Pàgines

15 d’abril 2013

MOCIONS DE CONDEMNA APROVADES FINS EL MOMENT

CONDEMNA A LES SENTENCIES ALS PRESOS SAHRAUÍS DE GDEIM IZIK APROVADES PELS PARLAMENTS, DIPUTACIONS, CONSELLS COMARCALS I AJUNTAMENTS
 

1. PARLAMENT DE NAVARRA
2. AJUNTAMENT DE LA LAGUNA
3. AJUNTAMENT D’ALGECIRAS
4. AJUNTAMENT DE MÚRCIA
5. AJUNTAMENT DE CARMONA (SEVILLA)
6. PARLAMENT DE CANTABRIA
7. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ (CATALUNYA)
8. LES CORTS D'ARAGÓ
9. AJUNTAMENT DE LEBRIJA (SEVILLA)
10. GOVERN DE LA REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA
11. AJUNTAMENT DE FUENLABRADA
12. AJUNTAMENT DE ZAMORA
13. CONSELL COMARCAL ALT PENEDÈS (CATALUNYA)
14. AJUNTAMENT DE MATARÓ (CATALUNYA)
15. AJUNTAMENT D'ARENYS DE MUNT (CATALUNYA)
16. AJUNTAMENT DE SORIA
17. AJUNTAMENT DE RIPOLLET (CATALUNYA)
18. AJUNTAMENT DE SABADELL (CATALUNYA)
19. AJUNTAMENT D'IGUALADA (CATALUNYA)
20. AJUNTAMENT D'OLOT (CATALUNYA)
21. AJUNTAMENT DE JEREZ DE LA FRONTERA
22. DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
23. AJUNTAMENT DE MANRESA (CATALUNYA)
24. AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS (CATALUNYA)
25. AJUNTAMENT DE SUBIRATS (CATALUNYA)
26. AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS (CATALUNYA)
27. AJUNTAMENT DE SITGES (CATALUNYA)
28. AJUNTAMENT DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS (CATALUNYA)
29. AJUNTAMENT DE ALCALÁ DE HENARES
30. AJUNTAMENT DE CANALS (PAÍS VALENCIÀ)
31. AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI (CATALUNYA)
32. AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (CATALUNYA)
33. AJUNTAMENT DE DONÒSTIA
34. AJUNTAMENT DEL MASNOU (CATALUNYA)
35. AJUNTAMENT DE L'ARBOÇ (CATALUNYA)
36. AJUNTAMENT DE LOJA
37. AJUNTAMENT DE MALGRAT DE MAR (CATALUNYA)
38. AJUNTAMENT DE SANTA FE DEL PENEDÈS (CATALUNYA)
39. AJUNTAMENT DE XIRIVELLA (PAÍS VALENCIÀ)
40. AJUNTAMENT DE LEGANÉS
41. AJUNTAMENT D'ARAHAL
42. AJUNTAMENT DE TORREJON
43. AJUNTAMENT DE PARLA
44. AJUNTAMENT DE GIRONA (CATALUNYA)
45.AJUNTAMENT DE MUTXAMEL (PAÍS VALENCIÀ)
46. AJUNTAMENT DE SANTANDER
47. AJUNTAMENT DE CAMARGO
48. AJUNTAMENT DE REINOSA
49. AJUNTAMENT DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES
50. AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMANET (CATALUNYA)
51. AJUNTAMENT DE LES ALQUERIES
52. AJUNTAMENT DE XIXON


I molts d'altres que estan apunt de presentar-les, anirem sumant i així la pressió serà més forta, fins que es faci justícia!
Prou repressió al Sàhara Occidental! Sàhara Lliure JA!!!

11 d’abril 2013

Xerrada de Hassanna Aalia

Divendres 12 d'abril a les 19'30h al Centre Civic Sant Narcís, xerrada que no ens podem perdre: Hassanna Aalia ens mostrarà el que està passant al territori no autònom del Sàhara Occidental. La repressió que està patint la població sahrauí, i el seu cas en particular; amb 24 anys es veu forçat a viure exiliat sense poder veure la seva família, ja que tot i no tenir proves l'han condemnat a cadena perpètua, en un judici il·legal, injust i sense proves; juntament amb altres 24 defensors dels drets humans més...
Us hi esperem a totes i tots!


 

03 de maig 2012

WILAYA al cinema Truffaut de Girona


Em sembla que fa segles que no poso els peus al cinema, potser per mandra, potser perquè no hi havia cap pel·lícula que em fes la suficient il·lusió per gastar-me el que considero exagerat en els temps que córren...
Però avui pel matí tot fent el cafè al mateix bar de sempre m'ha sobtat veure una publicitat amb la imatge del desert i se m'hi ha anat la vista amb una rapidesa increïble. I és que m'ha transportat al troçet del meu Sàhara que tant enyoro, perquè fa quatre llargs anys que no hi vaig i ho trobo a faltar. Les famílies que acullen a un com si no hagués marxat mai, els rituals del té tot fent petar la xerrada, les caminates pel marsa, les anades i vingudes de Farsia a Tichla, la visita a la tarbia i intercanvi d'impresions amb les educadores, l'anar a donar menjar a les cabres, la delicadesa de fer-te el henna a peus i mans, les melfes colorides que trenquen la rutina del desert, els turbants ben col·locats deixant intuir només uns ulls grossos i negres, la Gadfa i l'Ahmed, la Kahla i la Kneita, la Muha amb la Mariam i el Mohamed, la Wahba, la Maria amb l'Embarka i l'Embarek, la Buha preciosa, la Fatimetu amb la Aixatu i l'Ahmed i la tant enyorada: la meva estimada Zagma. No us podeu imaginar com ho trobo a faltar... a veure si a final d'any m'animo a baixar-hi amb el Baixir que conegui el desert, la hamada de Tindouf, sembla mentida que un lloc d'exili, on res no hi creix i on les dificultats per subsistir són tant precaries ens porti tants bon records i ens faci sentir nostalgia al parlar-ne, gràcies a l'hospitalitat i la manera de fer.


