UN TROÇET DEL MEU SÀHARA

VACANCES EN PAU 2011 a Girona

2011-05-02T23:26:00.003+02:00

Ja falta poc perquè els millors ambaixadors de la causa saharaui tornin a casa nostra, pocs dies per poder tornar a abraçar la Faida, amb el seu somriure que encomana a qualsevol, els grans ulls de la Tutu i les seves trenetes, el Fadeli que de ben segur haurà crescut molt i ens demostrarà altre vegada com salta a la corda al parc, l'Aziza tant maca i espabilada com sempre, i molts d'altres que trobem tan a faltar.

Un any més (i ja en van 16...) ACAPS-Girona participem al Projecte de Vacances en Pau, organitzat per la Delegació del Front Polisari a Catalunya. Les colònies d'estiu per infants sahrauís són un símbol de la solidaritat amb el poble saharaui i per la lluita contra la injustícia i la repressió que es pateix des de fa més de 35 anys al Sàhara.

Aquest projecte, on famílies catalanes (en el nostre cas: gironines) acolliran a nenes i nens saharauis durant els mesos d'estiu pretén donar a aquests infants la possibilitat de veure moltes coses que fins ara només coneixen en els llibres escolars (rius, muntanyes, el mar, etc...) i la possibilitat de conviure amb infants catalans/es per arribar a tenir una altre imatge del món, diferent a la que viuen dia rera dia als campaments de refugiats de Tindouf.

A més, és l'oportunitat de donar a conèixer les condicions en què viu un poble oblidat pels que manen, des de fa més de 35 anys, per una banda uns exiliats a la hamada, el desert més inhòspit de la terra, i altres a la zona ocupada pel Marroc patint tota mena de repressió en la seva pròpia terra.

Per això, convoquem a totes i tots els que estigueu interessats en poder gaudir de la seva presència a participar de l'acolliment, de ben segur una bona experiència i a implicar-vos a la lluita del poble saharaui.

Dijous 5 de maig a les 19h

al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes)

de Girona

REUNIÓ INFORMATIVA

us hi esperem a totes i tots!

troçet / trosset / trocet????

2011-04-14T22:36:00.000+02:00

troçet.......Sí, ja ho sé.... Alguns ja m'heu comentat que troçet no va amb ç , sinó amb ss: trosset. Doncs sí, va ser un error, però a aquestes alçades..... ja no ho canviaré. El bloc va nèixer fa anys al 2007 i em sembla que ja no té lógica canviar-ho, a més podríem dir que és la meva marca (registrada o no...)

A més m'agrada amb ç, amb les dues esses el tros sembla més gran i no és així, és petit i així seguirà sent. La ce trencada encara el fa més petitet i aquí hi ha la gràcia, què voleu que us digui...

Ho sento per els/les filòlegs que us fa mal d'ulls, però m'hi he acostumat i m'agrada. A més, si aneu al Google i escriviu troçet veureu que no sóc la única en equivocar-me. Què hi farem....

Encara no podem callar

2011-04-14T00:11:00.000+02:00

Demà la UdG ha convidat a ACAPS-Girona a participar a la Jornada de la Solidaritat on hi serem presents reivindicant la visibilitat del poble saharaui. Perquè tot i que sembla que després de tot el succeït al campament de la dignitat de Gdeim Izik als mitjans de comunicació no els interessa el tema, als TTOO (Territoris Ocupats) del Sàhara Occidental les coses segueixen igual o de pitjor manera.

Estarem davant la Facultat de Ciències presents a la Fira d'Entitats amb bibliografia del Sàhara i productes saharauis, com també amb la Jaima montada fent degustacions del te típic saharaui.

A part d'això també hi haurà una xerrada amb els de Resistencia Saharaui: Antònio Velázquez i Isabel Terraza, que ens explicaran les seves vivències als TTOO, i concretament al campament de Gdeim Izik. A més a més ha coincidit que Yamila Sidahmed Abdelwahab, germana de Said Danbar, aquests dies està per Catalunya i també ens acompanyarà i ens explicarà com han viscut de primera mà l'assasinat a mans de les forces marroquís.

Yamila ens explicarà la terrible situació en què es troba tota la família després del brutal crim per part de les forces marroquines. El seu germà, Said Dambar de 26 anys, va morir el 23 de desembre de l'any passat d'un tret al cap.

La família no ha rebut cap explicació i la família es nega a donar el seu consentiment per enterrar-lo fins que el govern del Marroc no obri una investigació sobre els fets, per tant continua el seu cos a una càmara frigorífica de la morgue de l'hospital Hassan Ben Mehdi de l'Aaiún.

La germana i resta de familiars reclamen que acabi la impunitat del govern marroquí, i que es compleixin els drets humans al Sàhara Occidental d'una vegada.

2011-03-26T13:00:00.000+01:00

Comité de seguimiento de Mohamed Hallab. Todos estamos con "Mohammed Hallab" hasta que logremos la meta deseada.

per la Maribel Caceres el divendres, 25 / març / 2011 a les 17:47

traducción del árabe al español

Organizada el viernes aceptar el Comité de seguimiento de 03/25/2011 el caso del combate, "Mohammed Hlap" La tercera posición en solidaridad con el luchador, "Mohammed Hlap" que se celebra el 19, respectivamente, de la huelga de hambre indefinida, en protesta contra él por lo que hizo para evitar que las autoridades de la ONU para beneficiarse del programa de intercambio de las Naciones Unidas y que es supervisado por la Organización de los programa de fomento de la confianza ..

Se ha dado logotipo de pausa y el título es un fantástico salva vidas "Mohammed Hlap" el estado de deterioro de la salud día a día, participaron en la vigilia del número de la solidaridad bien de activistas por la paz que lograron llegar a pesar de la falta de transporte en privado el viernes, fue a las delegaciones extranjeras presentes y Bakoip como Aoztna en las posturas anteriores, y las delegaciones que participaron en la vigilia de solidaridad son los siguientes: (España, Francia, Noruega ..).

Las intervenciones pausa intermedia de los participantes del sur del Sahara y extranjeros y leer el texto de la apelación enviada por la madre de "Mohamed Hlap", también se incluyen las primeras letras vigilia y telegramas al Alto Comisionado de Ayuda al Refugiado, también han sido la lectura de algunos folletos que se distribuyeron Albareh en los diferentes distritos de la ciudad de los territorios de El Aaiún.

• El siguiente es el texto de la publicación que se distribuyó en las distintas calles y los ojos barrios ocupados en solidaridad con el luchador, "Mohammed Hlap":

Todos estamos con "Mohammed Hlap" hasta que logremos la meta deseada

Anuncia masas del desierto en los territorios ocupados del oeste de la solidaridad del Sáhara con la barra de su hijo "Mohammed Hlap" luchando intestino vacío ya que debido a la privación de su derecho a visitas familiares organizadas por el ACNUR, la ONU bajo la presión de la gestión de los marroquíes de ocupación 07/03/2011, como consecuencia de ello, "Mohammed Hlap "su compromiso de continuar la huelga de hambre hasta el logro de sus legítimas demandas, y permitir que el proyecto adecuado.Condenamos la negligencia deliberada practicada por el ACNUR, que no costo o problemas de su recibo de la queja y consideró seriamente, ya que la responsabilizan de la situación de deterioro de la salud.

En el stand central de combate héroe "Hlap Mahoma" a la solidaridad con él en una silla de ruedas en la que ya no podía caminar mucho, ha costado la molestia de dar un discurso a los participantes en la vigilia de solidaridad en tercer lugar, y yo les felicito por su solidaridad con él, ambos participantes en la vigilia o simpatizantes de otros países otros.

Antes del final del stand se ha leído la declaración final de reconsiderar en curso, los participantes en la vigilia programada el próximo martes para la organización de la mayor solidaridad con Mohamed Hlap.

• El siguiente es el texto de la carta proporcionada por el Comité de seguimiento a la Alta Comisionada para los Refugiados de Socorro:

Comité de Seguimiento para el caso de Mohamed Hlap Fecha: 25/03/2011

Huelga de hambre

Para el Director del programa de fomento de la confianza

Asunto: mensaje de la vigilia de solidaridad tercero

Nosotros nos activistas por la paz y los participantes en la vigilia de solidaridad con el tercero, Mohammed Hlap, el tercer mensaje al programa de fomento de la confianza, elevando el lema "para salvar la vida de un luchador Mohamed Hlap", que nos dirigimos en un momento crítico pasando por el estado de salud de Mahoma Hlap, en el proceso de resolución expedido por las autoridades marroquíes en su caso, lo que le priva de su derecho en virtud del cual naturales y humanos para visitar a su familia, y tenga en cuenta que se ve obligado por la separación de una política sistemática de desplazamiento forzado.

Asimismo, le informamos de que ya no aceptamos la residencia de Mohammed Hlap, especialmente en su salud, que está empeorando día tras día después de finalizada la huelga de hambre, lo que es obvio que la persona humana en su salud física no puede resistirse a frío y calor, y mucho menos por el hombre en huelga de hambre y no el 19respectivamente, al aire libre, dentro de la sede debe ser un escudo para proteger los derechos y el mantenimiento de sus derechos naturales garantizado por todas las normas y convenios internacionales y no al revés.

En consecuencia, pedimos a usted y la transferencia inmediata de Mohammed Hlap, de la ubicación de un estado decente de la salud que están en constante deterioro, aunque el derecho a visitar a su familia y el caso no está en sus manos o que la resolución requiere tiempo, pero la preservación de su vida y la integridad de la Secretaría de entre las manos Ihacbkm por Dios y debe ser , la humanidad y la historia.

En este caso, aprovechar la oportunidad para informarle factor de presión y las provocaciones que pueden estar expuestos a la familia de Muhammad Hlap, los ojos y el Sáhara Occidental por las autoridades marroquíes, y por lo tanto nos gustaría que poner todo esto en cuenta el lugar, y ofrecer una protección sustancial en el caso de que no.

En conclusión, tenemos la responsabilidad de toda la responsabilidad a usted como un humanitario en todo lo que puede ser su estado de salud de Mohamed Hlap, y multiplicar su cita del próximo martes, si no una solución al problema, el Comité de seguimiento al caso de Mohamed Hlap, la huelga de hambre se tiene que ir a la segunda fase de la campaña de solidaridad con él, que le informará de manera oportuna.

Por favor, acepte mi más profundo agradecimiento y respeto.

Comité de Seguimiento para el caso de combate Muhammad Hlap

• El siguiente es el texto completo de la declaración final de la pausa tercero:

La declaración final de la solidaridad pausa tercero

Después de 19 días de la huelga de la lucha abierta de los refugiados del desierto Mohammed Hlap, representan la tercera vez que estamos aliados con él, en frente del Alto Comisionado para el Alivio del sur del Sahara los refugiados la situación de mártir Hafiz, la solidaridad pausa y la colaboración, con el fin de permitir a su derecho natural a visitar a su familia y parientes en los territorios ocupados.

La huelga de los jóvenes saharauis Mohamed Hlap en huelga de hambre en protesta por la denegación por razones que no son humanos para aprovechar las visitas de los familiares que tienen lugar bajo la supervisión del Alto Comisionado para los Refugiados en el contexto de las medidas de fomento de la confianza, y el tiempo a su familia privadas y con hambre de verlo y sentarse con él después de una larga ausencia en un ambiente agradable y puramente humanitaria de distancia todas las dimensiones de la política.

Esta vigilia asistieron grandes multitudes de los espectros de la sociedad civil y diversos estratos sociales del desierto, con retratos del Joven saharaui Mohamed Hlap y pancartas pidiendo que le permita visitar a su familia, repitiendo consignas y recopilación de datos que su caso es una cuestión de índole exclusivamente humanitaria a cargo de las autoridades de los marroquíes toda la responsabilidad que ocupa, como participantes en el mensaje de vigilia pacífica al Alto Comisionado de Ayuda al Refugiado para examinar la cuestión de los jóvenes saharauis en huelga de hambre y de difusión donde tan pronto como sea posible.

Los participantes en la vigilia para expresar su profunda preocupación por la gravedad de la crisis de la salud de los refugiados del desierto Mohammed Hlap, expresando la firme condena del acuerdo de la negativa de las autoridades de la ocupación marroquí, dijo que los interesados prometiendo responsable del caso de Mohammed Hlap, una campaña de solidaridad pacífica humanitaria y ampliar el alcance de funcionamiento en las plantas de la solidaridad por venir, Si usted no responde a las legítimas demandas de las bases para que el ejercicio de su derecho natural a visitar a su familia y su familia.

En consecuencia, los participantes en la vigilia pacífica en solidaridad con los refugiados saharauis "Mohammed Hlap" huelga de hambre declara lo siguiente:

Absoluta e incondicional solidaridad con los refugiados saharauis en huelga de hambre Hlap Muhammad y su familia, viviendo una verdadera crisis después de que comenzaron a preocuparse por la situación de salud grave de un desastre humanitario Warner para su hijo.

- Pide que las Naciones Unidas y funcionarios del Alto Comisionado de inmediato debe intervenir para resolver el estatus de refugiados del desierto en huelga de hambre, y para que el derecho a beneficiarse de la visita de la familia para reunirse con su familia y parientes Total de los ojos y el Sáhara Occidental.

Tomó nota de los esfuerzos por el Alto Comisionado para el socorro de los refugiados saharauis esfuerzos para que pueda visitar a su familia lo antes posible.

- Ligeramente condenar al estado de refugiados marroquíes vida en el desierto, y no para responder a las demandas legítimas, que no exceda de la aprobación acelerada sólo para visitar a su familia y su familia.

Ahmed Elmehdi (Coordinador del Comite de siguimiento de Mohamed Hallab)

Concentració a Girona: No a la intervenció militar a Líbia

2011-03-26T09:43:00.002+01:00

Carta de la Delegació del Polisario a Catalunya sobre Artur Mas

2011-03-08T16:37:00.000+01:00

Aquesta és la carta que s'ha fet des de la Delegació del Front Polisario de Catalunya respecte les declaracions d'Artur Mas sobre el conflicte del Sàhara:

Estimados amigo/as:
Durante el encuentro, el dia de hoy entre el Sr. Mas, president de la Generalitat el ministro Marroqui de estado. El Sr. Mas con sus declaraciones, en las que creia que la solución del Conflicto del Sahara pasa por una autonomia a la catalana, y lamentaba el estancamiento de las negociaciones para establecer dicha autonomia en ell sahara.
Desde el Frente Polisario, creemos que esta posición traspasa los limites de neutralidad que han intentado mantener, al menos en pública, las maximas autoridades de la Generalitat.
El Sr. Mas, al parecer desconoce la naturaleza y el origen del conflicto, reclamando una autonomia a un territorio que esta registrado en los estamentos internacionales como; Territorio no Autonomo. Sobre el que Las Naciones Unidas, han aparobado mas de 100 resoluciones en las que exigen su descolonizacion. Y sobre el que pesa una sentencia del Tribunal Internacional de la Haya, que descartó cualquier vinculo de soberania con el Reino de Marruecos, y dictaminó que no hay impedimento para la celebración de un Referendum para la Autoderminacion de la poblacion saharaui.
El Sr. Mas, comete la obsecenidad de comparar, un Pais, democrático como España, con una autocracia Feudal como la Marroqui. Además, de no tener en cuenta el sentimiento y el compromiso solidario de la sociedad Catalana con el sufrimiento y el drama del pueblo Saharaui.
El Sr Mas, se convierte así, en una de las pocas autoridades que ostetan cargos, que adopta una posturas claramente parcial y contraria a las leyes internacionales.

Por todo, y por lo inadmisible de estas declaración, faltas de rigor, seriedad y respeto a la legalidad internacional, les pedimos que nombre de vuestras entidades dirijais las quejas correspondientes al Presidente de la Generalitat.

Declaraciones del Presidente de la Generalitat de Catalunya:

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=100707&idioma=0

Que opina el nuevo Director General de Cooperació de la Generalitat de Catalunya:

http://carlesllorens.wordpress.com/2011/01/04/que-va-passar-a-al-aaiun-c-llorens/

Delegación Saharaui en Catalunya
www.saharacatalunya.org

Nou director general de cooperació...

2011-03-04T10:13:00.000+01:00

Fa un parell de dies van nomenar a Carles Llorens com a Director General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. Secretari de relacions internacionals de CDC i representant convergent en el partit dels liberals, demòcrates i reformistes europeus (només amb aquest curriculum per mi ja diu molt.... i no m'extranya gens el que va dir, ara ho explico, i em fa esgarrifar només de pensar en els canvis que hi hauran a partir d'ara en les polítiques de cooperació amb el Sàhara....)

El personatge aquest va escriure un article el passat 04/01/2011 al diari Ara que el va titular Què va passar a Al-Aaiun?.
Tal i com ens explicaven al seu moment els companys de Poemario por un Sahara Libre:
Carles Llorens donava per vàlida la versió del Marroc sobre Gdeim Izik i culpava als sahrauis d'utilitzar técniques yihadistes. Membre del lobby promarroquí, amic de dictadors, asesins i torturadors. Ha defensat en diverses ocasions la deriva yihadista dels Polisario, recolzant les tesis dels periodista David Alvarado (ex corresponsal al Marroc de CNN+) i cap de redacció de la nova revista marroquí en espanyol Kántara. Revista que relacionava al Polisario com a terroristes, única carta que li queda al Marroc per continuar la seva ocupació ilegal del territori.
Carles Llorens i CiU van donar legitimitat als crims del Marroc, i no han tingut cap problema en mentir tot el que ha fet falta per recolzar als seus amics del règim totalitari. Hem de dir NO a aquestes manipulacions; NO a aquells que recolzen règims que violen els Drets Humans, en nom dels seus propis interessos; NO a polítics com Carles Llorens.
I ara el tenim al capdemunt per fer polítiques de Cooperació i Desenvolupament... començaran també les retallades en els ajuts al Sàhara, i en d'altres llocs això segur, ja ens podem preparar....

Aquests són alguns titulars que van sortir relacionats amb posteriors informes d'Amnistia Internacional i Human Rights Watch que aquest personatge, Carles Llorens, omet deliberadament; perquè serà?

“Amnistía critica la impunidad de los torturadores en el Sáhara. Rabat no investiga los abusos cometidos por marroquíes durante los disturbios de El Aaiún” (Público, 20/12/2010);

“Los derechos humanos pisoteados sobre un fondo de manifestaciones, violencia y represión” (Informe de AI “Rights Trampled: Protests, Violence and Repressio in Western Sahara”, 20 Dic 2010);

“Sáhara. Amnistía Internacional exige que la ONU vigile los derechos humanos en el Sáhara Occidental” (Servimedia, 11 de diciembre de 2010);

“Amnistía corrobora que en El Aaiún se produjeron torturas generalizadas a detenidos” (El Mundo, 2 de diciembre de 2010);

"Casi todos los detenidos en El Aaiún fueron apaleados, según Amnistía Internacional” (El País, 2 de diciembre de 2010)

“Human Rights Watch acusa a Marruecos de tortura. Rabat impidió la asistencia médica a heridos en El Aaiún” (Público, 26 de noviembre de 2010); “Human Rights Watch constata palizas y abusos en el Sáhara” (El Correo, 19 de noviembre de 2010);

“El Gobierno calla sobre los casos de torturas. Dice "desconocer" el informe de Human Rights Watch” (Público, 27 de noviembre de 2010)

“La prensa marroquí "reinventa" el informe de Human Rights Watch. Informa sin mencionar las denuncias de torturas” (Europa Press, 28 de noviembre de 2010)

35 anys de la RASD

2011-02-25T20:38:00.001+01:00

Aquest diumenge 27 febrer celebrem 35 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).

La població sahrauí lluita per a la seva llibertat i fa 35 anys que sofreix l’exili i la vulneració dels drets humans als territoris ocupats, l’espoli de riqueses, la indiferència de la comunitat internacional i la traïció dels governs espanyols.

Una plataforma d'entitats solidàries amb el poble sahrauí hem organitzat un acte reivindicatiu i festiu a la plaça de Sant Jaume, davant de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona.

Catalans, catalanes, .... sahrauís.... SI SOU SOLIDARIS I SOLIDÀRIES AMB EL POBLE SAHRAUÍS...... NO HI PODEU FALTAR!!!!!!!

Entrevista a Mohamed Fadel a Diari de Girona

2011-02-08T15:14:00.004+01:00

Els sahrauís que vam patir presó també som víctimes del franquisme»

Entrevista d'Albert Soler a Mohamed Fadel, reprasaliat pel franquisme

carles colomer

ALBERT SOLER Mohamed Fadel és un sahrauí de 80 anys resident a Amer. Forma part d'un col·lectiu de ciutadans d'aquell país africà que es consideren repressaliats pel franquisme i lluiten perquè la justícia espanyola els reconegui els seus drets

Africans víctimes del franquisme?

Vam patir anys de presó quan el Sahara pertanyia a l'Estat espanyol, i per això ara reclamem els nostres drets com a víctimes del franquisme, ja que també ho som. De fet, alguns dels companys van morir a la presó. Jo vaig estar-hi tancat set anys, pel sol delicte de voler un Sàhara lliure.

De moment quina resposta reben del govern espanyol?

Cap resposta, res en absolut. Vam presentar les nostres peticions a l'aleshores vicepresidenta Fernández de la Vega, signades per més d'un centenar de saharauis repressaliats, però ningú ens ha comunicat res. Reclamem una compensació econòmica, però sobretot que se'ns restitueixi la dignitat.

Quins records té d'aquella època?

Molt dolents. Estàvem molt malament, i a més ens feien treballar en les feines més dures. Per acabar-ho d'arreglar, les racions de menjar que ens donaven eren mínimes.

Després Espanya els va trair?

Home, quan els espanyols van marxar del Sàhara ens van fer moltes promeses, i em refereixo sobretot a procurar pels nostres drets. Al final no van complir res del que ens havien dit. Més aviat al contrari, perquè van cedir el Sahara al Marroc.

En arribar aquí potser tampoc no van ser ben tractats.

Bé, els sahrauís que encara són allà ja veu com són tractats pel Marroc, només ha de recordar com va ser aplacada fa un mes la manifestació amb què demanaven els seus drets. Però els que estem vivint aquí a Catalunya ens hi hem sentit molt ben rebuts, no sé si hi té a veure que per molts la situació de Catalunya amb Espanya és similar a la del Sàhara amb el Marroc. Els problemes els vam tenir amb el govern franquista, no amb el poble.

Més d'un els deu prendre per marroquins.

Això sí que és veritat. I precisament el conflicte el tenim amb el Marroc! Però quan després expliquem que som del Sàhara ens tracten molt millor que quan pensaven que érem marroquins (riu).

Quin futur veu per al seu país?

Molt cardat (sic). Mentre el Marroc continuï al Sàhara no podem millorar, i francament veig molt difícil que vulgui anar-se'n. O sigui, que més aviat sóc pessimista, i més veient que ni el Govern espanyol ni la Unió Europea s'hi volen involucrar perquè tots tenen interessos amb el Marroc. Tothom veu primer els seus interessos que els del poble sahrauí.

És un país pobre, quasi tot és desert: el troba a faltar?

I tant que el trobo a faltar. I molt. Aquí estic bé, però no puc ser del tot feliç. Vull tornar a la meva terra. Però ho veig molt difícil. Si a Tunísia i a Egipte hi ha protestes se'n fa ressò tot el món, però al Sàhara som tan poca gent que l'exèrcit marroquí aixafa la protesta i a ningú li importa.

