Text extret del bloc del Toni: TRAB EL BIDAN el Sàhara i les llibertats dels sahrauís
Un mur de sorra de 2.700 km de longitud, construït per l'exèrcit marroquí i flanquejat per camps de mines, travessa el desert del Sàhara i divideix el poble saharaui en dues meitats.
Mustafa el-Halem, de 73 anys, ha sobrevolat avui per primera vegada, en un vol humanitari de les Nacions Unides. L'han portat des d'Al-Aaiun, la capital del Sàhara ocupada pel Marroc, fins al campament de refugiats de Tinduf, al desert d'Algèria, on viu el seu germà Mohamed. És la primera vegada en 32 anys que els dos germans es retrobaran. La guerra els va separar i ara només podran estar junts durant un parell de dies.
A la tenda de campanya habilitada per a la festa del retrobament, Mohamed reconeix emocionat: "En aquesta vida, només em faltava tornar a veure el meu germà, a qui admiro, però no podrem viure junts fins que aconseguim la independència. Abans no podrà ser".
El drama dels germans El-Halem és el mateix que viuen la major part de les famílies saharauis. Després de la Marxa Verda, organitzada pel rei Hassan II el 1975, les sorres del desert de l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental van ser l'escenari d'una llarga guerra de 16 anys, entre l'exèrcit marroquí i els guerrillers del Front Polisario.
La firma d'un alto el foc el 1991 havia de donar pas a un referèndum d'autodeterminació, supervisat per les Nacions Unides, en què el poble saharaui decidís el seu futur. Però, avui, 16 anys després, el conflicte no té encara perspectives de solució, malgrat les rondes de converses que mantenen des de fa un any representants marroquís i saharauis a la localitat de Manhasset, als Estats Units, i que es van reprendre el 7 de gener.
Hudda té 14 anys i, com molts joves saharauis, va néixer al campament de refugiats. D'aquí a pocs dies deixarà els seus pares durant uns mesos per passar l'estiu amb una família d'acollida a Catalunya. El dia abans de la seva partida, el seu pare, que va combatre amb el Polisario, ha volgut portar-la a visitar un lloc molt especial. Un museu on es conserven moltes de les armes utilitzades durant la guerra. Davant d'un Kalaixnikov com el que ell mateix va utilitzar, explica: "Per mi i els meus fills no hi ha res més que això: o independencia o haurem de tornar a disparar un altre cop."
Aminettu Haidar, de 38 anys, mai ha visitat els campaments de refugiats, on viuen alguns dels seus familiars. Ella es va quedar a El-Aaiun, la capital de la zona, sota administració marroquí, l'anomenat Sàhara Útil, ric en fosfats i pesca. El seu treball com a defensora de drets humans l'ha portat uns quants anys a la "Presó Negra", i al seu cos encara hi queden les seqüeles de les tortures que va patir.
Històries humanes, en un cantó i l'altre del mur, que posen cara i ulls a aquest conflicte gairebé oblidat a les sorres del desert, i que ja és un dels més llargs de la història contemporània.
Un reportatge de Padro Barbadillo i Ricard Belis
Més informació a 30 minuts
A la tenda de campanya habilitada per a la festa del retrobament, Mohamed reconeix emocionat: "En aquesta vida, només em faltava tornar a veure el meu germà, a qui admiro, però no podrem viure junts fins que aconseguim la independència. Abans no podrà ser".
El drama dels germans El-Halem és el mateix que viuen la major part de les famílies saharauis. Després de la Marxa Verda, organitzada pel rei Hassan II el 1975, les sorres del desert de l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental van ser l'escenari d'una llarga guerra de 16 anys, entre l'exèrcit marroquí i els guerrillers del Front Polisario.
La firma d'un alto el foc el 1991 havia de donar pas a un referèndum d'autodeterminació, supervisat per les Nacions Unides, en què el poble saharaui decidís el seu futur. Però, avui, 16 anys després, el conflicte no té encara perspectives de solució, malgrat les rondes de converses que mantenen des de fa un any representants marroquís i saharauis a la localitat de Manhasset, als Estats Units, i que es van reprendre el 7 de gener.
Hudda té 14 anys i, com molts joves saharauis, va néixer al campament de refugiats. D'aquí a pocs dies deixarà els seus pares durant uns mesos per passar l'estiu amb una família d'acollida a Catalunya. El dia abans de la seva partida, el seu pare, que va combatre amb el Polisario, ha volgut portar-la a visitar un lloc molt especial. Un museu on es conserven moltes de les armes utilitzades durant la guerra. Davant d'un Kalaixnikov com el que ell mateix va utilitzar, explica: "Per mi i els meus fills no hi ha res més que això: o independencia o haurem de tornar a disparar un altre cop."
Aminettu Haidar, de 38 anys, mai ha visitat els campaments de refugiats, on viuen alguns dels seus familiars. Ella es va quedar a El-Aaiun, la capital de la zona, sota administració marroquí, l'anomenat Sàhara Útil, ric en fosfats i pesca. El seu treball com a defensora de drets humans l'ha portat uns quants anys a la "Presó Negra", i al seu cos encara hi queden les seqüeles de les tortures que va patir.
Històries humanes, en un cantó i l'altre del mur, que posen cara i ulls a aquest conflicte gairebé oblidat a les sorres del desert, i que ja és un dels més llargs de la història contemporània.
Un reportatge de Padro Barbadillo i Ricard Belis
Més informació a 30 minuts