No l'he vist encara, de fet s'estrena el proper divendres a Girona i crec que a la resta d'Estat. Per això en còpio la referència, només traduïnt:

WILAYA és una sencilla i bella història sobre dues germanes que es retroben als campaments de refugiats sahrauis. Ens expliquen com es la vida allà a través de la Fatimetu, una espanyola d'origen sahraui que es veu obligada a tornar als campaments després de la mort de sa mare.
Fàtima trobarà l'amor de Said. Però per sobre de tot es trobarà amb la seva germana Hayat, un exemple de superació que ens demostra que si un vol es pot sortir de circumstàncies adverses, gairebé una metàfora del que passa als campaments on sembla que s'ha instalat la idea que ja no es pot fer res i és millor viure deixant-se portar.

A veure què tal és, a mi: gairebé estic segura que m'agradarà!

27 de març 2012

Collaret solidaris amb el Sàhara

Aquest any en general les subvencions que rebem per diferents vies a l'associació que formo part, l'ACAPS (Associació Catalana d'Amics del Poble Saharaui de Girona), s'han reduït en alguns casos a més d'un 50%. Per tant ens veiem amb la necessitat i la obligació d'aconsseguir diners d'allà on sigui si és que volem seguir fent els mateixos projectes que altres anys. I aquí va la meva petita aportació, amb els collarets, arrecades i anells beneficis dels quals aniran íntegrament pel projecte de Vacances en Pau, per tal que els millors ambaixadors de la causa sahraui pugin tornar aquest estiu a passar les vacances amb families d'acollida.
Una mostra del que podreu trobar a les diferents parades que anirem montant fins l'estiu, i comencem aquest diumenge amb una parada a Bescanó, a la Fira de l'embotit.....
Més endavant serem a la plaça Catalunya de Girona i també a Salt, el dia de Sant Jordi... 










08 de març 2012

Concert solidari d' EntreTangos

Concert de tangos solidari 

en favor del projecte Vacances en Pau 2012

ajuda al poble Sahrauí

 

 

Organitza: ACAPS-Girona
Dia: 21 d’abril de 2012 a les 20h.
Lloc: Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona.
Preu 7 €
EntreTangos es una formación con más de 5 años de trayectoria, nuestro estilo musical incluye Tango, Milonga, Candombe, Bolero, Zamba, Bossa Nova, Canciones.
Esta integrada por Javier Ciancio (voz), Horacio Quiroga (guitara) y Adrián Baglioni (percusión).
En el repertorio se recorre la música de Latinoamérica, haciendo énfasis en la proveniente del Rio de la Plata (Tango, Milonga y Candombe).
La oferta musical es amplia y variada en cuanto a poesía y ritmos, dejándose escuchar y disfrutar de manera natural.
Espectáculo disponible para Hoteles, Bares, Fiestas privadas, Reuniones, Eventos y todo tipo  de celebraciones.
Contrataciones al :  680924708 (Adrián)    662372114 (Javier)

29 de febrer 2012

Gdeim Izik

 
El documental sobre GDEIM IZIK de Sahara Thawra ja està accesible per a totes i tots i preparat per la seva màxima difusió.
Aquest documental conta, en primera persona i des de la popia veu del Poble Sahraui, el relat de Gdeim Izik i el seu posterior desallotjament, amb les conseqüències que va tenir. Amb la finalitat de donar a conèixer el significat que va tenir pels i les saharauis i pel surgiment de les revolucions del món àrab.
Sinopsis:
GDEIM IZIK: detonant de la primavera àrab
La pèrdua de tota l'esperança ens farà lliures. Així volen reflectir com sense contar amb recursos ni cap recolzament i després de 37 anys de sagnant repressió, el poble sahraui al TTOO (Territoris Ocupats) es manté ferma, dia rera dia, en la recerca de la llibertat i l'exigència dels seus drets reconeguts internacionalment: el Dret a l'autodeterminació i la fi de l'espoli dels seus recursos naturals, per part del règim ocupant marroquí.
Aquest documental representa el relat a mans de desenes de veus sahrauis que descriuen, en primera persona, què va ser Gdeim Izik, com es va desmantellar, què va succeir durant les setmanes posteriors i què ha representat per elles i ells, com a Sahrauis i com a Poble.
Pretén, també, ser un reflex del que realment va succeir la tardor de 2010. Desitja ser un homenatge al valor i la fermesa del Poble Sahraui en aquesta acció històrica i sense precedents, buscant reconèixer el paper d'aquest acte en l'inici de les revolucions al Món Àrab, a més d'una denúncia del paper hipòcrita dels diferents governs estrangers, de l'ocultisme del Règim Marroquí i de la complicitat del govern espanyol amb la seva política de no intervenció en un conflicte que històricament li competeix directament.
Tots els testimonis han estat recollits al terreny, a l'Aaiún ocupat, per activistes sahrauis de DDHH i per observadors internacionals membres o colaboradors de Thawra. Gràcies a totes i tots, en especial a Hussein Ndur, Mustafa Ahmed, Silvia García i Javier Sopeña i a totes aquelles persones que, amb confiança cega, han posat la seva vida i la seva seguretat amb l'únic objectiu de ser l'altaveu d'aquest poble.
Perquè la pèrdua de tota esperança ens farà lliures. Perquè la vida dels pobles és molt més llarga que la dels dictadors que els oprimeixen



02 de maig 2011

VACANCES EN PAU 2011 a Girona

Ja falta poc perquè els millors ambaixadors de la causa saharaui tornin a casa nostra, pocs dies per poder tornar a abraçar la Faida, amb el seu somriure que encomana a qualsevol, els grans ulls de la Tutu i les seves trenetes, el Fadeli que de ben segur haurà crescut molt i ens demostrarà altre vegada com salta a la corda al parc, l'Aziza tant maca i espabilada com sempre, i molts d'altres que trobem tan a faltar.