Resistencia Saharaui: Manifestación silenciosa

2011-01-28T10:54:00.007+01:00

Jornada Solidària amb el Sàhara Occidental. 18 de desembre a GIRONA

2010-12-15T11:28:00.001+01:00

Avui fa 4 anys

2010-11-21T08:00:00.002+01:00

Passa el temps volant. Avui fa 4 anys....

Sense adonar-me han anat pasant els dies, els mesos, anys i avui ja en són 4... què fort... Encara a vegades somnio o m'agradaria pensar que no és veritat, que la Tere és entre nosaltres, que encara batalla per les petites coses, fent feina de formigueta amb fermesa, anant a munt i avall amb les lluites perdudes.

Imagino com estaria d'indignada al veure el que està passant als TTOO del Sàhara, lo emprenyada que estaria al veure el paperàs que està fent el govern, les declaracions lamentables de la trini, del rubalcaba, el ZP, etc.... quina vergonya!!! Segur que ahir hagués estat amb nosaltres i hauria cridat més que ningú al miting dels PSC a Girona, on van tenir els nassos de portar al Rubalcaba, segur que hagués dut la bandera més gran, indignada per la impunitat del Marroc i la passivitat del govern.

Segurament estaria ja apuntada al vol de desembre per anar als campaments, per visitar les nenes, la Kneita, la Muha, la Wahba, la Fatimetu, la Maria, la Zagma, etc, etc.... i les families que ja formaven part de la nostra.

De ben segur que hauria sentit molt la pèrdua d'en Jordi i el trobaria molt a faltar, i li hauria agradat l'acomiadament que se li va fer perquè s'ho mereixia.
Estaria trastejant en temes feministes preparant el 25N, contra la violència de gènere, amb la Xarxa de Dones, etc,
Segurament hauria deixat de treballar formalment, millor:menys emprenyades innecessàries, menys mal de caps, menys contradiccions. Però seguiria activa en les causes perdudes, les minoritàries, en les que s'ha de lluitar i molt per treure'n una mica de profit.
Estaria encantada amb el Baixir, no sé perquè però la veig fent d'àvia amb moltes ganes, de ben segur que aniria a buscar-lo a l'escola bressol contenta i el portaria a paseig. També estaria molt il·lusionada amb l'arribada d'un o una nova adquisició a la TRIBU, que arribarà pel juny.

No deixo de trobar-la a faltar. Quina ràbia! L'estimava, l'estimo tant! Merda!!!

per qui no recordava la foto..... TRAÏDORA!!!! PSOE complice

2010-11-18T12:04:00.005+01:00


A L'HORA DE VOTAR PENSA EN UN SÀHARA LLIURE. NO MÉS TRAICIONS

Quanta hipocresia junta....

Avui llegint el bloc Sàhara Ponent he recordat l'excursió que varem fer al 2003. Va ser tot un xou, varem anar a Madrid amb busos per a Manifestar-nos, com moltes altres vegades, però aquest cop anavem amb els infants que passen les vacances entre nosaltres a l'estiu.

Va ser una manifestació sonada, amb molta gent, però patint una mica per no perdre cap dels nens. De grans no erem gaires, les families acollidores algunes van venir però d'altres van deixar els nens a la porta del bus i recordo que ens varem repartir els nens per a controlar-los, jo en portava 4 o 5, recordo a ma mare amb uns quants més, en Lluís també en duia i altres que no recordo qui eren.

La Trini estava allà amb aquesta cara somrient i la pegatina enganxada, no lrecordo haver-la vist personalment, però si a molts polítics que estan per sortir a la foto.... quanta hipocresia, que es deixin d'hòsties i facin alguna cosa ja d'una vegada.

Quina vergonya aquests socialistes!!!

Sempre he pensat que en la qüestió del poble sahraui no s'han mullat mai, i sempre pensava que era intolerable.

Conec regidors del PSC d'alguns municipis que han ajudat, que en algun moment fins hi pot han acollit nens i nenes sahrauis, que han ajudat en la Caravana, o fins hi tot han anat als campaments i han vist la situació que estan patint, i a vegades em parlat que una cosa són les bases i l'altre els de dalt.... sí d'acord, abans potser ho deixava al marge i no en feia més polèmica que la necessària...

Ara és diferent, després del que ha passat, del que ha passat i segurament el que passarà a partir d'ara que no hi ha cap activista, ni periodistes, ni res de res. Ara no hi ha excuses, és de pena (per dir algo) que no tinguin nassos de condenar l'atac als sahrauis.

A tots els regidors/es, a totes les persones que han votat al PSOE en algun moment, els hi hauria de caure la cara de vergonya amb el paperàs que està fent la Trini, el Rubalcaba, el Moratinos (no sé que hi pinta però encara mou la cua), i evidentment el paperàs de ZP....

Mare meva..... quina cara més dura, donar per bones les explicacions del ministre marroquí, i dir que les declaracions amb imatges incloses que han fet arribar durant aquests dies des d'allà els de Resistència Sahraui i Thawra s'han de verificar. I com ho pensen fer per verificar si hi ha un bloqueig informatiu total... increïble....

Quina vergonya!!!

Ja n'hi ha prou d'impunitat!

SÀHARA LLIURE!!!

TRANQUIL MOHAMED, NINGÚ FARÀ RES

2010-11-16T11:44:00.002+01:00

Un text de Diego Muñoz Avia,extret del seu bloc d’internet

TRANQUIL MOHAMED, NINGÚ FARÀ RES

Escepticisme. És el sentiment més generalitzat per resumir la sensació que ens queda al llegir, dia rere dia, les dramàtiques notícies que arriben del Sàhara Occidental. Tristesa, ràbia, indefensió i indignació són altres de les sensacions que qualsevol té en aquests moments. Els qui pateixen situacions d'extrema injustícia en el món tenen sempre, siguin on siguin, la mateixa esperança: "la comunitat internacional vindrà a ajudar-nos". Amb aquesta ingènua i lògica suposició han mort milers, o millor dit milions, civils innocents de tot el món.

Ara els toca als meus amics i amigues sahrauís. Després de tants anys de sofriment pacífic, les circumstàncies han portat els habitants del Sàhara ocupat a aixecar la seva veu contra la injustícia. A canvi han rebut una més de les demostracions de força, intransigència, intolerància i dictadura marroquina.

Però no passa res, el Rei Mohamed VI pot estar tranquil i ho sap. És un polític feudal i maldestre però ja li ha agafat el pols a la comunitat internacional com per saber fins on pot arribar. Fins a on vulgui.

Ho va demostrar en l'assumpte Aminetu Haidar, tensant la corda al màxim i traient de polleguera als que tímidament intentaven fer-li reconsiderar la seva posició, i ho està demostrant ara amb una nova exhibició de força dictatorial per resoldre una pacífica i justa protesta.
Mohamed sap ja que no passa res per torturar a les presons, reprimir manifestacions salvatgement o aturar per motius polítics.

Quan l'acusen diu que és mentida, que les fotos són invencions dels sahrauís i fa el possible per silenciar l'assumpte. També sap que no passa res per expulsar periodistes o eurodiputats o qui vulgui que s'intenti interposar en els seus assumptes o ser testimoni de les seves atrocitats, i el que ha fet moltes vegades, no els deixa passar i aqui no ha passat res, que com a molt arribarà una nota d’una ambaixada queixant-se lleument. Tampoc li importa que es doni cops a periodistes estrangers, sap que com a molt li faran una crítica en els seus respectius diaris i ell dirà que són mitjans anti marroquins. I a partir d'ara, a Mohamed tampoc li preocupa matar impunement, encara que sigui a un nen i enterrar-lo sense coneixement de la família, no fos cas que hi hagi alderulls. Tant se val, si ningú dirà res.
I amb aquesta tranquil·litat ha afrontat l'espinós assumpte del campament protesta de l’Aaiun. S'ha assegurat l’apagada informativa impedint la presència de càmeres o periodistes i l'ha arrasat. Després, com ell és l'administrador de la informació, el que li arriba al món és que els salvatges sahrauís van matar un munt de policies marroquins i que són terroristes. Es creuen que som idiotes.

Què no haurà passat allà?

Què no estarà passant ara mateix a El Aaiun?

Quants indefensos sahrauís estan pensant ara mateix que la comunitat internacional anirà a ajudar-los?

La resposta és clara, Mohamed pot acabar el seu treball, pot arribar fins allà on ningú arribarà a socórrer el sahrauí que demana ajuda. Morirà com aquell rwandès que va enviar una nota d'auxili a les autoritats dient "Aquesta nit seré assassinat amb la meva família" i efectivament ho va ser, o com els civils iraquians que pensaven que l'enorme moviment popular internacional anava a impedir que la tossuderia d'uns pocs dirigents els fes morir a milers, o els palestins, ja acostumats a tot tipus de sofriments, però que seguien creient que l'ONU, Europa, Amèrica o qui fos anava a impedir que Israel bombardegés Gaza amb fòsfor l'any passat emportant per davant més de mil civils ... La llista seria interminable i això sense incloure els que ja van perdre tota esperança i saben de sobres que la comunitat internacional no existeix o més bé que ells no existeixen (Sudan, Somàlia, Tibet ...).

Per això Mohamed està tranquil perquè sap que com a molt arribarà una tèbia nota demanant mesura o demanant la represa d'aquestes converses que tenen com a objectiu allargar el procés i diluir en el temps les esperances sahrauís. On és l'ONU?, Què ha passat amb els drets humans?, i el Tribunal de l'Haia?, On ha anar a parar la Comunitat Europea? La resposta és desoladora i aboca al més absolut escepticisme. En aquest món s'ha imposat un sistema de pati d'escola en què els xulos, els forts i els dolents imposen les seves regles i espanten als febles, que acovardits riuen les seves gràcies sense atrevir mai a aixecar la veu.

A vegades confiem en aquesta optimista dita "quan pitjor ... millor" i pensa que una situació crítica ajudarà a remoure el tema i a despertar les consciències, però la història no és molt encoratjadora. Això estarà uns dies més en els diaris i després serà relegat per una nova corruptela de Gürtel, alguna crisi financera o el comentari insípid de qualsevol famoset.

I el Sahrauí de torn es podrirà a la presó, cridarà sordament mentre el torturen i s'empassarà la seva dignitat amb ràbia i impotència.
Molts teníen dipositada l’esperança en l’Obama, però poc ha trigat a esvair l'efecte "yes, we can" i aviat li han deixat clar els seus compatriotes que no estan amb ell. I a Espanya, jutge per dret i obligació del conflicte sahrauí, l'actitud covarda d'un Govern excessivament diplomàtic, ens fa a tots sentir vergonya davant del poble sahrauí.

L'única esperança, lleugera esperança, està una vegada més al poble, en la gent i, en aquests moments, en la força de les xarxes socials, moltes vegades criticades, però amb un enorme potencial com a canal per a la revolta. De fet, si sabem alguna cosa del que ha passat a El Aaiun és gràcies a aquests vídeos gravats amb el telèfon penjats a You Tube i als mails que amb prou feines aconsegueixen superar la censura i l'apagada informatiu. Són aquestes xarxes les que han d'empènyer amb força per intentar aconseguir un món més just perquè si seguim confiant en la diplomàcia podem esperar asseguts. En el cas sahrauí, esperar decennis a que el Marroc, aquest meravellós país de gent encantadora, faci la seva transició i pugui plantejar l'assumpte del Sàhara des d'un punt de vista democràtic.

notícia publicada al DdG

2010-11-10T22:54:00.004+01:00

«Si Espanya no intervé a Al-Aaiun, tot acabarà amb una massacre»

Txell Trias està vinculada a l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí-Girona des de fa anys

El seu company, Sidi, és sahrauí amb passaport maurità i el seu fill es diu Baixir, "portador de bones notícies" en la seva llengua. La gironina Txell Trias està vivint els enfrontaments a Al-Aaiun, gairebé en directe i minut a minut. Vinculada a l'Associació Catalana d'amics del Poble Sahrauí-Girona des de fa anys, reclama l'atenció internacional en el conflicte i defensa una intervenció contundent per part d'Espanya per acabar amb les agressions i amenaces del Govern marroquí. Creu que els ciutadans del Sàhara ja han dit prou i afirma que ja no tenen cap por.

JESÚS BADENES A casa seva segueixen el conflicte des de fa temps. Com han viscut els darrers dies?

Ara sembla que realment el problema existeix i s'està donant a conèixer. Des del 8 d'octubre estàvem molt preocupats, perquè vèiem que era la mobilització més important que s'ha fet des de fa 20 anys i tot era molt invisible. Ara els mitjans se'n fan ressò. Sembla que hagi d'haver-hi morts i molta repressió perquè una causa tingui ressò. Potser amb el que està passant se soluciona alguna cosa.

Creu que ha canviat alguna cosa?

Una mica. Els sahrauís més grans, que han viscut la repressió, tenien molta por sempre de parlar del conflicte. Pensaven que tenien els telèfons "punxats". Ara han perdut la por. Parlen obertament i tenen ganes que s'acabi. Són 35 anys de conflicte i creuen que s'ha d'acabar d'alguna manera.

Aquest sentiment de "ja n'hi ha prou" és el que va fer que neixés el campament?

Sí, fins i tot entre els més joves hi ha aquest sentiment. Fins ara se'ns havia dit que els joves no es pronunciaven. El campament es munta a partir de missatges de mòbil. I va ser una sorpresa que atreiés tanta gent. Es calculava que hi havia 20.000 persones.

La mare d'en Sidi hi va poder anar de Canàries. Al principi la pressió no devia ser tan forta.

Depèn de qui sí que ha pogut entrar. Els que estaven visibilitzats com a resistència no podien entrar. Però ara mateix la ciutat està assetjada i ja no s'hi pot entrar. Si la mare d'en Sidi volgués sortir, tampoc no podria.

Les persones que donen suport a la causa sahrauí, pensen que el Marroc té un límit? O arribarà fins on calgui?

Crec que el Marroc ja fa molt temps que està fent tot el que pot per reprimir la població molt brutalment. Ens assabentem amb comptagotes, perquè ho va fent molt d'amagat i amb una impunitat increïble. No sé com encara no ha acabat amb més massacre. Van cremar els cotxes dels sahrauís i entren a les cases dels familiars.

El Govern espanyol diu que això és un conflicte internacional.

La ministra tira pilotes fora. Espanya ha d'intervenir de forma contundent. És un tema que afecta Espanya i el govern socialista encara no ha dit res. La ministra diu que continuï el diàleg, quan fa 35 anys que dialoguen i no han arribat a cap acord. Si no es mou ningú, seguiran amb la impunitat i tot acabarà amb una massacre.

Primer màrtir del Campament de la Dignitat.

2010-10-25T22:35:00.003+02:00

Ahir a la tarda moria a trets NAYEM ELGARHI, quan el cotxe en què viatjava s'apropava al Campament de la Dignitat Gdeim Izi per sumar-se al campament de protesta i retrobar-se amb els seus familiars i amics d'escola.

Ha estat el primer, avui ja ens arriba la notícia que un dels companys que anava amb ell al cotxe i va quedar greument ferit també ha perdut la vida.

És curiós que hagi hagut de passar perquè els mitjans de comunicació es facin ressó de la notícia, els Campaments de la Dignitat van iniciar-se a principi de mes i s'hi han anat sumant dia rera dia sahrauis farts de la repressió que pateixen als TTOO.

Quants morts més hi ha d'haver perquè s'actui de manera contundent? Quants sahrauis hauràn de patir més repressió? Aquest és el món absurd on vivim.... Però després de 35 anys els sahrauis no tenen res a perdre i per això la protesta i reivindicació d'allò que és seu.

És curiós que aquesta tarda mateix la companyia aèrea marroquí de la Royal Air Marroc (RAM) impedís a set preiodistes espanyols viatjar cap a l'Aaiún. Tenien l'objectiu de desplaçar-se a la ciutat per cobrir la mort de NAYEM ELGARHI. La RAM sense donar arguments oficials no ha permès pujar al vol AT0483 de les 19:10 hora local als periodistes de El Mundo, TV3, TVE i l'Agència EFE, tots ells acreditats al país pel Ministeri de la Comunicació.

Per justificar-se la Companyia d'aviació han assegurat que algú habia anulat els bitllets, però sense anomenar els responsables.

*foto de la mare de NAYEM ELGARHI va dir diumenge a la companya Laura Gallego (que està als campaments): Abans era el meu fill, ara és el fill de tot el poble

Campaments de la DIGNITAT sahraui

2010-10-24T22:26:00.002+02:00

El que està passant des de principi de mes al Sàhara Occidental és una notícia molt important per la lluita del poble sahraui, el cas és que la mobilització s'està invisibilitzant, com sempre es fa en el conflicte sahraui, em dol que sigui tant difícil ser notícia...

Des del 9 d'octubre a uns 15 quilòmetres de la capital sahraui es va anar aixecant un campament per protestar per les condicions de vida que pateix la població sahraui i per reivindicar el dret a l'autodeterminació.

Al inici vam tenir l'oportunitat de parlar amb gent que estava allà, eren principalment joves que estan farts de la situació repressiva que pateixen dia rera dia i no acaba mai. Ens comentaven que una nit cap al tard se'l presentava un militar de l'exèrcit oferint-los feina i vivenda però que marxessin d'allà, evidentment el van ignorar per complet, els i les sahrauis que viuen als TTOO no tenen por ja, no tenen res a perdre.

La població desplaçada als campaments ha anat augmentant i ja no són només joves, hi ha families completes que s'hi han anat a instalar. Ja són aproximadament 20.000 els i les sahrauis que s'han sumat al campament de protesta instalat a les afores de l'Aaiún malgrat la pressió de l'Exèrcit marroquí i les forces policials.

La situació és greu ja que l'Exèrcit està impedint l'entrada de menjar i aigua. I s'està aixecant un mur que envolta el campament i la presència militar augmenta dia rera dia, ja sigui per via terrestre, com els helicòpter que sobrevolen el campament.

Ja n'hi ha prou de repressió al Sàhara Occidental, el bloqueig informatiu està acabant ja que ens pot arribar la informació via internet i en directe, el que cal ara és que acabi la impunitat del Marroc sobre els drets humans i aconsseguim la independència del poble sahraui d'una vegada.

Tots i totes a la manifestació de novembre de Madrid!!!

Jatri

2010-10-20T22:49:00.001+02:00

Dilluns rebia la mala notícia, arribada a través dels companys d'Arbúcies...

En Jatri havia tingut un accident tornant de Tindouf i havia mort juntament amb la dona i la filla de 3 anys, deixant la petita d'1 en estat greu.

Vaig conèixer el Jatri a Arbúcies, en una de les visites que feiem amb la Lluïsa als saharauis per fer-la petar acompanyats del te sahraui. No vam coincidir gaires vegades, però amb les poques vegades que hi vaig coincidir vaig poder constatar que el Jatri era una bona persona, enyorat de la seva terra, enyorat de la seva dona i inquiet per poder conèixer la filla que havia nascut mentre ell aquí esperava els maleïts papers que l'allunyaven de la seva família.

Era aquí perquè desitjava un futur millor i poder enviar de tant en tant alguna cosa, però amb la ment sempre tenia la dona i la filla. Ensenyava la foto que li havien fet arribar de la nena amb un orgull desmesurat i amb les llàgrimes als ulls per no poder estar al seu costat, amb la il·lusió de poder abraçar la seva filla.

La sort va fer que tingués la oportunitat de tornar als campaments, amb papers sota el braç i la tasca de fer d'intermediari en un projecte solidari a l'Escola de Disminuits Psiquícs a l'Aaiún promogut per Acaps Arbúcies entre altres organitzacions. Estava content de tenir aquesta oportunitat, de treballar en el què més li agradava i a més podent estar aprop de la seva familia.

Era un sahraui compromés en la causa, compromés de debò i la feina que feia a l'Escola era importantíssima.

I una mala passada ha fet que el tràgic accident li manllevés la vida, que descansin en pau...

2010-10-20T22:23:00.004+02:00

Concentració de suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l'Aaiun

La Delegació del Front Polisario a Catalunya, amb el suport i l'organització de L'ACAPS i Resistència Sahrauí, convoca tot el moviment solidari amb el poble sahrauí a concentrar-se davant de la Generalitat de Catalunya (a la plaça de Sant Jaume de Barcelona), el proper dissabte 23 d'octubre, a les 18h. Properament us farem arribar el manifest.

La concentració es farà per donar suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l'Aiún, per exigir unes condicions de vida dignes i el respecte dels drets humans al Sàhara Occidental Ocupat.

Contra la ocupació del Marroc i la repressió constant i violenta de les autoritats marroquines.

Per aturar el genocidi contra el poble sahrauí i l'apartheid als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

Pels drets humans dels i les sahrauís.

Hem d'unir esforços! Fem sentir la veu dels i les sahrauís!

Comunicació en directe

2010-09-29T23:14:00.002+02:00

Comunicació en directe explicant la situació que estan patint als territoris ocupats del Sàhara Occidental

http://www.ustream.tv/channel/regreso-de-activistas-saharauis-en-defensa-de-los-derechos-humanos-a-la-ciudad-de-el-aai%C3%BAn-sahara-occidental

AMINETU HAIDAR

2009-11-19T21:06:00.006+01:00

Fa uns tres anys vaig tenir l'oportunitat d'escoltar l'Aminetu quan va venir a Barcelona, va fer una xerrada explicant totes les seves vivències, recordo que tothom, hi havia força gent, esperavem la seva arribada i al veure-la va ser benvinguda amb aplaudiments i lemes per un Sàhara Lliure.
La sensació que em va donar en la seva mirada una la fortalesa d'aquelles persones que han passat per situacions complicades. Una dona forta i amb les idees ben clares, que ha lluitat molt pel que sent perquè es faci justícia.
L'exposició que va fer va ser en hassania i la traductora en més d'una ocasió se li trencava la veu. Hi havia un silenci brutal per escoltar-la, per saber per tot allò que havia hagut de passar, tot allò del que són capaços almajzan amb la impunitat que els caracteritza. Era l'època en què començavem a tenir notícies del Sàhara Ocupat i sentir el testimoni d'Aminetu feia esgarrifar a qualsevol. A la sala hi havia molta gent d'Associacions i també molts sahrauis, i en algun moment els assistents van vessar timidament alguna llàgrima (jo vaig ser una).
Al final de l'explicació va deixar la paraula a qui volgués preguntar i va respondre sense cap mena de problema a tot. S'havien colat un parell de marroquins que volien xafar l'acte i que van intentar intimidar-la (algú enviat per l'embaixada). Després de tot el que havia explicat ella, els marroquins tenien els nassos de negar que havia estat empresonada, que Marroc era un país democràtic on no hi havia tortures, on no es retenia ningú per les seves idees,... Aminetu va deixar parlar aquests impresentables (per anomenar-los d'alguna manera) sense donar més importància amb una tranquilitat i una fortalesa impresionant va rebatre el que li demanaven, però en cap moment va canviar el to de veu dolç de les seves paraules. Alguns sahrauis i també gent de les associacions indignats/des per les acusasions que se li feien per part dels marroquins que increpaben van aixecar-se per rebatre, cridant nerviosos, bullia la sang, va ser una situació incòmode, es volia que es fes fora als marroquins. Però Aminetu volia sentir tot el que deien, només demanava calma i que ella lluitava per la lliure expressió que tothom tenia dret a dir el que pensava.
L'endemà vam anar a l'Hospitalet on hi havia organitzat un acte-dinar, no se m'esborrarà mai del cap quan l'Alba (en aquells moments una nena d'uns 12 anys) va anar a saludar -la i fer-li dos petons i l'Aminetu li va dir algo així com: ets de l'edat de la meva filla, disfruta de la llibertat que allà nosaltres no tenim (potser no era ben bé això, potser l'Alba ho recorda millor...) L'alba no va poder evitar les llàgrimes i jo tot darrera també....

