos de refugiados de Tinduf, Argelia, pero aún no hay constancia de daños materiales o personales serios.

Después de precipitaciones intermitentes en las primeras horas de la mañana del viernes, los cielos permacecieron despejados durante varias horas. Sin embargo hacia las 3 de la tarde, un aguacero de ocho horas comenzó a descargar sobre el territorio alrededor de Tinduf.

El cielo se volvió de color marrón y el granizo descargó sobre la tierra. Pequeños lagos y ríos se desbordaron sobre la arena habitualmente árida y los caminos se desbordó y se cortó suministro eléctrico por la caída de numerosos rayos.

Alertados por los efectos de tormentas anteriores en la zona, la policía local avisó a los residentes del peligro inminente. La advertencia fue dada a conocer: si los residentes escuchaban el tiroteo de armas de policía, ellos debían juntar todos los bienes que pudieran y llevar a las familias a los lugares más elevados. Por suerte, no llegaron a sonar los tiros de aviso.

Durante la tormenta, los miembros de dos organizaciones juveniles, la Brigada "Sumud" y el Grupo de Paz y Libertad, anduvieron incansablemente entre las casas de adobe y ayudaron a los vecinos a salvar sus casas y sus pertenencias.

Los grupos formaron cadenas humanas para sacar cubos llenos del agua de las viviendas que habían sido inundadas y levantaron tiendas para los vecinos que no pudieran dormir en sus casas esa noche. Ellos también ayudaron a sacar coches del fango, salvaron cabras salvadas de las crecidas, y cavaron zanjas para canalizar el agua alrededor de las vecindades.

Los cielos finalmente se despejaron alrededor a las 22h00 el viernes, sin heridos o daños irreparable en las casas de los tres campamentos que fueron inspeccionados.

Para algunos el aguacero trajo al recuerdo las graves inundaciones de 2005-2006, que derribaron numerosos cuartos en los campamentos.

"Estoy aterrorizada", afirmó Fatma, residente en el campamento del 27 de febrero, durante la tormenta. "Siempre que llueve recuerdo cuando mi casa fue destruida hace unos años. Aún no hemos recuperado su pérdida".

Pero para otros, la lluvia ha sido una bendición. La tormenta trajo el agua tan necesaria para los huertos locales, en especial el proyecto agrícola del campamento de Dajla. En la mañana del sábado los niños chapotearon en las charcas y lagos recién descubiertos, bienvenidos en un clima normalmente árido.

"Doy gracias de que no había ningún daño serio", dijo un taxista saharaui, "y da gusto ver la lluvia. Esto me recuerda que el resto del mundo no se parece a este infierno caliente y seco donde nos fuerzan a vivir".


08 de gener 2009

1 sahrauí-català més


Doncs això, el passat 4 de gener va nèixer el Baixir, aquí en teniu una de les primeres fotos al hospital i amb la bandera...
No us explicaré el part ni res d'això perquè val més no recordar-ho massa (13 hores llargues...) però el resultat és aquest nen que ja m'ha canviat la vida, i que no puc deixar de mirar en tot moment, per ara una mica enfeinada aprenent a fer de mama i tot plegat, però amb una satisfacció important.
Un petonàs a totes i tots de tots tres
.

09 de desembre 2008

McDonald's



A través del blog de SAHARA RESISTE he pogut veure aquesta notícia que trobo prou forta per difondre-la a tothom, em prenc la llibertat de copiar-la per fer la protesta extensiva.

SI McDONALD'S ENTRA, SURT TU! SÀHARA LLIURE!!

¡Si McDonald’s entra, salte tú! ¡Sahara libre vencerá! If McDonald’s gets in, you should get out! Free Western Sahara!

La multinacional americana McDonald's ha emés aquest dilluns (1-12-08) un comunicat en el que expresa la seves disculpes als marroquis per distribuir durant alguns dies de la setmana passada un juguet que incloia un mapa del Marroc sense el Sàhara Occidental en el Happy Meal (menú infantil)

Segons l'ASM marroquí, McDonald's s'ha compromés a canviar als nens i nenes que ho reclamin el mapa defectuós per un altre que inclogui a les provincíes del sud del regne.

Redacció SaharaLibre.es 9-12-08

Com és sabut, la franquicia marroquí de McDonald's, va decidi el día 1-12-08 retirar uns juguets de la seva linea "Happy meal" per constar en ells un mapa d'Africa amb les fronteres legals del Sàhara Occidental.

L'excusa, por descomptat és la de la suposada sobiranía de Marroc sobre el Sàhara Occidental i la seva integració territorial, sobirania que mai ha ostenat Marroc i que CAP país del món ni les Nacions Unides reconeixen.

Va faltar temps a l'ASM de Reda Taoujni, l'Associació Sàhara Marroquí, per iniciar una campanya i demandar que es retiressin els juguets i es cambiessin per altres on el Sàhara Occidental formés part del mapa del Marroc.

McDonald's Marroc, demanant disculpes als marroquis, ha decidit retirar els juguets i cambiar-los per altres on es va a infringir altre vegada la legalitat internacional, i més greu, en nom d'una multinacional.

Per això hem decidit iniciar una campanya perquè una vegada més, es respecti la legalitat internacional i es respectin els drets del poble Sahrauí, deixant clar a l'invasor marroquí que les seves accions no quedaran impunes ni en l'oblit.

Si desitges ajudar al poble sahraui, pots clicar en l'enllaç de més abaix per enviar mails a McDonald's USA, a McDonlad's Marroc y a McDonald's Espanya, avisant de la greu vulneració de la legalitat internacional i advertint que el movimient solidari tant d'Espanya com d'altres països presionarà perquè es respectin els drets humans del poble sahraui i es respecti la legalitat internacional.

Enviar Mail a McDonals

Si, diem no a la violència colonial del Marroc al Sahara Occidental, als intents d'aniquilar al poble sahrauí, ja sia, per la violència física o per l'eliminació de tot signe cultural sahrauí.

Diem no a l'insultant repressió marroquina, que fins i tot s'atreveix a carregar contre els assistents dels funerals dels 2 joves morts quan es manifestaven pacíficament, per la llibertat del seu país, del Sahara Occidental
Recordeu:

Dimecres, 10 de desembre, a les 7 de la tarda, davant el Consolat del Marroc a Barcelona