Un any més (i ja en van 16...) ACAPS-Girona participem al Projecte de Vacances en Pau, organitzat per la Delegació del Front Polisari a Catalunya. Les colònies d'estiu per infants sahrauís són un símbol de la solidaritat amb el poble saharaui i per la lluita contra la injustícia i la repressió que es pateix des de fa més de 35 anys al Sàhara.
Aquest projecte, on famílies catalanes (en el nostre cas: gironines) acolliran a nenes i nens saharauis durant els mesos d'estiu pretén donar a aquests infants la possibilitat de veure moltes coses que fins ara només coneixen en els llibres escolars (rius, muntanyes, el mar, etc...) i la possibilitat de conviure amb infants catalans/es per arribar a tenir una altre imatge del món, diferent a la que viuen dia rera dia als campaments de refugiats de Tindouf.
A més, és l'oportunitat de donar a conèixer les condicions en què viu un poble oblidat pels que manen, des de fa més de 35 anys, per una banda uns exiliats a la hamada, el desert més inhòspit de la terra, i altres a la zona ocupada pel Marroc patint tota mena de repressió en la seva pròpia terra.

Per això, convoquem a totes i tots els que estigueu interessats en poder gaudir de la seva presència a participar de l'acolliment, de ben segur una bona experiència i a implicar-vos a la lluita del poble saharaui.

Dijous 5 de maig a les 19h 
al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes)
de Girona 
REUNIÓ INFORMATIVA
us hi esperem a totes i tots!

14 d’abril 2011

troçet / trosset / trocet????

troçet.......Sí, ja ho sé.... Alguns ja m'heu comentat que troçet no va amb ç , sinó amb ss: trossetDoncs sí, va ser un error, però a aquestes alçades..... ja no ho canviaré. El bloc va nèixer fa anys al 2007 i em sembla que ja no té lógica canviar-ho, a més podríem dir que és la meva marca (registrada o no...)
A més m'agrada amb ç, amb les dues esses el tros sembla més gran i no és així, és petit i així seguirà sent. La ce trencada encara el fa més petitet i aquí hi ha la gràcia, què voleu que us digui...
Ho sento per els/les filòlegs que us fa mal d'ulls, però m'hi he acostumat i m'agrada. A més, si aneu al Google i escriviu troçet veureu que no sóc la única en equivocar-me. Què hi farem....




Encara no podem callar

Demà la UdG ha convidat a ACAPS-Girona a participar a la Jornada de la Solidaritat on hi serem presents reivindicant la visibilitat del poble saharaui. Perquè tot i que sembla que després de tot el succeït al campament de la dignitat de Gdeim Izik als mitjans de comunicació no els interessa el tema, als TTOO (Territoris Ocupats) del Sàhara Occidental les coses segueixen igual o de pitjor manera.
Estarem davant la Facultat de Ciències presents a la Fira d'Entitats amb bibliografia del Sàhara i productes saharauis, com també amb la Jaima montada fent degustacions del te típic saharaui.

A part d'això també hi haurà una xerrada amb els de Resistencia Saharaui: Antònio Velázquez i Isabel Terraza, que ens explicaran les seves vivències als TTOO, i concretament al campament de Gdeim Izik. A més a més ha coincidit que Yamila Sidahmed Abdelwahab, germana de Said Danbar, aquests dies està per Catalunya i també ens acompanyarà i ens explicarà com han viscut de primera mà l'assasinat a mans de les forces marroquís.
Yamila ens explicarà la terrible situació en què es troba tota la família després del brutal crim per part de les forces marroquines. El seu germà, Said Dambar de 26 anys, va morir el 23 de desembre de l'any passat d'un tret al cap.
La família no ha rebut cap explicació i la família es nega a donar el seu consentiment per enterrar-lo fins que el govern del Marroc no obri una investigació sobre els fets, per tant continua el seu cos a una càmara frigorífica de la morgue de l'hospital Hassan Ben Mehdi de l'Aaiún.
La germana i resta de familiars reclamen que acabi la impunitat del govern marroquí, i que es compleixin els drets humans al Sàhara Occidental d'una vegada.


26 de març 2011

Comité de seguimiento de Mohamed Hallab. Todos estamos con "Mohammed Hallab" hasta que logremos la meta deseada.

per la Maribel Caceres el divendres, 25 / març / 2011 a les 17:47
traducción del árabe al español


Organizada el viernes aceptar el Comité de seguimiento de 03/25/2011 el caso del combate, "Mohammed Hlap" La tercera posición en solidaridad con el luchador, "Mohammed Hlap" que se celebra el 19, respectivamente, de la huelga de hambre indefinida, en protesta contra él por lo que hizo para evitar que las autoridades de la ONU para beneficiarse del programa de intercambio de las Naciones Unidas y que es supervisado por la Organización de los programa de fomento de la confianza .. 

Se ha dado logotipo de pausa y el título es un fantástico salva vidas "Mohammed Hlap" el estado de deterioro de la salud día a día, participaron en la vigilia del número de la solidaridad bien de activistas por la paz que lograron llegar a pesar de la falta de transporte en privado el viernes, fue a las delegaciones extranjeras presentes y Bakoip como Aoztna en las posturas anteriores, y las delegaciones que participaron en la vigilia de solidaridad son los siguientes: (España, Francia, Noruega ..). 