VOLEM L'AMINETU A CASA AMB GARANTIES!!!!
SÀHARA LLIURE!

QUI ÉS L'AMINETU HAIDAR?

Aminetu Ali Ahmed Haidar va nèixer el 24 de Juliol del 1967 a El Aaiun, Sàhara Occidental. Va estudiar batxillerat en literatura moderna.

Des de principis dels anys 80 es va unir a la resistència pacífica contra les forces d'ocupació marroquines. Al novembre de 1987, junt a altres homes i dones sahrauis decideix organizar una manifestació pacífica amb motiu de l'arribada al territori sahraui de la Comissió Tècnica de la ONU, encarregada d'evaluar les condicions per la celebració del Referèndum d'autodeterminació auspiciat per les Nacions Unides.

La manifestació pacífica, tenia com objetius denunciar a la Comisió de Nacions Unids la gravetat de la situació dels Drets Humans a les zones ocupades pel Marroc i la petició de celebració d'un Referéndum pel Sàhara Occidental.

Les autoritats marroquines van impedir aquesta activitat pacifíca, detenint a més de 600 persones, de les quals 70 van passar a formar part de les llista de desapareguts. Entre aquestes persones hi havia Aminetu Haidar.

Fóu detinguda i reclosa sense càrregs en centres secrets de detenció durante quatro anys, on va patir tot tipus de tortures i abusos, fins que finalment al 1991 va ser posada en llibertat.

Després de la seva alliberació el 22 de juny de 1991 redobla els seus esforços en la seva lluita com activista dels Drets Humans i continua la seva tasca contactant amb numeroses organitzacions d'arreu del món per denunciar les violacions dels drets humans de la població sahraui a la zona ocupada pel Marroc.

Malgrat les amenaces que pateix s'implica personalment en la promoció dels Drets Humans amb activitats com:

1994 : Comité de Coordinació de les víctimas de desaparicions forzoses i detencions arbitràries al Sàhara.

2001 : Comité per l'alliberació de Sidi Mohmed Daddach i de tots els presos sahrauis.

2002 : Comité preparatori per donar a conèixer la sort dels desapareguts sahrauis.

2003 : Comité per l'alliberació d'Ali Salem Tamek i tots els press sahrauis.

El 17 de juny de 2005, mentres es dirigia a una manifestació pacífica a El Aaiún, es novament agredida per forces de seguretat marroquí. Es trasladada a una comisaría de El Aaaiún, on va romandre detinguda durant tres dies. El 20 de juny de 2005 fóu acusada pel Procurador General de la Corona de El Aaiún de diversos càrrecs relacionats amb la participació a activitats de protesta i l'incitació a ellas i la pertinença a una asociació no autoritzada. Va ser posada en altre vegada sota la costodia en espera de judici. Aminatu Haidar, junt amb altres activistes de i manifestants sahrauis detinguts, va dur a terme una vaga de fam entre el 8 d'agost i el 29 de setembre de 2005 per demanar, entre altres coses, millors condicions de reclusió, investigacións sobre les denúncies de tortura contra Houssein Lidri y Brahim Noumria, i la seva propia alliberació.

14.12.05: 7 mesos de presó ferme. Confirmació a l'apelació

17.01.05: Alliberada

08.05.06: laureada per la Comisió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i la Fundació CEAR-Consell de Recolzament als Refugiats-, amb el premi "Juan María Bandrés" a la Defensa del Dret d'Asil i la Solidaritat amb els Refugiats, per la seva lluita pacífica a favor de l'autodeterminació del pueblo saharaui.

31.05.06: Aminetu Haidar visita el Parlamento Europeo. És rebuda pel President del Parlament Josep Borrel i posteriorment pels responsables políticos de toda la Càmara. Durant la seva visita va exhortar a la UE a que intervingués davant les autoritats marroquínes per exigir el respecte als Drets Humans i la legalitat internacional al Sàhara Occidental.

15.11.06: Torna a El Aaiun

Després del seu periple per diferents continents, que l'ha portat a recòrrer durant sis mesos païses com Suècia, Espanya, Bèlgica, Itàlia, Sudàfrica, EE.UU., Frànça, Suissa i Holanda, la defensora dels Drets Humans, AMINETOU HAIDAR, torna el 15 de novembre a la ciudad ocupada de l'Aaiún.

16.10.07: Premi Silver Rose de SOLIDAR

Aminatou Haidar, defensora de los DDHH saharaui i membre del Collective of Saharawi Human Rights Defenders - CODESA) guanyà el Premi Silver Rose Award 2007. Aquest premi és otorgat anualment per l'organització internacional Solidar, per reconèixer els assoliments d'individus i organitzacions que lluiten activamnet per la justícia social.

L'activista saharaui de DDHH Aminetu Haidar ha estat sido honrada amb el premi Silver Rose Award 2007 (Premio Rosa de Plata) de SOLIDAR , una aliança internacional d'organizacions no gubernamentales (ONGs) independients que traballen en els sectors de serveis socials, cooperació internacional, ajuda humanitària i d'aprenentatge permanente.

Al setembre de 2008 és Galardonada amb el PREMI ROBERT F. KENNEDY

El Premi de Justicia DDHH de la Fundació Robert Kennedy (Robert F.Kennedy Memorial), un galardó que otorga anualment aquesta fundació norteamericana vinculada al Partido Demócrata a defensors dels Drets Humans de tot el món que s'han distinguit pel seu coratge i per posar en risc les seves vides.
La Fundació norteamericana va subratllar, amb motiu de la concessió del premi, el compromís de Haidar amb la no violència i la resistència pacífica en defensa dels dret a l'autodeterminació del seu poble desde l'acupació per part de Marroc l'han convertit en la Gandhi sahraui i en aquest sentit es destaquen també les seves nombroses campanyes a favor de l'alliberació dels presos de consciència i contra les desaparicions forçoses

*Aminetu Haidar ha sido laureada amb quatro premis internacionals de DDHH, el Premi Juan María Bandres (maig de 2006) a Espanya, el Freedom Award 2006 (setembre de 2006 a Washington), el Silver Rose (octubre de 2007 al Parlament Europeu), i el Premi Especial de Castelldefels (9 de maig de 2008 a Catalunya). Tambié fóu proposada al Premi a la Unió Europea el Premi Sakharov del Parlament Europeu al 2005 i al Premi d'Amnistía International al 2006 i el premi Robert Kennedy 2008 dels DDHH.

***text traduit de l'Associació de Dones Sahrauis***

I ara Aminetu està segrestada a Lanzarote.... amb la impunitat del Marroc i la patxorra del govern de ZP... i Moratinos encara té la barra de demanar a Aminetu que es porti bé.....

VOLEM AMINETU A CASA AMB GARANTIES!!!!!

El Observatorio de DDHH del ICABA denuncia la imposibilidad de asistir a un juicio al traductor de los observadores internacionales

2009-10-21T00:37:00.001+02:00

Copiat de "Poemario para un Sahara Libre"

20/10/2009

En la mañana del lunes día 19 de Octubre, en la sede del Tribunal de Apelación de la ciudad de El Aaiun (SAHARA OCCIDENTAL), ha tenido lugar la sesión del juicio de apelación contra el defensor de los Derechos Humanos, Mohamed Berckam, el cual se encuentra en huelga de hambre, y con signos evidentes de debilidad.

El Sr. Hmad Hamad, vicepresidente de CODAPSO (Comité para la defensa del derecho de la la libre determinación del pueblo del Sáhara Occidental), intento asistir al Tribunal para ayudar como traductor a los Observadores Internacionales Juristas.

Hoy 19 de octubre como estaba previsto fue el juicio de los jóvenes detenidos políticos Sr. Mohamed Berkane ante el Tribunal de Apelación de El Aaiun/Sáhara Occidental, incluso cuando los observadores internacionales estuvieron presentes, pero su traductor, como hemos manifestado antes, no pudo asistir porque las autoridades de Marruecos no permitió que el Sr. Hmad asistiera a este juicio como un traductor, y no facilitando el Tribunal un traductor para los observadores, se realizó sin poder comprender lo que allí sucedió.

El juicio se llevó a cabo con el defensor de derechos humanos y preso político, presente el Sr. Berkane en silencio, presentando un lamentable estado de salud por su estancia en la Cárcel Negra, donde según refieren los testimonios de los familiares ha sido objeto de torturas, y en huelga de hambre por la situación que esta viviendo de represión.

El juicio duró casi 1 hora y 20 minutos, el tribunal ratificó su decisión un año de prisión para el Sr. Berkane, que fue asistido por los abogados Lili Mohamed Fadel y Master Abu Khaled Mohamed, y con la presencia de Sr. Mohamed Saleh miembro de CODAPSO y el Sr. Dailal como activista por los derechos humanos, así como miembros de la familia Berkane.

Actuaron como Observadores Internacionales la Sra. Ruth Sebastián García, y el Sr. Del Rosario García Simplico, los cuales no pudieron comprender el juicio al realizarse el mismo en árabe.

Con posterioridad al juicio, los observadores, se desplazaron al domicilio de Hmad Hamad, donde estaban invitados a comer, con familiares, momento en que las fuerzas de paisano, rodearon la vivienda sita en el barrio de Zemla, y atemorizaron a los miembros de la familia, de avanzada edad, y con estado de salud muy delicado. Casi una docena de policías vestidos de civil, han pedido su tarjeta de identidad a Hmad Hamad, y han requerido en el exterior a los Observadores a quines han interrogado, ordenando que se marcharan a su hotel, no permitiendo que permanecieran en esta vivienda como invitados de la familia de Hmad. Realizaron contra el defensor de derechos humanos insultos y amenazas, y obligaron a que los observadores de nacionalidad española abandonasen la vivienda.

Condenamos este acto de atemorizar a los Observadores Internacionales, contraviniendo las convenciones internacionales y los pactos suscritos por Marruecos en un territorio que se encuentra pendiente de descolonizar, y mostramos nuestra solidaridad con la familia de Hmad Hamad que es objeto de acoso por las fuerzas marroquíes y cuerpos de seguridad que operan en el territorio, así como el de otras familias que están siendo objeto de persecución por el reino de Marruecos ante su postura de petición del desarrollo de un referéndum de autodeterminación que tiene prometida la comunidad internacional.

Manifestació 14 de novembre a Madrid

2009-10-15T00:06:00.002+02:00

2009-10-09T17:17:00.002+02:00

Més segrestos de sahrauis per part de la policia marroquí.

Ahir 8 d'octubre al migdia van tornar a fer-ho, només al baixar del avió en el que anaven set defensors de la causa sahraui: ALI SALEM TAMEK, BRAHIM DAHAN, RACHID SGHAÏR, NASSIRI HAMADI, YEHDIH TERRUZI, SALEH LOUBEIHI I DEGJA LECHAR, venien de fer una visita als campaments.

Les autoritats marroquins diuen que ha estat una provocació contra la integritat del regne del Marroc i d'atentat contra els interessos superiors de la nació... la nació que se'ls imposa tan si volen com si no... La visita d'aquest grup de sahrauis als campaments ha estat centre de controversia i de critica per part de grups politics marroquins, els quals titllen els 7 components del grup de traidors a la pàtria i enemics de la integritat territorial marroquí.

Tornem a la política més dura i represiva del règim totalitari marroquí respecte als territoris ocupats del Sàhara Occidental. I des dels nostres govern l'únic que fan és mirar cap a una altre banda....
No poden entendre que la lluita del poble sahraui no s'aturarà fins a la victòria final.
Llibertat a totes i tots els segrestats!
Prou repressió al Sàhara Ocupat!
Prou vulneració dels Drets Humans!
Sàhara Lliure!!!

M'esgarrifa el que està passant

2009-10-05T23:44:00.006+02:00

Feia temps que no entrava al bloc, diferents raons m'havien portat a despreocupar-me'n força. Per una banda, en té una mica de culpa el Baixir, el canvi que ha fet la meva vida des que ha arribat a aquest món, però també potser em calia una mena de repós. De fet, vaig anar deixar d'escriure, però seguia llegint altres blocs tant de la wilaia catalana, com d'altres que sempre m'han semblat interessants.
A través d'altres canals com el Facebook i també via mail m'he anat empapant de notícies que ens arriben de les zones ocupades, dels campaments i de les moltes Associacions que treballen i lluiten per la independència del poble sahraui.
Les notícies de l'agressió a Mariem Hassan i el segrest de la Sukeina que vaig publicar (copiada) fa uns dies van ser la gota que fa vessar el got. Una notícia que m'esgarrifa i m'omple d'impotència, què déu estar passant aquesta dona que fins fa uns dies per mi era desconeguda, una dona que ha lluitat tota la seva vida per una causa justa i ara la tenen retinguda i a sobre tenen la barra de negar que estigui detinguda ... què li deuen estar fent aquests desgraciats que saben que tenen la impunitat de fer el que els doni la gana... M'esgarrifa...
I em repugna la indiferència dels governs, sobretot l'espanyol que no fan res al respecte... Em pregunto fins quant el govern socialista farà ulls clucs davant la injustícia i el tracte de despreci, les tortures, els segrestos, que estan patint la SUKEINA IDRISI i moltes altres dones i homes que pacíficament manifesten el que és just, el que és seu... Avui mateix 5 segrestos més: SIDI MOHAMMED DADDACH, AHMED SOUBAII, EL ARBI MASAOUD, BRAHIM EL ISMAILI i HASSAN SULAIMAN....
I una altre cosa: mai he entés com un partit en el que les bases es manifesten i participen de la lluita per la llibertat del poble sahraui, els de dalt no actuin amb conseqüència.... que és que la cúpula passa de tot??? Suposo que si.... La veritat és que en aquest tema ja fa molt temps que no entenc res de res....
Seguim denunciant, recollint signatures, fent ressó de la causa, manifestant-nos, a tots nivells perquè la lluita continua. Prou repressió al Sàhara Occidental, prou impunitat al govern del Marroc. SÀHARA LLIURE!!!

Segrest de l'activista saharaui de drets humans SKEINA IDRISSI

2009-10-01T23:08:00.002+02:00

*Fuente: IAJUWS (ASOCIACIÓN INTERNACIONAL DE JURISTAS POR EL SÁHARA OCCIDENTAL) y ASVDH

El Aaiún - Sáhara Occidental. 01/10/2009

A las 11:45 horas de hoy, la saharaui defensora de Derechos Humanos SUKEINA IDRISSI, Presidenta de Foro Futuro de la Mujer Saharaui, fue secuestrada de forma por las fuerzas de ocupación marroquíes, sin que se conozca su paradero actual.

A las 11:30 h., cuando SUKEINA IDRISSI, en compañía de otras dos mujeres saharauis, una de ellas Nguia Boukhers miembro del Comité de Defensa de los derechos humanos de Smara, pretendían trasladarse en vehículo desde la ciudad ocupada de El Aaiún hacia la ciudad ocupada de Bojador, fueron interceptadas por varias fuerzas policiales, y por la policía secreta, que les ordenó entregar su documentación, y sacaron del vehículo a la conocida activista SUKEINA IDRISSI, informando que existían órdenes directas del Ministerio de Interior de Marruecos de detenerla, y procedieron a introducirla a golpes y empujones en el automóvil de la policía secreta.

Las mujeres que la acompañaban han intentado enterarse del paradero de SUKEINA IDRISSI, y las razones de su detención sin obtener respuesta alguna por parte de la policía, comunicándoles en la Comisaría Central de El Aaiún que la activista de derechos humanos no se encuentra bajo su custodia ni detención. El Procurador del Rey, la Gendarmería, La Policía, las Fuerzas de Seguridad Nacional, las fuerzas Militares, fuentes Judiciales, niegan rotadamente que SUKEINA IDRISSI esté detenida, y que esa "es una cuestión que viene de arriba".

COMUNICAT DE LES DONES SAHRAUIS DAVANT L'AGRESSIÓ DE MARIEM HASSAN

2009-09-29T15:37:00.005+02:00

Les dones sahrauis publiquen aquest comunicat que vull transmetre al meu blog, ja n'hi ha prou de repressió al Sàhara ocupat i prou agressions als i les sahrauis aquí també.

M'afegeixo de dalt a baix al comunicat que publiquen.

Las mujeres saharauis manifestamos nuestra más enérgica repulsa ante la agresión sufrida ayer por la artista y ciudadana saharaui, Mariem Hassan.

Mariem Hassan salía de una cafetería en el barrio de Antón Martín en Madrid, cuando fue insultada por cinco ciudadanos marroquíes.

La cantante saharaui, que está grabando nuevo disco en Madrid, fue abordada, por tres chicos y dos chicas que la increparon al reconocerla como saharaui por la melfa que viste habitualmente.

Por tal motivo, las mujeres saharauis expresamos nuestra más enérgica condena ante la opinión pública por la actuación de estos ciudadanos marroquíes que amenazaron la integridad física de Mariem Hassan. Igualmente queremos agradecer la inmediata reacción de las personas que de manera solidaria intervinieron repeliendo la agresión contra “la voz del desierto”, como se conoce a la artista, así como, a todos/as y cada uno/a de quienes han mostrado su solidaridad posteriormente.

El grupo de agresores se dieron a la fuga en un taxi cuando se percataron de la presencia de un coche de policía, que había sido avisada.

Las mujeres saharauis queremos transmitir toda nuestra solidaridad y apoyo a Mariem Hassan y esperamos que los autores/as de esta agresión puedan ser localizados y respondan ante la justicia.

Mariem Hassan es un símbolo para el pacífico pueblo saharaui. Durante décadas ha puesto voz a las injusticias cometidas contra un pueblo ocupado por la fuerza por un país vecino; Marruecos. Su música está prohibida en las ciudades ocupadas del Sáhara Occidental. Publicado por ASOCIACIÓN DE MUJERES SAHARAUIS EN ESPAÑA Y DEPARTAMENTO DE DERECHOS HUMANOS UNMS

Comencem amb les Vacances en Pau

2009-04-04T00:51:00.006+02:00

De fet, l'organització fa mesos que està en marxa. Ja que a partir que van marxar els nens i nenes al setembre ja es comença amb la preparació del nou projecte. Intentant sempre millorar any rera any, elaborant les noves llistes, des d'aquí i des dels campaments. Des d'aquí, el meu reconeixament a totes aquelles persones que fan possible aquest projecte, que en són moltes...

El projecte de Vacances amb Pau tant a Girona, com també a la resta de Catalunya, pretèn promoure la solidaritat amb el poble Sahraui, portant a Catalunya entre 700 i 800 infants, els millors ambaixadors de la causa sahraui, per tal de difondre el conflicte en que es troben des de fa més de 33 anys, vivint a la Hammada de Tindouf en camps de Refugiats.
Des de 1995 Acaps-Girona duem a terme aquest projecte, per tal de sensibilitzar sobre el conflite del poble sahrauí, i per arribar algun dia aconseguir que ens escoltin i els infants amb les seves families pugin tornar a un Sàhara Lliure.
Si voleu més informació per l'acolliment o esteu interessats i ja coneixeu el projecte podeu trucar als telefons següents:
Acaps-Girona: 696 32 22 60
Anna (coordinadora del projecte): 619 93 63 39

Pluges torrencials als campaments

2009-03-29T20:05:00.005+02:00

Article extret de Poemario por un Sahara Libre

UPES (Unión de Periodistas y Escritores Saharauis) 28/03/2009 -. By: Timothy Kustusch

En una de las lluvias torrenciales más grandes desde hace dos años, nubes tormentosas amenazaron con inundar la población saharaui en los campamentos de refugiados de Tinduf, Argelia, pero aún no hay constancia de daños materiales o personales serios.

Después de precipitaciones intermitentes en las primeras horas de la mañana del viernes, los cielos permacecieron despejados durante varias horas. Sin embargo hacia las 3 de la tarde, un aguacero de ocho horas comenzó a descargar sobre el territorio alrededor de Tinduf.

El cielo se volvió de color marrón y el granizo descargó sobre la tierra. Pequeños lagos y ríos se desbordaron sobre la arena habitualmente árida y los caminos se desbordó y se cortó suministro eléctrico por la caída de numerosos rayos.

Alertados por los efectos de tormentas anteriores en la zona, la policía local avisó a los residentes del peligro inminente. La advertencia fue dada a conocer: si los residentes escuchaban el tiroteo de armas de policía, ellos debían juntar todos los bienes que pudieran y llevar a las familias a los lugares más elevados. Por suerte, no llegaron a sonar los tiros de aviso.

Durante la tormenta, los miembros de dos organizaciones juveniles, la Brigada "Sumud" y el Grupo de Paz y Libertad, anduvieron incansablemente entre las casas de adobe y ayudaron a los vecinos a salvar sus casas y sus pertenencias.

Los grupos formaron cadenas humanas para sacar cubos llenos del agua de las viviendas que habían sido inundadas y levantaron tiendas para los vecinos que no pudieran dormir en sus casas esa noche. Ellos también ayudaron a sacar coches del fango, salvaron cabras salvadas de las crecidas, y cavaron zanjas para canalizar el agua alrededor de las vecindades.

Los cielos finalmente se despejaron alrededor a las 22h00 el viernes, sin heridos o daños irreparable en las casas de los tres campamentos que fueron inspeccionados.

Para algunos el aguacero trajo al recuerdo las graves inundaciones de 2005-2006, que derribaron numerosos cuartos en los campamentos.

"Estoy aterrorizada", afirmó Fatma, residente en el campamento del 27 de febrero, durante la tormenta. "Siempre que llueve recuerdo cuando mi casa fue destruida hace unos años. Aún no hemos recuperado su pérdida".

Pero para otros, la lluvia ha sido una bendición. La tormenta trajo el agua tan necesaria para los huertos locales, en especial el proyecto agrícola del campamento de Dajla. En la mañana del sábado los niños chapotearon en las charcas y lagos recién descubiertos, bienvenidos en un clima normalmente árido.

"Doy gracias de que no había ningún daño serio", dijo un taxista saharaui, "y da gusto ver la lluvia. Esto me recuerda que el resto del mundo no se parece a este infierno caliente y seco donde nos fuerzan a vivir".

1 sahrauí-català més

2009-01-08T20:49:00.005+01:00

Doncs això, el passat 4 de gener va nèixer el Baixir, aquí en teniu una de les primeres fotos al hospital i amb la bandera...

No us explicaré el part ni res d'això perquè val més no recordar-ho massa (13 hores llargues...) però el resultat és aquest nen que ja m'ha canviat la vida, i que no puc deixar de mirar en tot moment, per ara una mica enfeinada aprenent a fer de mama i tot plegat, però amb una satisfacció important.
Un petonàs a totes i tots de tots tres
.

McDonald's

2008-12-09T22:14:00.006+01:00

A través del blog de SAHARA RESISTE he pogut veure aquesta notícia que trobo prou forta per difondre-la a tothom, em prenc la llibertat de copiar-la per fer la protesta extensiva.

SI McDONALD'S ENTRA, SURT TU! SÀHARA LLIURE!!

¡Si McDonald’s entra, salte tú! ¡Sahara libre vencerá! If McDonald’s gets in, you should get out! Free Western Sahara!

La multinacional americana McDonald's ha emés aquest dilluns (1-12-08) un comunicat en el que expresa la seves disculpes als marroquis per distribuir durant alguns dies de la setmana passada un juguet que incloia un mapa del Marroc sense el Sàhara Occidental en el Happy Meal (menú infantil)

Segons l'ASM marroquí, McDonald's s'ha compromés a canviar als nens i nenes que ho reclamin el mapa defectuós per un altre que inclogui a les provincíes del sud del regne.

Redacció SaharaLibre.es 9-12-08

Com és sabut, la franquicia marroquí de McDonald's, va decidi el día 1-12-08 retirar uns juguets de la seva linea "Happy meal" per constar en ells un mapa d'Africa amb les fronteres legals del Sàhara Occidental.

L'excusa, por descomptat és la de la suposada sobiranía de Marroc sobre el Sàhara Occidental i la seva integració territorial, sobirania que mai ha ostenat Marroc i que CAP país del món ni les Nacions Unides reconeixen.

Va faltar temps a l'ASM de Reda Taoujni, l'Associació Sàhara Marroquí, per iniciar una campanya i demandar que es retiressin els juguets i es cambiessin per altres on el Sàhara Occidental formés part del mapa del Marroc.

McDonald's Marroc, demanant disculpes als marroquis, ha decidit retirar els juguets i cambiar-los per altres on es va a infringir altre vegada la legalitat internacional, i més greu, en nom d'una multinacional.

Per això hem decidit iniciar una campanya perquè una vegada més, es respecti la legalitat internacional i es respectin els drets del poble Sahrauí, deixant clar a l'invasor marroquí que les seves accions no quedaran impunes ni en l'oblit.

Si desitges ajudar al poble sahraui, pots clicar en l'enllaç de més abaix per enviar mails a McDonald's USA, a McDonlad's Marroc y a McDonald's Espanya, avisant de la greu vulneració de la legalitat internacional i advertint que el movimient solidari tant d'Espanya com d'altres països presionarà perquè es respectin els drets humans del poble sahraui i es respecti la legalitat internacional.

Enviar Mail a McDonals

2008-12-09T22:08:00.004+01:00

Si, diem no a la violència colonial del Marroc al Sahara Occidental, als intents d'aniquilar al poble sahrauí, ja sia, per la violència física o per l'eliminació de tot signe cultural sahrauí.

Diem no a l'insultant repressió marroquina, que fins i tot s'atreveix a carregar contre els assistents dels funerals dels 2 joves morts quan es manifestaven pacíficament, per la llibertat del seu país, del Sahara Occidental
Recordeu:

Dimecres, 10 de desembre, a les 7 de la tarda, davant el Consolat del Marroc a Barcelona

2008-11-24T20:50:00.000+01:00

2 anys sense ella

2008-11-21T18:40:00.008+01:00

Tere Borín

Avui fa dos anys que la Tere va morir d'un càncer d'ovaris. Va passar després de patir practicament dos anys d'una llarga malaltia que vam haver de pendre amb optimisme, malgrat els entrebancs sanitaris i mèdics amb què ens vam trobar, però amb la convicció que volem una sanitat pública.
Em sap greu no poder fer agraïments al tracte que vam rebre.
Amb aquesta nota volia recordar-la públicament, potser perquè no vull que l'aniversari de la seva mort passi desapercebut con han passat tantes coses que va fer.
En temps com aquests, on córrer tant patriarca venut amb ganes d'escalar, val la pena destacar que la Tere era una dona treballadora i sense títols, una militant altruista de les que passen del poder i fugen de personalismes. S'apuntava a les lluites que creia justes (la llibertat dels sahrauis, la igualtat de gèneres, contra les discriminacions, al sindicat,...) encara que aquestes fossin minoritàries i li portessin mals de cap amb les cúpules. Penso que és una bonica manera de lluitar, desinteressada, anònima i constant, perquè s'ho creia, "perquè vull" com diria l'Ovidi Montllor. Em sembla que mai va rebre cap reconeixament, a part dels pòstums, encara que també és cert que ella no ho pretenia.
Hi ha dones que lluiten un dia, i són bones;
Hi ha dones que lluiten un any, i són millors.
Hi ha les que lluiten molts anys, i són molt bones.
Però n'hi ha que lluiten tota la vida. Aquestes són les imprescindibles
La Tere era de les impresindibles, de les que deixen un buit que no s'emplena d'altre manera que amb totes les coses que m'ha deixat, entre altres, el sentiment de classe, la conciència feminista, la lluita pels més dèbils, i també la mania d'arreplegar trastos dels contenidors.
Tant de bo pogués saber que aviat naixerà una criatura a la nostra tribu.
L'enyorem profundament i no deixem de pensar en ella cada dia.

Míriam, Quimet i Txell.

Canvi d'hora: IMPORTANT

2008-10-20T23:49:00.002+02:00

CANVI D'HORA:
La película: CARIBEÑOS DEL SÀHARA serà a les 22,30 al cinema Truffaut.

caribeños del sahara

2008-10-14T14:52:00.005+02:00

Aprofitant que enguany es celebra el 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el cicle "Cinema i drets humans" ens convida a la reflexió i al debat a través de pel·lícules que denuncien diferents situacions d'injustícia i desigualtat. Des del mes de setembre de 2008 fins al mes de juny de 2009 ens ofereixen una pel·lícula mensual per parlar sobre temes relacionats amb els drets humans des de l'òptica de les entitats que treballen en la línia de la defensa dels drets humans a Girona.

El proper 21 d'octubre a les 20.30h sota el lema dret a l'autodeterminació dels pobles es passarà el documental-llargmetratge Caribeños del Sàhara, de Iratxe Pérez i Ricardo Galdeano (Estat espanyol-Cuba 2007).
Com a projecte de cooperació internacional, 2000 estudiants sahrauis han realitzat estudis secundaris i universitaris a Cuba. Caribeños del Sàhara és un viatge des de les dunes dins a la costa del Carib, de les jaimes a les universitats multiculturals cubanes.
Al cinema Truffaut. Us hi esperem a totes i tots. L'entrada és lliure.

estiu sahraui

2008-08-12T11:13:00.004+02:00

Encara que estic molt desconectada del bloc i no tinc temps de res, torno a tenir un estiu envoltada de les millors ambaixadores del Sàhara. Aquest estiu m'acompanyen la Maria i la Zagma.I com cada estiu molta calor, molt anar amunt i avall, buscant la fresca i intentant passant-s'ho d'allò més bé. I sort en tinc d'elles perquè m'ajuden molt i es porten molt i molt bé, tot i que de vegades ens enfadem i cridem, però això és el que fa la confiança.

JA ELS TENIM AQUÍ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2008-07-01T16:19:00.002+02:00

Aquesta nit arriba el primer avió amb els infants sahrauis, esperem que tinguin un bon viatje i l'espera als diferents aeroports sigui curta i els hi agi tot molt bé.

festa comarques gironines amb el sàhara

2008-07-01T14:51:00.000+02:00

Enyorança

2008-06-16T00:14:00.004+02:00

Ja sé que no és època d'anar als campaments, de fet amb la calor que estan passant allà anar-hi seria una bestiesa, i de fet, falta menys d'un mes per poder abraçar als millors ambaixadors de la causa, i de fet quan siguin aqui ja estaré entretinguda anant amunt i avall per tal d'aprofitar cada instant dels que estan aqui la meva estimada Zagma i la Maria (que serà per ella l'últim any). I tots els demés que vindràn a la zona, els que coneixo d'altres anys, com la Buha, els Mohamed's, el Sidhamad, la Galuha, la Faida, l'Ahmed, la Hurriya, i els nous i noves que haurem de conèixer i serà un plaer de ben segur, la Tutu, Toufa, Nafai, etc....

Però tinc enyorança per baixar, per veure les families, per pendre un te tranquilament a la jaima, contemplar la nit estrellada, i poder disfrutar de la companyia tots els amics i amigues que he anat fent durant les meves estades als campaments.

L'enyorança és més gran perquè no sé quan podré tornar, segur que no serà aviat, aquest cop n'estic segura i per això fa dies que hi penso i no deixo de donar-hi voltes.
Estic embaraçada i això em farà estar una època llarga sense baixar i d'aquí tanta enyorança. Tot i que és una nova ètapa de la meva vida i evidentment molt feliç, i això no m'ho treu ningú, però penso en els campaments, en lo enganxada que estic de baixar, de passar uns dies allà i tenir contacte amb tota aquella gent que m'han aportant tant.... moltes vegades sense saber-ho, sense ni imaginar-ho. Tots aquells i aquelles que m'han fet una mica més feliç, a vegades en moments complicats quan la pèrdua de ma mare encara era massa recent. Tots els que m'han acollit com una més de la familia i als que realment considero la meva veritable familia. Perquè sempre he pensat que l'amistat desinteressada és lo millor del món i de fet hi ha moments que no es poder oblidar al voltant de les brases del carbó, anant a dur menjar a les cabres, ballant amb la melfa mal posada, i rient per qualsevol bestiesa a les 2 de la matinada dins una jaima...

I és curiós, però ja imagino en poder baixar el més aviat que ho permeti la situació, evidentment amb el meu fill o filla, perquè considero que ha de conèixer la part de la seva familia que estan allà. Encara falta molt ja que no he arribat ni als tres mesos d'embaràs i potser per això l'enyorança. Tot i que espero que quan sigui el moment per visitar-los ho podem fer al Sàhara de veritat, a un Sàhara lliure, al Sàhara Independent.

Inshal·là!!!

festes i festivals al Sàhara Ocupat

2008-06-05T18:43:00.003+02:00

Des de l'arribada de Mohamed VI el Marroc va començà a vendre al món la imatge del canvi democràtic, per tal de passar pàgina d'un règim on no ha canviat res. Segueixen les detencions il·legals en contra la llibertat d'expressió, amb les seves conseqüents tortures, la familia reial és intocable, sagrada. On tant el ministre d'interior, d'exterior, de justícia i el primer ministre són nombrats a dit directament pel rei, sense basar-se en cap cas en els resultats de les eleccions, que en diuen democràtiques, però que de fet són per rentar-se la cara a nivell internacional.
El tema del Sàhara era intocable, però ara es pot parlar del conflicte però sempre dins de la marroquinitat del territori. I totes les entrevistes, programes de televisió, etc, comencen criticant Algèria i al Polisario, i acaben recolzant totalment una autonomia que ningú sap realment com està plantejada, només passant per la sobirania del Marroc.

Però tots sabem que la llibertat d'expressió en el Marroc només existeix en el llibre de la Constitució marroquí, per això el règim està intentant maquillar la situació diària de la zona ocupada i marginar l'efecte de les manifestacions pacífiques dels sahrauís que exigeixen la l'autodeterminació del poble sahrauí, amb el lema la badil - la badil, aan takrir almasir (no hi ha canvi, només l'autodeterminació).
Per això no, és curiós que últimament s'estan celebrant tota mena de coses al Sàhara Ocupat. Hi ha festes gratuites per al públic en general, concert, xerrades, fins hi tot fa uns dies han montat un Festival de Cinema, volent copiar el FiSahara... El règim està fent que qualsevol excusa sigui bona per tal de montar un acte lúdic en que que participi la gent del carrer, vestits amb la darráa i la melfa típiques dels sahrauis, això sí: sempre amb un munt de banderes marroquís amenitzant la vetllada.
Fins hi tot l'altre dia per la televisió marroquí que emeten unes hores des de l'Aaiun vaig poder veure un concert on cantaven les de l'aserejé.... Ja que, utilitzen alguns grups espanyols per atreure la gent.
Sembla que el govern marroquí vol tenir entretenida la gent i pensa que potser amb tota la varietat que els hi ofereix la gent estarà callada o almenys no faran tant d'enrenou...
Però realment estan dels tot equivocats, el Sàhara ha estat, és i serà sempre dels i les sahrauis. I això no ens ho faran callar ni a nosaltres ni a ells.
SÀHARA LLIURE!!!! SAHARA HORRA!!!!
VISCA EL POBLE SAHRAUÍ, FINS LA VICTÒRIA
KUL ALWATAN AU AXAHADA (TOTA LA PÀTRIA O EL MARTIRI)

gràcies al sàhara

2008-06-01T00:40:00.005+02:00

Fa temps que tinc el bloc una mica (força) abandonat, i ja fa dies que penso que potser seria hora que hi poses remei, a més ja fa dies que algú que aprecio molt m'ho ha dit, per això vull intentar de tornar a publicar amb més freqüència. Aquest algú és l'Alba i per això m'animo a tornar a publicar amb més freqüència i no deixar morir el bloc.

Doncs això que és per tu Alba, perquè crec que tens raó i també perquè en tinc ganes. De totes formes continuaré amb la meva línia, parlant del meu troçet de Sàhara, d'allò que em fa sentir bé, d'allò que m'aporta, sense pretendre donar lliçons a ningú, només són reflexions meves.

És curiós que aquesta lluita pel Poble Sahraui, que ens uneix a molts i moltes m'ha permès conèixer molta gent que val la pena. Potser no és notícia i pot semblar que no té gaire trascendència, i potser algú podria pensar que no caldria publicar un post així. Però jo crec que sí, que he après molt de moltes persones i tot plegat m'ha fet molt millor a mi mateixa.

Per això puc disfrutar d'una familia més àmplia, perquè vulguis que no, és la gent amb qui comparteixo moltes coses aquelles amb les que val la pena tenir contacte i al fi i al cap una gran amistat.

Hi ha molta gent que m'ha marcat en aquests anys compartint experiències amb els viatges als campaments, el viatge a Tifariti, compartint seient als autobusos que van a les manifestacions a Madrid, estant hores a l'escola de Prat esperant els millors ambaixadors de la causa sahrauí, prenent amb tota la tranquilitat del món un te, en algun concert de la agradable Mariem....
Hi ha molts moments agradables, moltes estones de complicitat amb molta gent que val la pena, no vull anomenar ningú perquè seria tanta la gent... que segur que m'oblidaria d'algú. Des del companys i companyes de Girona, passant per L'Hospitalet, Mataró, l'Empordà, Barcelona, Lleida... gent que potser no hagués conegut, potser per la distància, potser per edat, etc. Però m'alegra d'haver conegut i tenir-hi contacte, encara que amb alguns sigui en moments puntuals.
I no em vull deixar als i les sahrauis que han anat passat pel meu camí, són molts i moltes, a part de la mainada que marca molt als estius, hi ha tots aquells que han apostat per poder trobar un altre sentit a la seva vida, aportant a les seves jaimes una mica de comoditat podent enviar diners, tot i les dificultats de fer papers, de trobar feina, de trobar el seu espai en una societat que no és la seva.
L'altre dia vaig conèixer algú, que només amb un primer contacte vaig poder intuir la bellesa interior que té, perquè hi ha gent que es nota, que és transparent i em dóna la sensació que aquesta sahraui, la Xakruda, és així. Sencilla, molt agradable i amb una tendresa que ilumina el seu rostre quan somriu, i fa que al seu costat parlant amb ella em sentís afortunada i recordés tota la gent que he anat coneixent amb el temps de lluita per la independència.

TOTS AMB EL SÀHARA

2008-05-04T19:14:00.003+02:00

Deixo el manifest que van elaborar els participants de la 5ª edició del Festival del Sàhara, per tal que tots i totes posen un granet de sorra en pro de la causa amb la nostra signatura.

¡ÚNETE CON TU FIRMA!

Manifiesto

Los participantes de la 5ª edición del festival del Sahara hemos estado en uno de los campamentos de refugiados saharauis donde se vive un drama humanitario.

La situación empeora año tras año. El proceso de paz está bloqueado y eso afecta especialmente a los más débiles. Mujeres, niños y ancianos. Hay 200.000 personas que fueron españolas abandonadas en el desierto desde hace 33 años.

Es urgente que la ciudadanía ayude a devolver la libertad a el pueblo saharaui. Por eso pedimos al gobierno de España que reconozca el status diplomático del frente polisario.

Hoy se pone en marcha una plataforma de recogida de firmas para conseguir que esto sea posible entre todos.

Firmado:

Los miembros de la plataforma TODOS CON EL SAHARA

2008-04-18T17:57:00.002+02:00

CONCENTRACIÓ 15 ABRIL BARCELONA

2008-04-11T13:30:00.004+02:00

Em sumo com molts altres a la convocatòria de l'Associació d'Immigrants Sahrauís a Catalunya. Davant la visita del president Montilla al Marroc i les seves declaracions poc respectuoses amb la causa sahrauí, perquè a més sembla que tanca els ulls o mira allà on en cada moment li interesa i no es té en compte en cap moment la brutal repressió que estan patint els sahrauis a la zona ocupada, amb les continues detencions arbitràries i les brutals pallisses de la policia marroquí.
Per això, cal que ens fem sentir: Tots i totes davant del Palau de la Generalitat de Catalunya, espero que la resposta sigui massiva.

Deixo el comunicat:

CONCENTRACIÓ DEL 15 D'ABRIL A LES 7 DE LA TARDA, DAVANT EL PALAU DE LA GENERALITAT, PEL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE SAHRAUÍ, CONTRA LA PROPOSTA D'AUTONOMIA I CONTRA ELS QUE LA RECOLZEN

A raiz de las declaraciones del presidente de la generalitat de Catalunya el Sr. Jose Montilla a la agencia oficial marroquí MAP:

"El presidente de la Generalitat catalana, José Montilla, calificó de "avance sustancial" la propuesta de autonomía planteada por el Gobierno marroquí para solventar el contencioso del Sáhara Occidental. La iniciativa propone una amplia autonomía para la región, aunque permaneciendo bajo soberanía marroquí.

"Desde luego, la propuesta marroquí de conceder al territorio amplia autonomía es un avance sustancial y un buen inicio para solucionar el conflicto", declaró Montilla en una entrevista concedida a la agencia de noticias marroquí MAP, la víspera del inicio de una visita de tres días a Marruecos.
Montilla destacó que "las partes tienen cada vez más interés en solucionar este conflicto sobre la base de un acuerdo en el marco de la legalidad internacional".)

La Asociación de inmigrantes Saharauis (AISAC) y el movimiento solidario con el pueblo Saharaui convocan una concentración el próximo martes 15 de abril a las 19:00, frente a la sede de la Generalitat de Catalunya, en la plaza Sant Jaume, para denuciar y rechazar las citadas declaraciones y recordar al Gobierno de la Generalitat que el conflicto Saharaui, es un litigio de descolonización de los pueblo, tal y como figura en todas las cartas y resoluciones de las Naciones Unidas.

Es también interes, de los convocantes, resaltar que es la primera vez que una autoridad de la Generalitat, se pronuncia en favor de una propuesta, que no respeta la legalidad ni el derecho internacionales y que viola todas las resoluciones internacionales que exigen la autodeterminación de la población Saharaui, cuya ejecución inexorablemente tiene que ser por la vía democratica, y no mediante soluciones enlatadas, que no contemplan la decision y el sentir del pueblo Saharaui

Con estas declaraciones el Sr. Montilla ignora el sentir generalizado de la sociedad civil Catalana que día tras día muestra su apoyo al pueblo Saharaui y su rechazo a las violaciones, abusos y atropellos que cometen las autoridades marroquies en los territorios ocupados.

Igualmente, los convocantes solicitan al movimiento solidario con el Sahara, emitir comunicados de apoyo al derecho de la autodeterminación del pueblo Saharaui y condenando las violaciones sistemáticas de los derechos humanos . que ejercen las autoridades Marooquies

estrella polisaria

2008-03-24T00:35:00.002+01:00

Una cançó que arriba més enllà del cor, és simplement el sentiment de tota i tot sahraui sigui on sigui. Perquè és el poder de la paraula, no és la música en si, són paraules tan llunyanes i tan properes com navegar i pensar que es pot veure tot i saber el que hi ha al fons.

Per en Sidi.

EL MUR DE SORRA, un reportatge del 30 minuts de TV3

2008-01-15T00:29:00.001+01:00

Text extret del bloc del Toni: TRAB EL BIDAN el Sàhara i les llibertats dels sahrauís

Un mur de sorra de 2.700 km de longitud, construït per l'exèrcit marroquí i flanquejat per camps de mines, travessa el desert del Sàhara i divideix el poble saharaui en dues meitats.

Mustafa el-Halem, de 73 anys, ha sobrevolat avui per primera vegada, en un vol humanitari de les Nacions Unides. L'han portat des d'Al-Aaiun, la capital del Sàhara ocupada pel Marroc, fins al campament de refugiats de Tinduf, al desert d'Algèria, on viu el seu germà Mohamed. És la primera vegada en 32 anys que els dos germans es retrobaran. La guerra els va separar i ara només podran estar junts durant un parell de dies.

A la tenda de campanya habilitada per a la festa del retrobament, Mohamed reconeix emocionat: "En aquesta vida, només em faltava tornar a veure el meu germà, a qui admiro, però no podrem viure junts fins que aconseguim la independència. Abans no podrà ser".

El drama dels germans El-Halem és el mateix que viuen la major part de les famílies saharauis. Després de la Marxa Verda, organitzada pel rei Hassan II el 1975, les sorres del desert de l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental van ser l'escenari d'una llarga guerra de 16 anys, entre l'exèrcit marroquí i els guerrillers del Front Polisario.

La firma d'un alto el foc el 1991 havia de donar pas a un referèndum d'autodeterminació, supervisat per les Nacions Unides, en què el poble saharaui decidís el seu futur. Però, avui, 16 anys després, el conflicte no té encara perspectives de solució, malgrat les rondes de converses que mantenen des de fa un any representants marroquís i saharauis a la localitat de Manhasset, als Estats Units, i que es van reprendre el 7 de gener.

Hudda té 14 anys i, com molts joves saharauis, va néixer al campament de refugiats. D'aquí a pocs dies deixarà els seus pares durant uns mesos per passar l'estiu amb una família d'acollida a Catalunya. El dia abans de la seva partida, el seu pare, que va combatre amb el Polisario, ha volgut portar-la a visitar un lloc molt especial. Un museu on es conserven moltes de les armes utilitzades durant la guerra. Davant d'un Kalaixnikov com el que ell mateix va utilitzar, explica: "Per mi i els meus fills no hi ha res més que això: o independencia o haurem de tornar a disparar un altre cop."

Aminettu Haidar, de 38 anys, mai ha visitat els campaments de refugiats, on viuen alguns dels seus familiars. Ella es va quedar a El-Aaiun, la capital de la zona, sota administració marroquí, l'anomenat Sàhara Útil, ric en fosfats i pesca. El seu treball com a defensora de drets humans l'ha portat uns quants anys a la "Presó Negra", i al seu cos encara hi queden les seqüeles de les tortures que va patir.

Històries humanes, en un cantó i l'altre del mur, que posen cara i ulls a aquest conflicte gairebé oblidat a les sorres del desert, i que ja és un dels més llargs de la història contemporània.

Un reportatge de Padro Barbadillo i Ricard Belis

Més informació a 30 minuts

PROU REPRESSIÓ!!!