Las intervenciones pausa intermedia de los participantes del sur del Sahara y extranjeros y leer el texto de la apelación enviada por la madre de "Mohamed Hlap", también se incluyen las primeras letras vigilia y telegramas al Alto Comisionado de Ayuda al Refugiado, también han sido la lectura de algunos folletos que se distribuyeron Albareh en los diferentes distritos de la ciudad de los territorios de El Aaiún. 

• El siguiente es el texto de la publicación que se distribuyó en las distintas calles y los ojos barrios ocupados en solidaridad con el luchador, "Mohammed Hlap": 

Todos estamos con "Mohammed Hlap" hasta que logremos la meta deseada 
Anuncia masas del desierto en los territorios ocupados del oeste de la solidaridad del Sáhara con la barra de su hijo "Mohammed Hlap" luchando intestino vacío ya que debido a la privación de su derecho a visitas familiares organizadas por el ACNUR, la ONU bajo la presión de la gestión de los marroquíes de ocupación 07/03/2011, como consecuencia de ello, "Mohammed Hlap "su compromiso de continuar la huelga de hambre hasta el logro de sus legítimas demandas, y permitir que el proyecto adecuado.Condenamos la negligencia deliberada practicada por el ACNUR, que no costo o problemas de su recibo de la queja y consideró seriamente, ya que la responsabilizan de la situación de deterioro de la salud. 

En el stand central de combate héroe "Hlap Mahoma" a la solidaridad con él en una silla de ruedas en la que ya no podía caminar mucho, ha costado la molestia de dar un discurso a los participantes en la vigilia de solidaridad en tercer lugar, y yo les felicito por su solidaridad con él, ambos participantes en la vigilia o simpatizantes de otros países otros. 

Antes del final del stand se ha leído la declaración final de reconsiderar en curso, los participantes en la vigilia programada el próximo martes para la organización de la mayor solidaridad con Mohamed Hlap. 

• El siguiente es el texto de la carta proporcionada por el Comité de seguimiento a la Alta Comisionada para los Refugiados de Socorro: 

Comité de Seguimiento para el caso de Mohamed Hlap Fecha: 25/03/2011 
Huelga de hambre 

Para el Director del programa de fomento de la confianza 
Asunto: mensaje de la vigilia de solidaridad tercero 

Nosotros nos activistas por la paz y los participantes en la vigilia de solidaridad con el tercero, Mohammed Hlap, el tercer mensaje al programa de fomento de la confianza, elevando el lema "para salvar la vida de un luchador Mohamed Hlap", que nos dirigimos en un momento crítico pasando por el estado de salud de Mahoma Hlap, en el proceso de resolución expedido por las autoridades marroquíes en su caso, lo que le priva de su derecho en virtud del cual naturales y humanos para visitar a su familia, y tenga en cuenta que se ve obligado por la separación de una política sistemática de desplazamiento forzado. 

Asimismo, le informamos de que ya no aceptamos la residencia de Mohammed Hlap, especialmente en su salud, que está empeorando día tras día después de finalizada la huelga de hambre, lo que es obvio que la persona humana en su salud física no puede resistirse a frío y calor, y mucho menos por el hombre en huelga de hambre y no el 19respectivamente, al aire libre, dentro de la sede debe ser un escudo para proteger los derechos y el mantenimiento de sus derechos naturales garantizado por todas las normas y convenios internacionales y no al revés. 

En consecuencia, pedimos a usted y la transferencia inmediata de Mohammed Hlap, de la ubicación de un estado decente de la salud que están en constante deterioro, aunque el derecho a visitar a su familia y el caso no está en sus manos o que la resolución requiere tiempo, pero la preservación de su vida y la integridad de la Secretaría de entre las manos Ihacbkm por Dios y debe ser , la humanidad y la historia.

En este caso, aprovechar la oportunidad para informarle factor de presión y las provocaciones que pueden estar expuestos a la familia de Muhammad Hlap, los ojos y el Sáhara Occidental por las autoridades marroquíes, y por lo tanto nos gustaría que poner todo esto en cuenta el lugar, y ofrecer una protección sustancial en el caso de que no. 

En conclusión, tenemos la responsabilidad de toda la responsabilidad a usted como un humanitario en todo lo que puede ser su estado de salud de Mohamed Hlap, y multiplicar su cita del próximo martes, si no una solución al problema, el Comité de seguimiento al caso de Mohamed Hlap, la huelga de hambre se tiene que ir a la segunda fase de la campaña de solidaridad con él, que le informará de manera oportuna. 

Por favor, acepte mi más profundo agradecimiento y respeto. 

Comité de Seguimiento para el caso de combate Muhammad Hlap 

• El siguiente es el texto completo de la declaración final de la pausa tercero: 

La declaración final de la solidaridad pausa tercero 
Después de 19 días de la huelga de la lucha abierta de los refugiados del desierto Mohammed Hlap, representan la tercera vez que estamos aliados con él, en frente del Alto Comisionado para el Alivio del sur del Sahara los refugiados la situación de mártir Hafiz, la solidaridad pausa y la colaboración, con el fin de permitir a su derecho natural a visitar a su familia y parientes en los territorios ocupados. 

La huelga de los jóvenes saharauis Mohamed Hlap en huelga de hambre en protesta por la denegación por razones que no son humanos para aprovechar las visitas de los familiares que tienen lugar bajo la supervisión del Alto Comisionado para los Refugiados en el contexto de las medidas de fomento de la confianza, y el tiempo a su familia privadas y con hambre de verlo y sentarse con él después de una larga ausencia en un ambiente agradable y puramente humanitaria de distancia todas las dimensiones de la política. 

Esta vigilia asistieron grandes multitudes de los espectros de la sociedad civil y diversos estratos sociales del desierto, con retratos del Joven saharaui Mohamed Hlap y pancartas pidiendo que le permita visitar a su familia, repitiendo consignas y recopilación de datos que su caso es una cuestión de índole exclusivamente humanitaria a cargo de las autoridades de los marroquíes toda la responsabilidad que ocupa, como participantes en el mensaje de vigilia pacífica al Alto Comisionado de Ayuda al Refugiado para examinar la cuestión de los jóvenes saharauis en huelga de hambre y de difusión donde tan pronto como sea posible. 

Los participantes en la vigilia para expresar su profunda preocupación por la gravedad de la crisis de la salud de los refugiados del desierto Mohammed Hlap, expresando la firme condena del acuerdo de la negativa de las autoridades de la ocupación marroquí, dijo que los interesados prometiendo responsable del caso de Mohammed Hlap, una campaña de solidaridad pacífica humanitaria y ampliar el alcance de funcionamiento en las plantas de la solidaridad por venir, Si usted no responde a las legítimas demandas de las bases para que el ejercicio de su derecho natural a visitar a su familia y su familia. 
En consecuencia, los participantes en la vigilia pacífica en solidaridad con los refugiados saharauis "Mohammed Hlap" huelga de hambre declara lo siguiente: 
Absoluta e incondicional solidaridad con los refugiados saharauis en huelga de hambre Hlap Muhammad y su familia, viviendo una verdadera crisis después de que comenzaron a preocuparse por la situación de salud grave de un desastre humanitario Warner para su hijo. 

- Pide que las Naciones Unidas y funcionarios del Alto Comisionado de inmediato debe intervenir para resolver el estatus de refugiados del desierto en huelga de hambre, y para que el derecho a beneficiarse de la visita de la familia para reunirse con su familia y parientes Total de los ojos y el Sáhara Occidental. 
Tomó nota de los esfuerzos por el Alto Comisionado para el socorro de los refugiados saharauis esfuerzos para que pueda visitar a su familia lo antes posible. 
- Ligeramente condenar al estado de refugiados marroquíes vida en el desierto, y no para responder a las demandas legítimas, que no exceda de la aprobación acelerada sólo para visitar a su familia y su familia.

Ahmed Elmehdi (Coordinador del Comite de siguimiento de Mohamed Hallab)

Concentració a Girona: No a la intervenció militar a Líbia

08 de març 2011

Carta de la Delegació del Polisario a Catalunya sobre Artur Mas

Aquesta és la carta que s'ha fet des de la Delegació del Front Polisario de Catalunya respecte les declaracions d'Artur Mas sobre el conflicte del Sàhara:

Estimados amigo/as:
Durante el encuentro, el dia de hoy entre el Sr. Mas, president de la Generalitat el ministro Marroqui de estado. El Sr. Mas con sus declaraciones, en las que  creia que la solución del Conflicto del Sahara pasa por una autonomia a la catalana, y  lamentaba el estancamiento de las negociaciones para establecer dicha autonomia en ell sahara.
Desde el Frente Polisario, creemos que esta posición traspasa los limites de neutralidad que han intentado mantener, al menos en pública, las maximas autoridades de la Generalitat.
El Sr. Mas, al parecer desconoce la naturaleza y el origen del conflicto, reclamando una autonomia a un territorio que esta registrado en los estamentos internacionales como; Territorio no Autonomo. Sobre el que Las Naciones Unidas, han aparobado mas de 100 resoluciones en las que  exigen su descolonizacion. Y sobre el que pesa una sentencia del Tribunal Internacional de la Haya, que descartó cualquier vinculo de soberania con el Reino de Marruecos, y dictaminó que no hay impedimento para la celebración de un Referendum para la  Autoderminacion de la poblacion saharaui.
El Sr. Mas, comete la obsecenidad de comparar, un Pais, democrático como España, con una autocracia Feudal como la Marroqui. Además, de no tener en cuenta el sentimiento y el compromiso solidario de la sociedad Catalana con el sufrimiento y el drama del pueblo Saharaui.
El Sr Mas,  se convierte así,  en una de las pocas autoridades que ostetan cargos, que adopta una posturas claramente parcial y contraria a las leyes internacionales.

Por todo, y por lo inadmisible de estas declaración, faltas de rigor, seriedad y respeto a la legalidad internacional, les pedimos que nombre de vuestras entidades dirijais las quejas correspondientes al Presidente de la Generalitat.

Declaraciones del Presidente de la Generalitat de Catalunya:
Que opina el nuevo Director General de Cooperació de la Generalitat de Catalunya:




Delegación Saharaui en Catalunya
www.saharacatalunya.org

04 de març 2011

Nou director general de cooperació...



Fa un parell de dies van nomenar a Carles Llorens com a Director General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. Secretari de relacions internacionals de CDC i representant convergent en el partit dels liberals, demòcrates i reformistes europeus (només amb aquest curriculum per mi ja diu molt.... i no m'extranya gens el que va dir, ara ho explico, i em fa esgarrifar només de pensar en els canvis que hi hauran a partir d'ara en les polítiques de cooperació amb el Sàhara....)

El personatge aquest va escriure un article el passat 04/01/2011 al diari Ara que el va titular Què va passar a Al-Aaiun?. 
Tal i com ens explicaven al seu moment els companys de Poemario por un Sahara Libre:
Carles Llorens donava per vàlida la versió del Marroc sobre Gdeim Izik i culpava als sahrauis d'utilitzar técniques yihadistes. Membre del lobby promarroquí, amic de dictadors, asesins i torturadors. Ha defensat en diverses ocasions la deriva yihadista dels Polisario, recolzant les tesis dels periodista David Alvarado (ex corresponsal al Marroc de CNN+) i cap de redacció de la nova revista marroquí en espanyol Kántara. Revista que relacionava al Polisario com a terroristes, única carta que li queda al Marroc per continuar la seva ocupació ilegal del territori.
Carles Llorens i CiU van donar legitimitat als crims del Marroc, i no han tingut cap problema en mentir tot el que ha fet falta per recolzar als seus amics del règim totalitari. Hem de dir NO a aquestes manipulacions; NO a aquells que recolzen règims que violen els Drets Humans, en nom dels seus propis interessos; NO a polítics com Carles Llorens.
I ara el tenim al capdemunt per fer polítiques de Cooperació i Desenvolupament... començaran també les retallades en els ajuts al Sàhara,  i en d'altres llocs això segur, ja ens podem preparar....