2007-12-28T00:46:00.001+01:00

PROU REPRESSIÓ !!!
MÉS VIOLACIONS DELS FRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL
DESGRACIADAMENT ENCARA REBEM INFORMACIONS DIÀRIES COM AQUESTA
HEM D'ATURAR-HO COM SIGUI
FES-HO CÓRRER

Manifestacions al Aaiun amb càrrega brutal de la policia marroquí. Augmenta la repressió al Sàhara ocupat.
La tarda de dimart 25 de desembre de 2007, les families dels 15 desapareguts víctimes de la emigració clandestina, des de finals del 2005, van fer una protesta pacífica al barri de Maatala. Les families acusen a les autoritats marroquis de la seva desaparició.
Els cossos de seguretat i d'intervenció ràpida van carregar brutalment contra els manifestants. Aquesta intervenció va fer que la població saharaui a la ciutat del Aaiún respones immediatament en la majoria dels barris de la ciutat, amb banderes del Front POLISARIO i eslògans a favor de la independència del poble sahraui. Les autoritats del Marroc alhora van continuar amb la repressió durant tota la tarda en diferents barris de la ciutat. El resultat fóu el següent:
Cases saquejades: les autoritats durant la seva intervenció van saquejar desenes de cases en el barri de Maatala, en l'avinguda del Maghreb Arabe i al barri Linaach.
La llista de ferits ha estat molt elevada:

Bacha Babeit: una fractura en la pierna
Salha Mohamed Bachir Butanguiza
Mahfud Baiba Cherif
Mailamnin Hamdi Suayah
Fatma Sueyah
Tfarrah Rayas
Lhafed Rayas
Bacha Rayas
Larosi Dah: fue torturado y arrojado en las periferias de la ciudad cerca del río Saguia El Hamra , luego fue ingresado en el Hospital en calida de detenido
Jadija Moulay Al
Suadu Sidi Haiba
Zahra Mulay Ali
Salam Lakuara Almadkuri
Lamina Lakuara
Taghla Butanguiza
Aicha Rayas
Zahra Rayas
Enguia Rayas
Naya Rayas
Jaya (madre de la familia Rayas )
Mbarka El Aud
Baba Chiaa
El Ghalia Zraibiaa
Sidi Mahmud Lajlifi
Simu Haddi

Viatge al Sàhara (2)

2007-12-23T19:13:00.001+01:00

Un mes al Sàhara dóna per molt, són molts dies per visitar els diferents projectes que em portaven allà però també per conèixer molta gent. I ara trobo a faltar els moments de conversa, de fer el te tranquilament a la jaima i d'estar sempre envoltada de gent. I encara em costa poder-me sentar tranquilament davant l'ordinador i analitzar tot el que viscut allà, i a més posar-me al dia de totes les informacions que han anat aparaixent mentre era fora, però mica en mica....

Un dia d'aquest viatge per casualitat passejant pel 27 de febrero vaig veure una nena, la Hassina, que em recordava molts moments del viatge que vaig fer-hi el febrer passat quan vaig anar a Tifariti, on vaig tenir l'oportunitat de conèixer a diferents companys i companyes que des de Catalunya estan dintre el moviment de solidaritat amb el poble sahraui des de diferents àmbits o associacions. En aquell viatge vaig compartir els dies amb el Toni de Mataró, la Núria d'Hospitalet, l'Antònia de Pons, la Cristina Navarro, la Montse, en Miquel, en Cesc, entre d'altres, doncs veient la Hassina vaig poder recordar aquells dies, un viatge que no oblidaré mai.

I el més bo de tot és que comencem a treballar per la 14ª Caravana Solidària amb el Poble Sahrauí i veig els cartells amb la mateixa Hassina, em fa il·lusió, gràcies Toni m'agrada molt el cartell. Així doncs començarem a distribuir tot els materials i fer les xerrades i paradetes que convinguin per recollir els sabons, xampús i gels per poder-los portar cap als campaments.

Viatge al Sàhara (1)

2007-12-18T13:36:00.000+01:00

He estat un mes sencer al Sàhara, del 16 de novembre al 15 de desembre i la veritat és que s'ha passat molt ràpid. De fet és una sensació extranya perquè quan era allà semblava que feia molt de temps que hi era, però a la vegada els dies passaven volant. La desconecció ha estat total, des del primer dia que vaig cambiar de xip amb una rapidesa tremenda i em vaig adabtar molt facilment.

De fet avui que ja fa dos dies que sóc aquí i encara no he aterrat del tot. Trobo a faltar la familia que em va acollir, encara els puc sentir parlant amb hassania, puc escoltar els vasos del te quan fan l'escuma, sento les cabres que s'acosten, i els burros com criden sense solta ni volta.

A més arribo en un moment en que la nostra societat és de bojeria, surto al carrer i veig la gent que van amunt i avall pels carrers de les ciutats, les llums de Nadal, el consumisme que ens porta a ser feliços per obligació, les felicitacions a gent que no hi ha contacte durant l'any i els regals que no serveixen per res, perquè de fet ja tenim de tot. És l'absurd de la societat.
Però poc a poc m'hauré d'anar adabtant, i també m'hauré de posar al dia del que s'ha anat fent per aquí i del que s'està fent, vull dir les xerrades (que ja he vist que dijous n'hi ha una i no hi faltaré..) també engegar la Caravana, etc, etc.
I és clar posar al dia el bloc, que l'he tingut abandonat durant tant de temps, i veure els blocs amics de la wilaya catalana, que ja els trobava a faltar, i les fotos que he fet que són més de 800!!! però tot això ichuei ichuei és a dir poc a poc i amb calma.... Ja explicaré més coses del viatge.

manifestació de Madrid

2007-11-14T00:00:00.002+01:00

Tot i que amb retard penjo les fotos de la MANI de Madrid. Jo considero que va anar força bé, al principi semblava que no hi havia gaire gent però quan es va iniciar era impressionant perquè es va emplenar el carrer de banderes, pancartes i demés. Molts saharauis de totes les comunitats, molts joves saharauis que es volen implicar en la lluita pel seu poble. I potser, com vam comentar amb en Miquel la gent més combativa que mai.

La zona ocupada com a principal protagonista, crec que això va bé que és important, que ja n'hi ha prou de tortures, prou repressió al Sàhara ocupat.
La Sultana li feia molta il·lusió de participar a la Manifestació, és increible la força d'aquesta dona, dies abans de la Manifestació la vaig veure i ella tossuda que volia anar-hi, que ja es trobava bé, després de passar per dues intervencions quirurgiques i al final hi va anar, i va gaudir dels crits per un Sàhara Lliure.

Comunicat ACAPS

2007-11-01T05:12:00.000+01:00

Des de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) celebrem la decisió del jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, d'obrir diligències prèvies pels delictes de genocidi i tortures comesos contra ciutadans i ciutadanes sahrauis per alts càrregs militars i de la seguretat del Regne del Marroc.
Les Associacions de defensa dels Drets Humans i de familiars de presos i desaperaguts sahrauis, denuncien els fets comesos a partir de l'any 1975, quan Espanya va abandonar el territori del Sàhara Occidental, després de la firma dels Acord Tripartits de Madrid.
Denuncien que aquesta invasió va frenar i encara frena, el lliure exercici del dret a l'autodeterminació, que la ONU reconeix al poble sahrauí en la Resolució 1514 de l'Assemblea General de la ONU, de desembre de 1960.
Denuncien la permanent violència que ha exercit l'exèrcit colonial marroquí contra el poble sahrauí, començant per la guerra d'invasió que va obligar a abandonar la seva terra a més de 40.000 persones, que van ser perseguides per l'exèrcit i l'aviació marroquí, utilitzant napalm, fósfor blan i bombes de fragmentació.
Denuncien que, 32 anys després, la dura repressió encara perdura. Els activistes sahrauís pateixen detencions arbitràries, judicis sense garanties, els joves obligats a marxar del seu país sota amenaces de represàlies a les seves famílies o són obligats a pujar en pasteres.
Denuncien i denunciem que des del 31 d'octubre de 1975, milers de sahrauís han desaparegut després d'haver estat arrestats per la policia o l'exèrcit colonial marroquí.
Els fets, denunciats per les associacions de defensa dels drets humans i de familiars de presos i desapareguts sahrauís, l'any 2006, impliquen, entre altres, a Dris Bsri (Ex Ministre de l'Interior del Marroc) Yassine Mansouri (excap de la Direcció General d'Estudis i Conseller del Rei del Marroc) i Husni Ben Sliman (General Gran de la Forces Armades Reals). Dos dels inculpats pel jutge Baltasar Garzón, Hamidou Lanigri (Director General de la Seguretat Nacional) i Housni Ben Sliman (General de la Gendarmeria Real del Marroc) a més, van ser condecorats pel Govern d'Espanya, amb la Gran Creu d'Isabel la Católica, fent cas omís als grups de defensa dels drets humans saharauís i a les associacions que, com ACAPS, van protestar per aquest fet i que llavors ja van denunciar la implicació d'aquests, en la matança i en la repressió del poble sahrauí.
Des d'ACAPS, celebrem la iniciativa del jutge Baltasar Garzón, ja que amb ella s'obre el camí de la justícia per al poble sahrauí i esperem que aquest camí continue amb el reconeixement definitius del dret a l'autodeterminació del poble sahrauí.
Des d'ACAPS, també esperem que el Govern d'Espanya, segueixi el camí de la justícia i com els jutges, treballi per restablir la justícia. Aquesta justícia com a estat administrador, passa per garantir el dret dels sahrauís a un referèndum d'autodeterminació, on ells, puguin decidir viure lliures en un Sahara Occidental independent.
És per tot això, també que convidem a tots els homes i dones solidaris amb el poble sahrauí a participar massivament a la manifestació convocada a Madrid, el 10 de novembre, per CEAS-SAHARA, sota el lema, CONTRA LA TORTURA I LA VIOLACIÓ DELS DRETS HUMANS AL SÀHARA.

SOTA L'OMBRA DEL DESERT

2007-10-14T17:26:00.001+02:00

DES D'ACAPS GARROTXA ENS CONVIDEN A L'ESTRENA DEL REPORTATGE "SOTA L'OMBRA DEL DESERT" GRAVAT DURANT AL MES D'ABRIL D'ENGUANY ALS CAMPAMENTS DE REFUGIATS SAHARAUÍS,

- EL PROPER DISSABTE 20 D'OCTUBRE A LES 19 HORES

- A L'ESCOLA D'ADULTS D'OLOT.

APROFITEM PER IMFORMAR-VOS QUE DURANT EL CAP DE SETMANA DEL 20 I 21 ENS PODREU TROBAR EN UN ESTAN A LA FIRA DE ST. LLUC D'OLOT.

El Sàhara sense filtres

2007-10-07T21:26:00.001+02:00

El Sàhara sense filtres és una de les exposicions que hem tingut durant la setmana d'actes de celebració dels 10 anys d'agermanament entre Girona i Farsia, a la Casa de la Cultura de Girona, exposició com bé diu el nom El Sàhara sense filtres, en Toni de Caldes amb les fotos dels viatges que ha fet als campaments, i a la zona alliberada, ens ha sorprés amb les imatges que n'ha triat de les tantes que té. És una mostra de les imatges que podem veure els que baixem als campaments de refugiats sahrauis. Una mostra de les dones, els homes, nens i nenes que viuen a l'exili des de fa més de 32 anys. Una mostra de més d'un centenar de fotografies que ens mostren la realitat dels campaments. Juntament amb els dibuixos fets per Joan Escribà, que amb un viatge que ha fet als campaments ha pogut plasmar el que són els campaments amb una facilitat increïble, dibuixos que amb el seu traç ens transporten al Sàhara, al mig de la hamada de Tinduf. Una mostra més per la lluita del poble sahraui, per a la independència del Sàhara.
Exposició que tindrem a disposició de tothom que vulgui, només cal que ho demaneu.

Una sorpresa per mi l'homenatge a ma mare, na Tere Borin, una mostra de reconeixament i de record a ma mare per part dels companys d'Acaps Girona. Ara que practicament ja farà un any que va morir els hi agraeixo aquest homenatge en nom de tota la familia, en Quimet, la Miriam i jo mateixa la Txell, gràcies companys. Moltes gràcies Toni.

Connexió amb els territoris ocupats

2007-10-01T17:19:00.002+02:00

Aquests dies ha estat entre nosaltres la Sultana Jaya, amb la seva germana i una cosina, he pogut veure la comunicació que hi ha a les zones ocupades. La quantitat de gent que hi ha mobilitzada als territoris ocupats, potser perquè aquí ens arriba molt poca informació dels territoris ocupats.
El divendres passat després de la xerrada de la Sultana, van venir totes elles a casa, i a través d'en Nama, administrador d'un xat on es conecten sahrauis des dels territoris ocupats, des dels campaments i també des de casa nostra. Vam poder sentir les impressions de tots els que volien explicar el que estava passant al Sàhara Ocupat.
La Sultana (com podeu veure a la foto) va parlar a través d'internet mentre molts i moltes sahrauis l'escoltaven i li dedicaven les seves felicitacions, el seu recolçament i el seu Sàhara independent.
La veritat és que no tenia noticia que funcionés una manera tan fàcil i tan rapida per difondre les noticies entre els sahrauis. Va ser per mi un fet impressionant sentir a moltes persones des del Sàhara donant notícies d'última hora, de manifestacions fetes, de pallisses rebudes, etc.
De fet van parlar amb els territoris ocupats durant molta estona, amb hassania, mentre em traduien resumides algunes de les coses que allà es deien. Cap a les 3 de la matinada va ser quan després d'uns quants tes va acabar la connexió per anar a descansar. En el camí de portar na Sultana al Hotel em va demanar a veure si podia enviar unes fotos de les que havia fet a la xerrada a un mail al territori ocupat, per tal que se'n pogués fer difusió ràpidament, i així va ser aquella mateixa matinada les fotos ja recorrien el Sàhara Ocupat.
La Sultana Haya és una representant, és la veu dels i les sahrauis que pateixen la brutal repressió en el seu propi país, en la seva terra. És la veu d'una dona forta, que no deixarà de lluitar per la causa, perquè és una causa justa i perquè els i les sahrauis mereixen un Sàhara Lliure i Independent.Tradueixo les meves paraules,
perquè sé que algú li pot costar entendre-ho.

Estos días que ha estado entre nosotros Sultana Jaya, con su hermana y una prima, he podido ver la gran magnifica comunicación que hay en las zonas ocupadas. La cantidad de gente que hay movilizada en los territorios ocupados, quizás porque aquí nos llega muy poca información de los territorios ocupados.
El pasado viernes tras la charla de la Sultana, vinieron todas ellas a casa, y a través de Nama, administrador de un chat dónde se conectan saharauis desde los territorios ocupados, desde los campamentos y también desde aqui mismo. Pudimos oír las impresiones de todos los que querían explicar lo que estaba pasando al Sáhara Ocupado.
Sultana (cómo podéis ver a la foto) habló a través de internet mientras muchos y muchas saharauis la escuchaban y le dedicaban sus felicitaciones, su apoyo y su Sáhara Independiente.
La verdad es que no tenía noticía que funcionara una manera tan fácil y tan rapida para difundir las noticías entre los saharauis. Fue para mí un hecho impresionante sentir a muchas personas desde el Sáhara dando noticias de última hora, de manifestaciones hechas, de palizas recibidas, etc.
De hecho, hablaron con los territoris ocupados durante mucho rato, en hassania, mientras que me traducian algunas de las cosas que se hablaban. Hacia las 3 de la mañana fué cuando después de unos cuantos tes se terminó la conección para ir a descansar. En el camino de llevar a Sultana al Hotel me dijo que queria que mandara unas fotos de las que habia hecho en la charla a un mail al territorio ocupado, para que se pudiera hacer difusión rapidamente, i así fué esa misma noche las fotos recorrian el Sàhara Ocupado.
Sultana Haya es una representante, es la voz de los y las saharauis que sufren la brutal represión en su propio país, en su tierra. Es la voz de una mujer fuerte, que no dejará de luchar por la causa, porque es una causa justa y porque los y las sahrauis merecen un Sáhara Libre e Independiente.

Setmana 10 anys d'agermanament (6)

2007-09-30T02:25:00.000+02:00

Darrer dia d'actes d'agermanament. Concert a l'esplanada de Fontajau amb diversos grups de la ciutat de Girona i la Mariem Hassan. Un concert reivindicatiu en pro de la lluita sahraui, perquè a través de la veu de la Mariem podem sentir les veus dels i les sahrauis que demanen una solució al conflicte, que criden per la llibertat del poble sahraui, que acabi d'una vegada l'opressió d'un poble, ja sigui a les zones ocupades (amb la repressió que s'està visquen), com en l'exili (vivint en la precarietat de la hamada de Tindouf). La veu de tot un poble que vol tornar al seu Sàhara, a un Sàhara independent.

SULTANA HAYA a GIRONA

2007-09-29T03:41:00.000+02:00

Ahir vam tenir l'honor de tenir entre nosaltres a Girona una persona amb una fortalesa increible, una gran defensora dels drets humans, na SULTANA HAYA. Un testimoni més de la brutal repressió de les forces marroquines al Sàhara Occidental. I varem comptar amb la presència de CRISTINA NAVARRO.

Crec que el testimoni d'aquestes dues lluitadores per la causa saharaui és d'un valor incalculable. Penso que la seva fermesa ens va demostrar a totes i tots la força que poden tenir unes dones que lluiten per una causa justa, la causa sahraui.

La Cristina Navarro ens va donar el testmoni d'haver estat present al Sàhara Ocupat en alguns dels judicis realitzats als defensors i defensores dels Drets Humans. Ens va explicar la forta intimidació al judicis, on hi són presents una gran quantitat d'elements intimidatòris. Els recintes on es realitzan els judicis, tot i que les acusacions són de tipus comú, estan voltats de les forces policials marroquines, els familiars, amics dels acusats i acusades no tenen dret a poder ser-hi presents. Les detencions són realitzades de forma arbitrària i sense cap tipus de prova que tingui algun sentit. A més són detencions il·legals, ja que la llei marroquina diu que s'ha de comunicar la detenció als familiars, però en cas cap es comunica.
La Cristina ens comentava que es vulnera el dret de defensa. De fet, els acusats no estan mai assistits per cap advocat, durant dies o setmanes no tenen cap contacte amb cap advocat que els defensi, moltes vegades només el dia del judici és quan l'advocat té contacte amb l'acusat. Al juducu es deneguen tot tipus de proves. A part que l'acusació obté proves de forma il·licita amb tortures tant sols per obtenir el que volen. aquesta és la democràcia que ens volen vendre del Marroc, país que vulnera de forma reiterada, dia rera dia, tots els drets dels saharauis.

La Sultana té tan sol 26 anys i penso que és admirable la fortalesa i la personalitat que té. Ens va fer un resum de la situació que es viu a la zona ocupada. La repressió brutal que reben de forma arbitrària pel sol fet de ser sahrauis. L'existència de 500 desaperaguts, de com la policia convida als saharaui a pujar a les pateres per treure-se'ls del mig, de com amenacen als activistes i a tota la familia. De com s'està exenent l'ordre de rebentar els ulls als saharauis...
Ens va explicar el seu testimoni, estant en una manifestació pacífica reivindicant la independència del Sàhara, les forces policials marroquines van tirar gases lacrimogens per tal que no tinguessin temps de reaccionar, i van carregar contra ells. Va ser apallissada per una quantitat important de policia, en un moment donat un superior li ordena a un altre que li rebenti els ulls, i a cop de porra li destrossa l'ull dret sense cap mirament. Però la cosa no acaba aqui segueixen apallissant-la per tot el cos, i també a la cara, per destrossar-li l'altre ull, cosa que al final no aconssegueixen.
Finalment quan la cosa es calma una miqueta, la pugen a una ambulància amb 2 noies més, on un cop allà comencen les tortures altre vegada. És impressionant la brutalitat amb que actuen i la ràbia que fan servir. Va estar en un hospital on no la volien atendre, ni li feien cap tipus de cura i a més sense deixar entrar a cap membre de la familia ni dels amics. Així és com actuen les forces policials, aquesta és la democràcia del Marroc....
Al finalitzar l'acte la Sultana amb les seves dues comanyes i altres sahrauis van venir a casa meva, vam fer el te i vam poder parlar fins a les 3 de la matinada. Demà quan s'hagin acabat tots els actes us explico el que vaig sentir, el que em van explicar, vam conectar en un xat on hi havia més de 40 sahrauis de les zones ocupades que volien saber com estava i com anaven els actes a la SULTANA, impressionant..... però ara mateix com ja us podeu imaginar no tinc gaire temps ja que aquesta nit ve la MARIEM HASSAN a Girona i hem d'acabar de montar alguna coseta.

Setmana 10 anys d'agermanament (5)

2007-09-28T14:01:00.000+02:00

Avui acabem amb les xerrades i conferències de celebració dels 10 anys d'agermanament. Bé DEMÀ fem l'ACTE FINAL amb el concert de MARIEM HASSAN a l'esplanada de Fontajau, darrera el Pavelló d'Esports de Fontajau, Av. Josep Tarradellas i Joan 22-24.
A partir de les 17 h començarem a plantar les jaimes i a fer el te. I el concert s'iniciarà amb grups de la ciutat i després la Mariem Hassan i el seu grup.
Ja ho sabeu us hi esperem a totes i tots, no us ho podeu perdre.

I recordeu que avui tenim el privilegi de poder tenir entre nosaltres a la Sultana Jaya un dels casos més recents de violacions dels Drets Humans contra les dones sahrauis. La jove estudiant que els seus pares l'havien enviat a una escola provada per tal que no participés més en les manifestacions per la independència del Sàhara Occidental. Malgrat tot Sultana va continua encapçalant les protestes estudiantils fins que al maig d'aquest any 2007 va perdre un ull durant les manifestacions estudiantils.
Serà entre nosaltres avui al vespre a partir de les 19 h. a la Mercè, juntament amb la Cristina Navarro, que ens oferiran de ben segur una intervenció d'allò més interessant.

Setmana 10 anys d'agermanament (4)

2007-09-27T22:56:00.001+02:00

Hem pogut participar a la presentació del nou llibre de Josep Maria Fonalleras La samarreta ed la Fatimetu, a la Fundació Universitat de Girona. Llibre per a nens i nenes a partir de 7 o 8 anys. La història d'una nena sahrauí que viu als campaments i li agrada molt el Barça, d'aquí que el conte s'enmarqui en la col·lecció de contes blaugranes.
Ens explica una mica la vida d'aquesta nena als campaments de refugiats i com va de colònies a Catalunya un estiu i està amb una familia d'acollida els dos mesos.
Un llibre que pot donar una idea als infants catalans de la situació d'un poble i que de ben segur que les farà pensar.

Setmana 10 anys d'agermanament (3)

2007-09-27T15:30:00.000+02:00

Ahir dimecres 26 de setembre varem poder participar i apendre una mica més a la xerrada de la cultura sahrauí, finalment per motius laborals Brahim Breh, representant del Ministeri de Cultura Sahrauí, no hi va poder participar i varen ser els companys de la Universitat de Girona els que ens van explicar els trets diferencials de la cultura sahrauí.
Des de la UdG l'any 1995 es va donar resposta a una demanda del Ministeri de Cultura de la RASD, i es va realitzar el Museu Nacional del Poble Saharauí, ubicat al campament del 27 de febrero (actualment en rehabilitació a causa de les fortes pluges que hi van haver). El projecte fóu resultat d'una proposta directe del govern de la RASD a la UdG per a la realització de la recerca històrica, arqueològica i antropològica destinada a la valorització patrimonial i l'aplicació pedagògica immediata a les escoles dels campaments d'aquests treballs de recerca.
Des de la UdG s'han realitzat varies expedicions de recollida d'informació i catalogació de les pintures rupestres, tombes preislàmiques i jaciments paleolítics al territori lliberat.
Actualment se'ls hi afegeix una dificultat més que és poder mantenir aquest llegat històric i protegir-lo, ja que s'han trobat algunes de les pintures malmeses per soldats de la Minurso, amb inscripcions de noms i dates on van estar allà, o pintades anumerant les pintures rupestres amb sprays blaus.
Va ser una xerrada prou interessat, que ens van mostrar tota la feina realitzada des de la UdG.

Ja sabeu, les activitats continuen avui a les 19h. amb la presentació del nou llibre de Josep Maria Fonalleras La samarreta de la Fatimetu a la Fundació Universitat de Girona.