Aquests són alguns titulars que van sortir relacionats amb posteriors informes d'Amnistia Internacional i Human Rights Watch que aquest personatge, Carles Llorens, omet deliberadament; perquè serà?
 
 
“Amnistía critica la impunidad de los torturadores en el Sáhara. Rabat no investiga los abusos cometidos por marroquíes durante los disturbios de El Aaiún” (Público, 20/12/2010);
“Los derechos humanos pisoteados sobre un fondo de manifestaciones, violencia y represión” (Informe de AI “Rights Trampled: Protests, Violence and Repressio in Western Sahara”, 20 Dic 2010);
“Sáhara. Amnistía Internacional exige que la ONU vigile los derechos humanos en el Sáhara Occidental” (Servimedia, 11 de diciembre de 2010);
“Amnistía corrobora que en El Aaiún se produjeron torturas generalizadas a detenidos” (El Mundo, 2 de diciembre de 2010);
"Casi todos los detenidos en El Aaiún fueron apaleados, según Amnistía Internacional” (El País, 2 de diciembre de 2010)
“Human Rights Watch acusa a Marruecos de tortura. Rabat impidió la asistencia médica a heridos en El Aaiún” (Público, 26 de noviembre de 2010); “Human Rights Watch constata palizas y abusos en el Sáhara” (El Correo, 19 de noviembre de 2010);
“El Gobierno calla sobre los casos de torturas. Dice "desconocer" el informe de Human Rights Watch” (Público, 27 de noviembre de 2010)
“La prensa marroquí "reinventa" el informe de Human Rights Watch. Informa sin mencionar las denuncias de torturas” (Europa Press, 28 de noviembre de 2010)

25 de febrer 2011

35 anys de la RASD

Aquest diumenge 27 febrer celebrem 35 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). 

La població sahrauí lluita per a la seva llibertat i fa 35 anys que sofreix l’exili i la vulneració dels drets humans als territoris ocupats, l’espoli de riqueses, la indiferència de la comunitat internacional i la traïció dels governs espanyols.

Una plataforma d'entitats solidàries amb el poble sahrauí hem organitzat un acte reivindicatiu i festiu a la plaça de Sant Jaume, davant de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona.

Catalans, catalanes, .... sahrauís.... SI SOU SOLIDARIS I SOLIDÀRIES AMB EL POBLE SAHRAUÍS...... NO HI PODEU FALTAR!!!!!!!


08 de febrer 2011

Entrevista a Mohamed Fadel a Diari de Girona

Els sahrauís que vam patir presó també som víctimes del franquisme»

Entrevista d'Albert Soler a Mohamed Fadel, reprasaliat pel franquisme




 carles colomer
ALBERT SOLER Mohamed Fadel és un sahrauí de 80 anys resident a Amer. Forma part d'un col·lectiu de ciutadans d'aquell país africà que es consideren repressaliats pel franquisme i lluiten perquè la justícia espanyola els reconegui els seus drets

Africans víctimes del franquisme?

Vam patir anys de presó quan el Sahara pertanyia a l'Estat espanyol, i per això ara reclamem els nostres drets com a víctimes del franquisme, ja que també ho som. De fet, alguns dels companys van morir a la presó. Jo vaig estar-hi tancat set anys, pel sol delicte de voler un Sàhara lliure.

De moment quina resposta reben del govern espanyol?

Cap resposta, res en absolut. Vam presentar les nostres peticions a l'aleshores vicepresidenta Fernández de la Vega, signades per més d'un centenar de saharauis repressaliats, però ningú ens ha comunicat res. Reclamem una compensació econòmica, però sobretot que se'ns restitueixi la dignitat.

Quins records té d'aquella època?

Molt dolents. Estàvem molt malament, i a més ens feien treballar en les feines més dures. Per acabar-ho d'arreglar, les racions de menjar que ens donaven eren mínimes.

Després Espanya els va trair?

Home, quan els espanyols van marxar del Sàhara ens van fer moltes promeses, i em refereixo sobretot a procurar pels nostres drets. Al final no van complir res del que ens havien dit. Més aviat al contrari, perquè van cedir el Sahara al Marroc.

En arribar aquí potser tampoc no van ser ben tractats.

Bé, els sahrauís que encara són allà ja veu com són tractats pel Marroc, només ha de recordar com va ser aplacada fa un mes la manifestació amb què demanaven els seus drets. Però els que estem vivint aquí a Catalunya ens hi hem sentit molt ben rebuts, no sé si hi té a veure que per molts la situació de Catalunya amb Espanya és similar a la del Sàhara amb el Marroc. Els problemes els vam tenir amb el govern franquista, no amb el poble.

Més d'un els deu prendre per marroquins.

Això sí que és veritat. I precisament el conflicte el tenim amb el Marroc! Però quan després expliquem que som del Sàhara ens tracten molt millor que quan pensaven que érem marroquins (riu).

Quin futur veu per al seu país?

Molt cardat (sic). Mentre el Marroc continuï al Sàhara no podem millorar, i francament veig molt difícil que vulgui anar-se'n. O sigui, que més aviat sóc pessimista, i més veient que ni el Govern espanyol ni la Unió Europea s'hi volen involucrar perquè tots tenen interessos amb el Marroc. Tothom veu primer els seus interessos que els del poble sahrauí.

És un país pobre, quasi tot és desert: el troba a faltar?

I tant que el trobo a faltar. I molt. Aquí estic bé, però no puc ser del tot feliç. Vull tornar a la meva terra. Però ho veig molt difícil. Si a Tunísia i a Egipte hi ha protestes se'n fa ressò tot el món, però al Sàhara som tan poca gent que l'exèrcit marroquí aixafa la protesta i a ningú li importa.

21 de novembre 2010

Avui fa 4 anys

Passa el temps volant. Avui fa 4 anys....
Sense adonar-me han anat pasant els dies, els mesos, anys i avui ja en són 4... què fort... Encara a vegades somnio o m'agradaria pensar que no és veritat, que la Tere és entre nosaltres, que encara batalla per les petites coses, fent feina de formigueta amb fermesa, anant a munt i avall amb les lluites perdudes.
Imagino com estaria d'indignada al veure el que està passant als TTOO del Sàhara, lo emprenyada que estaria al veure el paperàs que està fent el govern, les declaracions lamentables de la trini, del rubalcaba, el ZP, etc.... quina vergonya!!! Segur que ahir hagués estat amb nosaltres i hauria cridat més que ningú al miting dels PSC a Girona, on van tenir els nassos de portar al Rubalcaba, segur que hagués dut la bandera més gran, indignada per la impunitat del Marroc i la passivitat del govern.
Segurament estaria ja apuntada al vol de desembre per anar als campaments, per visitar les nenes, la Kneita, la Muha, la Wahba, la Fatimetu, la Maria, la Zagma, etc, etc.... i les families que ja formaven part de la nostra.
De ben segur que hauria sentit molt la pèrdua d'en Jordi i el trobaria molt a faltar, i li hauria agradat l'acomiadament que se li va fer perquè s'ho mereixia.
Estaria trastejant en temes feministes preparant el 25N, contra la violència de gènere, amb la Xarxa de Dones, etc,
Segurament hauria deixat de treballar formalment, millor:menys emprenyades  innecessàries, menys mal de caps, menys contradiccions. Però seguiria activa en les causes perdudes, les minoritàries, en les que s'ha de lluitar i molt per treure'n una mica de profit.
Estaria encantada amb el Baixir, no sé perquè però la veig fent d'àvia amb moltes ganes, de ben segur que aniria a buscar-lo a l'escola bressol contenta i el portaria a paseig. També estaria molt il·lusionada amb l'arribada d'un o una nova adquisició a la TRIBU, que arribarà pel juny.

No deixo de trobar-la a faltar. Quina ràbia! L'estimava, l'estimo tant! Merda!!!

18 de novembre 2010

per qui no recordava la foto..... TRAÏDORA!!!! PSOE complice

A L'HORA DE VOTAR PENSA EN UN SÀHARA LLIURE. NO MÉS TRAICIONS
Quanta hipocresia junta....
Avui llegint el bloc Sàhara Ponent he recordat l'excursió que varem fer al 2003. Va ser tot un xou, varem anar a Madrid amb busos per a Manifestar-nos, com moltes altres vegades, però aquest cop anavem amb els infants que passen les vacances entre nosaltres a l'estiu.
Va ser una manifestació sonada, amb molta gent, però patint una mica per no perdre cap dels nens. De grans no erem gaires, les families acollidores algunes van venir però d'altres van deixar els nens a la porta del bus i recordo que ens varem repartir els nens per a controlar-los, jo en portava 4 o 5, recordo a ma mare amb uns quants més, en Lluís també en duia i altres que no recordo qui eren.
La Trini estava allà amb aquesta cara somrient i la pegatina enganxada, no lrecordo haver-la vist personalment, però si a molts polítics que estan per sortir a la foto.... quanta hipocresia, que es deixin d'hòsties i facin alguna cosa ja d'una vegada.
Quina vergonya aquests socialistes!!!
Sempre he pensat que en la qüestió del poble sahraui no s'han mullat mai, i sempre pensava que era intolerable.
Conec regidors del PSC d'alguns municipis que han ajudat, que en algun moment fins hi pot han acollit nens i nenes sahrauis, que han ajudat en la Caravana, o fins hi tot han  anat als campaments i han vist la situació que estan patint, i a vegades em parlat que una cosa són les bases i l'altre els de dalt.... sí d'acord, abans potser ho deixava al marge i no en feia més polèmica que la necessària... 
Ara és diferent, després del que ha passat, del que ha passat i segurament el que passarà a partir d'ara que no hi ha cap activista, ni periodistes, ni res de res. Ara no hi ha excuses, és de pena (per dir algo) que no tinguin nassos de condenar l'atac als sahrauis.
A tots els regidors/es, a totes les persones que han votat al PSOE en algun moment, els hi hauria de caure la cara de vergonya amb el paperàs que està fent la Trini, el Rubalcaba, el Moratinos (no sé que hi pinta però encara mou la cua), i evidentment el paperàs de ZP....
Mare meva..... quina cara més dura, donar per bones les explicacions del ministre marroquí, i dir que les declaracions amb imatges incloses que han fet arribar durant aquests dies des d'allà els de Resistència Sahraui i Thawra s'han de verificar. I com ho pensen fer per verificar si hi ha un bloqueig informatiu total... increïble....

Quina vergonya!!!

Ja n'hi ha prou d'impunitat!

SÀHARA LLIURE!!!