I, divendres a les 19h al Centre Cultural de la Mercè amb la xerrada Els territoris ocupats del Sàhara Occidental a càrrec de Cristina Navarro i amb Sultana Jaya, estudiant sahrauí que va es manifestava pacificament per la llibertat del poble sahraui quan la policia va carregar contra ells i va perdre un ull en els fets.

Setmana 10 anys d'agermanament (2)

2007-09-26T00:41:00.000+02:00

Ha començat avui la tercera edició del cicle de cinema i solidaritat que compta amb la participació del Museu del Cinema, el Servei de Cooperació de l'Ajuntament de Girona, la Coordinadira d'ONG's de les comarques gironines i l'Alt Maresme i el Cinema Truffaut. En la que hem pogut veure el film Gotes del Desert, coincidint amb el 10é aniversari d'agermanament.

Des d'Acaps-Girona estem d'allò més contents, ja que ha estat un èxit, el cinema ha estat ple de gom a gom, fins hi tot ha quedat gent asseguda a terra ja que la sala de 150 persones ha quedat plena de seguida. Des d'aquí agraïr a tothom que hi ha participat.
Aprofitant la presència de l'Alcalde de Farsia al finalitzar la projecció s'ha obert un debat, on ens ha explicat la situació que es viu als campaments de refugiats i a la zona ocupada. Destacant els 32 anys d'espera, on la paciència dels sahrauis s'esgota i el que es respira entre la població saharaui. Són massa anys per a qualsevol. La solució del conflicte segons l'alcalde passa per una implicació del govern espanyol, un deute que tenen des de fa molt temps al abandonar la província espanyola.

En aquesta edició del cicle de cinema i solidaritat participaran a part d'Acaps diferents entitats gironines com Creu Roja, AEPFCA (Associación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador), Naguals Art i Solidaritat- i Igman, Setem, Intermon-Oxfam, Comissió dret a vot de la Coordinadora d'ONGs, UNICEF, Fundació per la Pau, Justícia i Pau, Comitè Català de l'ACNUR-ACCEM, Enginyeria Sense Fronteres. Cada mes està previst projectar una pel·lícula per parlar sobre la solidaritat i la cooperació des de l'òptica de les entitats que treballen aquests temes des de Girona. Després de cada pel·lícula hi haurà un debat conduit per les diferents entitats que presentaran l'acte. L'objectiu és convidar a la reflexió, a través de set pel·lícules que denuncien diferents situacions d'injustícia i desigualtat. Totes les pel·lícules es projectaran a dos quarts de nou del vespre al Cinema Truffaut de Girona, i l'entrada és gratuïta.

Setmana 10 anys d'agermanament (1)

2007-09-25T17:22:00.000+02:00

Ahir va ser la recepció oficial i l'inici de la setmana en què farem tota una sèrie d'actes en celebració dels 10 anys d'agermanament entre Girona i Farsia.
A les 12 del migdia vam participar a la benvinguda oficial que se li va fer al Alcalde de la daira de FARSIA al Ajuntament de Girona. Van assistir-hi l'alcaldesa de Girona, la regidora de Cooperació de l'Ajuntament i diferents regidors i regidores de l'Ajuntament, com també membres de l'Acaps Girona.
Ha estat l'inici de la setmana carregada d'actes en la que volem celebrar el 10é aniversari. I no per tancar un cicle, sino per poder anar aportant, en la mesura del possible, totes les demandes que es facin des dels campaments, per tal que la dificultat o les carències de la daira es vegin cobertes amb els diferents projectes que anem fent.
Els diaris locals ja es fan ressó avui mateix de la notícia, tant el Diari de Girona com El Punt i dediquen alguns articles.
Avui a les 20.30 h al cinema Truffaut hi haurà la projecció del film Gotes del desert, de Joan Josep Segarra, dins el cicle de cinema i solidaritat. Podrem comptar amb la presència del director i participar a un col·loqui posteriorment.

Caótica Ana

2007-09-22T01:23:00.000+02:00

Us recomano sincerament a totes i tots la pel·lícula Caótica Ana, que actualment està a les cartelleres dels cinemes. Pel·lícula de Julio Médem, com el mateix director comenta: CAÓTICA ANA es una historia contra la tragedia, conducida por la fuerza del optimismo y la necesidad de ser feliz de su protagonista.

Caótica Ana és la història-viatge d'Ana (Manuela Vellés) durant quatre anys de la seva vida, dels 18 als 22. Una compta enrera, 10, 9, 8, 7… fins el 0, com en l'hipnosi, a través de la cual Ana comprova que no viu sola.
L’Ana és una jove pintora que vivía a Eivissa amb el seu pare hippy, en una cova amb vistes al mar, venent artesania i pintures que ella mateixa feia. Arriba a Madrid i s’instal·la al pis d’una mecena artística on coneix a Linda (Bebe) que ben aviat es fan amigues, també coneix un sahrauí Said (Nicolas Casalé) i un anglosaxó. I a partir d’aquí… amor i sensibilitat.

No us vull expliar la història, que sino ja no té gràcia, però Ana (la prota) s'enamora de Said un jove sahraui que estudia amb ella pintura.
Podem veure la implicació del director Julio Médem amb la causa sahrauí. Es poden veure imatges de l'invasió marroquí al Sàhara Occidental. S'explica breument la història del poble sahrauí, de la guerra, de la lluita dels i les sahrauís per la seva terra, de l'exili al mig de la hamada.
Una pel·lícula dedicada a les dones fortes, a les dones que busquen la justícia i la igualtat.
Perquè un altre món és possible.
Espero que en gaudiu, com jo ho he fet.

Actes celebració 10é aniversari Agermanament SULTANA JAYA

2007-09-21T18:05:00.000+02:00

Ja fa uns dies vaig penjar l'agenda de tots els actes que farem a Girona amb la celabració del 10é Aniversari d'Agermanament Girona-Farsia.
Avui m'agradaria destacar la visita d'una activista sahrauí: SULTANA JAYA, jove estudiant que va perdre un ull durant una manifestació a Marraqueix. El passat 9 de maig va ser brutalment agredida per la policia marroquí mentre es manifestava pacificament en solidaritat als uns estudiants que dies abans havien estat apallissats per la policia marroquí mentre reclamaven el dret d'autodeterminació del poble sahraui.
Entre els cops que va rebre a tot el cos, va patir la perdua total de l'ull dret i va patir fractures varies. El seu testimoni creiem que és important per veure totes les vessants de la causa sahraui, per això ens satisfà molt que aquesta setmana que realitzarem tots els actes de celebració comptem amb la seva presència.
Serà el proper divendres 28 de setembre al Centre Cultural de la Mercè a les 19h, dintre de la xerrada Els territoris ocupats del Sàhara Ocupat on comptarem també amb la presència de Cristina Navarro, de juristes pel Sàhara, que ha participat en la defensa de diversos presos sahrauis als territoris ocupats.

premi bloc solidari

2007-09-17T16:52:00.000+02:00

Primer de tot felicitar sicerament als companys de SAHARA RESISTE pel fet d'haver estat premiats com a Blog Solidari, crec personalment, molt merescut, per la seva tasca, per lo ben informats que ens tenen a tots i totes els que estem vinculats a la lluita del poble sahraui, per tot això no m'extranya que hagin estat premiats tres vegades, des de blocs diferents.

I agrair-los sincerament haver premiat un meu troçet de Sàhara amb el Premio Blog Solidario, m'afalaguen profundament, no sé... jo és que això dels premis no hi estic gaire acostumada. Però m'ha fet molta il·lusió rebre'l des d'on l'he rebut, moltes gràcies.

I més il·lusió compartir el premi amb TRAB EL BIDAN del company i amic Toni, que des de Mataró no para de fer coses, i amb el qual vaig poder compartir la experiència de trepitjar per primera vegada el Sàhara de veritat, el Sàhara lliure, i al qual admiro per la seva coherència, la seva capacitat de treball i la seva lluita.

Compartir-ho també amb Poemario por un Sahara Libre, Generación de la Ami stad saharaui (els sahrauis, que ens deixen veure la lluita del poble sahrauí des de la seva poesia), amb l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, SaharÁvila i Sahablogs (el planeta dels blogs saharauis a la blogosfera). És un plaer compartir-ho amb tots ells.

Pel que he pogut veure ara haig de ser jo mateixa qui doni el premi a 7 blogs, per la seva trajectoria solidaria, difícil m'ho posen per triar. Però passejant pels diferents blocs i podent comprovar qui té ja el premi. Sens dubte trio els següents blocs perquè crec que ho mereixen:

I us deixo les meves raons per a cada bloc que he triat:

Zahrat Asahara (la flor del desert) ens aporta la visió més jove dels blocs per la lluita sahrai. El bloc de la Sabah: l'Alba amb els seus 14 anys i amb les ganes d'aportar el que sent pel poble sahrauí.

L'escala fosca del desig no té barana : I seguint amb blogaires joves, L'Aitana des de la Safor del País Valencià. També ens transmet les seves inquietuts, les ganes de lluita, amb tota la força. Tant amb post dedicats a la causa sahraui com per moltes altres causes.

Sàhara Horta: un dels primers blocs que vaig conèixer i em va animar a crear el meu espai. Els companys de Sàhara Horta, que ens tenen molt ben informats de tot el que sigui relacionat amb la causa. Moltes gràcies i us animo a seguir, que hi ha molta gent que us segueix. I a sobre fan publicitat del meu bloc penjant la notícia dels 10 anys d'agermanament (espero vingui molta gent a Giorna a veure la Mariem Hassan el proper 29 de setembre!!!)

Sentiments Saharauis:: La Isi, que també fóu dels primers blocs que vaig conèixer i segueixen publicant i lluitant pel poble sahraui, els sentiments saharauis, el que veiem els que hem estat allà, els que coneixem la realitat del poble sahraui.

Mujeres de Dajla: el blog de les dones, perquè crec que és molt important la seva tasca, perquè les dones saharauis s'ho mereixen. En reconeixament a totes les iniciatives que es facin als campaments i per promocionar la lluita de la dona sahraui.

FreeWesternSahara, el blog de la Agaila, perquè tal i com he dit abans, crec importantíssim la visió de la dona sahraui. Perquè han estat elles les que en un inici van organitzar els campaments, sense les quals els campaments no serien el mateix. L'Agaila és estudiant i encara que no visqui als campaments vol aportar el seu gra de sorra a la lluita, i crec que ho fa molt bé,

Tiris novia de poetas:Els poetes sahrauis, que amb les seves lletres, amb les seves creacions poètoques ens mostren una altre visió de la lluita (Ali Salem Iselmu , Zahra Hasnaui, Mohamed Salem Abdelfatah, El Cori Ramdan Nass, Limam Boicha, Chejdan Mahmud, Saleh Abdalahi, Bahia Mahmud Awah, Salka Embarek, Mohamed Sidati, Luali Lehsan, entre d'altres) Felicitats a tots i totes per la vostra tasca.

Doncs aquests són els blocs que crec que es mereixen el premi.

10 anys d'agermanament GIRONA-FARSIA

2007-09-04T16:18:00.000+02:00

Al 1997 la ciutat de Girona va signar un agermanament amb la daira de Farsia, de la wilaya d'Smara. Aquest agermanament, que va sorgir per una iniciativa ciutadana, va simbolitzar el suport de la ciutadania de Girona a ala causa del poble sahrauí.
Aquest any es celebren els 10 anys d'aquest agermanament, i volem aprofitar aquestes dates per tal de realitzar diverses activitats solidàries arreu de la ciutat de Girona, organitzades conjuntament per l'ACAPS i l'Ajuntament de Girona. A més del projecte de la Caravana, les Tarbies i de les Colònies, durant els deu anys d'existència de l'agermanament, s'han dut a terme diversos projectes d'ajuda als campaments, entre els quals destaquen: la instal·lació a la daira de Farsia de plaques solars per a l'obtenció d'electricitat per a l'enllumenat del local de la Idara i el funcionament d'un equip de megafonia, l'enviament de material i les estades d'assessorament de mestres de Girona a la tarbia de Farsia, la contribució a l'esmorçar de la tarbia, la construcció del menjador i la millora de les instal·lacions. L'any 2006 es va contribuir a la reconstrucció de les infrastructures de la daira amb motiu de les greus inundacions que hi va haver-hi.
La celabració d'aquest 10é aniversari no pretén posar un punt i final a la història del agermanament, sinó tot el contrari. L'objectiu és donar a conèixer a la ciutadania de Girona la injusta situació en què viu el poble sahrauí i les causes d'aquesta situació.
També es pretén obrir les portes de la cultura i la història dels sahrauís que, malgrat la repressió en què viuen des de fa més de trenta anys, lluiten per mantenir la seva dignitat i el seu reconeixament com a poble. Esperem que aquest aniversari serveixi, doncs, per fer créixer l'agermanament solidari dels gironins i gironines amb el poble sahrauí.

Ja sabeu,
esteu tots i totes convidades als actes,
especialment a la plantada de Jaimes
i al concert de la MARIEM HASSAN
No us ho podeu perdre!!!!!
Us hi esperem a totes i tots!!!!

colònies d'estiu a Girona 2 (la Zagma)

2007-07-19T12:03:00.000+02:00

És un any ben diferent. L'acolliment en particular a casa nostra fins l'any passat, com molts sabeu, havia estat cosa de ma mare. És veritat que jo sempre hi havia colaborat, passava més estones a casa els pares que a la meva, ajudava en tot moment, cada dia anava al parc, portava les nenes a la piscina, a la platja i eren dos mesos dedicats als nens sahrauis, però era ma mare que portava les nenes al casal, al metge, etc...

No sé, es podria dir que ho he heredat... i amb molt de gust, i amb moltes ganes, però sempre hi han coses que et fan recordar altres anys i m'entristeixen. Però, llavors és quan veig la Zagma que ja està preparada per anar al parc, que s'ha pentinat de la millor manera i que té ganes de voltar, de fer coses, de jugar i deixo de pensar-hi i iala, iala, iala, que sembla que s'acaba el món si no anem al parc.
En Quimet està encantat amb ella, es poden passar hores jugant a cartes, al domino, al parxís. Aquests caps de setmana amb ella hem tornat a anar a Palamós, com sempre, com cada any. Ella l'any passat havia anat a Itàlia i encara no m'ha quedat clar si havia anat a la platja o no, perquè els ulls que va posar al veure el mar van ser una passada.... Dintre de l'aigua s'hi estaria hores, de fet, l'hem de fer sortir perquè sino s'hi quedaria tota l'estona. Practicament ja ha aprés a nedar, amb l'ajuda de manguitos, flotadors i burbujitas, però em sembla que amb un parell de sessions més ho farà pel seu compte. La Zagma, com ja deia amb l'altre post, és una nena molt alegra, sempre té un somriure als llavis, sempre està contenta. No té vergonya i ens ho va demostrar l'altre dia a l'Ajuntament on davant de tothom va oferir-nos una demostració de la dansa sahraui, a la seva manera, acompanyada del ritme que vam anar marcant tots plegats picant de mans. Havien de ballar amb ella algunes nenes més, que per vergonya van acabar assegudes amb força rapidesa als seus lloc, però ella va seguir ballant tot i la vergonya. La veritat és que em va sorprendre. Ho va fer molt bé, i és que sa mare l'Aixatu en sap molt, encara que ella no ho digui, o li faci vergonya demostrar-ho davant de segons qui, però jo l'he vista i tenim pendent que m'ensenyi els moviments, potser la propera vegada que baixi els campaments farem un curset intensiu....Tenim unes converses molt especials, ella m'explica tot el que ha fet al casal, xerra molt, m'explica cada detall, els jocs que ha après, les vegades que ha saltat a la piscina, les converses amb la Mariam i la Delu (que van al mateix casal). Les amistats que ha fet amb les nenes catalanes que ha conegut; la Laia, la Marina, i altres que no recordo el nom. M'explica les cançons que ha après al casal, i les té memoritzades, encara que no sàpiga molt bé què és el que diuen: nyam, nyam, bon profit; nyam, nyam, bon profit.... (abans de dinar).
L'altre dia vam riure molt, ella s'entesta a seguir-me parlant amb hassania, però converses llargues, i pobre de mi..., entenc algunes coses, però seguir una conversa m'és impossible. Però al final amb esforç per part de les dos ens entenem.
Ja ha pogut parlar amb la seva familia per telèfon varies vegades, encara que hi ha dies que costa una barbaritat agafar linia, o no hi ha cobertura o hi ha saturació de linies, què sé jo...
S'ha adabtat molt bé, crec que ho està passant molt bé i després de passar el tràngol de les analitiques i les vacunes crec que ara ja ha passat el pitjor. Tot i que practicament cada vespre ens enfadem a l'hora de menjar, que és una llepafils que només menjaria macarrons o pa amb nocilla... Tot i que té la tènia i pel que jo imaginava hauria de tenir molta gana, però li costa molt menjar, encara que al final i poc a poc es va acostumant i acaba menjant encara que sigui una miqueta.
Bé, aniré penjant coses dels nens i nenes que estan a Girona, perquè cada nen/a és de diferent forma i cadascú té el seva manera de fer....

colònies d'estiu a Girona 1

2007-07-18T11:51:00.000+02:00

Ja portem més de 15 dies amb els infants sahrauis a casa nostra i això a fet que potser el bloc hagi quedat una mica aparcat. El ritme canvia i no hi ha temps per a gaire coses, i no m'he pogut seure tranquilament davant l'ordinador per escriure.

Amb aquests dies he pogut veure que els nens i nenes que han vingut per primera vegada han tingut temps d'adabtar-se d'allò més bé. Els primers dies van ser una mica difícil per alguns, sobretot la Hurriya (que plorava molt, per qualsevol cosa) però ara se la veu contenta.

Ja hem fet totes les revisions mèdiques i les analítiques i vacunes corresponents, ara només resta que passin unes bones vacances.
A casa hi ha la Zagma, és el primer any que ve a Girona i ja comença a parlar alguna cosa amb català. La Zagma és una nena molt alegra, sempre té un somriure a la cara. És decidida i molt trempada. Té ganes de passar-ho bé i, com a molts altres, li agrada molt poder anar a la piscina, a la platja, i s'ho passa molt bé anant al casal, on ha pogut fer moltes amistats.
A la tarda-vespre ens trobem totes les families acollidores i els infants sahrauis cada setmana a un parc de la ciutat, una setmana al parc Central i l'altre al Parc del Migdia (aquesta setmana toca el parc del migdia). És una experiència que des de fa molts any hem anat mantenint, ja que els nens s'ho passen molt bé i sempre que hi ha alguna informació, algun problema, algun dubte tenim un lloc per trobar-nos tots plegats i solucionar de la millor manera possible. Ja ho sabeu si algun dia esteu per Girona cap a les 19h. ens trobareu a un dels dos parc que he anomenat.
Ahir va haver-hi la recepció a l'Ajuntament de Girona, l'alcaldesa Anna Pagans i una bona representació del consistori, com cada any va rebre els nens desitjant que tinguin una bona estada a la ciutat. L'alcaldesa va recordar la situació que estan patint als campaments.
Algunes de les nenes van cantar canços sahrauis i van ballar, tot i la vergonya de fer-ho davant de tothom. I després d'això vam poder pujar al trenet Gerió i recòrrer el barri vell de la ciutat.
Bé ja aniré explicant més coses, quan tingui un moment.

Festa de les comarques gironines

2007-07-06T15:30:00.001+02:00

El proper diumenge 22 de juliol de 2007 hi haurà la festa sahrauí a les comarques gironines, aquest cop serà a Arbúcies.
Aprofitant l'any Internacional pel Poble Sahraui, i també celebrant l'aniversari d'agermanament d'Arbúcies amb la daira de Hagunia. I, evidenment, amb la participació de tots els nens i nenes i les families acollidores de la provincia.
Els actes que es realitzaran:

9.30 - 10 h
Arribada i concentració al pati de l'IES, de les families acollidores i els infants sahrauis.
10.30
Cercavila amb gegants i grallers fins a la Plaça de la Vila
11 -14 h
Actes a la Plaça de la Vila amb motiu de l'Any Internacional pel Poble Sahraui i el 13é aniversari de l'agermanament Arbúcies - Hagunia
Actuacions musicals amb LES VIOLINES; parlaments a càrrec de representants de l'Ajuntament d'Arbúcies, del Front Polisario i d'ACAPS.
Tes; exposició de fotos; Jaima.....
12 h
Cercavila cap al pati de l'IES
12.30
Jocs de cucanya i inflables al pati de l'IES
14.30
Dinar a Can cassó
16.30
Fi de festa amb l'actuació d'ÀNGEL DABAN
Tots els actes seran gratuïts, excepte el dinar (10 €)

Tothom hi és benvingut.

Colònies

2007-06-22T11:55:00.000+02:00

Ja practicament ho tenim tot apunt. Ahir varem tenir la última reunió amb totes les families de Girona, més que res per tal de poder anar perfilant el calendari de les diferents activitats que hem de fer, les analítiques, els metges, la rebuda a l'Ajuntament, etc..

Podem estar contents perquè tenim moltes coses lligades, tot i que ha costat, però al final tot ha bé. No hagués pensat que podríem superar la xifra de families de l'any passat, i sí ho hem fet i al final sense problemes i a més encara ens han sortit algunes families que de moment les tenim en reserva pel que pugui passar.

Les families repetidores amb moltes ganes de poder-se trobar amb els nens i nenes, i les families noves amb molta il·lusió de conèixer el nen o nena que els hi hem assignat i poder passar un molt bon estiu. Ahir ho vam notar amb les cares d'alguns i algunes, tan il·lusionats que qualsevol anècdota els hi fa gràcia i se'ls nota ansiosos per poder passar per aquesta experiència. Al final hem arribat als 50 nens repartits per diferents municipis de la zona:

Banyoles =2
Bescanó = 1
Camós = 1
Canet Adri = 1
Fornells = 1
Girona = 16
Llagostera = 1
Montagut = 1
Olot = 6
Porqueres = 3
Salt = 4
St Esteve = 2
St Gregori = 1
Sarrià de Ter = 2
Serinyà = 1
Verges = 1
Vilablareix = 3

Dimarts i dimecres ja podrem tornar tots i totes cap a Girona amb els nens i nenes que ara ja trobem a faltar, veurem com han crescut els que han vingut altres anys i tindrem la sort de conèixer els que venen per primera vegada a casa nostra.
Això, ja fa dies que m'ha portat molts records, i sé que aquest any serà ben diferent a tots els altres. Tinc moltes ganes que arribin per poder fer moltes coses, però recordo l'any passat i sé que tot serà diferent, recordo la il·lusió de la Tere, ma mare, per poder anar a l'escola del Prat a l'arribada dels nens. Sempre havia tingut moltes ganes i havia estat disposada a anar-hi, i finalment l'any passat no només va anar-hi, sino que va ser de les coordinadores de les colònies arran dels problemes que va haver-hi amb l'Acaps a Girona. No es va tirar enrera, el projecte era important i sempre ho va creure i ho deia: que els nens i nenes havien de poder sortir i haviem de fer el possible per tal que el projecte continues.
Al principi estava preocupada perquè no sabia com les nenes es prendrien veure-la amb el cabell curt. Estava de baixa de la feina i a pocs dies de que arribessin els nens i nenes va reprendre les sessions de quimio.