16 de novembre 2010

TRANQUIL MOHAMED, NINGÚ FARÀ RES


Un text de Diego Muñoz Avia,extret del seu bloc d’internet

 TRANQUIL MOHAMED, NINGÚ FARÀ RES


Escepticisme. És el sentiment més generalitzat per resumir la sensació que ens queda al llegir, dia rere dia, les dramàtiques notícies que arriben del Sàhara Occidental. Tristesa, ràbia, indefensió i indignació són altres de les sensacions que qualsevol té en aquests moments. Els qui pateixen situacions d'extrema injustícia en el món tenen sempre, siguin on siguin, la mateixa esperança: "la comunitat internacional vindrà a ajudar-nos". Amb aquesta ingènua i lògica suposició han mort milers, o millor dit milions, civils innocents de tot el món.
Ara els toca als meus amics i amigues sahrauís. Després de tants anys de sofriment pacífic, les circumstàncies han portat els habitants del Sàhara ocupat a aixecar la seva veu contra la injustícia. A canvi han rebut una més de les demostracions de força, intransigència, intolerància i dictadura marroquina.
Però no passa res, el Rei Mohamed VI pot estar tranquil i ho sap. És un polític feudal i maldestre però ja li ha agafat el pols a la comunitat internacional com per saber fins on pot arribar. Fins a on vulgui.
Ho va demostrar en l'assumpte Aminetu Haidar, tensant la corda al màxim i traient de polleguera als que tímidament intentaven fer-li reconsiderar la seva posició, i ho està demostrant ara amb una nova exhibició de força dictatorial per resoldre una pacífica i justa protesta.
Mohamed sap ja que no passa res per torturar a les presons, reprimir manifestacions salvatgement o aturar per motius polítics.
Quan l'acusen diu que és mentida, que les fotos són invencions dels sahrauís i fa el possible per silenciar l'assumpte. També sap que no passa res per expulsar periodistes o eurodiputats o qui vulgui que s'intenti interposar en els seus assumptes o ser testimoni de les seves atrocitats, i el que ha fet moltes vegades, no els deixa passar i aqui no ha passat res, que com a molt arribarà una nota d’una ambaixada queixant-se lleument. Tampoc li importa que es doni cops a periodistes estrangers, sap que com a molt li faran una crítica en els seus respectius diaris i ell dirà que són mitjans anti marroquins. I a partir d'ara, a Mohamed tampoc li preocupa matar impunement, encara que sigui a un nen i enterrar-lo sense coneixement de la família, no fos cas que hi hagi alderulls. Tant se val, si ningú dirà res.
I amb aquesta tranquil·litat ha afrontat l'espinós assumpte del campament protesta de l’Aaiun. S'ha assegurat l’apagada informativa impedint la presència de càmeres o periodistes i l'ha arrasat. Després, com ell és l'administrador de la informació, el que li arriba al món és que els salvatges sahrauís van matar un munt de policies marroquins i que són terroristes. Es creuen que som idiotes.
Què no haurà passat allà?
Què no estarà passant ara mateix a El Aaiun?
Quants indefensos sahrauís estan pensant ara mateix que la comunitat internacional anirà a ajudar-los?

La resposta és clara, Mohamed pot acabar el seu treball, pot arribar fins allà on ningú arribarà a socórrer el sahrauí que demana ajuda. Morirà com aquell rwandès que va enviar una nota d'auxili a les autoritats dient "Aquesta nit seré assassinat amb la meva família" i efectivament ho va ser, o com els civils iraquians que pensaven que l'enorme moviment popular internacional anava a impedir que la tossuderia d'uns pocs dirigents els fes morir a milers, o els palestins, ja acostumats a tot tipus de sofriments, però que seguien creient que l'ONU, Europa, Amèrica o qui fos anava a impedir que Israel bombardegés Gaza amb fòsfor l'any passat emportant per davant més de mil civils ... La llista seria interminable i això sense incloure els que ja van perdre tota esperança i saben de sobres que la comunitat internacional no existeix o més bé que ells no existeixen (Sudan, Somàlia, Tibet ...).

Per això Mohamed està tranquil perquè sap que com a molt arribarà una tèbia nota demanant mesura o demanant la represa d'aquestes converses que tenen com a objectiu allargar el procés i diluir en el temps les esperances sahrauís. On és l'ONU?, Què ha passat amb els drets humans?, i el Tribunal de l'Haia?, On ha anar a parar la Comunitat Europea? La resposta és desoladora i aboca al més absolut escepticisme. En aquest món s'ha imposat un sistema de pati d'escola en què els xulos, els forts i els dolents imposen les seves regles i espanten als febles, que acovardits riuen les seves gràcies sense atrevir mai a aixecar la veu.
A vegades confiem en aquesta optimista dita  "quan pitjor ... millor" i pensa que una situació crítica ajudarà a remoure el tema i a  despertar les consciències, però la història no és molt encoratjadora. Això estarà uns dies més en els diaris i després serà relegat per una nova corruptela de Gürtel, alguna crisi financera o el comentari insípid de qualsevol famoset.
I el Sahrauí de torn es podrirà a la presó, cridarà sordament mentre el torturen i s'empassarà la seva dignitat amb ràbia i impotència.
Molts teníen dipositada l’esperança en l’Obama, però poc ha trigat a esvair l'efecte "yes, we can" i aviat li han deixat clar els seus compatriotes que no estan amb ell. I a Espanya, jutge per dret i obligació del conflicte sahrauí, l'actitud covarda d'un Govern excessivament diplomàtic, ens fa a tots sentir vergonya davant del poble sahrauí.
L'única esperança, lleugera esperança, està una vegada més al poble, en la gent i, en aquests moments, en la força de les xarxes socials, moltes vegades criticades, però amb un enorme potencial com a canal per a la revolta. De fet, si sabem alguna cosa del que ha passat a El Aaiun és gràcies a aquests vídeos gravats amb el telèfon penjats a You Tube i als mails que amb prou feines aconsegueixen superar la censura i l'apagada informatiu. Són aquestes xarxes les que han d'empènyer amb força per intentar aconseguir un món més just perquè si seguim confiant en la diplomàcia podem esperar asseguts. En el cas sahrauí, esperar decennis a que el Marroc, aquest meravellós país de gent encantadora, faci la seva transició i pugui plantejar l'assumpte del Sàhara des d'un punt de vista democràtic.