A casa vam tenir la Fatimetu i la Maria, era la Tere que les tenia, als primers dies els hi vam explicar què passava, que cauria el cabell per culpa d'un medicament i la veritat és que van ser molt comprensives i ho van entendre rapidament, a més se n'adonaven que després de les sessions estigues més xafada i volien ajudar molt en tot. I la van ajudar en tot el que van poder, la Maria i la Fatimetu van ser una alenada d'aire que van donar les forces suficients per tirar endavant a la Tere.
Al recordar tot això i escriure-ho em baixen les llagrimes com si hagués obert l'aixeta, però estic contenta perquè estic convençuda que tot i la duresa del tractament de quimioterapia ma mare, la Tere, va passar un bon estiu portant el projecte i en va gaudir com mai.
No us podeu imaginar com la trobo a faltar...

La Maria i la Fatimetu

2007-06-15T16:13:00.001+02:00

La Fatimetu (o Fueiti) i la Maria van venir juntes a casa nostra. Eren petitetes i bastant timides al principi. Molt bones nenes i a més entre elles s'entretenien molt. No sentien tant l'enyorança dels campaments, el fet d'estar juntes els hi feia sentir millor. Són molt diferents l'una de l'altre, i allà no es coneixien, l'una és de Tichla (Auserd) i l'altre de Hausa (Smara) per tant allà no es veuen mai, només tenien el contacte quan venien a passar l'estiu amb nosaltres.

La Fatimetu havia estat a la Rioja anteriorment, però després a casa nostra hi va passar 3 anys seguits. Aquest any ja no vindrà, té 12 anys i ja no entra en el projecte. L'any passat ja sabia que seria el seu últim any, i per això vam aprofitar per arreglar una mica totes les càries, no vam poder fer tot el que caldria, perquè per anar bé caldria que portés ferros, no pel fet estètic, perquè té forces dents amb mala col·locació que li afecta a l'hora de mastegar, però era complicat col·locar els ferros i que marxés als campaments, ja que s'ha d'anar revisant.

La Maria era, el primer any de venir, la rateta de la casa. Tan maca, tan presumida, i amb aquelles dentetes (ja que era l'època que li queien). I amb aquell cabell presiós ben arrissat però tant dificil de desfer tots els nusos amb els que arribava dels campaments. Aquest any havia de ser l'últim que vingués, i en principi era a les llistes, però dia sí dia no, m'han trucat la familia des dels campaments dient que no vindrà, que no li han fet la foto pel passaport. Ara ja està del tot confirmat que haurà de passar l'estiu als campaments. Tenia moltes ganes de tornar, de passar les vacances amb nosaltres i la veritat és que jo també en tenia.

Però bé, què no hi puc fer res, no m'extranya res ja, tot és possible i les coses que passen als campaments ja no em sorprenen, i no és per criticar-ho, és que m'imagino lo difícil que déu ser col·locar tota la mainada arreu d'Espanya, fer els papers, les fotos, etc... amb les condicions en què viuen, i en les que han de fer tota la feina de suposo que uns 8.000 nens i nenes que venen a tota Espanya, ha de ser de bojeria.
Si a nosaltres tinguent tot informatitzat ens fallen algunes coses. Bé no sé si fallen o em faran tornar una mica més boja del que sóc. Tot i tenint el programa via internet i l'eficàcia d'en Joan des de Lleida (per cert gràcies per tot) que atèn amb rapidesa tots els canvis de nens, canvis de families, que si ara en volem més, que si la familia tal o qual s'ha tirat enrera, que si nen o nena.
I per no parlar de les trucades de les families que volen això o allò, que si l'Ajuntament paga tant però no hi ha manera que faci l'ingrés, que si ara hi ha una nena que havia de venir a Catalunya però està a les llistes de Madrid. Que si el CAP ens donen hora per mitjans de juliol, i hem de tornar a inssistir que ha de ser entre finals de juny o principis de juliol, que com més aviat millor, i ens van passant d'un al altre fins a solucionar-ho.
A més a última hora és quan surten moltes més families que volen acollir i ja tenim tots els nens col·locats, i un infinit etzetera que tots i totes els que esteu en aquest entramat segur que en teniu moltes anècdotes.
Sort que ho fem amb ganes i al final tot surt bé, i a més ja falten poquets dies per poder disfrutar dels millors embaixadors i embaixadores de la causa sahraui i passar un bon estiu amb tots ells.

MARIEM HASSAN concert divendres 8 de juny al Prat

2007-06-04T13:24:00.000+02:00

És la veu més coneguda del houl, la música tradicional sahraui, per això és considerada la seva embaixadora. Les seves cançons estan prohibides a la seva terra natal, al Sàhara Occidental, l'ocupació marroquí ha fet que les cançons hi hagin d'entrar clandestinament.

Mariem tenia 17 anys quan va tenir lloc la Marxa Verda, i és quan la familia va haver de fugir cap a Mjeriz, per després arribar a la inhòspita hammada. Allà hi ha viscut la major part de la seva vida, a la wilaya d'Smara és on han nascut els seus 5 fills, i actualment viu a la província de Barcelona.

Amb una trajectòria con a cantant de més de 30 anys als escenaris Mariem ens mostra la seva fortalesa reivindicant la dignitat d'un poble que intenta mantenir la veu propia i el seu legítim dret a existir.

Ha participat en diferents grups musicals sahrauis, primer amb El Hafed, que després es diria Mártir Luali, amb el que va sorgir el disc Polisario Vencerà, i després participant en un disc íntegrament dedicat a les dones sahrauis. El disc A pesar de las Heridas veus com la de Mariam Hassan, però també Teita Lebid o Hadhum Abeid, són les que transmeten la càrrega emocional acumulada per tants anys de lluita.

La consagració definitiva de l'artista ha estat amb Deseos, el seu primer àlbum en solitari. Amb la col·laboració de Baba Salama com a productor i guitarrista, i l'assistència de Boika Hassan (germà de Mariem) van aconsseguir una obra en la qual les guitarres disfruten de la llibertat.

També acompanyada dels tabals (tambors de fusta i pell de camell) instruments exclusius de les dones sahrauis que el toquen assegudes al terra, marcant els ritmes pels balls, per les cançons i poemes, seguint la tradició. Amb el particular ball sahraui, una dansa sofisticada, amb els moviments subtils de les mans, els braços, caderas i peus, el joc del tambor en què la ballarina combina els tocs de tabal amb una representació fascinant de la forma de maquillar-se, entre d'altres representacions.

Un disc ple de ritme, i molt potent, que no deixa notar les dues tragedies durant la seva gestació: la leucemia i mort del productor (que no va arribar a veure el disc editat) i el càncer de mama de la propia Mariem. Ella va aconsseguir sobreposar-se de la malaltia i li ha permés poder actuar i a més en plena forma.

Amb tot això volia a animar a tothom per participar al proper concert de Mariam Hassan, el divendres 8 de juny a les 23h a La Capsa: Avda. Andreu de Palma, nº 5-7 del Prat de Llobregat, organitzen la gent d'Acaps del Prat de Llobregat, en el marc de la 14ena Festa del Prat Solidari, entra moltes de les activitats que s'hi realitzaran.

De segur que serem molt i moltes els que hi anirem a disfrutar de la música i la dansa sahraui, barrejats entre els darrahs i melfes que de ben segur que també hi seran.

Falta menys d'un mes............

2007-06-01T14:09:00.000+02:00

Ja falta poc, quasi ja els tenim aquí!!!!

Les millors embaixadores i embaixadors de la causa sahrauí en poquets dies ompliran casa nostra, de la millor manera que saben, amb la seva alegria i les mil i una cosa que ens faran poder tocar amb la punta dels dits la sorra del desert sense haver-nos de desplaçar.

Cada nen és un món i per això quan les families noves pregunten com són aquests infants? puc veure el rostre de cadascun dels que han passat per Girona. Cadascú amb el seu caràcter, amb la seva manera de ser, amb els seus moviments, amb uns gustos diferents, però en conjunt encantadors. Tots a la seva manera ens mostren el seu costat positiu i el negatiu, que de fet, estem parlant de criatures que riuen, juguen, demanen, ploren, es barallen, canten, ballen, criden i no es cansen mai...

La Buha, la Salembuha, el Mahfud, la Delou, els Mohamed's, la Minatu, l'Othman, la Jadiyetu, l'Ali, en Salek, la Hanna, la Maria, i tots els demés, fan que les tardes d'estiu ens retrobem totes les families al parc per compartir els jocs, el xivarri i que ens reunim a l'hora de la fresca a comentar cada detall, cada manera de fer i solucionem entre tots els diferents problemes que se'ns presenten, que poguem perfilar els detalls de la festa que farem a la província, aquest cop haurem de desplaçar-nos cap a Arbúcies i també la festa a nivell de Catalunya (que per cert serà a l'Hospitalet).

Han estat uns dies força moguts, fent xerrades, entrevistes a les families interesades i buscant nens i nenes a les llistes, sort que quan les coses es fan amb ganes no pesen tant. Les llistes ja estan enllestides, potser tindrem sorpreses d'última hora, tots els que hem anat als campaments sabem en les condicions en que s'hi treballa i les dificultats que s'hi troben, però any rera any les coses es van millorant. La feinada del programa informàtic perfeccionant-lo crec que es mereix el seu reconeixament, en Joan i l'Antònia i familia, des de Lleida fan de casa seva la seu d'entrades i sortides de dades, des d'aquí felicitar-los per la seva dedicació i la seva eficàcia.

He vist com tothom s'ha volcat en el projecte, des de tot el territori hem pogut comprovar la feina de formigueta de buscar families, d'ampliar el projecte, de donar a conèixer la causa del poble sahraui.

Xerrada-Debat i Sopar a Mataró

2007-05-31T09:29:00.000+02:00

Com tots molt bé sabeu, la situació dels sahrauis de les zones ocupades és preocupant, molt sovint trobem noticies per internet de les manifestacions dels sahrauis a l'Aaiun, de les detencions que pateixen, del mal tracte que reben.

El proper divendres 1 de juny els companys i companyes d'Acaps Mataró han organitzat una xerrada-debat per posar-nos una mica al dia de la situació que pateixen els sahrauis a les zones ocupades.

Intervindràn:

Toni Guirao: en representació d'Acaps
Mah Yahadih: en representació de la Delegació del Front Polisario a Catalunya
Alfons López: en representació d'Amnistia Internacional

L'acte es farà a la Sala de Can Palauet al carrer Palau nº32-34 a les 19h. Per arribar-hi és molt sencill ja que es troba darrera de l'Ajuntament de Mataró.
I després a sopar tots junts, al Pati de Can Marshall que es troba entre el carrer Luis de Leon i el carrer Sant Joaquin, al costat del local d'ICV. El sopar anirà amenitzat amb música i ball.
Com ja veieu, la oportunitat no es per desaprofitar-la, xerrada, sopar, música i ball, dificil faltar-hi.
Espero veure-hi moltes cares conegudes.

el proper 27 de maig

2007-05-22T10:52:00.000+02:00

RECORDEU

EL PROPER 27 DE MAIG: ELECCIONS MUNICIPALS

A L'HORA DE VOTAR,

PENSA EN UN SÀHARA LLIURE.

NO MÉS TRAICIONS

Concert Sàhara Horta

2007-05-15T12:10:00.000+02:00

Els / les JOVES de SAHARA HORTA, organitzen un concert solidari amb el poble sahrauí.

SÀHARA RESISTEIX. Ja veieu la marxa que porten aquesta gent. Vull des d'aquí solidaritzar-me amb la marxa i l'energia que porten aquest grup i felicitar-los per tota la seva tasca a favor del Poble Sahrauí. Per cert, ens han anat molt bé les xapes que han fet, per tal de recollir fons i tenir a la paradeta, de ben segur que a l'estiu tenen molta sortida. Si voleu feralgun encàrreg us poseu en contacte amb ells:
saharahortaj@googlegroups.com

Espero poder-me escapar i estar entre la gent de Sàhara Horta, i també espero estar amb totes i tots vosaltres disfrutant del concert.

Tindrem l'ocasió de poder sentir en directe al cantant: Maneeck, autor de la cançó SAHARA mientrastanto...espera, entre altres grups.
És el proper 25 de maig, de fet ja estarem quasibé en el dia de reflexió, és a dir que ningú té excusa, perquè que millor que començà la reflexió amb un bon concert... A partir de les 21'30 amb el preu de tan sols 3 €uros; el concert és a l'Espai Jove Boca Nord c/Agudes 37-45 de Barcelona (sobre el Túnel de la Rovira)
Una abraçada
Txell

Colònies d'Infants Sahrauís

2007-04-25T10:29:00.001+02:00

Ja s'ha iniciat la campanya per les Colònies d'Infants Sahrauís a Catalunya. Com ja sabeu cada any venen a casa nostra els millors embaixadors de la causa sahrauí a passar els mesos de juliol i agost entre nosaltres.

El projecte de les colònies a Girona es va iniciar l'any 1995, i des de llavors cada any arriben a la ciutat de Girona una vintena de nens i nenes sahrauis.

El proper divendres 27 d'abril a les 19 hores fem una reunió informativa sobre l'acolliment, serà al Centre Cultural de l'Estació.

Un nou bloc a la Wilaya Catalana

2007-04-23T11:03:00.001+02:00

Neix un nou bloc i s'afegeix a la blogosfera de la wilaya catalana. Des d'aquí felicito molt sincerament a l'Alba de l'Hospitalet per animar-se a fer-lo, de ben segur que hi trobarem coses molt interessants, us animo a entrar-hi a llegir-lo i a donar-li suport. Jo hi entraré amb freqüència, no em perderé ni un detall.
Ja el tinc als enllaços de la wilaya catalana, com un regal de Sant Jordi el podeu trobar a http://sabah93.blogspot.com

Sempre he dit que totes les coses són diferents segons els ulls que ho miren, el bloc de Zahrat Asahara (la flor del desert) ens aporta la visió més jove dels blocs sahrauís. L'Alba amb els seus tretze anyets i amb les ganes d'aportar el que sent pel poble sahrauí. Segur que té moltes coses per explicar, després de cinc anys viatjant als campaments, compartint els dies amb els nens i nenes, ha fet que ja tingui molts coneixaments del Hassania i això també li permet tenir molta més complicitat amb ells. També les seves vivències amb la visita de l'Aminatu Haidar a l'Hospitalet, i tot i que jo encara no coneixia l'Alba em va emocionar, ja que l'Aminatu li va dir que li recordava a la seva filla, tot i que la filla de l'Aminatu no podia gaudir de la llibertat de l'Alba.
Bé de fet, no m'extranya la força que té l'Alba, les ganes de lluita, la solidaritat que desprén pel poble sahrauí, amb els pares que té: la Núria i en Jordi que no paren ni un moment, que estan a tot arreu, i amb la marxa que porten no m'extranya l'entusiasme de l'Alba.
Ja ho veieu, un nou bloc que ens omplirà de ben segur de ganes de seguir lluitant per un Sàhara Lliure, fins la seva Independència.

Totes i tots a la MANIFESTACIÓ a Madrid

2007-04-18T15:37:00.000+02:00

La Coordinadora Estatal d'Asociacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-Sàhara) ha convocat una manifestació a Madrid el proper dissabte 21 d'abril a les 12h. La mani anirà des d'Atocha fins el Ministeri d'Asumptes Exteriors.

En defensa dels drets Legitims del poble sahraui, recolzant l'Autodeterminació i la Independència del poble sahrauí.

S'ha d'exigir al govern espanyol que recolzi clarament les resolucions de la ONU, per la celebració del Referèndum de l'autodeterminació, i denuncii la violació dels drets humans al Sàhara Occidental per part del Marroc.
Arran de les últimes declaracions del President Zp després de la reunió entre Marroc i España a principis de març, fan que les preocupacions s'alleugin una mica més en relació a la solució del conflicte del poble sahrauí.
Sembla mentida que les coses vagin d'aquesta manera, després de més de 32 anys d'exili a la Hamada, sembla que es prengui el pèl a totes i tots els sahrauís, i de rebot de totes les persones que d'alguna manera o una altre recolzem la causa sahrauí. Més de 50 resolucions preses des de la ONU no han servit de res per tal de tenir un posicionament clar.

Totes i tots a la MANIFESTACIÓ de MADRID !!!

NO A LA VENDA D'ARMES A MARROC !!!

EVITEM LA GUERRA !!!

PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL !!!

EL SÀHARA NO ESTÀ EN VENDA !!!

Concentració en contra de l'actitud del govern espanyol respecte al conflicte del Sàhara

2007-04-10T11:32:00.001+02:00

Des del Comité Català Aminetu Haidar ens convoquen a totes i a tots a participar el proper 12 d'abril de 2007 a les 19 hores a una concentració davant la Subdelagació del Govern a Barcelona (carrer Mallorca núm. 278).

S'entregarà un manifest en contra de l'actitud del govern espanyol respecte al conflicte del Sàhara i la venda d'armes al Marroc. Manifest que ha estat firmat per persones i institucions solidàries amb el poble sahrauí.

MANIFEST

En contra de l'actitud del govern espanyol respecte al conflicte del Sàhara

Les associacions solidàries sotasignants no podem fer res més que valorar negativament el posicionament del Govern espanyol a la cimera entre Espanya i el Marroc dels passats dies 5 i 6 de març, respecte del Sàhara Occidental, ja que, en acceptar el pla d'autonomia per a aquest territori que proposa el Regne del Marroc, culmina tot un procés de calculades ambigüitats que situa Espanya en una posició molt delicada, ja que no solament abandona posicions respecte a la legalitat internacional, respecte a la seva antiga colònia, sinó que, a més, ho fa acceptant les pressions econòmiques, polítiques i d'altres de tot tipus per part del Marroc.

Lamentem la modificació de la posiciò del Govern espanyol respecte del Sàhara Occidental, perquè l'acceptació de les tesis autonomistes del Marroc és una burla a les més de 50 resolucions de l'ONU, de l'OUA, de la mateixa Unió Europea o respecte als criteris expressats pel Tribunal Internacional de la Haia, que reconeixen el dret d'autodeterminació del poble sahrauí. Denunciem que el posicionament del Govern espanyol el situa al marge de la legalitat internacional.
Avalant les tesis marroquines, el Govern espanyol no solament traeix el poble sahrauí, sinó que aquest canvi significa un total seguidisme de les posicions del Marroc respecte del Sàhara Occidental i una submissió total a les condicions imposades per aquest país, que utilitza els sahrauís com a moneda de canvi per tal de mantenir relacions comercials, per l'aplicació de polítiques concretes respecte als immigrants, respecte al tràfic de drogues o del manteniment d'altres polítiques d'interès tant per a Espanya com per el Marroc. Per contra, nosaltres creiem que NO ES PODEN CANVIAR ELS INTERESSOS POLÍTICS PELS DRETS DE LES PERSONES I DELS POBLES.
L'aplicació de polítiques concretes no ha de condicionar el dret dels sahrauís a expressar-se lliurement i a exercir el seu dret a l'autodeterminació
En avalar les tesis del Regne de Marroc, Espanya:

Se situa contra les idees del moviment solidari amb els sahrauís, però, sobretot, contra la majoria de la realitat social catalana i espanyola.
Abandona la possibilitat de liderar un procés, com a aantiga potència colonial, que ha de donar estabilitat i ha de portar la pau a la zona del Magreb. Aquest procés passa ineludiblement per un referèndum d'autodeterminació del Sàhara Occidental.
Tanca les portes als possibles processos de diàleg i negociació, dins dels marcs de la lagalitat i del dret internacional, processos que han estat boicotejats permanentment des del Marroc.
Dóna recolzament al Marroc, que no solament està ocupat il·legalment el Sàhara Occidental, sinó que, a més, viola constantment el dret dels sahrauís a expressar-se lliurement, amb detencions il·legals, amb procesos judicials sense garaties i, finalment, amb condemnes desproporcionades contra els activistes dels drets humans sahrauís. Tots aquests fetc estan acompanyats per na política d'assetjament constant a la població sahrauí, que inclou l'entrada a les cases dels sahrauís o marginar-los socialment.
no escolta les preocupacions manifestades per organitzacions com Amnistia Internacional o d'altres, que denuncien la repressió constant i organitzada del Maroc a la població sahrauí dels territoris ocupats, i que sembla que vulguin justificar aquestes situacions.

Contra aquests fets, les organitzacions de Catalunya solidàries amb el poble sahrauí fem una crida al Govern espanyol, perquè:

Respecti les resolucions de l'ONU, que reconeixen el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí.
NO dugui a terme la venda d'armes al Regne del Marroc, ja que es fa a un país en guerra, fet que és contràri a la legislació internacional i al paper que ha d'exicir un país con Espanya, que ha de liderar el procés de descolonització i d'autodeterminació del Sàhara Occidental.
Respecti la majoria catalana i espanyola, que desitja no solament recolzament humanitàri, sinó també polític a les reivindicacions del poble sahrauí.
Continuï donant suport als sahrauís exiliats als Campaments de Refugiats de Tindouf, on van arribar fugint de la persecució de l'exèrcit marroquí i des d'on, ja fa quasi 32 anys, reivindiquen el seu dret a tornar al seu país, lliure i independent.

Finalment, restem a l'espera de les respostes sobre els fets que des del govern s'està duent a terme vers el conflicte del Sàhara i que anteriorment hen anunciat.

LLIBERTAT PER AL POBLE SAHRAUÍ

La Muha

2007-03-22T23:36:00.000+01:00

La Muha és una altre de les nenes que han format part de la meva familia. El primer any que va venir era petiteta i molt sensible.

Va estar uns dies molt enyorada, i plorava sovint, li va costar adabtar-se. El primer any d'estar a casa la seva família va poder localitzar-nos i cada vegada que hi parlava li venien les llàgrimes als ulls, al veure-la se'ns trencava el cor.
Acostumats amb la Kneita ens sobtaven molt les seves reaccions, la Muha era tot el contrari molt tímida i molt bona, això també ens angoixava ja que no sabiem si estava bé o es sentia molt desplaçada. No entenia res de l'espanyol i el català encara menys, i era difícil la comunicació, però va anar aprenent, i molt.
Es va anar adabtant a nosaltres i el contacte amb els demés nens i nenes sahrauís de Girona li va anar molt bé. No ens demanava mai res, i ja amb els dies sempre estava contenta. Era molt llesta i ho vam notar de seguida, ja que amb poquet temps va aprendre molt i es feia entendre amb català i tot.
El 2002 va ser el darrer any que va venir a casa, i ja deu fer dos o tres anys que no la veiem quan anem als campaments ja que estar a Alger estudiant. L'altre dia vaig parlar amb ella per telèfon, després de molt de temps. Al estar internada en una escola a Algèria se'ns feia difícil contactar-hi, però ara amb la revolució dels mòbils ja és tot més sencill. Encara recorda forces paraules amb català. Em va agradar molt poder parlar amb ella, sentir-la tan aprop, notar que s'en recordava tant de nosaltres. Vaig notar com havia canviat, com s'havia fet gran, deu tenir uns 16 o 17 anys. Amb la veu la vaig poder veure, la vaig sentir tant aprop que fins hi tot ens vam abraçar.
Està contenta de poder estar estudiant, és conscient del que representa i la necessitat per el poble sahrauí de la formació dels joves. Em va dir que encara no està decidida del que vol estudiar, però per ara li agradaria estudiar medicina. Jo crec que si s'ho proposa ho podrà aconseguir.

Després de forces dies....

2007-03-22T17:23:00.000+01:00

Tinc el bloc molt abandonat, fa uns dies que no hi dedico gaire temps, per no dir gens, i no hi he escric res.

I no és que no hagin passat coses, perquè dèu n'hi do... la visita de ZP al Marroc amb les seves declaracions tant desafortunades, que no crec que mereixi la pena ni de comentar i dies més tard el rei a Algèria. Si és que al final haurem de ser monàrquics, ja té nassos la història...

Ja hi ha hagut alguns/es que entreu sovint al bloc que m'heu preguntat què passa, si és que estic de vacances o malalta, doncs no, ni una cosa ni l'altre, bé vaig estar una mica refredada però ha estat cosa de dies.

Un parell de setmanes que no he escrit res. Potser perquè em vaig col·lapsar amb uns articles que es varen publicar a la revista Treball d'ICV del mes de febrer. Escrits per els Joans, parlant de la meva mare, la Tere, en Joan Olòriz i en Joan Boada i és que m'ho van comentar i al veure la revista no em vaig veure capaç de llegir-ho. Vaig guardar la revista per més endavant i ho vaig fer quan em vaig veure amb forces, però no vaig poder evitar tornar a reviure-ho tot. Ja sé que és normal. No passa ni un sol dia en que no pensi en ella, en que ja no hi serà més, en que no la veure mai més, i no és fàcil. Vull seguir endavant, i em sembla que ho faig prou bé, no crec que sigui dolent sommiar-hi, pensar-hi, i la veig engrescada per les colònies dels infants sahrauís i em fa aixecar i mirar endavant per seguir.

Si voleu veure els articles podeu entrar a la web d'ICV i a la columna de l'esquerra hi podeu trobar a l'apartat de publicacions l'ultim número de la revista Treball en format pdf.

Jo segueixo per aquí,
Txell

Caravana 2007

2007-03-09T12:14:00.000+01:00

Ja quasi que no hi cabem!!!! Hem superat totes les prespectives que teniem. Si no em falla la memòria ja arribem als 45 palets, com els que veieu, de lleties, sucre, oli i varios que no els deixarem fora, al cap i a la fi és també menjar.

Superem les 35 tones d'aliments. Hem tingut molta feina carregar i descarregar, a empaquetar-ho tot, però el goig que fa al veure-ho fa que valgui la pena.

Cal dir i agraïr que els diferents municipis que han col·laborat la majoria ens ho han posat fàcil, ja que ja ens ho han dut encaixat, i només ens ha calgut posar-ho als palets.

Tifariti (4) Els que prenen la fresca........

2007-03-08T17:26:00.001+01:00

Com deia la Núria de forma molt acertada, aquests són els que prenen la fresca, volten per Tifariti amb els seus cotxes i la seva bandereta amunt i avall, sembla que no parin ni un moment.

Quan passen puc veure la reacció i els comentaris dels i les sahrauis, la ràbia que fan aquests personatges passejant com si res. Ens diuen que volten per fer-se veure, perquè les diferents delegacions som allà, i la veritat és que es nota. Els vaig veure, tan tranquils, no fan res, només passegen i demostren que són allà.

Al vespre, a les vetllades que es van fer després de la Conferència entraven i sortien del recinte. Anaven agrupats, no els hi agradava quan intentàvem fotografiar-los. Però no hi fa res, vam fer algunes fotos sense manies.

Com tots sabem al Sàhara Ocupat es queden de braços plegats veient la repressió que pateixen els sahrauís que es manifesten i són agredits per la policia marroqui, veient els forts cops que reben, sense cap mena de sentit, els sahrauís a la seva propia terra.

Als territoris alliberats ja hem sentit el que fan aquests soldats, que en teoria tenen una missió especial de garantir l'alto el foc, però com que es deuen avorrir molt han de signar amb sprays i en plan les pintures rupestres que es van trobar a la regió de Zemmur, cap a l'any 1995 quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako. Malmeses de forma barroera pels senyors de les gorres blaves.
Aquests personatjes que haurien de ser imparcials només fan que provocar. Al ser a Tifariti ho vam poder comprovar. Jo personalment no ho vaig veure, però em van explicat que un d'ells portava un adhesiu que deia Sàhara Marroquí, evidentment no va durar gaire, algun sahrauí de seguida va treure-li l'adhesiu i a sobre el provocador va denunciar una agresió. Absurd del tot, que en la Conferència Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahrauí ens haguem de veure coses com aquestes.

Com deien els bascos: que se'n vagin, no els volem aquí!!!

Visca el SÀHARA LLIURE I INDEPENDENT!!!!

Tifariti (3) Mami Aamar Salem

2007-03-07T13:06:00.001+01:00

En un dels tallers que es van fer a la Conferència de Tifariti, i en el qual vaig assistir, es va parlar de la situació als territoris ocupats, la repressió continua que estan vivint els i les defensores dels Drets Humans al Sàhara Occidental.

Mentre d'altres van anar al Taller Polític (en Toni, l'Antònia i en Francesc). Ens varem repartir i la Núria, la Cristina, la Montse i jo mateixa vam voler sentir la situació al Sàhara Ocupat.

Vam tenir l'oportunitat d'escoltar les paraules d'en Mami Aamar Salem, se'l notava seré, les seves paraules transmetien la veritat, la serenitat de tenir la raó, de parlar amb seguretat i tenint les coses molt clares.

Un defensor dels Drets Humans al Sàhara Occidental, va publicar en alguns mitjans l'article titulat Los recursos son propiedad del Sàhara, amb el que denunciava que els ocupants marroquins exploten els recursos de manera impune.

Explicava que aquests escrits que va anar publicant van fer que fos detingut sense gaires contemplacions, un dia qualsevol amb la claretat del dia i davant un munt de gent. Els grups d'intervenció ràpida el van agafar i el van sotmetre a tota mena de tortures, per deixar-lo anar amb estat físic lamentable. Als hospitals no el van atendre i cada cop es sentia pitjor, les condicions amb les que el van deixar anaven empitjoran, i de fet, com comentava ell, els metges de les zones ocupades estaven compintxats amb la policia i en comptes d'ajudar encara els hi fan més mal.

Va explicar tot el que va haver de passar, el tracte rebut, les maneres que tenen de fer les coses, ja us podeu imaginar. Mentre explicava el silenci no va ser trencat per res, tan sols vam haver de parar un moment ja que els aparells de la traducció simultània van fallar i es va haver de continuar agrupant amb grups els que paralven anglès, francès, etc, amb el traductor al mig i els que podiem entendre el castellà (com que erem el grup més nombrós) el traductor va seure a costat de el Mami i anava traduint.

Les paraules del Mami Aamar Salem em feien esgarrifar, va explicar tota mena de detalls que havia viscut, em va recordar les paraules de la Aminetou Haidar quan va venir a Barcelona, a més pensant que això passa diariament als territoris ocupats a qualsevol que lluiti per un Sàhara Lliure.
El van fer fora del Sàhara, sense cap tipus de documentació i amb un estat físic molt lamentable. El van declarar persona non grata per estar al Sàhara. Va estar mal ferit durant uns dies amagat entre el Sàhara i Mauritània, i va poder posar-se en contacte amb activistes sahrauis que es trobaben a Mauritània que el van ajudar amb tot el que van poder.

No va donar temps a traduir el final ja que es va emocionar i tothom a la sala es va aixecar donant-li suport, recolzant-lo en la seva lluita, recolzant a tota la gent que estan patin aquesta repressió que no té cap sentit, que no arriba a la gent, que no interesa que arribi. Va cridar per un Sàhara Lliure, va cridar per una solució definitiva al conflicte i això el va emocionar, va cridar perquè no el podràn parar, que seguirà lluitant malgrat la repressió, la tortura i els maltractes rebuts, perquè el Sàhara ha de ser lliure. Tots ens vam emocionar amb ell. Espero que aconsegueixi tornar al Sàhara Ocupat que és el que més desitja per seguir la lluita, per aconsseguir un Sàhara Lliure.

Tifariti (2). Destrucció de mines

2007-03-06T13:11:00.000+01:00

El 27 de febrer a Tifariti, als territoris alliberats del Sàhara Occidental, es va destruir una nova reserva de mines anti-persona, d'acord amb el Tractat d'Otawa.

La ceremonia de destrucció es va fer amb la presència del president de la RASD, Mohamed Abdelaziz, diferents ministres i representants de països africans, europeus, asiàtics i d'Amèrica Llatina.
Operació que demostra la voluntat del poble sahraui per seguir el camí pacific, que volen una solució respectant la pau i aplicant la legalitat internacional.
Es va denunciar l'actitud del Gobern marroquí que no respecte les resolucions preses i continua amb la seva política de violació sistemàtica dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals, amb totes les mines que segueixen causant milers de víctimes.
La destrucció de les mines va ser impressionant. Ens varen comentar que les mines estaven a 1,5 km. Tots els que erem allà vam sentir un nus a la gola al veure-ho des de lluny, al imaginar-nos el mal i la destrucció que poden causar en un instant. Em va impactar molt aquella explosió al mig del desert i l'escalt va fer callar tothom i el silenci va ser total, només es sentien les càmares de fotos que volien immortalitzar el moment. Després de la explosió de les mines es va fer una plantada de 31 arbres al mig del desert, en conmemoració als 31 anys de la proclamació de la Republica Àrab Sahrauí Democràtica. Arbres que volen veure el futur del poble sahrauí amb diferent prespectiva, arbres que seran l'esperança de tants anys de lluita.

Tifariti (1)

2007-03-05T09:41:00.000+01:00

Em costa canviar de chip, m'és dificil quan torno dels viatges al Sàhara. Però és que aquest cop ha estat un viatge diferent. Sabia que seria un viatge dur, i així ha sigut, però de fet menys del que esperava. Són moltes hores de camí, amb els toyotas pel mig del desert unes 8 hores, de fet no n'estic del tot segura del temps que vam tardar, ja que tinc la costum de deixar el rellotge a casa cada vegada que vaig al Sàhara.

Al sortir del 27 de febrer de bon matí vam poder comptar 18 cotxes davant nostre i algun més darrera. La Caravana de cotxes en un principi anavem tot junts, però a mesura que ens endinsavem al desert cada conductor va anar pel seu compte, buscant la millor manera de fer camí, esquivant la pols que aixequen els demés cotxes, vam anar perdent els altres toyotas per quedar sols en l'inmens desert. Però sense saber com, amb una facilitat esgarrifadora cada "x" quilòmetres anavem retrobant-nos amb els demés fent parades de tant en tant per descansar, estirar les cames, prendre el te sobre el carbó, que ens oferia el nostre conductor Ben Nasser per recuperar forces.

És un viatge cansat però on carregues les piles al màxim per continuar amb la lluita pel poble sahrauí, torno amb més ganes que mai. A més el fet de ser conscient de trepitjar el Sàhara Occidental, la terra per la qual lluitem els sahrauis, fa que una sensació extranya et recorri el cos en tot moment. Sensació que he pogut compartir amb la Delegació Catalana: la Núria, en Toni, la Cristina, l'Antònia, la Montse, en Miquel i en Cesc.

He pogut trepitgar el Sàhara de veritat, he pogut assistir a la 31 Conferència Internacional de la Solidaritat amb la RASD, per primera vegada feta en territori sahrauí on totes les delegacions del món han mostrat tot l'interés i les ganes d'una solució definitiva al conflicte. Es van arribar a una sèrie d'acords per tal de continuar de forma coordinada la lluita per la autodeterminació del Sàhara Occidental. Per no repetir-me, passo l'enllaç del blog d'en Toni on hi ha la Declaració de Tifariti. Document important per a difondre.

A part, tot i que ni ho vaig comentar, vaig poder apropar-me una miqueta a ma mare, la Tere, ja que en el seu últim comiat va marxar amb una bandera sahrauí (fet que havia demanat dies abans de morir) i aquesta bandera va viatjar amb uns companys d'Acaps Girona (la Lluïsa i en Toni) al mes de desembre passat fins a territori alliberat, per enterrar-la prop de Tifariti. No la vaig poder veure, no sé ben bé el punt exacte on està, ni si hi vaig passar, però al entrar al Sàhara Alliberat la vaig sentir molt aprop.

Conferència Internacional de Solidaritat amb la RASD

2007-02-23T12:28:00.000+01:00

La Conferència Internacional de Solidaritat amb la RASD es celebrarà entre els dies 24 i 28 de febrer, al territori alliberat de Tifariti, al Sàhara de Veritat (com diuen molts sahrauis que conec). Ja es celebren els 31 anys (els mateixos que tinc jo) de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

Com cada any és important aquesta celebració, i que tingui el ressó que realment es mereix, vull dir mediaticament. A més, si pensem en tota la gent dels territoris ocupats que estant patint la repressió marroquí, els presos polítics que pateixen diàriament a l'interior de la Presó Negra de l'Aaiún, presos que continuen la seva vaga de fam des del passat 30 de gener en protesta als maltractes que són objectes. A part, de tota la població que es veu obligada, des de l'ocupació per part de Marroc, a viure als campaments de refugiats esperant una solució al conflicte.
Doncs, el que deia, espero que els mitjans de comunicació se'n facin el ressó que es mereix una data tan senyalada com aquesta i esperem que la difusió sigui àmplia i influeixi en el futur dels sahrauis.
Jo, per si de cas, faré moltes fotos i ja us explicaré com ha anat tot. Les meves impressions després de trepitjar el Sàhara de debò. Tot això a la tornada....
Txell

troçet o trosset???

2007-02-22T17:20:00.002+01:00

troçetSí, ja ho sé.... Alguns ja m'heu comentat que troçet no va amb ç , sinó amb ss: trosset. Doncs sí, va ser un error, però a aquestes alçades..... ja no ho canviaré.

A més m'agrada amb ç, amb les dues esses el tros sembla més gran i no és així, és petit i així seguirà sent. La ce trencada encara el fa més petitet i aquí hi ha la gràcia, que voleu que us digui...

Ho sento per els/les filòlegs que us fa mal d'ulls, però m'hi he acostumat i m'agrada. A més, si aneu al Google i escriviu troçet veureu que no sóc la única en equivocar-me. Què hi farem....

10 anys amb Farsia

2007-02-21T10:10:00.000+01:00

Aquest any farà 10 anys que la ciutat de Girona es va agermanar amb la daira de Farsia. Per Setmana Santa del 1997 van baixar els regidors de la ciutat de Girona per formalitzar l'agermanament. Casualment aquell abril vaig viatjar als campaments per primera vegada, i dic casualment perquè és així. Coneixia la causa del Poble Sahrauí però ho veia com una cosa llunyana, i la veritat és que mai hagués imaginat fins al punt que m'hi implicaria. De fet, en la primera jaima que vaig entrar, podríem dir que, me'n vaig enamorar. I des de llavors, com molta gent, porto el Sàhara al cor.
Arran del viatje que vaig fer amb la meva germana, aquell estiu vam fer el primer acolliment (bé ho van fer els nostres pares, la Tere sobretot). I vam acollir l'Kneita, de la qual ja us en vaig parlar fa dies.

Sembla mentida, però ja han passat 10 anys, això em fa pensar que la solidaritat va més enllà. Des de llavors l'Ajuntament i Acaps tenim un conveni signat. Aquests diners els gestionem en els diferents projectes globals: Caravana, Àpat diari i Colònies, però a més hem anat fent projectes directes amb la daira germana.
Hem dotat de plaques solars els equipaments de l'Ajuntament, varem fer la instal·lació de llum a totes les sales. També varem baixar tots els aparells per posar megafonia a la daira, per quan necessiten avisar la gent, pel repartiment d'aliments, per les vacunes pels nens, etc. Vam dotar de mobiliari i material escolar la tarbia de la daira, portant material divers. Varem portar material pel dispensari. Sempre hem cregut millor rebre la demanda des d'allà i veure quines necessitats hi han en cada moment i les prioritats que hem de tenir en compte segons el presupost que disposem. En un viatge van anar-hi unes educadores per tal de compartir les seves experiències amb les treballadores de la tarbia, viatge també molt beneficiós, tant per les educadores sahrauis com per les que hi van anar des d'aquí. En l'últim viatge el projecte ha estat de reconstrucció d'edificacions que havien caigut degut a les pluges de febrer de 2005 i a més ens van fer la demanda de construir uns centres socials a cada barri, per tal de poder organitzar i reunir-se, les regidores de les cada barri estaven molt contentes.
Bé, amb 10 anys es poden fer moltes coses, però m'adono que no han canviat gaire les coses. Em refereixo a la qüestió política. Després de 10 anys seguim sortin tan poc a la premsa, seguim tenint poca influència als mitjans. Bé, sortim quan hi ha les colònies, quan despedim la Caravana, i algun altre acte. Però no surten les coses de fons, no interesa quan hi ha vagues de fam a les presons del Sàhara Ocupat, interesa ben poc la situació de la població al territori ocupat i les diferents obtaculitzacions en el conflicte. Segur que ens coneix més gent i arran d'això més gent coneix als sahrauís, ja que la difusió de les diferents campanyes és amplia, però no arriba allà on hauria d'arribar, o potser sí que hi arriba però queda estancat o no interesa que surti.
De cares al mes de setembre farem tota una sèrie d'activitats per visualitzar els 10 anys d'agermanament, encara no hi ha res concret però serà una setmana on exposarem en diferents centres cívics, on farem xerrades, i com a acte més important i per tancar la setmana, montarem les jaimes i farem un concert. Quan ja estiguin clares les activitats ja ho informarem i ho farem el més extensiu posible per a convidar-vos a totes i tots.

Resposta del Govern a la repressió marroquí

2007-02-16T12:03:00.000+01:00

Avui m'arriba la resposta al que el 23/11/2006 ICV preguntava al govern espanyol, al Consell Europeu i a la Comissió Europea sobre la immigració sahrauí. En el que exposaven que el nombre de pasteres amb persones immigrants que arriben a Espanya des del Sàhara estava augmentant des de principis d’any passat.

El diputat d’ICV al Congrés, Joan Herrera, i l’eurodiputat d’ICV adscrit als Verds/ALE, Raül Romeva, van preguntat llavors al Govern espanyol, al Consell Europeu i a la Comissió Europea quines mesures estan prenent aquestes administracions en relació al Regne del Marroc perquè cessi la repressió a la població sahrauí que obliga centenars de joves a abandonar la seva terra.

Segons notícies aparegudes en aquells dies, el nombre de pasteres amb persones immigrants que arriben a Espanya des del Sàhara estava augmentant des de principis d’any, i de les 100 embarcacions que havien arribat a Espanya procedents del Sàhara en l’últim any, 70 ho havien fet en els darrers mesos.

El Diputat exposava que aquestes persones fugen de la repressió de la policia marroquina, la majoria són demandants d’asil i són joves sahrauís que han passat per la presó marroquina o que han estat detinguts, suposadament per participar en manifestacions prosahrauís. En aquest sentit, s’han presentat ja 200 peticions d’asil de persones procedents del Sàhara, i segons la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), els sahrauís expliquen que pateixen discriminació laboral i social, que el clima de violència és insuportable i que la policia assetja a qualsevol persona pel fet de ser jove i sahrauí.

Avui m'arriba la contestació, amb data de 30 de gener, que responen des de la Secretaria de Estado de Relaciones en las Cortes, en la qual es diu (textualment):

En relación con la información solicitada por Su Señoría, se significa lo siguiente:

La defensa y promoción de los derechos humanos, constituye uno de los ejes fundamentales de la política exterior del Gobierno.

Para el Gobierno, la defensa de los derechos humanos de la población saharaui es indisociable de la búsqueda de un arreglo defintivo al conflicto del Sahara Occidental.

El Gobierno sigue con mucha atención la situación de los derechos humanos en el territorio del Sahara Occidental y aprovecha cuanta ocasión se presenta para transmitir a las autoridades marroquies, tanto en el plano bilateral como en el ámbito de la UE, la importancia de que éstos sean respetados de conformidad con su legislación interna y los principales instrumentos jurídicos internacionales en la materia ratificados por Marruecos.

En particular, el Gobierno sigue con especial atención el caso de los inmigrantes llegados irregularmente a las Islas Canarias por vía marítima desde el territorio del Sahara Occidental que alegan su origen saharaui, pero no hay que olvidar que el fenómeno migratorio es complejo y multidimensional y que no cabe abordarlo sólo desde su dimensión humanitaria.

30 de enero de 2007

No es mullen massa que diguessim. Això sí, els eixos fonamentals de la política exterior del Govern és la defensa i promoció dels Drets Humans. A més segueixen amb molta atenció la situació dels Drets Humans al Sàhara Occidental, però per altre banda fan negoci venent armes al Marroc. Em sembla que una resposta com aquesta no és acceptable de cap de les maneres.

Tiren pilotes fora amb respostes molt diplomàtiques, però els fets demostren tot el contrari, crec que no ens sorpren massa, però cal tenir-ho en compte.
Prou repressió al Sàhara ocupat!!!
Txell

Sahrauís a Catalunya

2007-02-13T23:58:00.000+01:00

Tots i totes coneixem algun sahrauí que s'ha quedat a Catalunya per algun motiu. No és d'extranyar que qualsevol persona tingui ganes de millorar la seva vida i poder-se sentir útil.

La situació és complicada, són molts anys d'exili, molts anys a la hamada. Molts anys esperant una solució que no arriba. Més de 30 anys d'espera lluitant per la seva independència són massa anys per a qualsevol.

Sobreviure en les condicions als campaments, amb unes condicions climàtiques molt dures a la hamada de Tindouf, on res no hi creix, on res s'hi mou. On el futur és incert.

Sempre que he parlat amb algun sahrauí em diu que la decisió de venir no és sencilla, no només per la tristesa de deixar la familia, amics, tot l'entorn en general, sinó també pel sentiment d'abandonar una causa per la que han lluitat, mort, desaperagut, i patit molts sahrauis.

Cadascú ha viscut el dol migratòri de diferent forma, sobretot amb totes les dificultats d'integració al lloc d'acollida, els ditxosos papers de residència i treball, l'accès a un treball (amb o sense seguretat social) l'habitatge, etc... Però parlant amb algun d'ells em diuen que van quedar sorpresos al poder conèixer moltes persones solidaries que de forma desinteresada han fet de la causa sahraui una lluita seva, això els hi dóna la oportunitat de poder seguir la lluita des de fora dels campaments.

Tots els que hem anat als campaments ens fascina alguna cosa, sinó no s'entendria que la gent repeteixi el viatge. Les persones que hi trobem, la hospitalitat sahrauí, la honradesa, la tranquil·litat que s'hi viu, la calma que s'hi respira, els infants sempre alegres i feliços. Hi ha tantes coses, les llargues converses al voltant de la tetera i l'incens, les caminades pel mercat, els salts i volteretes a les dunes, l'entrega de projectes i poder veure la cara dels que ho reben....

Però els campaments per uns quants dies, per viure-hi seria molt difícil, no crec que fóssim capaços.

Fins la victòria sempre.

Boicot als productes marroquins

2007-02-09T14:03:00.001+01:00

M'uneixo al BOICOT als productes marroquins.

Ho he vist al blog de l'Antònia, però també està a la web de Cantabria amb el Sahara i també els companys de la Seu.

És sencill només es tracta de fixar-s'hi una miqueta, tots els productes que el seu Codi de Barres comenci amb 611 són provinents del Marroc, que ocupa un país que no és seu, que explota totes les seves riqueses i que a més reprimeix als i les sahrauís que, de forma pacífica, reivindiquen la llibertat i la independència del poble sahrauí.
Us animo a totes i tots a tenir-ho en compte a l'hora d'anar a comprar, només si ens hi fixem una miqueta segur que es podrà notar la força que podem tenir, és dificil, però no impossible.
BOICOT ALS PRODUCTES MARROQUINS!!!!
SÀHARA LLIURE!!!

Viatge als Campaments

2007-02-08T13:15:00.001+01:00

Sortida: 03 d'Abril de 2007 a les 22:00 h Aeroport del Prat

Tornada: 09 d'Abril de 2007 a les 18:20 h Aeroport de Tinduf

tota la informació esta en la web www.saharacatalunya.org